STSJAD ANDORRA, a 24 de març del 2011 - ROJ: STSJAD 83/2011
cassation_totale
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé24 mars 2011
Numéro28/11
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# Juridiction andorrane, — (STSJAD 83/2011)
> Décision commentée : Juridiction andorrane, — (ROJ : STSJAD 83/2011 ; ECLI:AD:TSJADAD:2011:83) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Le Sr Salamanca a été employé à partir de février 2003 comme responsable du restaurant ORG_1, situé au Pas de la Casa, dont le propriétaire est le Sr Almansa. Le 8 décembre 2008, le salarié a notifié à son employeur, par lettre, sa décision de mettre fin à la relation de travail, sans exposer de motifs. Le 15 décembre 2008, les parties ont signé un document de quittance dont le texte reconnaît que l'employeur devait verser un salaire de novembre 2008 de 1 425 EUR, auquel s'ajoutait la rémunération de six jours travaillés en décembre, soit 395,04 EUR, sur la base de 65,84 EUR par jour, pour un total de 1 819,04 EUR. Le document précise que ce montant avait déjà été versé à titre d'avance sur salaire, de sorte que l'employeur ne devait rien.
Le salarié a néanmoins saisi le Tribunal de batlles d'une demande de 7 895,98 EUR au titre des salaires et des congés payés, assortis d'intérêts légaux, ainsi que de la cotisation correspondante auprès de la CASS. Il soutenait que son salaire mensuel réel était d'environ 6 000 EUR, somme qui aurait compris celui de sa compagne, Mme Zurita, et il s'appuyait sur des extraits de compte bancaire pour 2007 et 2008.
Le Tribunal unipersonnel de batlles, section civile, a partiellement fait droit à la demande par une sentence du 22 novembre 2010 et condamné le défendeur à verser 4 595,92 EUR bruts, assortis des intérêts légaux depuis le 20 mai 2009, ainsi qu'aux dépens. Le Sr Almansa a interjeté appel. Le magistrat rapporteur était M. Jean Louis Vuillemin, la formation comprenant également MM. Joan Manel Abril Campoy et Mme Eulàlia Amat Llari.
## Question de droit
La question centrale, identifiée par la Cour au point II des fondements, est de déterminer le montant du salaire mensuel du travailleur. De cette question dépend l'assiette des sommes dues au titre du solde de tout compte et de la période de préavis non soldée.
Plusieurs questions subsidiaires en découlent :
- **Le droit applicable.** La Cour relève que la relation de travail a pris fin le 15 décembre 2008, ce qui conduit à appliquer l'ancienne loi sur le contrat de travail du 11 juin 2003, et non le texte postérieur.
- **La preuve du salaire.** Selon l'article 60 de cette loi, le montant des différents éléments de rémunération se prouve au moyen du bulletin de paie que l'employeur doit remettre au salarié.
- **La valeur probante de la qu
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 24 de març del 2011 - ROJ: STSJAD 83/2011
Le Sr Salamanca a été employé à partir de février 2003 comme responsable du restaurant ORG_1, situé au Pas de la Casa, dont le propriétaire est le Sr Almansa. Le 8 décembre 2008, le salarié a notifié à son employeur, par lettre, sa décision de mettre fin à la relation de travail, sans exposer de motifs. Le 15 décembre 2008, les parties ont signé un document de quittance dont le texte reconnaît que l'employeur devait verser un salaire de novembre 2008 de 1 425 EUR, auquel s'ajoutait la rémunération de six jours travaillés en décembre, soit 395,04 EUR, sur la base de 65,84 EUR par jour, pour un total de 1 819,04 EUR. Le document précise que ce montant avait déjà été versé à titre d'avance sur salaire, de sorte que l'employeur ne devait rien.
Le salarié a néanmoins saisi le Tribunal de batlles d'une demande de 7 895,98 EUR au titre des salaires et des congés payés, assortis d'intérêts légaux, ainsi que de la cotisation correspondante auprès de la CASS. Il soutenait que son salaire mensuel réel était d'environ 6 000 EUR, somme qui aurait compris celui de sa compagne, Mme Zurita, et il s'appuyait sur des extraits de compte bancaire pour 2007 et 2008.
Le Tribunal unipersonnel de batlles, section civile, a partiellement fait droit à la demande par une sentence du 22 novembre 2010 et condamné le défendeur à verser 4 595,92 EUR bruts, assortis des intérêts légaux depuis le 20 mai 2009, ainsi qu'aux dépens. Le Sr Almansa a interjeté appel. Le magistrat rapporteur était M. Jean Louis Vuillemin, la formation comprenant également MM. Joan Manel Abril Campoy et Mme Eulàlia Amat Llari.
Question de droit
La question centrale, identifiée par la Cour au point II des fondements, est de déterminer le montant du salaire mensuel du travailleur. De cette question dépend l'assiette des sommes dues au titre du solde de tout compte et de la période de préavis non soldée.
Plusieurs questions subsidiaires en découlent :
Le droit applicable. La Cour relève que la relation de travail a pris fin le 15 décembre 2008, ce qui conduit à appliquer l'ancienne loi sur le contrat de travail du 11 juin 2003, et non le texte postérieur.
La preuve du salaire. Selon l'article 60 de cette loi, le montant des différents éléments de rémunération se prouve au moyen du bulletin de paie que l'employeur doit remettre au salarié.
**La valeur probante de la qu
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Reproduction verbatim
« Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent: »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STSJAD ANDORRA, a 24 de març del 2011 - ROJ: STSJAD 83/2011 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (cassation_totale), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
Reproduction verbatim
« I.- El Sr. Salamanca va presentar davant de l'Hble. Batllia, demanda laboral contra el Sr. Almansa, del negoci ORG_1, en reclamació de la quantitat de 7.895,98 EUR, en concepte de salaris i vacances amb els interessos legals a comptar de la data de contesta a la demanda, i la cotització corresponent prop de la CASS. »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Reproduction verbatim
« Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.- »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 24 mars 2011 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Sentència
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC.-028/11
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 24 de març de 2011.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- El Sr. Salamanca va presentar davant de l'Hble. Batllia, demanda laboral contra el Sr. Almansa, del negoci ORG_1, en reclamació de la quantitat de 7.895,98 EUR, en concepte de salaris i vacances amb els interessos legals a comptar de la data de contesta a la demanda, i la cotització corresponent prop de la CASS.
II.- El Sr. Almansa va oposar-se a totes les pretensions de la part actora, contestant que l'adversa va desistir voluntàriament de la seva relació laboral i va signar la quitança sense manifestar en cap moment la seva disconformitat amb el seu contingut; que no és cert que l'import ofert en la quitança no va ser lliurat al treballador, ja que dita quantitat ja l'havia rebut el mateix, en concepte d'avançament de sou; que era el Sr. F. l'encarregat de donar els ordres a l'empresa que elaborava els butlletins de salari mensualment de tots els treballadors de l'empresa; que el salari del Sr. F. era sempre el mateix; 1.500 EUR cada mes; que si afirma el demandant que el seu salari era realment de 3.300 EUR i la seva parella cobrava un salari de 2.700 EUR, el que faria un salari global entre els dos de 6.000 EUR, com explica aquests ingressos mensuals de diners superiors al salari que realment percebien els dos segons afirma en la seva demanda laboral.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 28/11 — Décision commentée
III.- Per sentència de data 22 de novembre del 2010, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, estimant parcialment la demanda de l'agent, va condemnar al Sr. Almansa a pagar al Sr. Salamanca l'import de 4.595,92 EUR, import brut en relació al qual el demandat haurà d'efectuar la corresponent cotització prop de la CASS, i que haurà d'ésser millorat amb els interessos legals a comptar el dia 20 de maig del 2009, imposant al defenent l'abonament de les costes judicials causades, inclosos honoraris d'advocat i de procurador.
IV.- Contra aquesta resolució el Sr. Almansa ha interposat recurs d'apel·lació.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.
FONAMENTS DE DRET
I.- La part que recorre manifesta: que va demostrar en autes, mitjançant proves fefaents, que el salari del Sr. Salamanca era de 1.500 EUR bruts, mateix salari que el cotitzat prop de la CASS; que si realment el salari que el Sr. F. ell mateix es feia declarar hagués estat molt superior, ben segur que no hauria permès i menys encara durant tants anys; que l'únic document acompanyat per l'adversa va ser un extracte del compte bancari titularitat d'ell i de la seva parella, corresponent als anys 2007 i 2008, pretenent fer creure que els mateixos cobraven una nòmina mensual neta de 6.000 EUR, però com prova l'adversa que realment aquell era el seu salari, si del propi extracte bancari no hi ha cap més que coincideixi l'ingrés efectuat en concepte de nòmina mensual amb dita quantitat; que no s'indica en la sentència quin era el salari realment percebut mensualment pel Sr. F.; que l'empresa va demostrar degudament que en tot moment sempre ha actuat correctament, cotitzant als seus treballadors el salari realment percebut i en el cas concret d'autes, sempre va cotitzar prop de la CASS un salari de 1.500 EUR respecte al Sr. F., salari que corresponia al que sempre va percebre de l'empresa; que els xecs per un import respectiu de 5.100 EUR i 6.900 EUR no corresponien a cap salari sinó a un préstec per uns assumptes de caire personal; que en els ingressos en efectiu no hi consta de cap signatura ni cap referència que indiqui que dits imports ingressats són en concepte de nòmines; que el document de quitança que va signar l'adversa ha de tenir força probatòria.
II.- El Sr. Salamanca va començar a treballar pel compte del Sr. Almansa, al mes de febrer del 2003, en qualitat de responsable del restaurant ORG_1 del PAS DE LA CASA. En data 8 de desembre del 2008 el treballador va entregar en mà a l'empresari una carta comunicant-li el seu desistiment de la relació laboral, sense cap exposició de motius. El dia 15 de desembre del 2008 les parts varen signar un document de quitança amb el contingut següent: "El sotasignat Sr. Salamanca declara que l'empresa li ha de liquidar el salari del mes de novembre, per un import de 1.425 EUR, més el salari corresponent als dies treballats el present mes de desembre (6 dies), un total de 395,04 EUR, a raó de 65,84 EUR el salari dia, és a dir, l'empresa li ha de liquidar un total de 1.819,04 EUR. Per contra, manifesta que l'empresa amb anterioritat a aquest acte, ja li ha satisfet aquest mateix import (1.819,04EUR), en concepte d'avançament de sou, i per tant, l'empresa no li deu res. En conseqüència, el sotasignat Sr. Salamanca es considera per totalment saldat i finiquitat de la seva relació laboral amb l'ORG_1 comprometent-se a res més reclamar a aquesta empresa per aquest concepte. Malgrat aquest document, el Sr. Salamanca, pretén que l'import del seu salari mig era de 3.473,68 EUR, reclama al Sr. Almansa les quantitats de 3.473,68 EUR en concepte de salari del mes de novembre del 2008 i de 1.122,24 EUR en concepte de salari corresponent a 7 dies de treball efectiu al mes de desembre del 2008. En conseqüència, en tràmit d'apel·lació, la qüestió cabdal que s'ha de resoldre, és la de determinar l'import del salari mensual del treballador.
III.- S'ha prèviament de posar de manifest que la relació laboral entre les parts es va finalitzar el dia 15 de desembre del 2008, el que fa que el present procediment està regulat per les disposicions de l'antiga llei sobre el contracte de treball de data 11 de juny del 2003.
D'acord amb l'article 60 de la Llei esmentada, l'import dels diferents conceptes retributius es prova mitjançant el butlletí de salari que l'empresari ha d'entregar al treballador. En cas d'autes, no existeix cap butlletí de salari del Sr. Salamanca, nogensmenys, la responsabilitat d'aquest fet s'ha de compartir entre les parts, ja que si l'empresari té l'obligació de lliurar un butlletí de salari, en canvi, en el present cas concret, resulta dels certificats establerts per l'empresa ORG_0 que era encarregada de redactar els butlletins de salari dels empleats de l'ORG_1 , que era el propi Sr. Salamanca que donava a aquesta empresa, els imports, les hores i el que es devia de pagar a cadascun dels treballadors, i que si mai ha fet nòmines pel Sr.F. i la seva parella, Sra. Zurita, és perquè se li deia que no era necessari, però que l'import que devia declarar a la CASS pel Sr. Salamanca i per la Sra. Zurita, era sempre el mateix de 1.500EUR cadascú.
Un altre element de prova molt important de l'import del salari és la quitança que l'empresari ha de lliurar al treballador, una vegada resolt el contracte de treball. En el document de quitança firmat i per tant acceptat pel Sr. Salamanca, aquest darrer declara que l'empresa li ha de liquidar el salari del mes de novembre per un import de 1.425 EUR i el salari dels 6 dies treballats en el mes de desembre, corresponent a l'import de 395,04 EUR, a raó de 65,84 EUR el salari diari. És cert que l'acceptació per part del treballador de la quantitat oferta per l'empresa no implica renunciar a reclamar la resta que consideri deguda. Dit això, si el treballador sempre pot equivocar-se sobre el càlcul o el nombre dels conceptes que se li han de satisfer, i per tant reclamar- los després i malgrat haver signat el document de quitança, en canvi, pot difícilment equivocar-se sobre l'import del salari que l'empresa li paga mensualment. Per tant, quan un treballador reconeix en el document de quitança l'import del seu salari, es tracta d'una presumpció molt forta que el salari reconegut sigui el seu salari veritable.
IV.- Per anar en contra del seu propi reconeixement de l'import del seu salari i del testimoniatge de l'empresa ORG_0 que constitueixen elements concordants establint que el salari percebut cada mes pel Sr. Salamanca, era al voltant de 1.500 EUR, la part recorreguda aporta en autes els seus extractes de compte bancari en els quals consten ingressos regulars d'un import de 6.000 EUR.
L'anàlisi dels referits extractes de comptes no permet acreditar la versió del treballador per ésser els mateixos massa imprecisos i equivocs. En efecte, pel que fa a l'any 2007, es pot constatar que el Sr. R. i la Sra. C.H. han ingressat quantitats importants sense que es pugui determinar-ne l'origen, ja que el més sovint, el salari estava pagat en metàl·lic i és el Sr. F. que indicava el banc que es tractava de nòmines. D'altra banda, si els dies 13 de gener, 8 de febrer, els treballadors van ingressar 6.000EUR, el dia 13 de març 6.500 EUR, el 14 d'abril 6.000 EUR, el 11 de maig 8.500 EUR, el 6 de juny 5.500 EUR, el 19 de juliol 7.000 EUR, el 29 d'agost 7.000 EUR, el 7 de setembre 3.000 EUR, el 10 d'octubre 9.000 EUR, el 10 de novembre 7.000EUR i el 10 de desembre 6.250 EUR, han igualment ingressat 6.000 EUR el dia 18 d'abril, 6.000 EUR el dia 14 de juny, 2.000 EUR el dia 14 de novembre, ço que fa que: a més de no correspondre cada mes al mateix import i a la mateixa data, els salaris satisfets, ascendirien a 12.000EUR pel mes d'abril, 11.500 EUR pel mes de juny, 9.000EUR pel mes d'octubre, i 9.000 EUR pel mes de novembre, quantitats que romanen sense cap relació amb el salari total de 6.000 EUR cada mes que pretén el Sr. R. F. El mateix raonament es pot fer respecte l'any 2008, ja que es desprèn de l'extracte del compte bancari que les quantitats ingressades foren de 7.300 EUR (6.500+800) al mes de gener, 6.800 EUR al mes de febrer, 6.000 EUR al mes de març i d'abril, 7.500 EUR al mes de maig, 7.497 EUR (6.000+1.497) al mes de juny, 6.300 EUR al mes de juliol, 6.500 EUR al mes d'agost, 7.500 EUR al mes de setembre, 6.325 EUR al mes d'octubre i 6.000 EUR al mes de novembre.
V.- A més a més, s'ha de posar de relleu que l'empresa sempre va cotitzar un salari de 1.500 EUR pel Sr. Salamanca, i això amb l'acord d'aquest darrer, ja que era ell que donava a l'empresa ORG_0 els salaris que es devia cotitzar i que el treball de la referida empresa consistia només en plasmar en una fulla el que deia el Sr. Salamanca Per tant força és de constatar que no consta en autes la prova suficient per descartar la forta presumpció derivada del document de quitança, segons la qual el salari del Sr. Salamanca era aproximadament de 1.500 EUR cada mes.
IV.- En conseqüència s'ha d'estimar el recurs i en raó de les circumstàncies particulars de l'afer, no fer especial imposició de les costes processals d'ambdues instàncies.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
Estimar el recurs del Sr. ENTITY_5;
Revocar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 22 de setembre del 2010;
Desestimar la demanda formulada pel Sr. Salamanca contra el Sr. ENTITY_5;
Sense fer especial imposició de les costes judicials d'ambdues instàncies.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-