ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.861c8e5c · Dossier Bipartite (I. Doctrine + II. Minute Originelle)
Score d’Autorité Korpus
94/100
Décision commentée : STSJAD 84/2011, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra (Sala Civil), 24 mars 2011, ECLI:AD:TSJADAD:2011:84 (Lire sur source officielle)
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 29/11 — Décision commentée
🏛 Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Le Sr Sevillano, salarié de la société Puga depuis octobre 2004, a rompu unilatéralement et sans préavis son contrat de travail par lettre du 30 janvier 2009. Il invoquait les cas prévus aux points 4 et 5 de l'article 75 de la Llei sobre el contracte de treball (date de la loi non précisée dans la décision). Il reprochait à l'employeur de ne pas avoir cotisé à la CASS les heures supplémentaires ni les paies extraordinaires, d'avoir omis l'majoration légale des heures supplémentaires et d'avoir mal rémunéré les vacances. Il estimait que ces faits constituaient un falsement de ses déclarations de cotisations et justifiaient une indemnité de licenciement injustifié.
Saisi par le Sr Sevillano, le Tribunal unipersonnel de batlles (section civile) a, par jugement du 12 novembre 2010, accueilli partiellement la demande. Il a condamné la société Puga à déclarer auprès de la CASS la différence entre le salaire brut et le salaire cotisé pour la période de janvier 2006 à décembre 2008, et à verser diverses sommes au demandeur, dont 13 281,25 EUR. Le détail des autres montants et de la motivation de première instance n'est pas reproduit dans le texte fourni.
Les deux parties ont interjeté appel. La société Puga contestait l'existence d'un falsement au sens de la loi, soutenant que la non-cotisation relevait d'une omission ponctuelle et non d'une volonté de frauder. Le Sr Sevillano contestait le rejet de ses prétentions relatives aux heures supplémentaires et aux vacances.
La Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia, sous la présidence de Jean Louis Vuillemin, magistrat rapporteur, avec les magistrats Joan Manel Abril Campoy et Eulàlia Amat Llari, a rejeté les deux recours.
La décision soulève deux questions distinctes.
La première porte sur l'interprétation de l'article 75.4 de la loi sur le contrat de travail, aux termes duquel le travailleur peut rompre le contrat sans préavis en cas de
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
« A la vila d'Andorra la Vella, el 24 de març de 2011 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent: »
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STSJAD ANDORRA, a 24 de març del 2011 - ROJ: STSJAD 84/2011 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (confirmation), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
« I.- El Sr. Sevillano va presentar davant de l'Hble. Batllia, demanda laboral contra la societat Puga, en reclamació de les quantitats de: 22.717,97 EUR en concepte d'hores extraordinàries, 13.281,25 EUR en concepte d'indemnització per desistiment justificat, 2.083,33 EUR en concepte de salari del mes de gener de 2009, 70,96 EUR en concepte de paga extraordinària per l'any 2009, 173,61 EUR en concepte de vacances amb cotització prop de la CASS del salari corresponent des del mes de gener de 2006 i fins el mes de gener de 2009, i dels imports reclamats, aixi com en condemna d… »
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
« Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
TSJC- 0029/11
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 24 de març de 2011 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
I.- El Sr. Sevillano va presentar davant de l'Hble. Batllia, demanda laboral contra la societat Puga, en reclamació de les quantitats de: 22.717,97 EUR en concepte d'hores extraordinàries, 13.281,25 EUR en concepte d'indemnització per desistiment justificat, 2.083,33 EUR en concepte de salari del mes de gener de 2009, 70,96 EUR en concepte de paga extraordinària per l'any 2009, 173,61 EUR en concepte de vacances amb cotització prop de la CASS del salari corresponent des del mes de gener de 2006 i fins el mes de gener de 2009, i dels imports reclamats, aixi com en condemna de l'adversa a pagar les costes judicials, incloent-hi els honoraris d'advocat i procurador.
II.- La societat Puga va oposar-se a totes les pretensions de la part actora, contestant que si és cert que va cotitzar el salari net en lloc del salari brut, extrem que s'ha produït sense cap tipus de mala fe, sinó per simple desconeixement, està procedint per davant la CASS a la regularització de les cotitzacions erròniament complimentades d'ençà l'any 2006; que la totalitat d'hores extraordinàries han estat satisfetes a la plena satisfacció de l'adversa; que l'indeguda cotització dels havers laborals no pot operar com a causa de desistiment unilateral, per quan la cotització del salari net es va fer per error i desconeixement de les disposicions normatives en la matèria, pel que no es possible parlar de falsejament, sinó d'una simple inexactitud o error lluny de l'actitud dolosa que comporta el falsejament exigit per la Llei; que la no cotització de les hores extraordinàries respon a un acord entre les parts; que no s'ha mai convingut amb l'adversa cap quantitat en concepte de paga extraordinària; que d'acord amb els dipòsits fets per l'empresa davant de l'Hble. Batllia, s'han satisfet la totalitat de dret i havers laborals de la contrapart.
III.- Per sentència de data 12 de novembre del 2010, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, estimant parcialment la demanda de l'agent, va condemnar a la societat ENTITY_5:
a declarar prop de la CASS la diferència entre el salari brut i el salari cotitzat a favor del demandant d'ençà el gener del 2006 a desembre del 2008, ambdós inclosos, efectuat les cotitzacions que legalment corresponguin, de conformitat amb el VI Considerant in fine;
a pagar al Sr. Sevillano la suma de 13.281,25 EUR;
a pagar al Sr. Sevillano les quantitats netes de 2.244,53 EUR i de 1.882,40 EUR, que hauran d'ésser objecte de cotització prop de la CASS, de conformitat amb la legislació vigent;
a l'abonament de les costes judicials, inclosos honoraris d'advocat i procurador.
VII.- Contra aquesta resolució ambdues parts han interposat recurs d'apel·lació.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.
I.- La societat Puga manifesta: que contràriament a l'afirmat pel tribunal d'instància, aquesta part considera que l'omissió per part de l'empresa de la cotització de les pagues i hores extres no suposa un falsejament de les declaracions segons s'exigeix en el supòsit normatiu invocat, i per tant no tenen suficient entitat per tal que el treballador pugui desistir unilateralment i de manera justificada del contracte de treball, atès el caràcter ocasional d'aquesta manca de cotització per part de l'empresa i que no es tracta d'una voluntat deliberada de desfraudar els interessos de l'adversa.
II.- El Sr. Sevillano considera: que en l'absència d'altres documents laborals similars, els documents aportats amb l'escrit de demanda han de ser considerats com el pla horari i el llibre de treball, i doncs com l'acreditatiu dels dies de treball i les hores extraordinàries realitzades pel treballador; que el fet que els testimonis no realitzessin hores extraordinàries ni tinguessin constància de que es treballés dies festius, no és suficient per a negar les al·legacions d'aquesta part, mes quan la pròpia demandada reconeix el pagament d'hores extres; que els fulls aportats en autes per l'empresa s'han confeccionat amb posterioritat als fulls aportats per aquesta part i per tant no són els autèntics; que s'ha de concloure que el treballador va realitzar les hores extraordinàries ressenyades en la demanda; que no es pot acceptar que l'empresa tenia indicat el període de vacances des de feia molt temps o el temps suficient de conformitat amb la legislació aleshores vigent, considerar com a vacances i no com a permís retribuït els dies 30 i 31 de desembre del 2008.
III.- El Sr. Sevillano va començar a treballar pel compte de la societat Puga al mes d'octubre del 2004 per carta de data 30 de gener del 2009 el treballador va comunicar a l'empresa la seva decisió de rescindir unilateralment i sense preavís el contracte de treball en mèrits dels apartats 4 i 5 de l'article 75 de la Llei sobre el contracte de treball pels motius següents: " Efectivament ha pogut constatar que aquesta empresa no m'ha cotitzat ni les hores extres ni les pagues extraordinàries de Nadal de cada any. Aixi mateix en el càlcul de l'import de les hores extraordinàries tampoc s'ha tingut en compte l'increment legalment previst, contravenint d'aquesta manera l'article 42.1 de la mateixa Llei. I en l'import i pagament de les vacances, vostè també ha infringit el que disposa l'article 51 de la Llei puix que no se m'ha retribuït d'acord amb el que preveuen els articles 56.1 i 59 de la mateixa llei. Per conseqüent és evident que l'empresa ha falsejat les meves declaracions de cotitzacions a la CASS i ha incomplit greument el contracte de treball el que em donat dret a exigir-los la indemnització corresponent al comiat injustificat, aixi com aquelles altres previstes en la Llei.".
IV.- Respecte a la problemàtica relacionada al desistiment justificat del treballador, l'article 75 de la Llei sobre el contracte de treball estableix que el treballador pot rescindir unilateralment i sense preavís el contracte, sigui quina sigui la seva modalitat, en el supòsit següent: ...4) la manca d'afiliació del treballador a la CASS o el falsejament per l'empresari de les declaracions cursades a aquella..".
En el present cas l'empresari reconeix que no va cotitzar les hores extraordinàries treballades pel Sr. Sevillano, però manifesta que aquesta no cotització de les hores extraordinàries, malgrat ser contrari a Llei, respon a un acord entre les parts. Aquest pacte no està acreditat en autes, nogensmenys, encara que sigués el cas, això no canviaria res, ja que l'empresari té el deure de cursar a la CASS tots els havers laborals del treballador, sense que pugui, de qualsevol manera, exonerar-se d'aquesta obligació, inclòs amb el consentiment del treballador, ja que els manaments de la Llei en matèria laboral són imperatius i constitueixen uns mínims irrenunciables de compliment obligatori per a treballadors i empresaris. Com aquesta Sala ja ha tingut l'oportunitat de declarar-lo, el falsejament contemplat a l'article 75.4 de la Llei laboral suposa una actuació voluntària, o involuntària però inexcusable. En cas d'autes la societat Puga no va cotitzar voluntàriament les hores extraordinàries del seu assalariat, i això no de manera ocasional, sinó constant, defraudant aixi els interessos del treballador, ço que constitueix a l'evidència, un falsejament de les declaracions cursades a la CASS, al sentit del referit article 75.4. En conseqüència s'ha de considerar justificat el desistiment del Sr. Sevillano, ço que determina la desestimació del recurs de la societat Puga.
V.- El recurs del Sr. Sevillano, es fonamenta en la decisió del primer jutge de desestimar les seves pretensions en matèria d'hores extraordinàries i de vacances.
Pel que fa a la reclamació del treballador en concepte d'hores extraordinàries, el Sr. Sevillano ha aportat en autes tres documents establerts per l'empresa (ful 20 a 24) que no poden en cap manera acreditar que el treballador ha fet les hores extraordinàries que reclama, ja que els xifres mencionats cada dia de l'any no poden correspondre a les hores treballades pel Sr. Sevillano, atès el fet que d'una banda, també els dits xifres existeixen en període de vacances del treballador, (cosa que no té cap sentit) i que d'altra banda, resultaria dels referits documents que el treballador hauria treballats tots els dies festius del calendari laboral, inclosos els dies de Nadal, d'u de maig, de la Constitució, de la festa nacional de NS de Meritxell de l'any 2008, tots dies d'obligatori tancament de l'empresa, circumstància no tant sol inversemblant, sinó negada pels testimoniatges que consten en autes, que confirmen al contrari, que aquells dies sempre l'empresa va romandre tancada d'acord amb la legislació vigent. En conseqüència, no es pot considerar que els referits documents aportats en autes pel demandant, realitzats per l'empresa per la seva gestió intern de les vacances i dels dies de baixa, constitueixin també un pla d'hores de treball realitzades pel treballador, en raó de la inadequació total del seu contingut amb un qualsevol pla de còmput de les hores extraordinàries.
Respecte a les vacances, no consta en autes la més mínima prova, a càrrec del treballador, que els dies 30 i 31 de desembre de 2008 corresponien a permisos retribuïts i no a vacances. A més a més, el Sr. Sevillano no acredita que s'hagi produït un dels casos contemplats en l'article 52 de la Llei sobre el contracte de treball, justificant el benefici d'un permís retribuït. Per tant s'ha igualment de desestimar el recurs del Sr. Sevillano..
VI.- La desestimació dels recursos determina no fer especial imposicio de les costes de segona instancia.
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
Desestimar el recurs tant del Sr. Sevillano com de la societat ENTITY_5;
Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 12 de novembre del 2010 en tots els seus extrems;
No fer especial imposició de les costes judicials de segona instància.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.
Subir
Diccionario RAE