I. Faits, cadre procédural et contexte du litige
A. Origine du litige et prétentions des parties
Juridiction andorrane, — (STSJAD 94/2011)
Décision commentée : Juridiction andorrane, — (STSJAD 94/2011, ECLI:AD:TSJADAD:2011:94) (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Le Sr Águila est entré au service de la société Araujo le 17 janvier 2007, sous contrat de travail verbal à durée indéterminée (durée et forme : non précisées dans la décision, sinon « contrat de travail verbal »). Le salaire horaire convenu s'élevait à 12,85 EUR.
Le 22 décembre 2009, pendant une période de vacances du salarié, son employeur affirme l'avoir aperçu, vêtu d'une tenue de travail, pénétrer sur un chantier avec son frère et un tiers, afin de travailler pour la société Barba SL, entreprise du même secteur d'activité. L'employeur soutient également que le salarié avait refusé, le même jour, de se rendre au centre commercial X pour une intervention d'urgence, au motif qu'il se trouvait à son domicile en train d'effectuer des travaux de maçonnerie.
Par lettre du 11 janvier 2010, l'employeur notifie un licenciement disciplinaire, fondé sur l'incompliment de la fidélité due à l'entreprise, la concurrence directe et la déloyauté, au sens de l'article 104.2 du Codi de les Relacions Laborals (ci-après CRL).
Le salarié saisit la Batllia d'une demande en paiement d'une indemnité de 11.363,37 EUR pour licenciement injustifié, improcédent ou irrégulier en la forme. Par jugement du 19 octobre 2010, le Tribunal unipersonnel des Batlles (section civile) condamne la société Araujo à payer la somme nette de 11.338,04 EUR, et à déclarer et cotiser sur la somme brute de 11.997,93 EUR auprès de la CASS. La société interjette appel. La Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia, sous la présidence du magistrat Jean Louis Vuillemin (rapporteur), statue le 28 avril 2011 (recours n° 321/10).
Question de droit
Le litige pose deux questions principales.
- Le refus d'accomplir une tâche urgente pendant les congés peut-il fonder un licenciement disciplinaire ?
- **L'exercice, sans autorisation, d'une activité pour une entreprise concurrente pendant les
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
« Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent: »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STSJAD ANDORRA, a 28 d'abril del 2011 - ROJ: STSJAD 94/2011 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (confirmation), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
- Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
- Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
« I.- El Sr. Águila va presentar davant de l'Hble. Batllia demanda laboral contra la societat Araujo, en reclamació de la quantitat de 11.363,37 EUR en concepte d'indemnització per desistiment justificat, o en qualsevol cas, per acomiadament injustificat, improcedent i fet en forma indeguda; amb cotització de l'import de 12.024,73 EUR prop de la CASS i pagament de les despeses processals, inclosos honoraris d'advocat i procurador. »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
« Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.- »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
- Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
- Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
- Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 28 avril 2011 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Sentència
TSJC- 0321/10
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 28 d'abril de 2011.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- El Sr. Águila va presentar davant de l'Hble. Batllia demanda laboral contra la societat Araujo, en reclamació de la quantitat de 11.363,37 EUR en concepte d'indemnització per desistiment justificat, o en qualsevol cas, per acomiadament injustificat, improcedent i fet en forma indeguda; amb cotització de l'import de 12.024,73 EUR prop de la CASS i pagament de les despeses processals, inclosos honoraris d'advocat i procurador.
II.- La societat Araujo va oposar-se a totes les pretensions de la part actora, contestant que l'acomiadament del treballador fou del tot justificat; subsidiàriament en el negat cas que la demanda fos estimada, considera que la indemnització que hauria de percebre l'agent seria de 6.842,80 EUR.
III.- Per sentència de data 19 d'octubre del 2010, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, estimant substancialment la demanda de l'agent, va condemnar la societat Araujo a pagar al Sr. Águila, la quantitat neta de 11.338,04 EUR, bruts, així com a declarar i cotitzar la suma bruta de 11.997,93 EUR prop de la CASS, fent finalment imposició a la part defenent de la totalitat de les costes processals ocasionades, inclosos honoraris d'advocat i procurador, a acreditar en període d'execució de sentencia.
IV.- Contra aquesta resolució la societat Araujo ha interposat recurs d'apel·lació.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.
FONAMENTS DE DRET
I.- La part que recorre manifesta: que el propi Sr. O. va poder veure amb els seus propis ulls el dia 22 de desembre del 2009, com l'agent vestit amb roba de treball i acompanyat del seu germà i del Sr. Coll arribaren amb el vehicle del Sr. Coll a l'obra que Construccions RIUS estava efectuant davant del C., baixaren tots 3 del referit vehicle i entraren a l'obra per anar a treballar amb una altra empresa del mateix ram d'activitat que la societat Araujo, concretament la empresa Barba, quina empresa li consta a aquesta part, treballa el seu germà Morell. Val a dir que aquesta part es va posar en contacte telefònic amb vostè amb anterioritat als fets descrits en el paràgraf anterior ja que havia sorgit una emergència al Centre X. i s'havia de soldar una barana de dit centre comercial; pel dit motiu aquesta part es va posar en contacte amb vostè -malgrat estar en període de vacances sabia aquesta part que vostè es trobava al Principat- per demanar-li que es desplaces al dit centre comercial per tal de solucionar dita urgència, contestant-me vostè que no podia efectuar dita tasca per quant es trobava al seu domicili realitzant tasques amb un paleta. No solament vostè no va acudir a solucionar una urgència per la empresa per la quina treballava fins el dia d'avui sinó que aquesta part va poder observar com vostè entrava en una obra per efectuar tasques amb una altra empresa del mateix ram d'activitat que la d'aquesta part -sense autorització expressa d'aquesta part- concretament la empresa Barba, per quina empresa, li consta a aquesta part, treballa el seu germà Morell i el Sr. Coll.
...Entén aquesta part que amb la seva actitud vostè ha incomplert el contracte de treball verbal en mèrits del que estableix l'article 48 ...del Codi de les Relacions Laborals i ha incorregut també en la causa prevista a l'article 104.2 del mateix text legal, que no són altres que l'incompliment de la guarda de fidelitat a l'empresa i no competir amb ella directament, aixi com l'actuació amb deslleialtat envers aquesta part...".
II.- El Sr. Águila va començar a treballar pel compte de la societat Araujo el dia 17 de gener del 2007. El dia 11 de gener del 2010, l'empresari va entregar al treballador una carta comunicant-li el seu acomiadament disciplinari pel motius següents:" Aquesta part, en data 22 de desembre de 2009, després d'haver sortit conduint el seu vehicle de l'aparcament X. d'ANDORRA LA VELLA i una vegada incorporat a l'Avinguda Meritxell, va poder observar com vostè, juntament amb el seu germà Sr. Morell i el Sr. Coll es trobava vestit amb roba de treball i entrava a l'obra que ORG_0 està efectuant davant del C.....per anar a treballar amb una altra empresa del mateix ram d'activitat que la d'aquesta part, concretament la empresa Barba SL, quina empresa li consta a aquesta part, treballa el seu germà Morell.. Val a dir que aquesta part es va posar en contacte telefònic amb vostè amb anterioritat als fets descrits en el paràgraf anterior ja que havia sorgit una emergència al Centre X. i s'havia de soldar una barana de dit centre comercial; pel dit motiu aquesta part es va posar en contacte amb vostè -malgrat estar en període de vacances sabia aquesta part que vostè es trobava al Principat- per demanar-li que es desplaces al dit centre comercial per tal de solucionar dita urgència, contestant-me vostè que no podia efectuar dita tasca per quant es trobava al seu domicili realitzant tasques amb un paleta. No solament vostè no va acudir a solucionar una urgència per la empresa per la quina treballava fins el dia d'avui sinó que aquesta part va poder observar com vostè entrava en una obra per efectuar tasques amb una altra empresa del mateix ram d'activitat que la d'aquesta part -sense autorització expressa d'aquesta part- concretament la empresa Barba SL, per quina empresa, li consta a aquesta part, treballa el seu germà Morell i el Sr. Coll..
...Entén aquesta part que amb la seva actitud vostè ha incomplert el contracte de treball verbal en mèrits del que estableix l'article 48 ...del Codi de les Relacions Laborals i ha incorregut també en la causa prevista a l'article 104.2 del mateix text legal, que no són altres que l'incompliment de la guarda de fidelitat a l'empresa i no competir amb ella directament, aixi com l'actuació amb deslleialtat envers l'empresa per la qual treballava.".
III.- S'ha prèviament de posar de manifest que durant tot el seu període de vacances un treballador no està al servei de l'empresa i per tant, no té cap obligació d'anar efectuar tasques per la dita empresa, encara que sigui per a solucionar una urgència, sinó que al contrari, pot fer el que vol, sense ésser sotmès als ordres del seu empresari. En conseqüència, el fet d'haver el Sr. Águila, deixat d'efectuar una urgència per l'empresa per la qual treballava, i això en període de vacances, no pot en cap manera constituir un motiu d'acomiadament del mateix. En conseqüència només roman com a motiu justificat del comiat del Sr. Águila, el fet d'haver procedit a treballar per una altra empresa del mateix ram d'activitat que l'empresa a la qual prestava els seus serveis, sense autorització expressa d'aquesta darrera.
IV.- Son fets pacífics que el dia 22 de desembre, el Sr. Águila va presenciar-se amb roba de treball a l'empresa Barba, on treballava el seu germà. Ambdues parts interpreten de manera diferent aquesta circumstància. En efecte, l'empresari pretén que el Sr. Águila va anar treballar en una altra empresa per tal de treure's un sobre sou, sense cap autorització, havent així incorregut en la causa prevista a l'article 104.2 del Codi de les relacions Laborals, que no son altres que l'incompliment de la guarda de fidelitat a l'empresa i no competir amb ella directament, així com l'actuació amb deslleialtat envers l'empresa per la qual treballava. Al contrari el treballador sosté que realitzava obres en el seu domicili amb un paleta i que la mola utilitzada per aquest darrer es va trencar; que es per aquesta raó, que va anar a l'empresa on treballava el seu germà per tal de buscar una mola que funcioni. Atès els testimoniatges contradictoris que consten en autes, no es pot determinar amb certitud la veritable raó per la qual el Sr. Águila va presenciar-se a l'empresa on treballava el seu germà, el dia 22 de desembre. Nogensmenys, encara que sigui per les raons al·legades per la part recurrent, això no podria constituir un motiu d'acomiadament. En efecte, d'acord amb l'article 93 del Codi de les Relacions Laborals, per que un empresari pugui acomiadar un treballador per causes disciplinàries, es imprescindible que concorri una de les causes previstes a l'article 104, ni més ni menys. El referit article 104 expressa que són faltes molt greus: "..2) Actuar amb frau, deslleialtat o abús de confiança en les gestions encomanades, així com en el tracte amb els altres treballadors o qualsevol altre persona al servei de l'empresa en relació de treball amb aquesta, o fer en les instal·lacions de l'empresa negociacions de comerç o industria per compte propi o d'una altra persona sense l'autorització expressa de l'empresa..". Si s'aplica aquesta disposició als fets concrets imputats per l'empresa al Sr. Águila, força es de constatar que no hi ha cap adequació, ja que el referit article 104.2 exigeix per que sigui constituïda una falta molt greu, que les actuacions amb frau, deslleialtat o abús de confiança siguin relacionades amb les gestions encomanades o amb el tracte amb els altres treballadors al servei de l'empresa, i/o que la competència sigui exercida en les instal·lacions de l'empresa, tots requisits que no s'han produïts en el present cas, si es te en compte que el Sr. Águila hauria anat a treballar en una altra empresa, en el seu període de vacances, sense que aquesta actitud hagi ocasionat repercussions directes en el funcionament de la societat Araujo SL. En conseqüència, en consonància amb el primer jutge s'ha de considerar l'acomiadament del Sr. Águila del tot injustificat.
V.- Respecte a l'import de l'indemnitzacio que pertoca percebre al Sr. Águila per acomiadament injustificat, l'article 98 del Codi de les relacions Laborals preveu que l'acomiadament fet en forma indeguda, l'acomiadament improcedent i l'acomiadament injustificat comporten, en els contractes per durada indeterminada, una indemnització a la persona treballadora no inferior a 45 dies de salari per any de servei a l'empresa... i afegeix que als efectes d'aquest article s'entén com a salari per dia el calculat de conformitat amb el que preveu l'article 82.3. Aquest darrer article disposa que el salari per dia correspon a l'import resultant de dividir per trenta el salari fix mensual del darrer mes treballat, més la mitjana dels salaris variables dels 12 darrers mesos. En els supòsits que s'ha pactat un salari per hora, el salari fix mensual correspon a l'import resultant de multiplicar el salari horari per 40 hores i per 52 setmanes i dividir la xifra resultant entre 12 mesos.
Resulta dels butlletins de salari que consten en autes, que el salari horari pactat es de 12,85 EUR. Per tant, aplicant el càlcul de l'article 82 del Codi de Relacions Laborals, el salari fix mensual correspon a 2.227,33 EUR, i el salari per dia, a 74,24 EUR. Tenint compte que el Sr. Águila va prestar els seus serveis a l'empresa 2,99 anys, l'indemnitzacio que li correspon ascendeix a : 74,24 x 45 x 2.99 = 9.989 EUR mes la mitjana dels salaris dels 12 darrers mesos, ço que correspon a la quantitat atorgada per la resolució impugnada.
VI.- En conseqüència s'ha de confirmar la sentència recorreguda i de condemnar a la societat Araujo al pagament de les costes processals en virtut del principi de venciment.
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
Decisio
DECIDEIX
Desestimar el recurs de la societat ENTITY_5; Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 19 d'octubre del 2010 en tots els seus extrems;
Condemnar a la societat Araujo al pagament de les costes processals de segona instància.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-
Subir
Diccionario RAE