SENTÈNCIA En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el 28 d'abril de 2011. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- La societat Cañete va presentar davant de l'Hble. Batllia demanda a tramitar pel procediment abreujat contra la societat Andrade, en la qual interessava que en el seu dia es dictés sentència declarant: La nul·litat dels registres de marca núm. 3370 i 3371 "C." i "Andrade", respectivament, registrats davant l'OMPA a nom del titular Andrade, des de la data del seu registre; El dret de propietat exclusiu d'Cañete sobre els distintius D. i E. per a cerveses, derivat dels seus registres de marca; Que els registres de marca núm. 3370 i 3371, efectuats per la Corporació Txeca Andrade constitueixen una violació del dret exclusiu que posseeix Cañete sobre la denominació "D.", en mèrits dels seus registres de marca; A cessar de manera immediata en qualsevol classe d'ús a ANDORRA de les denominacions "Andrade" i "C.", així com en la importació, introducció i venda a ANDORRA de cerveses que continguin aquesta expressió; La prohibició a Andrade d'utilitzar les denominacions "D.", "E.", i el prefix, sufix, o inclusió de la combinació de lletres "E.", de qualsevol manera, ja sigui en marques, noms comercials, denominacions socials, rètols d'establiment o qualsevol signe denominatiu, en tot el territori del Principat i en relació a qualsevol producte idèntic o similar amb els sol·licitats en els registres de marques verbals "E." (núm. 4 i 8810), "D." (núm. 5 i 9576), i gràfiques "D." (núm. 7), "Cañete -E.-" (núm. 1616), "AMERICAN E." (núm. 1624) i "Cañete B (núm. 1630); i condemnant a la part defenent al pagament de les costes processals, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador. II.- La societat Andrade va plantejar l'excepció de pèrdua del dret a entaular una acció i subsidiàriament, va oposar-se a totes les pretensions de la part agent, contestant: que d'una simple comparació entre ambdues marques gràfiques, s'observen importants i notables diferències, pel nom, per l'idioma, pels colors emprats, pel disseny; que el consumidor de cervesa andorrà té elements diferenciadors més que suficients per saber perfectament quina botella o llauna ha d'agafar del prestatge del magatzem si vol una cervesa americana o si vol una cervesa txeca; que si en algun lloc s'ha d'associar la cervesa D., és a EUROPA i concretament a la República txeca i no pas a AMÈRICA; que no existeix cap engany sobre la procedència geogràfica del producte. III.- Per sentència de data 22 d'octubre del 2010, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, va desestimar l'excepció de pèrdua del dret a entaular una acció, interposada per la societat Andrade i estimar en tots els seus extrems la demanda de la part agent, declarant: La nul·litat dels registres de marca núm. 3370 i 3371 registrats davant l'OMPA a nom del titular Andrade, des de la data del seu registre; El dret de propietat exclusiu d'Cañete sobre els distintius D. i E. per a cerveses; Que els registres de marca núm. 3370 i 3371, efectuats per la Corporació Txeca Andrade constitueixen una violació del dret exclusiu que posseeix la societat demandant sobre la denominació "D.", en mèrits dels seus registres de marca; Que la societat Andrade ha de cessar de manera immediata en qualsevol classe d'ús a ANDORRA de les denominacions "Andrade" i "C.", així com en la importació, introducció i venda a ANDORRA de cerveses que continguin aquesta expressió; Prohibint a la societat Andrade d'utilitzar les denominacions "D.", "E.", i el prefix, sufix, o inclusió de la combinació de lletres "E.", de qualsevol manera, ja siguin marques, noms comercials, denominacions socials, rètols d'establiment o qualsevol signe denominatiu, en tot el territori del Principat d'Andorra i en relació a qualsevol producte idèntic o similar amb els sol·licitats en els registres de marques verbals "E." (núm. 4 i 8810), "D." (núm. 5 i 9576), i gràfiques "D." (núm. 7), "Cañete -E.-" (núm. 1616), "AMERICAN E." (núm. 1624) i "Cañete B (núm. 1630); Imposant finalment a la societat defenent el pagament de les costes processals causades, inclosos honoraris d'advocat i de procurador de la demandant, a acreditar en període d'execució de sentència. IV.- Contra aquesta resolució la societat Andrade ha interposat recurs d'apel·lació. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin. FONAMENTS DE DRET I.- La part que recorre manifesta: que contràriament a l'establert pel Tribunal Unipersonal, no hi ha identitat o similitud de les marques susceptible de crear una confusió o associació en la ment del públic consumidor, de forma que no seria d'aplicació l'article 3.2.a de la Llei de marques, i l'adversa no ostentaria un dret anterior; que a fi i efecte d'analitzar l'identitat o similitud de les marques, s'ha de tenir present que les marques propietat d'aquesta part que han estat impugnades per la contrapart són dues marques gràfiques, no verbals, per tant, els elements que cal prendre en consideració són tots els que integren el gràfic i no només el verbal i/o fonètics; que si l'únic element que es considera que crea confusió en la ment dels consumidors és el terme "D.", no es pot prohibir també l'utilització de la denominació E., ni el prefix, sufix o inclusió de la combinació de lletres "E." de qualsevol manera; que el terme E. no pot provocar confusió als consumidors, i així s'ha declarat en diversos països on les parts han litigat; que el terme D. constitueix una indicació geogràfica; que la paraula D. utilitzada endemés sola i aïlladament tal i com succeeix en les marques de l'agent, si que és de naturalesa enganyosa per al públic pel que fa a la procedència del producte perquè a conseqüència de gran esforç publicitari no només fa creure al consumidor que la cervesa americana és americana, sinó que també pot fer creure al consumidor que la cervesa txeca és americana. II.- S'ha prèviament de posar de manifest que en tràmit d'apel·lació la societat Andrade no torna a plantejar l'excepció per pèrdua del dret a entaular una acció, derivada de les disposicions de l'article 30 de la Llei de marques. Són fets pacífics que: en data 5 de desembre de 1996, la societat Cañete va registrar a l'Oficina de Marques d'ANDORRA (OMPA), la marca verbal "E.", la marca verbal "D.", la marca gràfica en color "D.", i en data 20 de desembre de 1996, la marca gràfica en color "Cañete -E.-", la marca gràfica en color "American E." i la marca gràfica en color "Cañete B", en relació amb els productes següents: begudes i sucs de fruites, cerveses, aigües minerals i gasoses i altres begudes no alcohòliques, xarops i altres preparacions per a fer begudes; que en data 31 de gener de 1997 la societat Andrade va registrar a l'oficina andorrana de Marques, les marques gràfiques: 3370 C. i 3371 Andrade. Considerant que existia una incompatibilitat registral de les marques dipositades per la societat txeca Andrade amb els registres de les seves pròpies marques, la societat Cañete va entaular la present acció en demanda de nul·litat dels registres de les marques núm. 3370 C. i 3371 Andrade. III.- L'article 3 de la Llei de Marques del 11 de maig de 1995 estableix que: "1) no es pot adoptar com a marca o com element d'una marca cap signe que lesioni un dret anterior. 2) Es considera com a constituent d'un dret anterior: a) una marca idèntica o similar registrada per a productes i/o serveis idèntics o similars si la data del registre d'aquesta marca, o la seva data de prioritat d'acord amb els articles 6 o 7 o de les disposicions transitòries primera o segona , és anterior; b) una marca idèntica o similar considerada per les autoritats judicials com a notòriament coneguda en el territori del Principat d'ANDORRA per a productes i/o serveis idèntics o similars; c) un nom comercial o una denominació social registrats si existeix un risc de confusió o d'associació en la ment del públic; 3) Als efectes dels apartats 2a) i 2b) d'aquest article, la noció de similitud s'ha d'interpretar en relació amb el risc de confusió o d'associació en la ment del públic". En el present cas és incontrovertible que les marques litigioses interessen un únic i mateix producte: la cervesa, que ja ha donat lloc a molts procediments entre les parts arreu del món. En conseqüència, la problemàtica cabdal que s'ha de resoldre és la de determinar si les marques registrades per les parts litigants, constitueixen marques idèntiques i/o similars, en relació amb el risc de confusió o d'associació en la ment del públic. Nogensmenys, s'ha prèviament de verificar si les marques registrades corresponen a signes podent constituir una marca en el sentit de la Llei vigent. IV.- No existeix a ANDORRA cap normativa, nacional o internacional que protegeixi les denominacions d'origen o les indicacions geogràfiques, nogensmenys l'article 2 de la Llei de Marques estableix que un signe no pot constituir marca si és de naturalesa enganyosa per al públic, pel que fa a la constitució, la qualitat o la procedència geogràfica del producte o del servei. La societat Andrade considera que la marca D. registrada per la societat Cañete no pot constituir marca per correspondre a una indicació geogràfica, manifestant que el terme "D." és una paraula germànica que designa el lloc d'origen del producte, ja que significa que prové de "X.", o sigui de la regió de la República txeca coneguda amb aquest nom (actual C.B.) productora de cervesa des de fa centenars d'anys. Aquesta argumentació no pot prosperar pels motius següents. Pel que la procedència geogràfica pugui ser considerada com un element determinant de la marca, ha de ser clara i sobre tot gaudir d'una fama i d'un prestigi reconegut per tots els consumidors del món o d'un continent, tal com el Xampany, Bordeos o Rioja, pel que fa als vins, o Jijona, Alicante pel que fa als torrons, o encara Toledo per les espases, però de manera genèrica es tracta sempre de marques col·lectives i no individuals. En el present cas, es pot afirmar sense cap menyspreu, que la gran majoria dels consumidors andorrans mai han sentit a parlar de D. de República txeca, com una regió reputada per la producció de cervesa. A més a més, aquesta indicació geogràfica no s'evidencia de manera clara quan D. és el nom antic de la regió que actualment és diu C.Andrade. La procedència geogràfica s'ha d'apreciar respecte al país on es comercialitza el producte. Així, si la procedència geogràfica de D. pot tenir una importància cabdal pels consumidors de cerveses de la República txeca o dels països veïns o germànics, que coneixen o que no han oblidat l'antiga denominació de D., no és el cas pel públic andorrà atès la reputació molt limitada de la procedència D. al Principat. D'altra banda, encara que sigui cert que no existeix cap lloc als Estats Units amb la denominació D., el producte comercialitzat per la societat Cañete sempre es presenta com una cervesa americana i no txeca. Per tant, resulta d'aquestes consideracions que les marques registrades per la societat Cañete, i particularment la marca D. no presenten un risc d'engany per al públic andorrà, pel que fa a la procedència geogràfica del producte, i que per conseqüent, poden ser degudament registrades a l'OMPCañete V.- Respecte al fons de la problemàtica a resoldre, força és de constatar que les marques litigioses tenen en comú els vocables D. i E., aquest darrer utilitzat de manera aïllada per la societat Cañete, i en qualitat de prefix per la societat Andrade en els mots R. i V.. La part que recorre reconeix que les cerveses comercialitzades per cadascuna de les parts són diferents, pel gust i el sabor; per tant, és molt important que no hi hagi cap risc pel consumidor d'enganyar-se. Si és cert que existeix entre les marques litigioses elements distintius diferents, com el gràfic, el disseny de l'etiqueta, en canvi designar un mateix producte, però de gust diferent, per una mateixa denominació principal, a saber D., si que constitueix a l'evidència un risc pel consumidor de confusió i d'associació entre ambdós productes al moment de comprar-lo; i això d'acord amb les conclusions del Director de l'OMPA segons les quals la pràctica marcaria arreu del món és considerar que, a no ser que s'aportin proves en contrari, quan un element principal d'un signe gràfic és idèntic a un element principal d'un altre signe gràfic, és considera que per a productes idèntics, existeix un risc de confusió en la ment del públic. No es tracta en el present procediment determinar si la societat Andrade gaudeix de més legitimitat per utilitzar la marca D. i la marca E. que la societat americana Cañete, sinó només de resoldre la problemàtica plantejada per els registres a l'OMPA de signes constituent degudament marques, que presenten en comú un element gràfic i verbal idèntic. Malgrat tots els esforços desenvolupats per la part recurrent per demostrar que no existeix cap identitat o similitud entre les marques litigioses, la mateixa no pot anar contra el fet concret que les marques litigioses utilitzen principalment els mateixos vocables: D. i E., cosa més que suficient, per establir un risc important de confusió i d'associació en la ment dels consumidors, sense que es pugui considerar l'existència en autes, d'elements convincents de natura a descartar aquest risc. Atès que les marques de la societat Cañete han estat registrades anteriorment a les marques de la societat Andrade, d'acord amb les disposicions de l'article 3.2.a de la Llei de Marques, s'ha de confirmar la resolució impugnada en tots els seus extrems. VI.- Malgrat la desestimació del recurs, les circumstàncies molt particulars del litigi determinen no fer especial imposició de les costes processals de segona instància. Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX Desestimar el recurs de la societat ENTITY_5; Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 22 d'octubre del 2010, en totes les seves disposicions; No fer especial imposició de les costes judicials de segona instància. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.- Subir Diccionario RAE