STSJAD ANDORRA, a 31 de maig del 2011 - ROJ: STSJAD 129/2011
Confirmation
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé31 mai 2011
Numéro48/11
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJAD 129/2011 (Tribunal superior de justice d'Andorre, Sala Civil, 31 mai 2011)
> Décision commentée : STSJAD 129/2011, ECLI:AD:TSJADAD:2011:129 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
>
> *Note d'identification : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence figurant dans le texte intégral (ROJ STSJAD 129/2011, numéro de recours 48/11) a été retenue.*
## Faits et procédure
Le Sr Julián est entré au service de la société Marti en novembre 2006, en qualité d'encarregat de botiga (responsable de magasin), pour un salaire mensuel de 2 000 EUR net. Le 22 avril 2008, l'employeur lui a remis une lettre de licenciement motivée par son inaptitude au poste occupé et par la nécessité d'amortir des postes de travail pour des raisons économiques et de production. Cette lettre comportait la notification d'un préavis de 19 jours à compter du 22 avril 2008. Le 21 mai 2008, le salarié a signé un document de quittance déclarant la relation de travail « totalement soldée et liquidée » et s'engageant à ne rien réclamer à ce titre.
Saisie par le salarié, la Batllia (tribunal unipersonnel de batlles, section civile) a été saisie d'une demande de 4 500 EUR d'indemnité pour licenciement irrégulier et injustifié, et de 533,33 EUR au titre de huit jours de récupération restant dus. Le défendeur a soulevé l'exception de prescription de l'action en indemnisation, et a subsidiairement contesté le fond en faisant valoir que le salarié avait signé la lettre sans réserve, puis la quittance, et perçu les sommes correspondantes.
Par jugement du 17 décembre 2010, le tribunal unipersonnel a accueilli partiellement la demande : il a condamné la société à verser 533,33 EUR nets, à procéder aux déclarations et cotisations sociales correspondantes, et à supporter l'intégralité des dépens, y compris les honoraires d'avocat et de procureur.
Les deux parties ont interjeté appel. La Sala Civil du Tribunal superior de justice (rapporteur : Jean Louis Vuillemin) a rendu son arrêt le 31 mai 2011 (recours 48/11).
## Question de droit
La décision soulève deux questions distinctes.
1. **La caducité.** Le délai de caducité de l'action en indemnisation pour licenciement, tel que prévu par l'article 7 de la Llei sobre el contracte de treball (loi sur le contrat de travail, ci-après LCT), court-il à compter de la remise d'une communication écrite de licenciement, et l'action introduite plus de trente jours après cette remise est-elle caduque ?
2. **L'effet de la quittance.** La signature, sans réserve, d'une quittance par laquelle le salarié déclare la relation de travail soldée prive-t-elle celui-ci du droit de réclamer ultérieurement les sommes qu'il estime dues, en l'espèce des jours de récupération ?
## Solution et dispositif
Sur la première question, la Cour retient que la lettre du 22 avril 2008 « ne souffre d'aucune ambiguïté »
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 31 de maig del 2011 - ROJ: STSJAD 129/2011
STSJAD 129/2011 (Tribunal superior de justice d'Andorre, Sala Civil, 31 mai 2011)
Note d'identification : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence figurant dans le texte intégral (ROJ STSJAD 129/2011, numéro de recours 48/11) a été retenue.
Faits et procédure
Le Sr Julián est entré au service de la société Marti en novembre 2006, en qualité d'encarregat de botiga (responsable de magasin), pour un salaire mensuel de 2 000 EUR net. Le 22 avril 2008, l'employeur lui a remis une lettre de licenciement motivée par son inaptitude au poste occupé et par la nécessité d'amortir des postes de travail pour des raisons économiques et de production. Cette lettre comportait la notification d'un préavis de 19 jours à compter du 22 avril 2008. Le 21 mai 2008, le salarié a signé un document de quittance déclarant la relation de travail « totalement soldée et liquidée » et s'engageant à ne rien réclamer à ce titre.
Saisie par le salarié, la Batllia (tribunal unipersonnel de batlles, section civile) a été saisie d'une demande de 4 500 EUR d'indemnité pour licenciement irrégulier et injustifié, et de 533,33 EUR au titre de huit jours de récupération restant dus. Le défendeur a soulevé l'exception de prescription de l'action en indemnisation, et a subsidiairement contesté le fond en faisant valoir que le salarié avait signé la lettre sans réserve, puis la quittance, et perçu les sommes correspondantes.
Par jugement du 17 décembre 2010, le tribunal unipersonnel a accueilli partiellement la demande : il a condamné la société à verser 533,33 EUR nets, à procéder aux déclarations et cotisations sociales correspondantes, et à supporter l'intégralité des dépens, y compris les honoraires d'avocat et de procureur.
Les deux parties ont interjeté appel. La Sala Civil du Tribunal superior de justice (rapporteur : Jean Louis Vuillemin) a rendu son arrêt le 31 mai 2011 (recours 48/11).
Question de droit
La décision soulève deux questions distinctes.
La caducité. Le délai de caducité de l'action en indemnisation pour licenciement, tel que prévu par l'article 7 de la Llei sobre el contracte de treball (loi sur le contrat de travail, ci-après LCT), court-il à compter de la remise d'une communication écrite de licenciement, et l'action introduite plus de trente jours après cette remise est-elle caduque ?
L'effet de la quittance. La signature, sans réserve, d'une quittance par laquelle le salarié déclare la relation de travail soldée prive-t-elle celui-ci du droit de réclamer ultérieurement les sommes qu'il estime dues, en l'espèce des jours de récupération ?
Solution et dispositif
Sur la première question, la Cour retient que la lettre du 22 avril 2008 « ne souffre d'aucune ambiguïté »
Sentència
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC- 0048/11
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 31 de maig de 2011.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- El Sr. Julián va presentar davant de l'Hble. Batllia demanda laboral contra la societat Marti, en reclamació de la quantitat de 4.500 EUR en concepte d'indemnització per acomiadament fet de forma indeguda i injustificat, i de la quantitat de 533,33 EUR en concepte de 8 dies pendents per recuperar, juntament amb cotització de les esmentades quantitats prop de la CASS i condemna del demandat a pagar la totalitat de les costes judicials inclosos honoraris d'advocat i procurador.
II.- La societat Marti va plantejar l'excepció de prescripció de l'acció per indemnització per acomiadament incorrecte i subsidiàriament en quant al fons, va oposar-se a totes les pretensions de la part agent, contestant que el treballador va rebre la carta de comiat, quina exposava els motius del seu acomiadament i la va signar sense ni tan sols posar la menció no conforme; també va rebre el seu finiquit, el va signar i es va considerar saldat i liquidat i va renunciar a res més reclamar en contra de l'empresari.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 48/11 — Décision commentée
III.- Per sentència de data 17 de desembre del 2010, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, va estimar parcialment la demanda de la part agent, condemnant a la societat Marti a satisfer al Sr. Julián la suma de 533,33 EUR nets, a declarar i cotitzar la indicada suma prop de la CASS i a satisfer la totalitat de les costes judicials, inclosos honoraris d'advocat i de procurador a acreditar en període d'execució de sentència.
IV.- Contra aquesta resolució ambdues parts han interposat recurs d'apel·lació.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.
FONAMENTS DE DRET
I.- El Sr. Julián manifesta: que és l'entrega de la liquidació la que extingeix de forma definitiva la relació laboral existent entre les parts, i a partir d'aquí és aquell moment que també permet fixar si el treballador ha rebut o no els conceptes continguts en la carta d'acomiadament, i en el cas d'incompliment d'aquest requisit bàsic, s'obre la via jurisdiccional; que la carta d'acomiadament és anòmala, ambigua i sobretot contradictòria; que l'import en concepte de compensació econòmica erròniament no s'adapta al contingut de la carta d'acomiadament i està sensiblement per sota.
II.- La societat Marti limita el seu recurs als pronunciaments de la sentència de primera instància relatius al pagament de la suma de 533,33 EUR i a les costes judicials, manifestant que el tribunal no fa cap esment en el seu raonament del fet que el treballador en el moment de deixar l'empresa, va firmar el finiquit proposat per la mateixa i cobrar les sumes corresponents, sense cap protesta; i que tenint en compte que s'ha desestimat la demanda de l'adversa quasi en la seva totalitat, és de dret no imposar les costes judicials a aquesta part.
III.- El Sr. Julián va començar a treballar per compte de l'empresa Marti, al novembre del 2006, en qualitat d'encarregat de botiga, mitjançant un salari mensual de 2.000 EUR nets. El dia 22 d'abril del 2008 l'empresa va entregar al treballador una carta d'acomiadament en la qual exposava: "Mostrant ineptitud pel càrrec pel qual havia estat contractat, el seu superior li ha proporcionat un lloc de treball més adient a la seva capacitat, en el qual constatem que malgrat els nostres esforços i reunions amb vostè del nostre responsable, no té cap interès per a desenvolupar la seva feina i mostra una total falta d'interès tal com li va informar el seu superior comunicant-li verbalment el dia 4 d'abril, que ens veiem obligats a prescindir dels seus serveis en la mateixa, degut a la necessitat d'amortitzar llocs de treball per causes econòmiques i de producció, de les quals vostè és coneixedor ja que ha desenvolupat la tasca d'encarregat, en la mateixa. Donat que no hem obtingut cap resposta per la seva part, per la present li notifiquem el preavís d'acomiadament de 19 dies a partir del dia 22 d'abril 2008." El dia 21 de maig del 2008 el Sr. Julián va firmar el document de quitança en el qual consta que es dona per totalment saldat i finiquitat en tot el relatiu a la relació laboral i es compromet a res reclamar per qualsevol concepte que sigui.
IV.- L'article 7 de la Llei sobre el contracte de treball que regulava la relació laboral d'autes en el moment on la mateixa es va resoldre, disposa que la reclamació d'indemnitzacions per acomiadament té un termini de caducitat de 30 dies a comptar del moment en que el treballador en rep la comunicació escrita, i en defecte de comunicació escrita, de 60 dies a partir del coneixement del comiat.
La carta entregada al treballador el dia 22 d'abril, notificant al Sr. Julián el preavís d'acomiadament, no pateix de cap ambigüitat. Es tracta d'un avís de comiat sense cap mena de dubte amb còmput del preavís, i per tant, és a partir del lliurament de la referida carta que s'ha de calcular el termini de caducitat. La quitança no és més que una formalitat per saldar els havers laborals pendents, i no pot de cap manera substituir-se a la carta d'acomiadament per comunicar al treballador la rescissió de la relació laboral.
Entre el dia d'entrega de l'avís de comiat i el dia en el qual el Sr. Julián va formular la seva demanda laboral van transcórrer més de 30 dies, i per tant, força és de constatar que l'acció del treballador en concepte d'indemnització per acomiadament il·legal ha caducat.
V.- Pel que fa al recurs de la societat Marti respecte a la condemna de la mateixa a satisfer al treballador l'import de 533,33 EUR en concepte de dies recuperables, no poden prosperar els arguments desenvolupats per l'empresa per oposar-se a aquesta condemna. En efecte, malgrat que el Sr. Julián hagi firmat una quitança en la qual es va donar per totalment saldat i finiquitat en tot el relatiu a la relació laboral, comprometent-se a res reclamar per qualsevol concepte que sigui, aquest acord del treballador no implica renunciar a reclamar la resta dels havers laborals que consideri deguda, atès que l'article 3 de la Llei sobre el contracte de treball expressa que els manaments de la present Llei són imperatius i, llevat que no s'indiqui el contrari, constitueixen uns mínims irrenunciables de compliment obligatori per a treballadors i empresaris. Per tant, si l'empresari no ha satisfet tots els dies recuperables, tal com se'n desprèn del llibre d'hores, això constitueix una vulneració dels manaments de la Llei laboral i el Sr. Julián en cap cas podia renunciar a reclamar el pagament dels dies que li són deguts.
VI.- Respecte a les costes judicials de primera instància, sempre la jurisprudència ha considerat que en matèria laboral, l'estimació, encara que sigui molt parcial, de les pretensions del treballador determina la condemna en costes de l'empresari. En canvi en segona instància, la desestimació d'ambdós recursos imposa no fer especial condemna en costes.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
Desestimar el recurs tant del Sr. Julián com de la societat ENTITY_5;
Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 17 de desembre del 2010 en tots els seus extrems; sense fer especial imposició de les costes processals de segona instància.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.