SENTÈNCIA En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el 31 de maig de 2011. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- El Sr. Julián va presentar davant de l'Hble. Batllia demanda laboral contra la societat Marti, en reclamació de la quantitat de 4.500 EUR en concepte d'indemnització per acomiadament fet de forma indeguda i injustificat, i de la quantitat de 533,33 EUR en concepte de 8 dies pendents per recuperar, juntament amb cotització de les esmentades quantitats prop de la CASS i condemna del demandat a pagar la totalitat de les costes judicials inclosos honoraris d'advocat i procurador. II.- La societat Marti va plantejar l'excepció de prescripció de l'acció per indemnització per acomiadament incorrecte i subsidiàriament en quant al fons, va oposar-se a totes les pretensions de la part agent, contestant que el treballador va rebre la carta de comiat, quina exposava els motius del seu acomiadament i la va signar sense ni tan sols posar la menció no conforme; també va rebre el seu finiquit, el va signar i es va considerar saldat i liquidat i va renunciar a res més reclamar en contra de l'empresari. III.- Per sentència de data 17 de desembre del 2010, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, va estimar parcialment la demanda de la part agent, condemnant a la societat Marti a satisfer al Sr. Julián la suma de 533,33 EUR nets, a declarar i cotitzar la indicada suma prop de la CASS i a satisfer la totalitat de les costes judicials, inclosos honoraris d'advocat i de procurador a acreditar en període d'execució de sentència. IV.- Contra aquesta resolució ambdues parts han interposat recurs d'apel·lació. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin. FONAMENTS DE DRET I.- El Sr. Julián manifesta: que és l'entrega de la liquidació la que extingeix de forma definitiva la relació laboral existent entre les parts, i a partir d'aquí és aquell moment que també permet fixar si el treballador ha rebut o no els conceptes continguts en la carta d'acomiadament, i en el cas d'incompliment d'aquest requisit bàsic, s'obre la via jurisdiccional; que la carta d'acomiadament és anòmala, ambigua i sobretot contradictòria; que l'import en concepte de compensació econòmica erròniament no s'adapta al contingut de la carta d'acomiadament i està sensiblement per sota. II.- La societat Marti limita el seu recurs als pronunciaments de la sentència de primera instància relatius al pagament de la suma de 533,33 EUR i a les costes judicials, manifestant que el tribunal no fa cap esment en el seu raonament del fet que el treballador en el moment de deixar l'empresa, va firmar el finiquit proposat per la mateixa i cobrar les sumes corresponents, sense cap protesta; i que tenint en compte que s'ha desestimat la demanda de l'adversa quasi en la seva totalitat, és de dret no imposar les costes judicials a aquesta part. III.- El Sr. Julián va començar a treballar per compte de l'empresa Marti, al novembre del 2006, en qualitat d'encarregat de botiga, mitjançant un salari mensual de 2.000 EUR nets. El dia 22 d'abril del 2008 l'empresa va entregar al treballador una carta d'acomiadament en la qual exposava: "Mostrant ineptitud pel càrrec pel qual havia estat contractat, el seu superior li ha proporcionat un lloc de treball més adient a la seva capacitat, en el qual constatem que malgrat els nostres esforços i reunions amb vostè del nostre responsable, no té cap interès per a desenvolupar la seva feina i mostra una total falta d'interès tal com li va informar el seu superior comunicant-li verbalment el dia 4 d'abril, que ens veiem obligats a prescindir dels seus serveis en la mateixa, degut a la necessitat d'amortitzar llocs de treball per causes econòmiques i de producció, de les quals vostè és coneixedor ja que ha desenvolupat la tasca d'encarregat, en la mateixa. Donat que no hem obtingut cap resposta per la seva part, per la present li notifiquem el preavís d'acomiadament de 19 dies a partir del dia 22 d'abril 2008." El dia 21 de maig del 2008 el Sr. Julián va firmar el document de quitança en el qual consta que es dona per totalment saldat i finiquitat en tot el relatiu a la relació laboral i es compromet a res reclamar per qualsevol concepte que sigui. IV.- L'article 7 de la Llei sobre el contracte de treball que regulava la relació laboral d'autes en el moment on la mateixa es va resoldre, disposa que la reclamació d'indemnitzacions per acomiadament té un termini de caducitat de 30 dies a comptar del moment en que el treballador en rep la comunicació escrita, i en defecte de comunicació escrita, de 60 dies a partir del coneixement del comiat. La carta entregada al treballador el dia 22 d'abril, notificant al Sr. Julián el preavís d'acomiadament, no pateix de cap ambigüitat. Es tracta d'un avís de comiat sense cap mena de dubte amb còmput del preavís, i per tant, és a partir del lliurament de la referida carta que s'ha de calcular el termini de caducitat. La quitança no és més que una formalitat per saldar els havers laborals pendents, i no pot de cap manera substituir-se a la carta d'acomiadament per comunicar al treballador la rescissió de la relació laboral. Entre el dia d'entrega de l'avís de comiat i el dia en el qual el Sr. Julián va formular la seva demanda laboral van transcórrer més de 30 dies, i per tant, força és de constatar que l'acció del treballador en concepte d'indemnització per acomiadament il·legal ha caducat. V.- Pel que fa al recurs de la societat Marti respecte a la condemna de la mateixa a satisfer al treballador l'import de 533,33 EUR en concepte de dies recuperables, no poden prosperar els arguments desenvolupats per l'empresa per oposar-se a aquesta condemna. En efecte, malgrat que el Sr. Julián hagi firmat una quitança en la qual es va donar per totalment saldat i finiquitat en tot el relatiu a la relació laboral, comprometent-se a res reclamar per qualsevol concepte que sigui, aquest acord del treballador no implica renunciar a reclamar la resta dels havers laborals que consideri deguda, atès que l'article 3 de la Llei sobre el contracte de treball expressa que els manaments de la present Llei són imperatius i, llevat que no s'indiqui el contrari, constitueixen uns mínims irrenunciables de compliment obligatori per a treballadors i empresaris. Per tant, si l'empresari no ha satisfet tots els dies recuperables, tal com se'n desprèn del llibre d'hores, això constitueix una vulneració dels manaments de la Llei laboral i el Sr. Julián en cap cas podia renunciar a reclamar el pagament dels dies que li són deguts. VI.- Respecte a les costes judicials de primera instància, sempre la jurisprudència ha considerat que en matèria laboral, l'estimació, encara que sigui molt parcial, de les pretensions del treballador determina la condemna en costes de l'empresari. En canvi en segona instància, la desestimació d'ambdós recursos imposa no fer especial condemna en costes. Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX Desestimar el recurs tant del Sr. Julián com de la societat ENTITY_5; Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 17 de desembre del 2010 en tots els seus extrems; sense fer especial imposició de les costes processals de segona instància. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE