STSJAD ANDORRA, a 15 de setembre del 2011 - ROJ: STSJAD 206/2011
Confirmation
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé15 septembre 2011
Numéro54/11
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJAD 206/2011 (ECLI:AD:TSJADAD:2011:206)
> Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 15 septembre 2011, recours n° 54/11, ROJ STSJAD 206/2011, ECLI:AD:TSJADAD:2011:206 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
*Note méthodologique : le champ « référence canonique » fourni ne contenait qu'une indication incomplète (« Juridiction andorrane, — »). La référence ci-dessus est reprise du texte intégral de la décision (ROJ, ECLI, numéro de recours et de protocole).*
## Faits et procédure
La société Andrade a fait l'objet, de la part du Comú d'Andorra la Vella, de deux amendes d'un montant de 1 284,42 € et 1 401,19 €, soit un total de 2 685,61 €. Elles résultaient de la vérification de la déclaration de revenus locatifs de la société (fundament segon). Le litige porte sur la manière dont ces sanctions s'articulent avec la procédure de recouvrement des compléments d'impôt.
Les compléments d'impôt ont été acquittés pendant la période de paiement volontaire. La société en a déduit que, la période volontaire ayant été ouverte, la commune avait renoncé à engager la procédure de sanction. Elle invoquait à cet effet l'article 117 de l'Ordinació tributària comunal du 28 décembre 2004, dont elle soutenait qu'il imposait des prescriptions impératives à l'expédient sanctionnateur, et demandait que celui-ci soit déclaré nul de plein droit.
La procédure s'est déroulée en plusieurs étapes. Le recours formé contre la décision tacite du Gouvernement sur le recours d'alzada dirigé contre la résolution communale du 1er avril 2010 a été rejeté par une sentence du Tribunal de batlles du 14 décembre 2010. La société a interjeté appel le 9 février 2011. Le Gouvernement (MI Govern) soutenait que les vices de forme alléguées ne pouvaient produire qu'une annulabilité et non une nullité. La commune soutenait que l'article 117 ne visait que les hypothèses où la recouvrement était passé en période de contrainte. Elle relevait aussi que la cause de nullité tirée de l'article 48 c) du Code de l'administration n'avait pas été soulevée en première instance.
La Sala Administrativa du Tribunal Superior de Justícia était saisie en appel. Le président était M. Albert Andrés Pereira, et le magistrat rapporteur M. Bernard Plagnet, avec Mme Marie Conte pour membre de la formation.
## Question de droit
La question posée était la suivante : le paiement volontaire des compléments d'impôt, effectué dans le délai légal, fait-il obstacle à l'engagement ou à la validité d'une procédure de sanction fiscale ?
Plus précisément, il fallait déterminer si l'article 117 de l'Ordinació tributària comunal, qui fixe le point de départ de la procédure de sanction au lendemain de l'expiration de la période de contrainte, emporte renonciation de la commune à sanctionner lorsque l'impôt a été payé en période volontaire.
## Solution et dispositif
Le Tribunal rejette l'appel. Son raisonnement repose sur une lecture systématique des textes, combinant la loi-cadre du 19 décembre 1996 (loi de bases de l'ordonnancement tributaire) et les ordonnances communales.
Le Tribunal relève d'abord que les dispositions relatives à la gestion tributaire doivent être interprétées à la lumière des principes de la loi de 1996. Il distingue ensuite deux régimes : la procédure de liquidation et de recouvrement (articles 46 et s., 51, 54 et 55, 58 à 60 de la loi), d'une part, et le régime des infractions et sanctions (articles 61 et s.), d'autre part. Selon l'article 67-1, l'imposition de sanctions exige l'instruction préalable d'un expédient sanctionnateur, qui n'était pas contesté en l'espèce.
Le Tribunal en tire la conclusion suivante : « el fet que la societat hag
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 15 de setembre del 2011 - ROJ: STSJAD 206/2011
STSJAD 206/2011 (ECLI:AD:TSJADAD:2011:206)
Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 15 septembre 2011, recours n° 54/11, ROJ STSJAD 206/2011, ECLI:AD:TSJADAD:2011:206 (Lire sur source officielle)
Note méthodologique : le champ « référence canonique » fourni ne contenait qu'une indication incomplète (« Juridiction andorrane, — »). La référence ci-dessus est reprise du texte intégral de la décision (ROJ, ECLI, numéro de recours et de protocole).
Faits et procédure
La société Andrade a fait l'objet, de la part du Comú d'Andorra la Vella, de deux amendes d'un montant de 1 284,42 € et 1 401,19 €, soit un total de 2 685,61 €. Elles résultaient de la vérification de la déclaration de revenus locatifs de la société (fundament segon). Le litige porte sur la manière dont ces sanctions s'articulent avec la procédure de recouvrement des compléments d'impôt.
Les compléments d'impôt ont été acquittés pendant la période de paiement volontaire. La société en a déduit que, la période volontaire ayant été ouverte, la commune avait renoncé à engager la procédure de sanction. Elle invoquait à cet effet l'article 117 de l'Ordinació tributària comunal du 28 décembre 2004, dont elle soutenait qu'il imposait des prescriptions impératives à l'expédient sanctionnateur, et demandait que celui-ci soit déclaré nul de plein droit.
La procédure s'est déroulée en plusieurs étapes. Le recours formé contre la décision tacite du Gouvernement sur le recours d'alzada dirigé contre la résolution communale du 1er avril 2010 a été rejeté par une sentence du Tribunal de batlles du 14 décembre 2010. La société a interjeté appel le 9 février 2011. Le Gouvernement (MI Govern) soutenait que les vices de forme alléguées ne pouvaient produire qu'une annulabilité et non une nullité. La commune soutenait que l'article 117 ne visait que les hypothèses où la recouvrement était passé en période de contrainte. Elle relevait aussi que la cause de nullité tirée de l'article 48 c) du Code de l'administration n'avait pas été soulevée en première instance.
La Sala Administrativa du Tribunal Superior de Justícia était saisie en appel. Le président était M. Albert Andrés Pereira, et le magistrat rapporteur M. Bernard Plagnet, avec Mme Marie Conte pour membre de la formation.
Question de droit
La question posée était la suivante : le paiement volontaire des compléments d'impôt, effectué dans le délai légal, fait-il obstacle à l'engagement ou à la validité d'une procédure de sanction fiscale ?
Plus précisément, il fallait déterminer si l'article 117 de l'Ordinació tributària comunal, qui fixe le point de départ de la procédure de sanction au lendemain de l'expiration de la période de contrainte, emporte renonciation de la commune à sanctionner lorsque l'impôt a été payé en période volontaire.
Solution et dispositif
Le Tribunal rejette l'appel. Son raisonnement repose sur une lecture systématique des textes, combinant la loi-cadre du 19 décembre 1996 (loi de bases de l'ordonnancement tributaire) et les ordonnances communales.
Le Tribunal relève d'abord que les dispositions relatives à la gestion tributaire doivent être interprétées à la lumière des principes de la loi de 1996. Il distingue ensuite deux régimes : la procédure de liquidation et de recouvrement (articles 46 et s., 51, 54 et 55, 58 à 60 de la loi), d'une part, et le régime des infractions et sanctions (articles 61 et s.), d'autre part. Selon l'article 67-1, l'imposition de sanctions exige l'instruction préalable d'un expédient sanctionnateur, qui n'était pas contesté en l'espèce.
Le Tribunal en tire la conclusion suivante : « el fet que la societat hag
Sentència
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Administrativa
Núm. de Protocol:AD-0064-1/2010 TSA: 05/11
S E N T È N C I A NÚM. 54-2011
PARTS:
Apel·lant: Andrade
Representant: Ayuso
Advocat: Izquierdo
Apel·lada: HBLE. COMÚ D'ANDORRA
Representant: Cañellas
Advocat : Zapata
Apel·lada: M.I. GOVERN
Representant: Sanz
Advocat : Mercader
A la vila d'Andorra la Vella, el 15 de setembre de 2011
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0064-1/2010.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 54/11 — Décision commentée
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet el qual expressa el parer del Tribunal.
A N T E C E D E N T S D E F E T
1.- La societat Andrade va interposar recurs contra la desestimació tàcita del Govern, en relació amb el recurs d'alçada formulat contra la resolució comunal de l'1 d'abril de 2010, tot sol·licitant la seva anul·lació i la condemna del Comú a satisfer les costes judicials.
2.- En la sentencia del 14 de desembre del 2010, el Tribunal de Batlles ha desestimat les demandes promogudes per la societat Andrade.
3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 9 de febrer de 2011, la societat Andrade manifesta principalment que:
-els pagaments corresponents han estat realitzats en el període voluntari, raó per la qual no s'ha obert en cap moment el període de constrenyiment i, posteriorment, el Comú va instar un procediment sancionador, al qual es va oposar aquesta representació, al considerar que aquest procediment venia a vulnerar l'article 117 de l'Ordinació comunal,
-l'article 117 no fa la distinció entre les diverses infraccions: era d'aplicació en els presents autes l'article 117, la qual cosa implica que, al no respectar-se les prescripcions imperatives d'aquest article, l'expedient sancionador instat pel Comú es nul de ple dret
En el seu escrit de conclusions de data 23 de març de 2011, la societat Andrade confirma els seus arguments i precisa, « obrint aquest període de pagament voluntari, el Comú va renunciar, de facto i de jure, a emparar-se amb el procediment sanciondor previst en la mateixa Ordinació comunal »
4.- En la seva contesta de data 25 de febrer de 2011, el MI Govern manifesta principalment que:
-la corporació comunal està sancionant per l'omissió inicial de les dades i no per altres fets,
-en tot cas, aquests vicis de forma podrien ser constitutius d'anul·labilitat i no de nul·litat de l'acte i la comissió d'irregularitats no ha d'ésser suficient per a procedir a anular l'acte administratiu
El MI Govern ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 28 de març del 2011.
5.- En la seva contesta de data 28 de febrer del 2011, l'Hble. Comú d'Andorra la Vella manifesta principalment que:
-la part recurrent invoca una presumpta causa de nul·litat - concretament fa referència en el seu escrit d'apel·lació a l'article 48 c) del Codi de l'Administració- que no ha estat discutida per aquesta part, ni tampoc presa en consideració pel jutge de primera instància, per la simple raó que no va ser invocada durant el procediment,
-l'article 117 de l'Ordinació tributaria comunal de 28 de desembre del 2004 i l'article 127 de l'Ordinació tribularia comunal de 20 de desembre del 2005, s'han d'entendre referits a aquells supòsits en que, vençut el període voluntari de pagament, s'ha iniciat el període de recaptació en període de constrnyiment, i no fent-los extensius a supòsits que el precepte ni tan sols contempla,
-demana la condemna de l'adversa al pagament de les costes processals.
L'Hble. Comú d'Andorra la Vella ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 10 de març de 2011.
6.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- El litigi fa referència a l'aplicació per l'Hble. Comú d'Andorra la Vella de dues multes de 1284,42 i 1401,19 (resultes de la comprovació de la seva declaració de rendiments arrendataris).
La sentencia recorreguda ha presentat un recordatori dels fets majors que envolten els dos litigis acumulats (veure punt Tercer de la sentencia).
La part recurrent demana que es declari la nul·litat dels procediments sancionadors.
El punt en litigi fa referència a la interpretació de l'article 117 de l'Ordinació tributaria del Comú d'Andorra la Vella de data 28 de desembre del 2004; aquest article disposa:
« Inici del procediment sancionador.
El procediment sancionador s'inicia a partir de l'endemà del dia en què s'acaba el període de recaptació en període de constrenyiment. »
L'article 127 de l'Ordenança tributaria del Comú d'Andorra la Vella de data 20 de desembre del 2005 es redactat de la mateixa manera.
Com s'ha recordat en la sentencia recorreguda (punt Tercer), els pagaments corresponents de les quotes complementàries han estat realitzats en el període voluntari. Basant-se en els termes des articles ja mencionats, la societat demandant estima que « obrint aquest període de pagament voluntari, el Comú va renunciar, de facto i de jure, a emparar-se amb el procediment sancionador previst en la mateixa Ordinació comunal »
Tercer.- La interpretació de les disposicions de les Ordinacions tributaries de l'Hble. Comú d'Andorra la Vella s'ha d'efectuar en funció dels principis continguts en la Llei de bases de l'ordenament tributari del 19 de desembre del 1996. En efecte, segons els termes de l'exposició dels motius d'aquesta Llei, « s'assenten les bases per a una ordenació formal del dret tributari andorrà amb la finalitat que es pugui assegurar a l'Administració, estatal i comunal, els recursos necessaris per a la gestió eficient dels serveis públics... »
Convé per tant de recordar breument els diferents procediments que intervenen en la « gestió tributaria ».
Els articles 46 i següents de la Llei del 19 de desembre del 1996, reglamenten « els procediments de liquidació i recaptació ». Segons l'article 51 « L'Administració pot comprovar la veracitat de les dades consignades en les declaracions...L'Administració, en cas de discrepància amb les declaracions tributaries, ha de comunicar als declarants el resultat de les comprovacions... ». L'Administració tot seguit ha de notificar la liquidació addicional (articles 54 i 55 de la Llei del 19 de desembre del 1996).
En aquest cas, aquests tràmits s'han seguit segons l'article 116 de l'Ordinació tributaria comunal que disposa:
« Procediments de gestió, comprovació i liquidació tributària. Tot el referent als procediments de gestió, comprovació i liquidació tributària s'estarà a l'establert als articles 66 i següents de la Llei de Bases de l'Ordenament Tributari »
A continuació intervé el tràmit de recaptació i l'article 58 de la Llei de bases de l'ordenament tributari disposa:
« La recaptació dels tributs es pot realitzar:
en període voluntari
en període de constrenyiment »
Aquesta distinció figura igualment als articles 119 i 120 de l'Ordinació tributaria comunal.
L'article 120, ja mencionat, reprèn el principi que figura a l'article 60 de la Llei del 19 de desembre de 1996: « El període de constrenyiment s'inicia quan, vençut el període voluntari, hi ha hagut incompliment ,total o parcial... » .
L'article 59 de la Llei del 19 de desembre de 1996 precisa: « El termini d'ingrés en període voluntari, a falta de termini específic diferent fixat en la llei particular de cada tribut, és d'un mes... ». En aquest cas, s'ha aplicat aquesta regla. (veure foli 44).
Però aquests « procediments de liquidació i recaptació » es completen en la Llei del 19 de desembre del 1996, per una secció 3a, titulada « Règim d'infraccions i sancions » (article 61 i següents.).
Pel que fa al « procediment sancionador « ,l'article 67-1 de la Llei disposa : « La imposició de sancions requereix la instrucció i la tramitació prèvia d'expedient sancionador conforme al Reglament regulador del procediment sancionador ».En aquest cas, no es discuteix que aquest procediment s'ha seguit correctament.
El significat del conjunt d'aquest texts és el següent: el fet que la societat hagi efectuat el seu pagament en període voluntari no te per conseqüència, contràriament a allò que sosté la societat demandant, que l'Hble. Comú hagi renunciat «a emparar-se amb el procediment sancionador ». En efecte, com s'ha indicat més amunt, els procediments de la recaptació i el procediment sancionador són dos procediments distints. D'altra banda, una tal interpretació aniria en contra de la lògica d'aquests texts: seria inconcebible que una societat que ha dissimulat tot o part de la seva base de tributació pugui escapar a les sancions simplement efectuant el pagament en període voluntari.
L'article 127, ja citat, de l'Ordinació tributaria comunal s'aplica per tant, únicament quan la recaptació no s'ha efectuat en període voluntari. En aquestes hipòtesis, l'article 123 de l'Ordinació preveu els models d'aplicació de la recaptació en període de constrenyiment. L'article 127 aporta simplement una precisió d'aplicació del procediment sancionador en aquesta hipòtesi.
Quart.- No s'aprecien circumstancies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.
D E C I S I Ó
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer: Desestimar el recurs d'apel·lació presentat per la societat Andrade.
Segon: Confirmar la sentencia recorreguda i declarar que les decisions tàcites del Govern, en relació amb els recursos d'alçada interposats per l'agent, son ajustades a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.
Tercer : De no efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentencia es ferma i executiva
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.