STSJAD 208/2011 (ECLI:AD:TSJADAD:2011:208)
Décision commentée : STSJAD 208/2011, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 15 septembre 2011, recours n° 56/11 (ECLI:AD:TSJADAD:2011:208) (Lire sur source officielle)
Note méthodologique : la mention « Juridiction andorrane, — » figurant dans les métadonnées de la fiche ne permet pas d'identifier la décision. La référence ci-dessus est celle qui figure dans le texte intégral.
Faits et procédure
La décision concerne l'aménagement d'une zone de la paroisse d'Andorre-la-Vieille. Le Plan d'ordonnancement urbain de la paroisse (POUP) prévoyait, pour l'unité d'actuation PP-NC-03 « Torrent d'Enclar », des hauteurs obligatoires de 7 et 11 étages. Cette unité comprend deux zones : une zone « edificació aïllada semiintensiva » et une zone « Z 6, edificació per definició volumètrica » (fundament n° 2). La fiche urbanistique assignait à l'ensemble l'objectif d'« intégration de l'édification existante dans l'ordonnancement établi », afin de définir un ensemble linéaire et de couvrir les murs mitoyens actuellement découverts (fundament n° 3).
Le Décret communal du 27 juillet 2007 a approuvé définitivement le POUP. M. Yuste a formé un recours contre la décision implicite de rejet, par la Commission technique d'urbanisme (CTU), de son recours d'opposition du 4 octobre 2007. Le Tribunal de Batlles, par jugement du 7 juin 2010, a fait droit en partie à sa demande.
La commune d'Andorre-la-Vieille a interjeté appel le 15 novembre 2010. Elle soutenait que la hauteur obligatoire était justifiée pour garantir une ligne de couronnement homogène, et contestait que la juridiction puisse, d'une part, écarter la hauteur fixée et, d'autre part, imposer une limite de quatre étages. Le Gouvernement, les autres parties et les intervenants ont conclu, pour l'essentiel, au maintien du jugement de première instance ou à la confirmation de la validité de la réglementation litigieuse (antécédents nos 5 à 13). Les moyens relatifs à la légalité formelle de la réglementation ne sont pas repris dans la motivation.
Question de droit
La Sala Administrativa devait répondre à deux questions :
- Une commune peut-elle, dans l'exercice de son pouvoir de planification urbaine, imposer une hauteur obligatoire de bâtiments (7 et 11 étages) sans que cette prescription soit arbitraire ni méconnaisse les droits fondamentaux des administrés ?
- Le juge administratif peut-il, à titre alternatif, fixer lui-même une hauteur maximale de quatre étages ?
La réponse dépend de la nature du contrôle exercé sur un acte de planification, qui relève d'une compétence discrétionnaire de l'administration.
Solution et dispositif
La Cour se fonde d'abord sur sa compétence, tirée de l'article 39.3 de la Loi qualifiée de la Justice (fundament n° 1). Elle rappelle ensuite la portée du pouvoir discrétionnaire de planification, en citant la résolution de la CTU du 20 décembre 2007 :
« …cal tenir present que l'ordenació de tota la unitat, tal com ha estat efectuada pel planificador, obeeix a les potestats de caire discrecionals que disposa aquest darrer a l'efecte de determinar com cal ordenar un àmbit, sense que les solucions urbanístiques que han estat adoptades s'hagin de considerar errònies o greument perjudicials pels interessos dels particulars i, per tant, arbitràries. »
(Traduction : « …il convient de tenir présent que l'ordonnancement de l'ensemble de l'unité, tel qu'il a été réalisé par le planificateur, relève des pouvoirs discrétionnaires dont celui-ci dispose pour déterminer la manière d'ordonner un espace, sans que les solutions d'urbanisme ret
Sentència
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Administrativa
Núm. de Protocol: AD-0052-2/09 TSA: 88/10
S E N T È N C I A NÚM. 56-2011
PARTS:
Apel·lant: HBLE. COMÚ D'ANDORRA
Representant: Porras
Advocat: Morillo
Apel·lada: Yuste
Representant: Blasco
Advocat : Benitez
Apel·lada: M.I. GOVERN
Representant: E.M.
Advocat : E.L.
Adherent:
Recio
Representant: Tejera
Advocat: Ayuso
Seco
Representant: Gálvez
Advocat: Sandoval
Germanes R.G.:
Galván
Representant i Advocat: Galván
Diez i Téllez
Representant: Diez
Advocat: Expósito
A la vila d'Andorra la Vella, el 15 de setembre de 2011
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0052-2/09.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Expósitognet el qual expressa el parer del Tribunal.
A N T E C E D E N T S D E F E T
1.- El Sr. Yuste va formular recurs jurisdiccional contra la desestimació per silenci de la CTU del seu recurs d'alçada del 4 d'octubre del 2007 interposat contra el Decret del Comú del 27 de juliol de 2007 amb l'aprovació definitiva del POUP.
2.- En la sentencia del 7 de juny del 2010 el Tribunal de Batlles ha estimat en part la demanda promoguda pel Sr. Yuste.
3.-En el seu escrit d'apel·lació de data 15 de novembre de 2010, l'Hble. Comú d'Andorra la Vella manifesta principalment que:
-Sobre les alçades a 7 i 11 plantes: si tenim en compte la trama existent descrita i la voluntat expressa del POUP de donar solució volumètrica que consolidi l'entorn està plenament justificat la utilització d'un paràmetre regulador com l'alçada obligatòria per a garantir una línia de coronació homogènia;
-Sobre la petició de limitació d'alçada a 4 plantes: és incongruent el dir que la jurisdicció no pot substituir a l'administració fixant en 4 plantes, i a la vegada dir que s'ha de fixar en les mateixes.
4.- En el seu escrit de contesta de data 1 de desembre de 2010, la Sra. Recio manifesta principalment que: la lectura que fa el Comú de la sentencia va més enllà del seu tenor literal, ja que la seva part dispositiva no imposa l'obligació de rebaixar a quatre plantes l'alçada dels edificis, sinó que es limita a anul·lar la previsió d'alçades obligatòries més elevades.
5.- En el seu escrit de contesta de data 3 de desembre de 2010, el MI Govern manifesta principalment que:
-la part demandant no ha demostrat que tal regulació estigui afectada per un vici de legalitat, ni que sigui arbitraria i manifestament errònia;
-la sentencia de primera instància no fonamenta la decisió en cap vici de legalitat, ni en cap arbitrarietat o error manifest.
6.- En el seu escrit de contesta de data 14 de desembre de 2010, el Sr. Yuste demana que la sentencia sigui confirmada en tots els seus extrems.
7.- En l'escrit de contesta de data 10 de gener de 2011, les Sres. R.G. manifesten principalment que:
-l'escrit reprèn arguments sobre els punts que no són l'objecte del recurs d'apel·lació del Comú,
-aquesta part considera que el Comú ha raonat la seva proposta en el seu escrit de conclusions d'apel·lació i esta d'acord amb que es mantingui la referida alçada a 11 plantes
8.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- El recurs d' apel·lació presentat per l'Hble. Comú d'Andorra la Vella es basa en dos punts:
-les alçades a 7 plantes i 11 plantes
-la limitació d'alçada a 4 plantes.
La unitat d'actuació PP-NC-03 TORRENT D'ENCLAR compren, en efecte, dues zones: « 3 Edificació aïllada semiintensiva i Z 6, Edificació per definició volumètrica » (veure foli 147).
Tercer.- Sobre les alçades a 7 plantes i 11 plantes
Aquesta disposició s'inscriu en el marc més llarg dels objectius indicats en la fitxa urbanística: la « integració de l'edificació existent en l'ordenació establerta per tal de definir un conjunt lineal, alhora que es cobreixin les mitgeres actualment descobertes » (veure foli 147).
En aquestes condicions, com ho indica l'Hble. Comú, « està plenament justificat la utilització d'un paràmetre regulador com l'alçada obligatòria per a garantir una línia de coronació homogènia »
El Comú disposa d'una competència discrecional per definir els objectius perseguits per la planificació urbanística, així com la recordada la CTU en la seva Resolució de data 20 de desembre de 2007 : « ...cal tenir present que l'ordenació de tota la unitat, tal com ha estat efectuada pel planificador, obeeix a les potestats de caire discrecionals que disposa aquest darrer a l'efecte de determinar com cal ordenar un àmbit, sense que les solucions urbanístiques que han estat adoptades s'hagin de considerar errònies o greument perjudicials pels interessos dels particulars i , per tant, arbitraries. ».
El límit de l'exercici de la competència discreccional és que l'autoritat pública no ha tractat de manera arbitrària i no desconeix els drets fonamentals dels administrats.
Tenint en compte els objectius perseguits per l'arranjament d'aquesta part del territori de la parròquia, cal concloure que el Comú no s'ha excedit de les seves competències.
En conseqüència, l'alçada obligatòria de 7 i 11 plantes s'ha de considerar conforme a dret i la sentencia recorreguda per tant s'ha de revocar. D'aquesta manera, cal desestimar la petició alternativa de que es fixi una alçada màxima de 4 plantes.
Quart.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.
D E C I S I Ó
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer: Estimar el recurs d'apel·lació presentat pel l'Hble. Comú d'Andorra la Vella
Segon: Revocar la sentencia recorreguda i declarar que la previsió del POUP establint l'alçada edificatòria obligatòria a 7 i 11 alçades en la unitat d'actuació PP-NC-03 TORRENT D'ENCLAR és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.
Tercer: De no efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentencia es ferma i executiva
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Subir
Diccionario RAE