STSJAD ANDORRA, a 23 de novembre del 2011 - ROJ: STSJAD 237/2011
Confirmation
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé23 novembre 2011
Numéro67/11
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJAD 237/2011, Tribunal superior de justícia d'Andorre, Sala administrativa, 23 novembre 2011
> Décision commentée : STSJAD 237/2011, ECLI:AD:TSJADAD:2011:237 (Tribunal superior de justícia, Sala administrativa, recours n° 67/11, 23 novembre 2011) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Par un arrêt du 23 novembre 2011, la Sala administrativa du Tribunal superior de justícia d'Andorre (TSJA) statue en appel sur un litige relatif à la nomination de fonctionnaires de police au grade de comissari.
Le point de départ est un Acord de Govern du 17 décembre 2008, qui procède à la nomination de plusieurs personnes aux grades de *comissari major* et de *comissari de Policia*. M. Serra a formé un recours de reposición contre cet acte. Le gouvernement n'ayant pas répondu, il s'est formé une décision implicite de rejet (*silenci administratiu*), que M. Serra a contestée devant la juridiction administrative.
Par une sentence du 13 janvier 2011, le Tribunal de Batlles a fait droit à la demande de M. Serra. MM. Agullo et Sancho ont interjeté appel le 25 mars 2011. Leur argumentation repose principalement sur quatre moyens : le défaut de légitimation active de M. Serra ; la prétendue qualité de comissari qu'ils auraient acquise par l'exercice effectif des fonctions correspondantes ; l'existence d'une « plaça d'un grau superior » exigée par l'article 49.1.b de la Llei del Cos de Policia ; enfin, le principe de sécurité juridique, qui commanderait de maintenir les situations garanties par écrit par l'administration. M. Garzón s'est associé à l'appel le 18 avril 2011. Le gouvernement s'en est remis à l'appréciation du tribunal.
Les dispositions de l'article 18 du Reglament, dont dépend la recevabilité des candidatures, ne sont pas reproduites dans la décision (non précisé dans la décision).
## Question de droit
La décision soulève trois questions.
**Première question : la légitimation active.** Une personne qui n'est ni destinataire de l'acte ni candidate à la nomination peut-elle contester un acte de nomination ? La Sala se réfère à l'article 23 de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal du 15 novembre 1989, qui reconnaît la qualité pour agir à « qualsevulla persona física o jurídica, pública o privada, que tinguin un interès, dret, expectativa de dret, etc. vinculats amb els actes sotmesos a la jurisdicció » (traduction : toute personne physique ou morale, publique ou privée, ayant un intérêt, un droit, une expectative de droit, etc., en lien avec les actes soumis à la juridiction).
**Deuxième question : la distinction du grade et de la fonction.** Des agents ayant exercé des fonctions de comissari, sans en détenir le grade, peuvent-ils être nommés à ce grade au regard de l'article 18 du Reglament ? Ce point touche à la distinction, rappelée par la Sala, « entre el grau i la funció » dans le droit de la fonction publique.
**Troisième question : l'effet des nominations irrégulières.** Une nomination intervenue en méconnaissance de la loi peut-elle faire naître des droits au profit de ses bénéficiaires, notamment au nom de la sécurité juridique ou d'un engagement écrit de l'administration ?
## Solution et dispositif
**Sur la légitimation.** La Sala retient une interprétation extensive de l'article 23. Elle souligne l'expression « etc. » figurant dans le texte et juge que M. Serra disposait de la légitimation pour agir. La sentence de première instance est confirmée sur ce point.
**Sur le fond.** La Sala juge que les intéressés, bien qu'ayant exercé les fonctions de directeurs adjoints ou de chefs de service assimilés à celles de comissari, conservaient leur grade de *sots-oficial de Policia*. Les actes de nomination distinguent expressément le grade et la fonction : le document de nomination de M. Agullo précise qu'il est nommé « cap de l'Àrea de suport Policial » (chef du service de soutien policier) en tant que *sots-oficial*, et lui accorde un complément de responsabilité pour l'exercice de ces fonctions. Il en résulte que l'exercice de fonctions de comissari « no li confereix el grau de Comissari ». La Sala écarte ensuite les deux autres arguments : la clause de l'acte de nomination limitant la validité à un an
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 23 de novembre del 2011 - ROJ: STSJAD 237/2011
STSJAD 237/2011, Tribunal superior de justícia d'Andorre, Sala administrativa, 23 novembre 2011
Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD 237/2011, ECLI:AD:TSJADAD:2011:237 (Tribunal superior de justícia, Sala administrativa, recours n° 67/11, 23 novembre 2011) (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Par un arrêt du 23 novembre 2011, la Sala administrativa du Tribunal superior de justícia d'Andorre (TSJA) statue en appel sur un litige relatif à la nomination de fonctionnaires de police au grade de comissari.
Le point de départ est un Acord de Govern du 17 décembre 2008, qui procède à la nomination de plusieurs personnes aux grades de comissari major et de comissari de Policia. M. Serra a formé un recours de reposición contre cet acte. Le gouvernement n'ayant pas répondu, il s'est formé une décision implicite de rejet (silenci administratiu), que M. Serra a contestée devant la juridiction administrative.
Par une sentence du 13 janvier 2011, le Tribunal de Batlles a fait droit à la demande de M. Serra. MM. Agullo et Sancho ont interjeté appel le 25 mars 2011. Leur argumentation repose principalement sur quatre moyens : le défaut de légitimation active de M. Serra ; la prétendue qualité de comissari qu'ils auraient acquise par l'exercice effectif des fonctions correspondantes ; l'existence d'une « plaça d'un grau superior » exigée par l'article 49.1.b de la Llei del Cos de Policia ; enfin, le principe de sécurité juridique, qui commanderait de maintenir les situations garanties par écrit par l'administration. M. Garzón s'est associé à l'appel le 18 avril 2011. Le gouvernement s'en est remis à l'appréciation du tribunal.
Les dispositions de l'article 18 du Reglament, dont dépend la recevabilité des candidatures, ne sont pas reproduites dans la décision (non précisé dans la décision).
Question de droit
La décision soulève trois questions.
Première question : la légitimation active. Une personne qui n'est ni destinataire de l'acte ni candidate à la nomination peut-elle contester un acte de nomination ? La Sala se réfère à l'article 23 de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal du 15 novembre 1989, qui reconnaît la qualité pour agir à « qualsevulla persona física o jurídica, pública o privada, que tinguin un interès, dret, expectativa de dret, etc. vinculats amb els actes sotmesos a la jurisdicció » (traduction : toute personne physique ou morale, publique ou privée, ayant un intérêt, un droit, une expectative de droit, etc., en lien avec les actes soumis à la juridiction).
Deuxième question : la distinction du grade et de la fonction. Des agents ayant exercé des fonctions de comissari, sans en détenir le grade, peuvent-ils être nommés à ce grade au regard de l'article 18 du Reglament ? Ce point touche à la distinction, rappelée par la Sala, « entre el grau i la funció » dans le droit de la fonction publique.
Troisième question : l'effet des nominations irrégulières. Une nomination intervenue en méconnaissance de la loi peut-elle faire naître des droits au profit de ses bénéficiaires, notamment au nom de la sécurité juridique ou d'un engagement écrit de l'administration ?
Solution et dispositif
Sur la légitimation. La Sala retient une interprétation extensive de l'article 23. Elle souligne l'expression « etc. » figurant dans le texte et juge que M. Serra disposait de la légitimation pour agir. La sentence de première instance est confirmée sur ce point.
Sur le fond. La Sala juge que les intéressés, bien qu'ayant exercé les fonctions de directeurs adjoints ou de chefs de service assimilés à celles de comissari, conservaient leur grade de sots-oficial de Policia. Les actes de nomination distinguent expressément le grade et la fonction : le document de nomination de M. Agullo précise qu'il est nommé « cap de l'Àrea de suport Policial » (chef du service de soutien policier) en tant que sots-oficial, et lui accorde un complément de responsabilité pour l'exercice de ces fonctions. Il en résulte que l'exercice de fonctions de comissari « no li confereix el grau de Comissari ». La Sala écarte ensuite les deux autres arguments : la clause de l'acte de nomination limitant la validité à un an
Sentència
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Administrativa
Núm. de Protocol: AD-0033-3/09 TSA: 017/11
S E N T È N C I A NÚM. 67-2011
PARTS:
Apel·lant: Agullo -
Sancho
Representant: Pulido
Advocat: Cañete
Apel·lada: M.I. GOVERN
Representant: Agullo
Advocat : Corbacho
Apel·lada: Serra
Representant: Escolano
Advocat : Criado
Apel·lada: Garzón
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 67/11 — Décision commentée
1.- El Sr. Serra va interposar recurs contra la desestimació per silenci administratiu del recurs de reposició formulat contra l'Acord de Govern de 17 de desembre del 2008.
2.- En la sentencia del 13 de gener del 2011, el Tribunal de Batlles ha estimat la demanda formulada pel Sr. Serra.
3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 25 de març del 2011, el Sr. Agullo manifesta principalment que:
-l'excepció de manca de legitimació activa del Sr. Serra ha de ser admesa: l'interessat no es pot considerar « persona interessada » per poder iniciar el present procediment administratiu,
-el Sr. Agullo ha exercit pròpiament de comissari i ha efectuat les tasques pròpies d'un comissari i no ha tingut solament una autoritat jeràrquica superior;
-el Sr. Agullo ha ocupat «una plaça d'un grau superior », tal i com ho exigeix l'article 49.1.b de la Llei del Cos de Policia per a accedir al concurs- oposició i poder ser nomenat comissari de nivell A2.
-la seguretat jurídica exigeix que es mantinguin les situacions garantides per escrit per la pròpia administració a favor de subjectes determinats.
4.- En el seu escrit d'apel·lació de data 25 de març del 2011, el Sr. Sancho reprèn els arguments exposats pel Sr. Agullo.
5.- En el seu escrit de contesta de data 18 d'abril del 2011, el Sr. Serra manifesta principalment que:
-és evident que el nomenament de tres funcionaris que no reuneixen els requisits de l'article 18 del Reglament causa un prejudici al Sr. Serra i per consegüent l'interessat està perfectament legitimat per impugnar l'Acord de data 17 de desembre del 2008.
-Sobre el fons: tot i admetre que el Sr. Agullo va desenvolupar en un primer moment les funcions de Cap d'Àrea i posteriorment, les funcions de Director adjunt, i que doncs tenia atribucions de Comissari, aquest seguia mantenint el grau de Sots-Oficial de Policia
6.- En un escrit de data 18 d'abril del 2011, el Sr. Garzón s'adhereix al recurs formulat pels Srs. Agullo i Sancho.
7.- En un escrit de data 19 d'abril del 2011, el MI Govern deixa al criteri d'aquest MI Tribunal la resolució de la present causa.
8- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- Sobre la legitimació
Convé d'aplicar les disposicions de l'article 23 de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, de 15-11-89.
Segons aquest text:
« Poden demanar legítimament davant la jurisdicció administrativa i fiscal: qualsevulla persona física o jurídica, pública o privada, en relació amb els actes sotmesos al control de la jurisdicció administrativa i fiscal segons l'article 1a) d'aquesta llei; qualsevulla persona física o jurídica, pública o privada, que tinguin un interès, dret, expectativa de dret, etc. vinculats amb els actes sotmesos a la jurisdicció. »
Podem remarcar la redacció molt extensa d'aquest article i, principalment, el següent passatge: « qualsevulla persona física o jurídica, pública o privada, que tinguin un interès, dret, expectativa de dret, etc. vinculats amb els actes sotmesos a la jurisdicció.. ».
El text, s'ha d'interpretar de manera extensiva (podem notar en particular, la menció « etc » en la llei).
En conseqüència, els demandants disposaven de legitimació per a exercir aquesta acció en la justícia.
La sentencia recorreguda s'ha de confirmar en aquest punt.
Tercer: Sobre el fons
Els principis aplicables en aquest cas, s'han exposat en la sentència d'aquesta Sala de data 25 de novembre del 2010.
Com ho recorda la sentencia recorreguda « s'ha insistit en la cabdal distinció que existeix en dret de la funció publica entre el grau i la funció ».
Cal per tant en aquest cas aplicar aquests principis:
En data 01/12/04 el Sr. Sancho és nomenat director adjunt del Centre Penitenciari, però el seu grau era Sots-oficial de Policia. En efecte, ocupava una « funció » de comissari però el seu grau continuava essent « sots-oficial de policia ». D'altra banda, aquesta distinció apareixia clarament en el document titulat « Trajectòria i carrera professional » (veure foli 188) :
Podem remarcar que durant el període durant el qual ocupava les funcions de director adjunt del Centre Penitenciari, el seu grau era de "Sots- oficial de Policia"
Les conclusions són idèntiques en allò que concerneix el Sr. ENTITY_4: veure foli 187:
L'interessat ha conservat el seu grau de Sots-oficial de Policia ja que ocupava les « funcions » de Director Adjunt.
D'altra banda, podem remarcar que l'acord de nominació queda també redactat (veure foli 131)
« NOMENA
Al Sots Oficial de Policia Agullo, cap de l'Àrea de suport Policial del Cos de Policia, a partir de l'1 de desembre del 2004.
Per a exercir aquestes funcions al Sots Oficial de Policia Agullo se li concedeix un complement de responsabilitat addicional..... » (la negreta es nostra).
Aquest acord per tant, distingeix clarament entre el grau -Sot Oficial de Policia- i les funcions, cap de l'Àrea de suport Policial del Cos de Policia.
No s'ha discutit que les dues persones interessades haguessin exercit les funcions de Comissari, però l'exercici d'aquestes funcions no li confereix el grau de Comissari, en aplicació de la distinció recordada més amunt entre el grau i la funció.
D'altra banda, els dos altres arguments presentats pels interessats no poden prosperar:
En primer lloc, el MI Govern no ha pogut acordar una qualsevol garantia als interessats.
Aquesta garantia no es pot treure dels termes de l'acord que es limita a indicar « aquest nomenament té validesa d'un any renovable, a menys que el Sots Oficial de Policia Agullo hagi participat i obtingut aquesta o una altra plaça, mitjançant el corresponent procés selectiu ». Ara bé, precisament, els interessats no compleixen les condicions legals per participar en aquest procés selectiu i una decisió individual no pot evidentment desconèixer els termes de la llei.
En segon lloc, fins i tot si certes nominacions han pogut ser fetes en desconeixement de la llei, aquestes decisions irregulars no confereixen cap dret als interessats.
Convé per tant, de concloure, com la sentencia recorreguda, que els interessats no reunien (malgrat desenvolupar funcions de directors adjunts del cos) els requisits exigits per l'article 18 del Reglament per a l'admissibilitat de les seves candidatures i en conseqüència no se'ls podia nomenar per als graus de comissari major i comissari de Policia com de manera desajustada a dret va realitzar l'Acord impugnat.
Quart.- No s'aprecien circumstancies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància..
D E C I S I Ó
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer: Desestimar el recurs d'apel·lació presentat pels Srs. Agullo i Sancho.
Segon: Confirmar la sentencia recorreguda i declarar que la Resolució adoptada per via de silenci administratiu pel MI Govern en relació al recurs formulat pel demandant contra l'Acord de Govern de data 17 de desembre de 2008 no és ajustat a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa en l'apartat en que procedeix al nomenament del Sr. Garzón i dels Srs. Sancho i Agullo, en qualitat de comissaris de Policia en període de formació dels nivells respectivament A1 el primer i A2 i que en conseqüència procedeix anul·lar l'apartat de dit Acord relatiu al nomenament de les indicades persones.
Tercer: De no efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.