SENTÈNCIA (JURISDICCIÓ ADMINISTRATIVA) Resum I.A. El Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha dictaminat a favor de la Sra. Oller, que havia sol·licitat una pensió d'invalidesa per malaltia a la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS). La sentència estableix que la petició de la Sra. Oller no era incongruent amb el recurs administratiu previ, com havia argumentat la CASS. El tribunal també ha considerat que la Sra. Oller pateix un trastorn obsessiu-compulsiu d'intensitat greu que la incapacita per realitzar qualsevol activitat laboral, i per tant, té dret a una pensió d'invalidesa per malaltia de la categoria A, grup 3, amb efectes econòmics des de l'1 de març de 2010. La sentència revoca la decisió anterior de la Secció Administrativa de la Batllia i no fa cap pronunciament especial sobre les costes causades en ambdues instàncies. Sentència Magistrats Albert Andrés Pereira Marie Conte Bernard Plagnet TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA Sala Administrativa Núm. de Protocol: SS-0025-1/10 TSA: 18/11 S E N T È N C I A NÚM. 82-2011 PARTS: Apel·lant: Oller Representant i advocat: Martin Apel·lada: CASS Representant: Raya Advocat : Serra COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL: President : M.I. Sr. Albert Andrés Pereira Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet M.I. Sra. Marie Conte A la vila d'Andorra la Vella, el 16 de desembre de 2011 El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0025-1/10. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal. A N T E C E D E N T S D E F E T 1r.- La sentència de data 25 de gener de 2011 de la Secció Administrativa de la Batllia va desestimar la demanda formulada per la Sra. Oller contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social, en què sol·licitava l'atorgament d'una pensió d'invalidesa per malaltia a conseqüència de les patologies que sofreix. La referida sentència ha considerat que la petició formulada en la demanda no resulta congruent amb la via administrativa prèvia, atès que el recurs interposat en el seu dia davant de la C.A.S.S. només es referia al manteniment de la situació de baixa laboral. 2n.- La representació de l'agent va interposar recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència, en el qual defensa que la pretensió de què li sigui reconeguda una prestació d'invalidesa per malaltia no és incongruent amb el previ recurs administratiu, com es desprèn del fet de què en aquest recurs ja va manifestar que no es trobava "en condicions físiques ni intel·lectuals per fer cap activitat laboral en aquest moment", afirmació que cal interpretar en sentit ampli, com correspon a la sol·licitud que formula un administrat sense majors coneixements tècnics. Quant al fons, sosté que es troba incapacitada per realitzar qualsevol tipus de treball, com es desprèn de l'informe pericial psiquiàtric que consta incorporat a les actuacions. 3r.- La Caixa Andorrana de Seguretat Social es va oposar al recurs, en considerar que la pretensió de la interessada resulta clarament incongruent amb el contingut del recurs administratiu previ. Quant a la qüestió de fons, no es pronuncia sobre si procedeix concedir una prestació d'invalidesa per malaltia, atès que aquesta qüestió no li va ser plantejada oportunament i, en conseqüència, no ha pogut valorar la pèrdua de la capacitat de guany que resulta de la patologia psiquiàtrica que pateix la recurrent. 4t.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat. F O N A M E N T S D E D R E T Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia. Segon.- La Caixa Andorrana de Seguretat Social, per mitjà de resolució de 9 de febrer de 2010, va suspendre el pagament de les indemnitzacions de salari que venia percebent la interessada, amb efectes de l'1 de març de 2010, i, al mateix temps, va denegar el reconeixement d'una pensió d'invalidesa per malaltia. L'assegurada va interposar recurs administratiu contra aquesta decisió, on afirmava que "no em trobo en condicions físiques ni intel·lectuals per fer cap activitat laboral en aquest moment" i acabava sol·licitant que "vulgui reconsiderar l'alta mèdica (...) i situar-me novament de baixa". El Consell d'Administració de la C.A.S.S., en sessió de 28 d'abril de 2010, va acordar la confirmació de l'alta mèdica, desestimant així el recurs interposat per l'agent. Com s'ha exposat en els antecedents, la sentència apel·lada ha considerat que la petició que es formula en la demanda sobre el reconeixement d'una pensió d'invalidesa per malaltia resulta incongruent amb el recurs administratiu previ, on només es va demanar el manteniment de la situació de baixa laboral. Sobre aquesta qüestió, cal tenir en compte, en primer lloc, que la resolució inicialment impugnada de la C.A.S.S., de data 9 de febrer de 2010, no es pronunciava només sobre la suspensió de les prestacions de salari, sinó que també denegava l'atorgament d'una pensió d'invalidesa- malaltia, de manera que s'ha de considerar que aquesta darrera qüestió va ser igualment objecte del procediment administratiu i, en conseqüència, pot ser revisada posteriorment en via jurisdiccional. En segon lloc, no es pot interpretar en sentit limitatiu el contingut d'un recurs administratiu que subscriu un ciutadà sense especials coneixements tècnics. En aquest cas, la interessada va demanar expressament que es reconsiderés l'alta mèdica, però, al mateix temps, va manifestar la impossibilitat de desenvolupar qualsevol activitat laboral, qüestió que remet ineludiblement a la procedència del reconeixement d'una pensió d'invalidesa. En darrer terme, no es pot oblidar que la decisió de la C.A.S.S. sobre la suspensió de les prestacions de salari es troba necessàriament vinculada a la resolució sobre si procedeix o no atorgar ulteriorment una prestació d'invalidesa. L'article 24 in fine del Reglament Tècnic disposava que, a l'expiració del termini de tres anys, "la Caixa podrà estudiar la transferència de l'assegurat a l'assegurança invalidesa, o bé decidir la pròrroga durant un altre any de les prestacions de reembossament, si semblés que pot obtenir- se d'aquesta forma el guariment de l'interessat". D'aquesta manera, l'acabament del període de percepció de les prestacions de salari comporta que la C.A.S.S. adopti una decisió sobre l'atorgament d'una pensió d'invalidesa, cosa que resulta igualment predicable quan aquestes prestacions queden suspeses abans d'exhaurir-se el període de tres anys. En el mateix sentit es pronuncia l'article 149.3 de la vigent Llei de la seguretat social, segons el qual "les pròrrogues (de les prestacions econòmiques d'incapacitat temporal) s'atorguen per períodes màxims de sis mesos, i són renovables fins a l'expiració del tercer any (...) mentre no acordi l'alta de la persona assegurada abans d'expirar el dit termini, amb atorgament de pensió d'invalidesa, si correspon". Del contingut d'aquests preceptes es desprèn que el reconeixement o no de la invalidesa és conseqüència necessària de la suspensió o acabament de la situació de baixa laboral, de manera que es tracta de dues qüestions íntimament vinculades, que s'han d'examinar de forma conjunta. Com a conseqüència de tot això, s'ha de concloure que la petició que l'agent va formular en la demanda no resultava incongruent, per la qual cosa procedeix estimar el recurs d'apel·lació que formula aquesta part i, al mateix temps, abordar la qüestió de fons que reprodueix en aquesta instància. Tercer.- Per a determinar el grau d'invalidesa que pateix la interessada, es disposa en les actuacions de dos informes pericials, el primer dels quals va ser elaborat per l'Àrea de Medicina Legal i Forense, mentre que el segon emana d'un especialista en psiquiatria. Les patologies físiques que presenta l'assegurada es concreten, segons el primer dictamen pericial, en els síndromes de cames neguitoses i de fatiga crònica i en el fenomen de Raynaud, mentre que els experts descarten l'existència de fibromiàlgia, ja que no existeixen punts gatell que ho determinin i la mobilitat de totes les articulacions és pràcticament normal. La I.P.P. es valora en un 15%, lleugerament superior al 10% que estimava la C.A.S.S., però lluny del 60% que exigeix l'article 166 de la Llei de la seguretat social. Això no obstant, cal considerar igualment el resultat de l'informe pericial psiquiàtric a què s'ha fet abans referència. Segons aquest, la interessada pateix un trastorn obsessiu-compulsiu d'intensitat greu, que l'expert qualifica com invalidant i amb poques possibilitats de recuperació, de manera que s'ha de considerar com a consolidat. Pel que fa a la capacitat laboral, l'informe conclou que "la seva patologia mental de tipus obsessiu, que és greu i molt incapacitant, li impedeix efectuar la pràctica totalitat d'activitats laborals, fins i tot sedentàries, ja que està bloquejada mentalment i centrada en els seus pensaments irrellevants o absurds que no pot evitar ni excloure de la seva ment, el que fa que el seu rendiment sigui molt petit". El perit assenyala una I.P.P. de 70% pel conjunt de les patologies físiques i psiquiàtriques, i afirma que "aquesta disminució es tradueix en una incapacitat per a realitzar tot tipus de treball, especialment a causa de la seva greu patologia psiquiàtrica". És cert que, com al·lega la C.A.S.S., el perit psiquiàtric ha valorat també les patologies físiques, arribant en aquest cas a algunes conclusions contradictòries amb les de l'Àrea de Medicina Legal i Forense, especialment pel que fa a la fibromiàlgia, tot i que, segons manifesta, va tenir a la vista els informes mèdics que constaven en l'expedient del Servei de Medicina Legal. Tanmateix, no es pot deixar de banda que la incapacitat per a realitzar tot tipus de treball deriva especialment de la greu patologia psiquiàtrica que pateix la interessada i no de la seva situació física. D'altra banda, atès que ja consten en les actuacions tots els elements de judici que permeten adoptar una resolució de fons sobre la qüestió litigiosa, no procedeix acordar la retroacció del procediment administratiu, per evidents raons d'economia processal. Per tot això, vist que resulta acreditada la impossibilitat de que la recurrent dugui a terme qualsevol activitat professional, com a conseqüència del trastorn obsessiu-compulsiu d'intensitat greu que pateix, resulta procedent declarar el seu dret a la percepció d'una pensió d'invalidesa per malaltia de la categoria A, grup 3, d'acord amb l'article 170 de la Llei de la seguretat social, amb efectes econòmics des de l'1 de març de 2010. Quart.- No és procedent fer un especial pronunciament sobre les costes causades en ambdues instàncies, en no apreciar-se una especial temeritat ni mala fe en cap de les parts. D E C I S I Ó En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix: 1r.- Estimar el recurs d'apel·lació que interposa la Sra. Oller contra la sentència dictada el 25 de gener de 2011 per la Secció Administrativa de la Batllia, la qual es revoca i deixa sense efecte. 2n.- Estimar la demanda formulada per l'agent contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social i, en conseqüència, declarar el seu dret a la percepció d'una pensió d'invalidesa per malaltia de la categoria A, grup 3, amb efectes econòmics des de l'1 de març de 2010. 3r.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades en ambdues instàncies. Aquesta sentència és ferma i executiva. Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal. Subir Diccionario RAE