SENTÈNCIA En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el 29 de novembre de 2011. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- La Sra. Gaya va presentar davant de l'Hble. Batllia demanda laboral contra la societat Galván, en reclamació de la quantitat de 9.425,32 EUR, juntament amb els interessos legals corresponents a comptar de la data de contesta a la demanda, en concepte d'indemnització per acomiadament injustificat (8.398,80 EUR), i de dies treballats el mes de juliol del 2010 (1.026,52 EUR), amb condemna de l'adversa a pagar les despeses judicials, incloent les derivades de l'intervenció d'advocat i procurador. II.- La societat Galván, va plantejar l'excepció de caducitat de l'acció en concepte d'indemnització per acomiadament injustificat, i respecte als havers laborals reclamats, va contestar que la treballadora havia rebut el que li pertocava, ja que de l'import de 1.026,52 EUR s'havia de descomptar la part obrera del 5%. III.- Per sentència de data 27 de maig del 2011, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, va estimar l'excepció de caducitat de l'acció en relació a la reclamació d'indemnització per desistiment justificat; desestimar íntegrament i en quant al fons, la demanda formulada per la Sra. Gaya contra la societat Galván, SL, absolvent aquesta darrera de les pretensions de l'actora; imposar a la demandant el pagament de les costes processals causades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador de la defenent a acreditar en període d'execució de sentència. IV.- Contra aquesta resolució la Sra. Gaya ha interposat recurs d'apel·lació. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin. FONAMENTS DE DRET I.- La part que recorre manifesta: que és de vital importància la confessió en judici practicada al Sr. Viñas, quin reconeix que va ser ell, en tant que empresari, qui va acomiadar prèviament a la Sra. Gaya dies abans de que aquesta presentés la carta de desistiment unilateral, i que la relació laboral troba la seva rescissió per l'acomiadament de l'empresari a la treballadora; que ha quedat degudament demostrat que la Sra. Gaya en el moment de presentar la carta de desistiment, ho fa en el marc d'una absoluta confusió, i era tal aquesta confusió que la Sra. Gaya no va acceptar i assimilar que l'empresari ja l'havia acomiadada molt abans que ella presentés la carta de desistiment; per tant no hi ha lloc al dubte ni a interpretació, la rescissió del contracte laboral és per acomiadament de l'empresari a la treballadora, essent dit acomiadament improcedent i de forma indeguda, per ésser fet de forma verbal; que si s'entengués que l'acomiadament va ser mitjançant la carta aportada als autes, dit document no guarda les formalitats exigides per l'article 94 del Codi de les relacions laborals, doncs tots dos testimonis que signen la carta, tenen una relació de dependència amb l'empresa; que les causes al·legades en dita carta no han resultat degudament provats, i quan endemés s'han vist totalment contradits amb tots els testimonis que han declarat en el marc del present procediment; que el segon paràgraf de l'article 8 del codi de les relacions Laborals, invocat per l'adversa, va dirigit als empresaris, quin tenen 30 dies de reclamar al treballador que desisteix de la relació laboral, aquelles indemnitzacions pels perjudicis ocasionats, quan el treballador no ha complert amb els requisits legals previstos en l'article 95 i 96. II.- La Sra. Gaya va començar a treballar pel compte de la societat Galván, el mes d'agost del 2006. El dia 21 de juliol del 2010 l'empresa hauria lliurat a la treballadora una carta d'acomiadament disciplinari que la Sra. Gaya hauria negat a signar-ne la recepció. A l'endemà, la Sra. Gaya va entregar en mà una carta a l'empresari, el qual no va voler firmar tampoc la recepció, comunicant a l'empresa el seu desistiment unilateral justificat pels greus mancaments consistent en " obligar-me a gaudir de més de 35 dies de vacances, i no deixar-me incorporar de nou al meu lloc de treball, així com pel fet dels incompliments alhora de pagament del salari, la greu ofensa a la meva dignitat com a persona i com a treballadora davant del menyspreu i de la interferència que vostè té vers la meva persona, em faculten a procedir a presentar el meu desistiment justificat sense necessitat de cap termini de preavís...". El mateix dia l'empresa va provar lliurar la carta d'acomiadament del dia 20 de juliol mitjançant el missatger que li havia entregat la carta de desistiment unilateral de la treballadora. III.- S'ha de resoldre prèviament l'excepció de caducitat de l'acció en indemnització per desistiment o acomiadament injustificat, plantejada per la societat Galván, i per això s'ha de determinar si la relació laboral entre les parts es va rescindir per desistiment de la treballadora, com ho pretén l'empresa o acomiadament per part de l'empresari, com ho sosté la treballadora. És cert que en la seva confessió en judici el Sr. Viñas va declarar que la Sra. Gaya va quedar acomiadada el dia 21 de juliol mitjançant la carta que es va negar a signar, i que el que va succeir és que l'endemà o l'endemà passat un missatger va remetre la carta de desistiment de la demandant i com que l'empresari considerava que la treballadora estava degudament acomiadada, li va fer arribar per la mateixa via la carta d'acomiadament que no va voler signar la treballadora; i que per tant, el desistiment unilateral de la treballadora va intervenir a posteriori de l'acomiadament produït pel compareixent. Nogensmenys, la Sra. Gaya nega rotundament que se li hagi entregat la carta d'acomiadament el dia 20 o 21 de juliol de 2010, i és aquesta versió que s'ha de valorar atès que la dita carta no està firmada per la treballadora, ni tampoc per dos testimonis que no tenen relació de dependència amb l'empresa tal com ho exigeix l'article 92.1 del Codi de les relacions Laborals, ja que els Srs. Esparza i Expósito, que han signat en qualitat de testimonis, treballen per l'empresari Sr. Viñas, encara que sigui en establiments diferents, i per tant, no poden acreditar l'autenticitat de l'entrega en mà a la treballadora de la referida carta d'acomiadament. En canvi, si no es pot considerar que la relació laboral es va extingir el dia 20 o 21 de juliol del 2010, mitjançant la carta d'acomiadament de data 20 de juliol, per no acreditar l'empresa que la referida carta fou efectivament entregada a la treballadora, si que s'ha de considerar que el contracte de treball es va rescindir mitjançant la carta de desistiment justificat, lliurada a l'empresari per part de la Sra. Gaya, atès que resulta del certificat establert per l'empresa V. que va actuar en qualitat de missatger de la Sra. Gaya, que dit missatger va donar la carta de desistiment a uns dels responsables de la societat Galván, que la va obrir, se'n va anar als despatxos de dins, va trigar mitja hora a tornar, i quan va tornar va fer una fotocòpia de la carta davant de l'empleada de l'empresa i li va tornar. A més a més, la Sra. Gaya no pot, en tràmit d'apel·lació, pretendre que fos l'acomiadament que va rescindir la relació laboral entre les parts, quant en el seu escrit de demanda manifesta que en data 22 de juliol del 2010, es va veure obligada a rescindir les relacions laborals amb la demandada, davant l'incompliment reiterat d'aquesta del contracte de treball que vinculaven les parts; que la defenent, malgrat ésser informada dels motius, no va voler signar la recepció de la carta i va emetre una altra carta a l'atenció de la Sra. Gaya, quina semblaria ser una missiva d'acomiadament de data 20 de juliol del 2010, on suposadament hauria estat notificada a la treballadora el dia 21 de juliol, ja que nega de forma categòrica i rotundament haver vist, llegit, conegut, rebut o esser informada verbalment del contingut de la referida carta d'acomiadament. Com que una carta d'acomiadament no pot tenir cap efecte abans de la seva entrega al treballador, no es va produir cap acomiadament el dia 20 o 21 de juliol del 2010, per defecte de notificació de l'avís de comiat, sinó que la relació laboral es va extingir el dia 22 de juliol del 2010 a conseqüència de l'entrega a l'empresa de la carta de desistiment justificat de la treballadora. IV.- Establert el fet que la relació laboral es va rescindir per desistiment justificat de la treballadora el dia 22 de juliol del 2010, la caducitat de l'acció en reclamació d'indemnització està regulada per les disposicions de l'article 8 apartat 2 del Codi de les Relacions Laborals que preveu que: "La reclamació per desistiment unilateral de la persona treballadora té el termini de caducitat de 30 dies a comptar del moment en que l'empresari té coneixement del desistiment unilateral, ja sigui perquè ha rebut comunicació escrita, ja sigui per absència injustificada al treball de la persona treballadora durant almenys 3 dies de treball seguits". Aquesta norma és molt clara i no pateix de cap ambigüitat, ja que estableix que totes les accions en reclamació de l'indemnització prevista als articles 97.3 i 98 del Codi de les Relacions Laborals, que siguin entaulades per l'empresari o pel treballador, tenen un termini de caducitat de 30 dies. Així sempre ho ha considerat la jurisprudència, i pretendre, tal com ho fa la part recurrent, que el referit termini de caducitat només afecta els empresaris que desitgen reclamar una indemnització perquè el desistiment justificat unilateral del treballador no compleix amb les disposicions legals, és desnaturalitzar la voluntat del legislador i donar a la norma un sentit restringit que no consta en la seva redacció. V.- Respecte a la reclamació de la Sra. Gaya en concepte d'havers laborals, força és de constatar que en tràmit d'apel·lació, la mateixa no fa cap crítica del raonament encertat i ajustat a dret contingut en la resolució apel·lada. Per tant s'ha de confirmar la sentència impugnada en totes les seves disposicions, condemnant a la part recurrent al pagament de les costes processals de segona instància en virtut del principi de venciment, tot limitant els honoraris d'advocat i procurador que la part recorreguda podrà reclamar a l'adversa l'import de 500 EUR. Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.- La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX Desestimar el recurs d'apel·lació de la Sra. ENTITY_4; Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 27 de maig del 2011 en tots els seus extrems; Condemnar a la part recurrent a pagar les costes processals de segona instància, tot limitant a l'import de 500 EUR els honoraris d'advocat i procurador que la part adversa podrà reclamar-li per aquest concepte. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.- Subir Diccionario RAE