SENTÈNCIA En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, 29 de novembre de 2011. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- En data 11 de novembre del 2010 el Sr. Aguilar va formular demanda de divorci contra la Sra. Escolano manifestant que ambdues parts van contraure matrimoni en data 25 de juliol del 1997 i que, fruit del mateix, havia nascut un fill que encara era menor d'edat. Manifestava igualment que, més tard, la relació entre els esposos s'havia deteriorat i que en data 22 de setembre del 2008 es va dictar Sentència de separació dels mateixos en la què, entre altres pronunciaments, es fixava una pensió d'aliments en favor del menor i a càrrec seu progenitor de 600 euros mensuals, però que posteriorment la seva situació econòmica havia empitjorat molt, de tal manera que no es podia fer càrrec d'abonar aquest import. Per aquesta raó, sol·licitava que es dictés Sentència donant lloc a la dissolució del matrimoni per divorci i mantenint els acords que foren objecte del conveni regulador aprovat per la Sentència de separació dels esposos, excepte pel que fa a la pensió d'aliments que abonava a favor del seu fill, que sol·licitava que fos reduïda a 300 euros mensuals. II.- La Sra. Escolano va contestar la demanda en data 8 d'octubre del 2010, manifestant que es mostrava d'acord amb la petició de divorci formulada per l'agent i, en relació a la reducció de la pensió que aquest demanava, posava de relleu que en aquell moment es tramitava un procediment davant del Tribunal Superior de Justícia en el què es discutia aquesta reducció i, en tot cas, que s'oposava a aquesta petició. III.- L'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, va dictar Sentència en data 10 de març del 2011 estimant parcialment la demanda formulada pel Sr. Aguilar, contra la Sra. Escolano, declarant dissolt per divorci el matrimoni civil que havien contret els litigants i el seu règim econòmic matrimonial i desestimant la pretensió del Sr. Aguilar relativa a la modificació de la pensió alimentosa en favor del seu fill establerta per Sentència de separació dels esposos de data 22 de setembre del 2008, sense fer especial pronunciament respecte de les costes del procediment. IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació el Sr. Aguilar i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació en el sentit de modificar la pensió d'aliments que paga en favor del seu fill reduint-la a la suma de 300 euros mensuals, més el 50% de les despeses extraordinàries del menor. Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari. FONAMENTS DE DRET I.- El dia 11 de febrer del 2009 el Sr. Aguilar va presentar una demanda de modificació de les mesures acordades per l'Hble. Batlle mitjançant Sentència dictada el 22 de setembre del 2008, és a dir poc menys de 5 mesos abans, sol·licitant que la pensió que pagava en concepte d'aliments en favor del seu fill li fos reduïda de 600 a 360 euros mensuals, tenint en compte el canvi que s'havia produït en la seva situació econòmica, i la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, de data 18 de març del 2010 va desestimar íntegrament la seva petició considerant que l'agent no havia acreditat que s'hagués produït un canvi substancial en la seva situació econòmica que justifiqués aquesta petició. El Sr. Aguilar va apel·lar aquesta decisió i la Sentència d'aquesta Sala de data 30 de novembre del 2010 va confirmar la d'instància, entenent igualment que el Sr. Aguilar podia assumir amb els seus presumptes ingressos la pensió que s'havia establert judicialment en concepte d'aliments a favor del seu fill i que no havia provat que s'hagués produït un canvi substancial en la seva economia que avalés la necessitat de modificar el seu import. En data 11 de novembre del 2010, és a dir quan aquesta petició ja li havia estat denegada un primer cop i estava pendent la resolució del recurs d'apel·lació plantejat, el Sr. Aguilar va formular la demanda que dóna origen al present procediment en la què, entre altres pediments, sol·licitava que li fos reduïda la pensió d'aliments que pagava en favor del seu fill dels 600 euros que fixava la sentència de separació dels esposos de data 22 de setembre del 2008 als 300 euros mensuals que ell considerava procedents, atès el canvi que, segons el seu parer, s'havia produït en la seva situació econòmica, reducció que li va denegar la Sentència que és objecte del present recurs considerant que el Sr. Aguilar no havia acreditat que s'hagués produït un canvi en les seves circumstàncies econòmiques que justifiqués aquesta petició. II.- En aquestes circumstàncies, aquesta Sala no pot sinó entendre que, en apel·lar aquesta resolució, el Sr. Aguilar està excedint-se en el seu dret a acudir als Tribunals en defensa dels seus drets, perquè tampoc en aquest procediment ha provat el canvi de la seva situació econòmica que reiteradament defensa. En aquest sentit, el recurrent manifesta a la seva demanda que des del mes de juny té un sol treball eventual al M.I. Govern com a maquinista, que fineix el 15 del mes de novembre i amb un sou que va de 973 a 1011 euros i que del 15 de novembre fins el 15 d'abril tindrà un altre treball també eventual amb el M.I. Govern com a maquinista de la lleva-neus. És cert que de l'extracte de punts de vellesa que consta al foli 24 de les actuacions es dedueix que l'any 2008, en que es va dictar la Sentència de separació dels esposos que fixava la pensió a pagar pel Sr. Aguilar en 600 euros mensuals, el citat senyor treballava pel M.I. Govern cobrant un salari que oscil·lava entre els 1.275,78 i els 2.382,36 euros, percebia igualment altres salaris de l'empresa "T.P.V-M." i, pel que ell mateix afirmava, rebia també uns ingressos de la seva activitat agrícola. No obstant, l'examen conjunt dels extractes de punts de vellesa del citat senyor, que consten als folis 24, 41 i 56 de les actuacions, posa de relleu que dels mesos de novembre a abril del 2010 el Sr. Aguilar treballava com a maquinista del lleva-neus portant a terme una tasca que efectua any darrera any amb un sou de 2.216 euros mensuals i d'abril a novembre del mateix any treballava també pel M.I. Govern amb un salari de al voltant dels 1.100 euros, de tal manera que els seus ingressos no havien disminuït respecte del que cobrava per aquest concepte quan es va dictar la Sentència de separació. D'altra banda, els mesos de gener, febrer, març abril, maig i juny del 2010 va treballar igualment per "T.P.V-M." i, atès que el treball amb aquesta empresa es va repetint periòdicament, encara que amb intervals, al llarg de la seva vida laboral, com es dedueix de l'examen dels seus extractes de punts de vellesa, no es pot considerar acreditat que la seva relació laboral amb aquesta empresa ha finalitzat completament. En aquest sentit, vegi's que en el marc dels autes B-1759-6/08 el recurrent ja manifestava que havia estat acomiadat d'aquesta feina el dia 4 de juliol del 2008, quan està clar que posteriorment hi va seguir treballant. Cal tenir en compte, a més a més, que és a partir del mes de maig del 2010, moment en el què, segons manifesta el recurrent, sols tenia un salari de 1.100 euros, quan va pagar íntegrament la pensió que devia en concepte d'aliments a favor del seu fill, mentre que abans d'aquest moment en pagava 250 o 300 (foli 53, fet que porta a pensar que la seva situació econòmica no era la que ell indica. Pel que fa a la seva tasca com agricultor, no consta en cap moment que l'hagi deixat, encara que, com succeeix amb la feina del camp, la desenvolupi de manera espaiada en el temps. Per altra banda, les seves despeses són ara inferiors al què eren perquè conviu amb un altre persona. III.- El recurrent argumenta que els ingressos que consten en el seu compte corrent, que l'Hble. Batlle entén que poden ser deguts a altres ingressos, els fa la seva companya per evitar que quedi en saldo negatiu. No obstant, si bé en la transferència que es va fer el dia 7 de juny del 2010 consta un nom que podria referir-se a ella, encara que es podria entendre que responia a la seva col·laboració en el pagament de les despeses comunes, en les que es van fer els dies 6 d'abril i 8 de juliol del 2010 no figura en quin concepte es fan, ni quin és el seu origen, raó per la qual persisteix la sospita de que responien a ingressos suplementaris del Sr. Aguilar. IV.- El Sr. Aguilar manifesta igualment que es troba en situació d'atur i a aquests efectes presenta en aquesta alçada un comprovant de la seva inscripció al servei d'ocupació andorrà de data 3 de maig del 2011, però aquest és, en tot cas, un fet posterior a la demanda i a la Sentència que ara es recorre i, a més a més, no acredita que en aquest moment es trobi sense feina de forma permanent, ja que de l'examen de la seva vida laboral es dedueix que algun mes no treballa pel M.I. Govern i, per tant, cal presumir que posteriorment va continuar amb la seva ocupació habitual. Argumenta també el recurrent que sols té quatre vehicles i no pas sis com conclou la resolució d'instància: un tot terreny vell, una moto que també té 7 anys d'antiguitat i tres remolcs també antics. No obstant, si en els autes B-1759-6/08 es va acreditar que en tenia sis, això vol dir que posteriorment se'ls ha venut obtenint els ingressos corresponents, sense que es pugui saber quina ha estat la causa d'aquesta venda. V.- Pel que fa als ingressos que percep la Sra. Escolano, no s'ha acreditat que siguin superiors a aquells dels què gaudia quan es va dictar Sentència de separació dels esposos, ni tampoc s'ha provat que hagin disminuït les despeses precises pel correcte desenvolupament físic i psicològic del fill de la parella, de tal manera que l'agent tampoc ha aportat a les actuacions prova de que s'hagi produït una modificació dels altres dos factors que es tenen en compte a l'hora de fixar una pensió d'aliments a favor d'un fill menor. VI.- Malgrat habitualment no es fa expressa imposició de costes en els litigis matrimonials, ni en els què es refereixen a les relacions dels progenitors amb els seus fills, en consideració a l'objecte habitualment extrapatrimonial, com a mínim en part, dels mateixos, atès que en aquest supòsit es tracta d'un tema merament econòmic i tenint en compte especialment l'actuació processal del recurrent que ha comportat que l'adversa hagi d'assumir despeses injustificades, entenem que la desestimació del seu recurs ha de comportar que se li imposin les costes d'aquesta alçada en virtut d'allò que disposa el Codi 7,51,5. Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat pel Sr. Aguilar contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, en data 10 de març del 2011, que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE