SENTÈNCIA En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el 20 de desembre de 2011. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- El Sr. Romeu va presentar davant de l'Hble. Batllia, demanda laboral contra la societat Sancho, en reclamació de la quantitat de 56.053,80 EUR, en concepte d'indemnització per acomiadament fet en forma indeguda, improcedent i injustificat, amb els interessos legals des de la data de contesta a la demanda, declaració i cotització prop de la CASS, i condemna al pagament de la totalitat de les costes judicials inclosos els honoraris d'advocat i procurador. II.- La societat Sancho va oposar-se a totes les pretensions de la part agent contestant que d'una banda, existeix l'informe de l'auditor, essent en mèrits del que en ell s'exposa que Sancho es decidí pel comiat, el qual es trobava al mateix moment de la notificació del comiat a disposició del treballador; i que d'altra banda, les causes al·legades i explicitades en la carta d'acomiadament són suficients per motivar el comiat, alhora que queden degudament acreditades. III.- Per sentència de data 26 d'abril del 2011 l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, va desestimar en tots els seus termes la demanda del Sr. Romeu, absolent consegüentment a la societat Sancho de les pretensions que contra ella s'hi contenen, i fent finalment imposició a la part actora de la totalitat de les costes processals causades amb inclusió dels honoraris d'advocat i procurador, a acreditar en període d'execució de sentència. IV.- Contra aquesta resolució el Sr. Romeu ha interposat recurs d'apel·lació. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin. FONAMENTS DE DRET I.- La part que recorre manifesta que l'empresa no va mostrar mai al treballador l'informe d'un auditor, tal com exigeix la llei, i no es suficient que l'empresari indiqui que el treballador pot anar a consultar el mateix a les dependències de l'empresa, essent necessari que en el moment en que es lliura la carta d'acomiadament per aquest motiu, l'empresari ja lliuri al treballador el dit informe, deixant-lo d'altra forma en situació d'indefensió; que l'informe que l'empresa aporta com a justificatiu dels acomiadaments per causes objectives que ha dut a terme, es limita a indicar dades, que en cap cas arriben fins a la data de l'acomiadament, ni tampoc fa menció de les mesures alternatives per tal de superar la situació econòmica negativa que manifesta patir l'empresa; que no foren respectades les formalitats previstes a l'article 92 del Codi de les Relacions Laborals en no haver estat lliurada la carta d'acomiadament en presència de dos testimonis, en el cas on el treballador no vol signar la recepció de la carta. II.- El Sr. Romeu va començar a treballar pel compte de la societat Sancho el dia 1 de juny de 1989. Per carta de data 5 d'agost del 2010 l'empresa va comunicar al treballador el seu acomiadament per causes econòmiques, mitjançant un preavís de 90 dies. III.- Respecte a la regularitat formal de l'avís de comiat, l'article 91 del Codi de les Relacions Laborals estableix que:"En els contractes per temps indefinits, l'empresa pot acomiadar la persona treballadora (...) mitjançant un preavís fet amb una antelació d'un dia per mes treballat fins a un màxim de 90 dies i amb el pagament d'una compensació econòmica equivalent la meitat de la prevista a l'article 90.1, quan concorri alguna de les causes següents:(...) c) Quan hi hagi la necessitat objectiva acreditada d'amortitzar llocs de treball per causes econòmiques o de producció (...)". L'article 92 afegeix que:"El preavís previst als articles anteriors s'ha de fer per escrit mitjançant carta certificada amb avís de recepció, per conducte notarial o lliurant directament a la persona treballadora, que ha de signar-ne la recepció amb la menció de la data, o en presència de dos testimonis, uns dels quals no ha de tenir relació de dependència amb l'empresari si es nega a signar. En el supòsit del comiat per causes objectives, la carta ha d'esmentar la causa que motiva el comiat i s'ha d'exhibir a la persona assalariada l'informe previst al mateix article (...)". És pacífic que l'empresa no va entregar al treballador una còpia de l'informe realitzat per un auditori, però va comunicar-li mitjançant la carta d'acomiadament, que el referit informe era a la seva disposició:"(...) Podeu veure l'informe econòmic a fi de verificar aquesta informació". L'article 92 no exigeix que l'informe sigui lliurat al treballador al mateix temps que l'avís de comiat, i la jurisprudència sempre ha considerat que les formalitats imprescindibles requerides per acomiadar un treballador per causes econòmiques romanien complides quan l'empresa posava el referit informe a disposició del treballador per que aquest pugui estudiar-lo. Per tant, no es pot considerar en el present cas, que l'empresa hagi vulnerat les condicions de forma de l'acomiadament, en no haver lliurat una copia de l'informe al treballador. Pel que fa a l'altre motiu del recurs relacionat a un incompliment de les normes de forma de l'acomiadament, més concretament el fet que la carta no va ésser lliurada en presència de dos testimonis, segons el que pretén el recurrent, s'ha de posar de manifest que consta en autes un exemplar de la referida carta signada per dos testimonis, els Srs. Hoyos i M, el primer sense relació de dependència amb l'empresa. Aquesta carta és la que fou lliurada al treballador, per portar la menció aposada del seu puny i lletra: " No firmo, no quiero copia, pero la entrego", i no existeix cap element que pugui fer suposar que les signatures dels testimonis foren estampades amb posterioritat a l'entrega de l'avís de comiat, tal com ho pretén el treballador, al contrari d'ambdós testimonis. Per conseqüent, no consta en autes la prova d'un incompliment de les condicions de forma del comiat del Sr. Romeu, per part de l'empresa. IV.- Ara bé, sobre el fons l'article 91 del Codi de les Relacions Laborals precisa que: "(...) S'entén per causes econòmiques les que tinguin com a finalitat contribuir a la superació de les situacions econòmiques negatives de l'empresa que no puguin superar-se raonablement amb mesures alternatives i per causes tècniques, organitzatives o de producció, i les que tinguin com a finalitat la superació de les dificultats que impedeixen el bon funcionalment de l'empresa, ja sigui per la seva posició competitiva en el mercat, ja sigui per exigències de la demanda, a través d'una millora organització dels recursos, encara que no hi hagi una situació econòmica negativa....La manca de prova de la causa al·legada, el fet que aquesta no sigui considerada suficient o la manca d'establiment de l'informe previst a l'apartat primer, converteixen el comiat en improcedent i donen lloc a la indemnització prevista a l'article 98". Resulta de l'informe realitzat pel gabinet d'auditoria X que en els comptes de pèrdues i guanys dels últims 4 anys, es pot apreciar una davallada dels ingressos, que acumulada, ha estat del 72%; que el pes de la despesa de personal en relació als ingressos va passar d'un 15% als anys 2006 i2007, a un 29% l'any 2009; que el nivell d'endeutament de Sancho es xifra en 8,3 M d'euros, dels quals 4,2 M d'euros tenen venciment a curt termini. Atès que no hi ha signes de recuperació de l'activitat en el sector de la construcció i que la societat no té previsions d'obra a executar mes enllà del 2010; l'informe conclou que si no es prenen mesures urgents encaminades a reduir l'estructura de costos, es pot posar en dubte la continuïtat de la societat, i que per aquest motiu, per tal de redreçar la situació, l'empresa es veu en la necessitat de prendre una sèrie de mesures urgents que, entre d'altres, inclouen el redimensionament de la seva plantilla i la corresponent amortització de llocs de treball amb l'objectiu de contribuir a superar la situació en que es veu immersa. Es desprèn clarament del referit informe que per tal de superar la situació econòmica negativa de l'empresa, una reducció de la plantilla apareix com una mesura imprescindible, justificant l'acomiadament del Sr. Romeu per causes objectives. V.- En conseqüència, s'ha de confirmar la resolució recorreguda respecte al fons del litigi, però sense fer especial imposició de les costes processals d'ambdues instàncies, en raó del caràcter laboral de la matèria i de la total manca de mala fe del treballador, acomiadat després d'haver prestat els seus serveis a la societat ORG_0 durant més de 20 anys. Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX Estimar en part el recurs interposat pel Sr. ENTITY_4; Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 26 d'abril del 2011 llevat pel que fa a la condemna en costes; sense fer especial imposició de les costes processals d'ambdues instàncies. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE