STSJAD ANDORRA, a 20 de desembre del 2011 - ROJ: STSJAD 314/2011
Cassation partielle
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé20 décembre 2011
Numéro302/11
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# Tribunal superior de justícia d'Andorra, Sala Civil, 20 décembre 2011, n° 302/11 (ROJ STSJAD 314/2011)
> Décision commentée : Tribunal superior de justícia d'Andorra (Sala Civil), 20 décembre 2011, recours n° 302/11, ROJ STSJAD 314/2011, ECLI:AD:TSJADAD:2011:314 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
*Note : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence ci-dessus est reconstituée à partir des métadonnées figurant dans le texte intégral.*
## Faits et procédure
Le litige oppose la société « Salas », établissement bancaire demandeur, à deux titulaires d'un compte courant, M. Ricart et Mme Farré. Le compte, initialement individuel au nom de M. Ricart, avait été converti en compte indistinct entre les deux titulaires le 11 mai 2000. Les conditions générales d'ouverture prévoyaient l'application, aux découverts, des taux d'intérêt et commissions fixés par l'organisme de référence (désigné « ORG_0 » dans le texte). Le solde débiteur au 3 juin 2010 s'élevait à 35 076,56 euros.
Par ailleurs, M. Ricart avait souscrit, le 28 mars 2006, un billet à ordre (*pagaré*) de 95 000 euros, à échéance du 30 avril 2006, assorti d'un intérêt initial de 5 % l'an, révisable trimestriellement, et demeuré impayé.
La demande fut introduite le 18 novembre 2010. Le 9 décembre 2010, les défendeurs comparurent devant le batlle en reconnaissant la dette, tout en déclarant ne pas pouvoir l'acquitter (aplanament, ou acquiescement partiel). Par jugement du 3 juin 2011, le Tribunal de batlles accueillit partiellement la demande : il condamna M. Ricart au paiement de 95 000 euros et de 35 076,56 euros, et Mme Farré solidairement à la seconde somme, sous déduction des intérêts, commissions et autres frais débités sur le compte. Il écarta en revanche les commissions postérieures à
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 20 de desembre del 2011 - ROJ: STSJAD 314/2011
I. Faits, cadre procédural et contexte du litige
A. Origine du litige et prétentions des parties
Tribunal superior de justícia d'Andorra, Sala Civil, 20 décembre 2011, n° 302/11 (ROJ STSJAD 314/2011)
Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal superior de justícia d'Andorra (Sala Civil), 20 décembre 2011, recours n° 302/11, ROJ STSJAD 314/2011, ECLI:AD:TSJADAD:2011:314 (Lire sur source officielle)
Note : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence ci-dessus est reconstituée à partir des métadonnées figurant dans le texte intégral.
Faits et procédure
Le litige oppose la société « Salas », établissement bancaire demandeur, à deux titulaires d'un compte courant, M. Ricart et Mme Farré. Le compte, initialement individuel au nom de M. Ricart, avait été converti en compte indistinct entre les deux titulaires le 11 mai 2000. Les conditions générales d'ouverture prévoyaient l'application, aux découverts, des taux d'intérêt et commissions fixés par l'organisme de référence (désigné « ORG_0 » dans le texte). Le solde débiteur au 3 juin 2010 s'élevait à 35 076,56 euros.
Par ailleurs, M. Ricart avait souscrit, le 28 mars 2006, un billet à ordre (pagaré) de 95 000 euros, à échéance du 30 avril 2006, assorti d'un intérêt initial de 5 % l'an, révisable trimestriellement, et demeuré impayé.
La demande fut introduite le 18 novembre 2010. Le 9 décembre 2010, les défendeurs comparurent devant le batlle en reconnaissant la dette, tout en déclarant ne pas pouvoir l'acquitter (aplanament, ou acquiescement partiel). Par jugement du 3 juin 2011, le Tribunal de batlles accueillit partiellement la demande : il condamna M. Ricart au paiement de 95 000 euros et de 35 076,56 euros, et Mme Farré solidairement à la seconde somme, sous déduction des intérêts, commissions et autres frais débités sur le compte. Il écarta en revanche les commissions postérieures à
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Reproduction verbatim
« Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent: »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STSJAD ANDORRA, a 20 de desembre del 2011 - ROJ: STSJAD 314/2011 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (cassation_partielle), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
Reproduction verbatim
« I.- En data 18 de novembre del 2010 la representació processal de la societat "Salas" va presentar demanda contra el Sr. Ricart i la Sra. Farré sol·licitant que es dictés Sentència condemnant als defenents a abonar al seu mandant la suma de 35.076,56 euros, import degut com a conseqüència del descobert que van produir en el compte corrent del què aquests eren titulars diverses disposicions efectuades per ells, incrementada amb els interessos i comissions bancàries de descobert al tipus fixat per l'ORG_0 des del dia 4 de juny del 2010 i condemnant igualment al Sr. Ricart a a… »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Reproduction verbatim
« Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 20 décembre 2011 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Sentència
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC-302/11
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 20 de desembre de 2011.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- En data 18 de novembre del 2010 la representació processal de la societat "Salas" va presentar demanda contra el Sr. Ricart i la Sra. Farré sol·licitant que es dictés Sentència condemnant als defenents a abonar al seu mandant la suma de 35.076,56 euros, import degut com a conseqüència del descobert que van produir en el compte corrent del què aquests eren titulars diverses disposicions efectuades per ells, incrementada amb els interessos i comissions bancàries de descobert al tipus fixat per l'ORG_0 des del dia 4 de juny del 2010 i condemnant igualment al Sr. Ricart a abonar-li la suma de 95.000 euros, incrementada des del dia 5 d'abril del 2009 pels interessos pactats al pagaré que el citat senyor no va honorar, en ambdós casos fins la total i definitiva cancel·lació del deute, més la totalitat dels honoraris d'advocat i procurador de la seva mandant.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 302/11 — Décision commentée
II.- El dia 9 de desembre del 2010 el Sr. Ricart i la Sra. Farré van comparèixer davant de l'Hble. Batlle reconeixent deure la suma que se'ls hi reclamava, però manifestant que no es podien fer càrrec de la mateixa.
III.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 3 de juny del 2011 decidint:
Primer.- Estimar parcialment la demanda interposada per la representació processal de l'entitat bancària "Salas" contra els Srs. Ricart i Farré".
Segon.- Condemnar al Sr. Ricart a pagar a l'agent la suma de 95.000 i 35.076,56 euros, condemnar a la Sra. Farré solidàriament amb el Sr. Ricart al pagament de l'import de 35.076,56 euros, menys els interessos i comissions i altres càrrecs carregats en el compte corrent derivats del pagaré signat pel Sr. Ricart. L'import de 35.076,56 euros serà incrementat pels interessos calculats als tipus per a descoberts previstos per l'ORG_0, a partir del dia 4 de juny del 2010, i fins el total pagament del deute, i l'import de 95.000 euros serà incrementat pels interessos del pagaré a partir del dia 5 d'abril del 2009 i fins el total pagament del deute; els tipus i càlculs d'interessos hauran de ser acreditats en període d'execució de sentència.
Tercer.- No fer especial condemna en costes processals.
IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la societat "Salas" i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació exclusivament pel que fa a la condemna que es dicta contra els Srs. Ricart i Farré, sol·licitant que aquesta inclogui tant la suma de 35.076,56 euros, com els interessos i comissions bancàries per a descoberts en compte fixats per l'ABA a partir del 4 de juny del 2010 i fins el total pagament del deute, imposant, a més a més, als defenents les costes de la instància, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.
Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.
FONAMENTS DE DRET
I.- Ha quedat acreditat a les actuacions que en data 11 de maig del 2000 els Srs. Ricart i Farré van acordar convertir el compte corrent de titularitat individual del primer en indistint entre els dos (foli 30), constant en la condició vuitena de les generals del document d'obertura de compte que s'aplicarien als descoberts els tipus d'interès i comissions establerts per l'ORG_0 (foli 31v), quedant un saldo deutor en data 3 de juny del 2010 35.076,56 euros (foli 45).
S'ha provat igualment que el dia 28 de març del 2006 el Sr. Ricart va signar un pagaré per import de 95.000 euros amb venciment a 30 d'abril del 2006, pactant-se un interès inicial del 5% anyal, revisable trimestralment en atenció als tipus establerts per l'ORG_0 pels crèdits amb venciment a un any (foli 33), que no va ser abonat pel citat senyor.
La Sentència objecte del present recurs decideix condemnar al Sr. Ricart a abonar a l'agent la suma de 95.000 euros, incrementats pels interessos del pagaré que no va honorar a partir del 5 d'abril del 2009 fins el total pagament del deute, i al Sr. Ricart i a la Sra. Farré a abonar l'agent la suma de 35.076,56 euros, menys els interessos i comissions i altres càrrecs carregats en el compte corrent titularitat dels dos derivats del pagaré signat pel Sr. Ricart, import que s'havia d'incrementar amb els interessos calculats als tipus per a descoberts previstos per l'ORG_0 a partir del dia 4 de juny del 2010 i fins el total pagament del deute, tipus i càlculs d'interessos que s'haurien d'acreditar en període d'execució de Sentència, però no admet la procedència de reclamar, a més a més, les comissions generades a partir d'aquell moment, entenent que es tractava d'una doble penalització.
El recurrent no s'oposa a la condemna del Sr. Ricart a abonar-li 95.000 euros més els interessos corresponents, sinó que el seu recurs es dirigeix exclusivament a demanar la revocació de la decisió presa pel que fa al deute del què han de respondre solidàriament el citat senyor i la senyora Farré, que considera que inclou els interessos i comissions derivats del mateix.
II.- Com a primer motiu del seu recurs la representació processal de l'entitat "Salas" defensa, en primer lloc, la plena eficàcia de l'aplanament que en el seu dia van manifestar els Srs. Ricart i Farré, reconeixent el deute que se'ls hi reclamava i que, segons el seu parer, comprenia tant el principal, com els interessos, les comissions i les costes, que la Sentència d'instància no l'hi reconeix, de tal manera que el jutjador només podia procedir a posar fi al procés dictant Sentència de conformitat amb les pretensions exercitades amb la demanda, però aquests arguments sols es poden estimar en part.
És cert que, si el defenent s'aplana a la demanda formulada contra ell, acceptant per tant clarament l'incompliment de les seves obligacions i les conseqüències que l'agent deriva del mateix, el Tribunal no pot fer altre cosa que dictar Sentència estimant les pretensions del demandant, com destaca la Sentència d'aquesta Sala de 16 de març del 1995 i es deriva del Digest 42,6,2. No obstant, una cosa és l'aplanament, que, com ressalta la resolució instància, pot quedar invalidat si s'aprecia l'existència d'un vici del consentiment però que en altre cas és eficaç, i un altre el reconeixement del deute, ja que, com posa de relleu la Sentència d'aquesta Sala de 28 d'abril del 2011, que precisament cita la recurrent, cal distingir entre l'aplanament i l'admissió dels fets, que no es projecta sobre la pretensió i en el cas present la defenent reconeix el seu deute, però en cap cas admet la petició sencera de l'agent en el sentit de reclamar-li altres quantitats accessòries, de tal manera que si els fets no es discuteixen s'han d'examinar les pretensions.
III.- Subsidiàriament i en quan al fons, defensa la recurrent que la vigència i l'ajustament a Dret del pacte d'interessos compensatoris i moratoris més comissions ha estat confirmat per la Jurisprudència dels nostres Tribunals i en aquest sentit cita les Sentències del Tribunal Superior de la Mitra de 15 de maig del 1987, de 27 de febrer del 1985 i de 22 de juny del 1987 i d'aquesta Sala de 25 de febrer del 2010, 22 de juliol del mateix any i 27 de gener del 2011, ja que no es tracta d'una doble penalització i aquest argument es pot acceptar sols en part.
És cert que els interessos moratoris i les comissions derivades de la gestió no suposen una doble penalització pel titular del compte corrent que ha deixat en situació de descobert, ja que els primers compensen al creditor per l'incompliment del deutor, mentre que les segones són conseqüència de l'ús dels serveis bancaris per part del deutor. En aquest sentit, la Sentència d'aquesta Sala de 15 de maig del 2008 i no pas de 25 de maig d'aquell any, considera que la reclamació d'interessos majorats amb una comissió en el supòsit de que el descobert ultrapassi un determinat import suposa castigar dues vegades al deutor pel mateix concepte i el mateix estima la d'aquesta Sala de 22 de setembre del 2000 en relació a la concurrència d'interessos moratoris més clàusula penal, però en el cas present el que se li reclama als defenents és l'interès moratori més una comissió de gestió del compte i aquests conceptes són perfectament compatibles.
És igualment cert que si la suma que finalment se li reclama al deutor per l'incompliment de les obligacions derivades del contracte es pot entendre com usurària, per sobrepassar aquell interès que es considera habitual en el tràfic mercantil, o haver-se acceptat en situació d'urgència o necessitat peremptòries del deutor, és procedent que els Tribunals la limitin, ja que el Digest 12,6,26 prohibeix la usura, com destaquen, entre altres, les Sentències d'aquesta Sala de dates 22 de juliol del 2010, o 27 de gener del 2011. No obstant, en el supòsit objecte del present litigi els interessos i comissions que es reclamen són aquells fixats per l'ORG_0, tal com es va pactar (foli 31v condició general vuitena),de tal manera que no es poden considerar abusius, com posa de relleu la Sentència d'aquesta Sala de 25 de febrer del 2010, raó per la qual entenem correcte que l'entitat bancària incorpori a l'import reclamat en la demanda la liquidació d'interessos i comissions acordades fins la liquidació del compte corrent, com destaca la Sentència d'aquesta Sala de 27 de gener del 2011.
Ara bé, aquesta comissió de gestió es pot reclamar mentre el compte està actiu, com de fet admet la resolució d'instància, però en el moment en què es liquida i es fixa la suma deguda entenem que ja no és aplicable i del document que consta al foli 45 de les actuacions es dedueix que en el cas present no es va fer cap altre operació al compte del que eren titulars els defenents a partir del dia 4 de juny del 2010 i, per tant, a partir d'aquesta data els Srs. Ricart i Farré no van continuar disposant del capital, ni al compte s'hi van fer anotacions de descobert, raons que, segons afirma la recurrent en l'apartat vuitè del seu recurs, són el fonament de la comissió, de tal manera que el compte no tenia perquè estar obert a partir d'aquell moment, ja que els seus titulars no van fer ús dels serveis bancaris. D'altra banda, si la reclamació de la suma deguda va comportar alguna despesa per l'entitat bancària aquesta ja vindria coberta per les costes del procediment, en el seu cas, de tal manera que resulta abusiu reclamar dues vegades per la mateixa actuació i amb una comissió que respon a una finalitat diferent.
Per aquesta raó, encara que per motius diferents, cal desestimar també aquest motiu del recurs.
IV.- La Sentència d'instància no fa expressa imposició de les costes generades en ella considerant que la carta que l'agent va enviar als defenents no es podia entendre com un requeriment extrajudicial fefaent, ja que no se'ls hi va comunicar de forma clara l'incompliment i el deute i sols se'ls hi va pregar que es posessin en contacte amb l'advocat que gestionava els interessos del Banc, de tal manera que no se'ls hi va donar la possibilitat de liquidar-lo o renegociar-lo i contra aquesta decisió s'alça la recurrent oposant-se a la mateixa.
En aquest cas, de l'examen de la carta certificada que l'advocat de l'agent va enviar a l'adreça que els titulars del compte havien fet constar i que s'aporta al foli 35 de les actuacions es dedueix la procedència d'estimar aquest motiu del recurs.
En efecte, si bé és cert que la citada missiva no va ser recollida pels defenents (foli 34) aquest fet sols els hi pot perjudicar a ells i d'altra banda en ella es fa constar que en el compte del qual aquells eren titulars a l'entitat "Salas" existia un ròssec deutor, raó per la qual els Srs. Ricart i Farré no podien ignorar quin era el deute que se'ls hi reclamava i havien de conèixer quin era l'import que devien si actuaven amb una mínima diligència, de tal manera que podien liquidar-lo o renegociar-lo i, al no fer-ho, van obligar al creditor a formular la demanda que dóna origen al present procediment i per tant han de suportar les seves costes en quan entenem que l'estimació de la demanda de l'agent contra els citats senyors ha estat substancial.
V.- En estimar-se el recurs no procedeix fer especial pronunciament sobre les costes generades en aquesta alçada de conformitat amb allò que disposa el capítol X de la Novel·la 82.
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
Decisio
DECIDEIX
ESTIMAR PARCIALMENT el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la societat "Salas" contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 3 de juny del 2011 que REVOQUEM PARCIALMENT pel que fa referència a les costes de la instància que imposem als Srs. Ricart i Farré, CONFIRMANT la citada resolució en tots els demés punts i sense fer especial pronunciament respecte de les costes d'aquesta alçada.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.