SENTÈNCIA En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el 20 de desembre de 2011. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- La representació processal de la mercantil Morillo va interposar demanda, en data 23-09-2009, envers la mercantil Esteban, en virtut de la qual sol·licita que la nul·litat, o subsidiàriament, l'anul·lació dels acords adoptats en la Junta General Extraordinària d'Esteban, celebrada en data 9 de juny de 2009, amb imposició de les costes processals a la part defenent. En data 14-10-2009, la representació processal de la mercantil defenent va oposar-se a la demanda i va sol·licitar la desestimació de la mateixa. II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència, de data 1-09-2010, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDEIX: que desestimant íntegrament la demanda principal formulada per la societat mercantil andorrana per accions "Morillo" contra la societat mercantil andorrana també per accions "Esteban", ha d'absoldre i absol lliurement a aquesta darrera de la pretensió condemnatòria contra ella exercitada per la primera, tot això amb condemna en costes d'aquesta instància, segons preveu el darrer Considerant". III.- La representació processal de la part agent ha interposat recurs contra la sentència d'instància i, en data 7-12-2010, ha articulat llur escrit de conclusions, segons el qual i pels motius continguts en el mateix sol·licita la revocació de la resolució dictada a la instància. Pel contrari, la representació processal de la part recorreguda, en el seu escrit de contesta a les conclusions, de data 31-01-2011, ha demanat que es procedeixi a la desestimació del recurs, amb imposició a la part recurrent de les costes processals. IV.- Per Aute, de data 21 de juny de 2011, aquesta Sala va decidir respecte de la petició de prova en aquesta alçada: "DECIDEIX: Primer.- No donar lloc a la pretensió adduïda per la representació processal de la societat Morillo en l'escrit de conclusions presentat en tràmit d'apel·lació i consistent en que es practiqui en aquesta alçada la prova II.- TESTIFICALS, en les persones dels Srs. Zapata, Castilla i Ribes, com a representants de la resta de socis integrants de la societat "Esteban". Segon.- Reservar la decisió sobre les eventuals costes judicials ocasionades a allò que prevegi la sentència que posi fi al present recurs d'apel·lació". Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy. FONAMENTS DE DRET I.- Els motius en els quals la part agent fonamenta el seu recurs són els que, a continuació, s'exposen. En primer terme, considera que l'obligació d'informació prevista pels socis a l'article 36 de la llei 20/2007 ha estat infringida pel President d'Esteban i que sota la formalitat del vot dels socis no es pot justificar la vulneració del dret a la informació. En segon terme, manifesta que la sentència resta en el pla formal pel que fa a la substitució de l'òrgan d'administració (Consell d'Administració) per dos administradors conjunts. Afegeix que la prova practicada acredita que els acords presos manquen de causa legítima, de forma que no es justifica la conveniència del canvi d'administració i la societat surt perjudicada, degut a la remuneració dels nous administradors. També entén que la manca d'informació va perjudicar a la part recurrent, atès que no es va informar del nom dels administradors i es va adoptar l'acord per l'abús de la majoria. II.- Quant al primer dels motius o greuges que denuncia la part recurrent, s'escau posar de manifest que la Llei 20/2007, de 18 d'octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada, contempla el dret d'informació, en el sentit que "Tots els socis tenen dret a sol·licitar els informes i aclariments que considerin oportuns en relació amb els assumptes que s'han de tractar a la Junta General. Els administradors tenen el deure d'atendre diligentment aquesta sol·licitud sempre que l'interès social ho permeti". Consta acreditat que el dia 12 de maig de 2009 el President de la mercantil Álvarez va adreçar la convocatòria de la Junta general extraordinària del dia 9 de juny, i va especificar l'ordre del dia, amb inclusió dels diferents assumptes a tractar. Així mateix, es va acompanyar la convocatòria amb la proposta de text que incloïa el redactat dels nous articles estatutaris. La part recurrent va enviar un escrit amb un seguit de preguntes que fou rebut, com consta provat, pel President de la mercantil Esteban el mateix dia de la celebració de la Junta. Aquestes preguntes consistien (foli 80) en els motius objectius del canvi del sistema d'administració, com es triarien els administradors conjunts, quina seria la identitat de les persones que es proposen. I afegia la conveniència de preveure el sistema d'elecció dels administradors en els estatuts, que es modifiquessin els mateixos per tal de preveure el desacord entre els administradors, l'augment del quòrum per a determinats acords, la previsió d'un pacte d'accionistes i la modificació de l'article 19 dels estatuts per a substituir consell d'administració per administradors mancomunats. El dret d'informació s'ha d'entendre complert amb les explicacions que es lliuren al soci que presenta les preguntes, atès el moment en que fou rebuda la petició d'informació pel President del Consell, tota vegada que s'indica que el motiu pel qual es procedeix a la modificació del règim d'administració és el d'agilitar el funcionament social i que el mecanisme de nomenament dels mateixos és el previst a les normes estatutàries. Per contra, la proposta de les persones que han d'ocupar el càrrec no formen part del dret de la informació del soci, sinó que constitueix un acord de la Junta que tria les persones per a exercir el càrrec d'administradors, sense que aquests hagin d'estar prèviament decidits. Per altra part, l'existència d'un pacte de socis, en els quals es garanteixen determinats càrrecs als socis o la presència de tots ells en els òrgans de control de la societat o la sindicació de vots, si bé són lícits i, provenint del món anglosaxó, s'empren cada vegada més en la vida social, però en el cas present no consta l'existència del pacte extraestatutari entre els socis, i el mateix no pot ésser imposat als demés, sense el seu consentiment, per la qual cosa no pot tampoc ser atesa aquesta petició. I el mateix succeeix amb la modificació dels quòrums per a l'adopció de determinats acords, que esdevé una proposta de la part agent, i que no fou acceptada per la societat. I si s'examinen la modificació dels Estatuts aprovats s'incorporen les peticions de la recurrent, segons les quals (art. 19) correspondrà a la Junta General el nomenament dels administradors i que, pel cas que els administradors conjunts no assoleixin l'acord necessari per a adoptar decisions de gestió, tenen la necessitat de convocar immediatament una junta general extraordinària d'accionistes per a resoldre el desacord (art. 20, segon paràgraf). Tanmateix consta acreditat a les actuacions que els socis van rebre la proposta alternativa de normes estatutàries, en les quals es contemplava la modificació del règim d'administració de la societat mercantil, la qual passava d'estar governada per un Consell d'Administració a ser-ho per dos administradors conjunts. És més, tots els socis van votar a favor de l'adopció d'aquesta modificació estatutària ("Els socis, per unanimitat, APROVEN la modificació dels articles 14è, 18è, 19è, 20è, 21è, 22è, 23è i 29è dels estatuts socials que quedaran redactats com segueix") per la qual cosa esdevé clar que la referida manca d'informació a la qual fa esment la recurrent no fou determinant de l'emissió d'un vot negatiu, sinó, ans al contrari, la part recurrent va votar a favor del canvi de règim d'administració, la qual cosa esdevé difícil de comprendre si la resposta a les qüestions que plantejava en el seu escrit hagués estat rellevant en ares a l'emissió d'un vot positiu. Consegüentment amb les consideracions anteriors, procedeix la desestimació d'aquest primer motiu o greuge. III.- Pel que es refereix al segon motiu de greuge que s'efectua contra la resolució d'instància existeixen dos diferents nivells d'anàlisi que s'han de portar a terme. En un primer nivell, s'ha de compartir el criteri de la sentència d'instància, en virtut del qual l'adopció d'un acord tendent a la modificació del règim d'administració de la Societat, pel qual es passa d'un règim de Consell d'Administració a un sistema de dos administradors conjunts resulta que no requereix una justificació material, sinó que és suficient si la junta general així ho considera i obté el quòrum necessari per a fer-ho pugui alterar el règim d'administració de la societat, per entendre que el nou règim que s'adopta ha de ser més beneficiós per a la vida social i per a la consecució de l'objecte social. Des d'aquesta òptica, si s'analitza la documentació que es troba a les actuacions es pot constatar com els socis per majoria adopten els acords de cessar els membres del Consell d'Administració, nomenar els administradors conjunts, aprovar la seva retribució i l'atorgament de poders notarials a favor dels administradors. I un segon nivell, que requereix també ésser abordat, segons el qual, i de conformitat amb allò que es preveu a l'article 40 de la Llei 20/2007 els acords socials poden ésser impugnats quan són contraris a les lleis, als estatuts o lesionen els interessos de la societat, en benefici d'un o més socis o d'un tercer. En els casos en els quals l'acord és contrari a la llei o als estatuts, l'acord és nul; extrem que no concorre en el present cas, tota vegada que tant la llei com les normes estatutàries contemplen la seva modificació i resulta perfectament lícit i possible el canvi del sistema d'administració de la societat. Altra qüestió és la relativa a si l'acord pot esdevenir impugnable, i en aquest cas anul·lable, per lesionar els interessos de la societat, en benefici d'un o més socis o d'un tercer. Des d'aquest darrer punt de vista, no apareix cap possible lesió dels interessos d'un tercer i pel que es refereix als socis en són Esteban, Álvarez i Morillo, i aquests nomenen dos administradors conjunts, posant fi a l'anterior règim d'administració, consistent en un Consell d'Administració, per tal d'agilitar el funcionament de la societat. El nomenament de dos administradors conjunts en substitució del règim d'administració anterior, així com la fixació d'una retribució pels administradors conjunts no pot ésser conceptuat, amb les dades fàctiques que es troben a les actuacions, com un acord social que benefici a un o més d'un soci, tota vegada que si bé és cert que els administradors conjunts perceben una remuneració més alta que l'anterior Consell, aquesta actuació s'ha d'adreçar a agilitar el funcionament social i, per tant, s'ha d'orientar a l'augment dels beneficis en una millor consecució de l'objecte social. El fet que dels dos administradors conjunts la mercantil recurrent no hagi pogut nomenar a cap d'ells no dóna lloc a la anul·labilitat de l'acord, atès que essent quatre socis de la mercantil i nomenant-se dos administradors és obvi que tots els socis no podran pretendre nomenar un administrador i aquest nomenament, que correspon a la Junta, s'efectua i adopta pel règim de majories previst a la llei i als Estatuts, de manera que el fet que el seu candidat no hagi estat nomenat no constitueix cap acord adoptat en benefici dels altres socis, sinó que atesa la composició de l'òrgan d'administració, és la Junta General la que ha de nomenar els administradors que la majoria proposi. I s'ha de concloure, que la part agent no ha acreditat que els acords puguin ésser perjudicials per a la societat, en benefici d'un o més dels socis, atès que el simple fet del canvi de règim d'administració, amb una retribució pels administradors conjunts no significa per si que l'acord sigui perjudicial per a la societat, ni tampoc que s'hagi pres en benefici d'un o més socis. Per altra part, el que pretén la recurrent, que com a sòcia participi en l'òrgan d'administració, esdevé objecte habitual dels pactes extraestaturis, als quals arriben els socis, per a garantir a determinats socis per la seva cartera de títols representatius del capital social (soci minoritari amb el 49%, soci amb un nombre important d'accions, però que no assoleix determinades majories), així com l'exigència de determinats quòrums per a l'adopció d'aquells acords més rellevants per a la vida social. Però, com s'ha ja indicat, en el present supòsit no existeix cap pacte social extraestatutari, en el qual sí es podria preveure la participació proporcional en el nomenament dels òrgans de govern, de forma que procedeix també la desestimació del present motiu de recurs. IV.- La desestimació del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la imposició a la part recurrent de les costes d'aquesta alçada (arg. Codi 7,51,5) Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de la mercantil Morillo contra la sentència, de data 1-09-2010, dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles i confirmem íntegrament la seva part decisòria. S'escau imposar a la part recurrent les costes d'aquesta alçada. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE