STSJAD ANDORRA, a 20 de desembre del 2011 - ROJ: STSJAD 321/2011
Rejet du pourvoi
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé20 décembre 2011
Numéro143/11
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# Juridiction andorrane, — (STSJAD 321/2011)
> Décision commentée : Juridiction andorrane, — (ROJ STSJAD 321/2011 ; ECLI:AD:TSJADAD:2011:321) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Par acte du 2 février 2011, Bernat a formé une demande contre M. Corbacho tendant à la condamnation de celui-ci au paiement de la somme de 1 046,41 euros, outre intérêts et dépens. La demande reposait sur un accident de la circulation survenu à Madrid le 1er juillet 2009, auquel le véhicule du défendeur aurait été impliqué. Le défendeur a contesté la demande le 18 mars 2011, soutenant qu'il ne se trouvait pas à Madrid à la date de l'accident.
Le Batlle, siégeant en tribunal unipersonnel, a rendu le 25 mars 2011 une sentence rejetant la demande, sans condamnation aux dépens. La partie demanderesse a interjeté appel, et la partie défenderesse a conclu à la confirmation de la décision de première instance, avec condamnation aux dépens.
La Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia, composée du président Jean Louis Vuillemin et des magistrats Joan Manel Abril Campoy (rapporteur) et Eulàlia Amat Llari, a statué le 20 décembre 2011 (recours n° 143/11).
Le fondement de la demande n'est pas explicitement qualifié dans la décision. Il résulte cependant des moyens d'appel que l'action s'inscrit dans le mécanisme de garantie entre bureaux nationaux d'assurance, en particulier une action de répétition dirigée contre l'assureur ou le bureau du pays d'immatriculation du véhicule. Le titre de la décision évoque une « action de répétition non automatique ».
## Question de droit
Le recours soulevait, en substance, deux questions :
1. Le Reglament General (Conveni multilateral de garanties), dans sa section III, impose-t-il au bureau andorran de répondre automatiquement des accidents causés à l'étranger par des véhicules immatriculés en Andorre et non assurés, sans que le juge puisse examiner les faits ?
2. À titre subsidiaire, le juge doit-il consacrer une règle selon laquelle l'auteur du dommage doit répondre des dommages causés, conformément à la loi et aux conventions internationales en vigueur ?
La question centrale est donc celle de savoir si la mise en œuvre de la garantie multilatérale entre bureaux dispense le demandeur de prouver l'implication du véhicule dans l'accident.
## Solution et dispositif
La Sala Civil rejette le recours. Elle retient que la loi de création de Bernat, du 4 novembre 1993, prévoit en ses articles 2 et 3 que l'entité assume, pour le compte des compagnies et délégations membres, les ob
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 20 de desembre del 2011 - ROJ: STSJAD 321/2011
Par acte du 2 février 2011, Bernat a formé une demande contre M. Corbacho tendant à la condamnation de celui-ci au paiement de la somme de 1 046,41 euros, outre intérêts et dépens. La demande reposait sur un accident de la circulation survenu à Madrid le 1er juillet 2009, auquel le véhicule du défendeur aurait été impliqué. Le défendeur a contesté la demande le 18 mars 2011, soutenant qu'il ne se trouvait pas à Madrid à la date de l'accident.
Le Batlle, siégeant en tribunal unipersonnel, a rendu le 25 mars 2011 une sentence rejetant la demande, sans condamnation aux dépens. La partie demanderesse a interjeté appel, et la partie défenderesse a conclu à la confirmation de la décision de première instance, avec condamnation aux dépens.
La Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia, composée du président Jean Louis Vuillemin et des magistrats Joan Manel Abril Campoy (rapporteur) et Eulàlia Amat Llari, a statué le 20 décembre 2011 (recours n° 143/11).
Le fondement de la demande n'est pas explicitement qualifié dans la décision. Il résulte cependant des moyens d'appel que l'action s'inscrit dans le mécanisme de garantie entre bureaux nationaux d'assurance, en particulier une action de répétition dirigée contre l'assureur ou le bureau du pays d'immatriculation du véhicule. Le titre de la décision évoque une « action de répétition non automatique ».
Question de droit
Le recours soulevait, en substance, deux questions :
Le Reglament General (Conveni multilateral de garanties), dans sa section III, impose-t-il au bureau andorran de répondre automatiquement des accidents causés à l'étranger par des véhicules immatriculés en Andorre et non assurés, sans que le juge puisse examiner les faits ?
À titre subsidiaire, le juge doit-il consacrer une règle selon laquelle l'auteur du dommage doit répondre des dommages causés, conformément à la loi et aux conventions internationales en vigueur ?
La question centrale est donc celle de savoir si la mise en œuvre de la garantie multilatérale entre bureaux dispense le demandeur de prouver l'implication du véhicule dans l'accident.
Solution et dispositif
La Sala Civil rejette le recours. Elle retient que la loi de création de Bernat, du 4 novembre 1993, prévoit en ses articles 2 et 3 que l'entité assume, pour le compte des compagnies et délégations membres, les ob
Sentència
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC-143/11
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 20 de desembre de 2011.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- L'Bernat va interposar demanda, de data 2-02-2011, envers el Sr. Corbacho, segons la qual sol·licitava la condemna del defenent a l'abonament de la quantitat de 1.046,41 euros, amb més interessos i costes processals.
En data 18-03-2011 la part defenent s'oposa a la demanda, atès que manifesta que a la data de l'accident no es trobava a Madrid; lloc on va tenir lloc el mateix.
II.- L'Hble. Batlle, constituït en Tribunal Unipersonal, va dictar sentència, de data 25-03-2011, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDEIX Desestimar la demanda formulada en data 2 de febrer del 2001 per Bernat contra el Sr. Corbacho, sense fer imposició de costes processals".
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 143/11 — Décision commentée
III.- La representació processal de la part agent ha interposat recurs contra la sentència dictada a la instància i, en data 23-05-2011, ha articulat escrit de conclusions, segons el qual i pels motius continguts en el mateix demana la revocació de la resolució d'instància.
Pel contrari, la representació processal de la part defenent, en el seu escrit de contesta a les conclusions, de data 10-06-2011, demana que es procedeixi a la confirmació de la sentència d'instància, amb imposició de les costes processals.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.
FONAMENTS DE DRET
I.- Els motius o greuges en els quals la part agent fonamenta el seu recurs són, en essència, els que segueixen. En primer terme, considera que la llei de creació de Bernat de 1993 va originar la creació de l'entitat andorrana referida i que aquesta es troba adherida a la Secció III del Reglament General (Conveni multilateral de garanties) , la qual va entrar en vigor l'any 2006. Assenyala que segons aquest Conveni Bernat respon solidàriament dels accidents de circulació causats, en territori estranger, per vehicles amb matrícula andorrana no assegurats. I afirma que la secció III determina (art. 11) que qualsevol vehicle amb matrícula andorrana, no assegurat, i que provoqui un accident, al país al qual pertanyi la matrícula ha de respondre del sinistre, de manera que els Tribunals no poden entrar a analitzar els fets concrets de l'accident. En segon terme, i amb caràcter subsidiari, demana que s'estableixi una jurisprudència, conforme a la llei i als convenis internacionals en vigor, segons la qual el causant del dany ha de respondre dels danys ocasionats.
II.- El present recurs no pot ésser acollit per les raons que, a continuació, s'exposen. En primer terme, si bé és cert que la Llei de creació de Bernat, de data 4-11-93, disposa en el seu article 2 que "Bernat assumeix, per compte i nom de totes les companyies i delegacions membres, les obligacions dimanants dels acords i/o de les convencions que signi amb el "Consell de Bureaux" i/o amb altres oficines nacionals adherides al "Consell de Bureaux", i en el seu article 3 que "Bernat assumeix, per compte de totes les companyies i delegacions que en són membres, les obligacions dimanants dels acords i/o de les convencions esmentades a l'article anterior", no ho és menys que el conveni multilateral de garantia entre oficines d'assegurances no determina, com pretén la part recurrent, una responsabilitat automàtica i que no permet l'anàlisi dels fets, tota vegada que en l'article 3 de la mateixa ja es preveu que l'oficina de tramitació ha de procedir a investigar les causes d'investigació del sinistre ("3.1 Quan un Bureau és informat de l'ocurrència d'un accident en el territori del país per al qual és competent, que implica un vehicle procedent d'un altre país, ha de dur a terme, sense esperar una reclamació formal, una investigació sobre les circumstàncies de l'accident. Comunica, sense demora, aquesta informació a l'assegurador que ha lliurat la carta verda o la pòlissa d'assegurança o, si escau, al Bureau concernit. Tanmateix, el fet de no fer-ho no li pot ser invocat en contra"). i, per altra part, com indica la pròpia recurrent (article 10 del Conveni) "Els Bureaux concernits per les disposicions d'aquesta secció es garanteixen mútuament el reemborsament de tots els imports pagadors en virtut d'aquest Reglament general que resultin de tota reclamació provocada per qualsevol accident en el qual estigui implicat un vehicle que té el seu estacionament habitual en el territori de l'estat per al qual cadascun d'aquests Bureaux és competent, estigui o no estigui assegurat". I com es pot apreciar, la procedència del pagament i, pel que ara ens interessa, la viabilitat de l'acció de repetició no esdevé automàtica, com entén la part recurrent, sinó que requereix la prova de la implicació del vehicle en l'accident.
I des d'aquesta òptica, s'ha de concloure amb el jutjador d'instància que no s'ha acreditat la implicació del vehicle del demandat en l'accident esdevingut el dia 1- 07-2009 a Madrid, perquè no consta la declaració d'accident, sinó solament una nota lliurada per un testimoni que va presenciar l'accident, sense que aquest testimoni hagi prestat declaració ni tampoc cap denúncia per a esbrinar els fets esdevinguts, per la qual cosa s'ha de concloure amb el jutjador a quo per la manca d'acreditació de la implicació del vehicle del defenent en l'accident i, per tant, en la desestimació de la demanda.
III.- Els arguments anteriors justifiquen la desestimació dels diferents motius de recurs i això comporta el refús del recurs, la qual cosa es tradueix en la imposició de les costes processals a la part recurrent (arg. Codi 7,51,5).
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
DESESTIMEM el recurs interposat per la representació processal de Bernat contra la sentència, de data 25-03- 2011, dictada per l'Hble. Batlle i confirmem íntegrament la seva part decisòria. Procedeix imposar a la part recurrent les costes processals d'aquesta alçada.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.