× Legislació relacionada Llei 10/2003, del 27 de juny, de les finances comunals. article 3 Llei 10/2003, del 27 de juny, de les finances comunals. article 32 Llei qualificada de delimitació de competències dels Comuns, de 4-11-93. article 3.1 Llei qualificada de delimitació de competències dels Comuns, de 4-11-93. article 7 Llei qualificada de delimitació de competències dels Comuns, de 4-11-93. article 28 Llei qualificada de la Justícia, de 3-9-93. article 39.3 Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, de 15-11-89. article STSJAD, Administrativa del 24 de gener del 2012 ( ROJ: STSJAD 4/2012 - ECLI:AD:TSJADAD:2012:4 ) Òrgan: Tribunal Superior de Justicia Seu: Andorra la Vella Recurs: 3/12 Data resolució: 24/01/2012 NIG: TSA:61/11 Ponent: Bernard Plagnet Tipus de resolució: Sentència Títol: Liquidació tributària relativa al recàrrec sobre activitats econòmiques (0003/12) LLEI COMPETÈNCIES DELS COMUNS SUSPENSIÓ MEDI AMBIENT IMPOSTOS POTESTAT TRIBUTÀRIA SUSPENSIÓ DE L'ACTE IMPUGNAT Resum I.A. El Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha dictaminat en favor de la societat Toll en un conflicte amb el Comú d'Encamp sobre un recàrrec sobre les activitats econòmiques que utilitzen el medi natural. El tribunal ha anul·lat la liquidació del recàrrec i la notificació del període de constrenyiment, considerant que el Comú d'Encamp havia desconegut la regla de la reserva de llei en establir el recàrrec. El tribunal també ha confirmat la suspensió de l'acte impugnat, ja que l'execució del recàrrec podria causar un greu prejudici a la societat Toll. Finalment, no s'ha imposat cap condemna en costes. Sentència Magistrats Bernard Plagnet Marie Conte Albert Andrés Pereira TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA Sala Administrativa Núm. de Protocol: AD-0080-2/10 i acumulats TSA: 61/11 S E N T È N C I A NÚM. 03-2012 PARTS: Apel·lant: HBLE. COMÚ D'ENCAMP Representant: Morell Advocat: Badía Apel·lada: Toll Representant: Herrera Advocat : Viñas Apel·lada: MI GOVERN Representant: Diez Advocat: Ropero COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL: President : M.I. Sr. Bernard Plagnet M.I. Sr.Albert Andrés Pereira M.I. Sra. Marie Conte A la vila d'Andorra la Vella, el 23 de gener de 2012 El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0080-2/10 i acumulats. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet, el qual expressa el parer del Tribunal. A N T E C E D E N T S D E F E T 1.- La societat Toll va interposar recurs contra la desestimació tàcita del Govern del recurs d'alçada interposat contra la liquidació tributaria feta pel Comú d'Encamp en data 4 d'agost del 2010, i relativa al recàrrec sobre les activitats econòmiques utilitzant el medi natural 2.- En la sentencia del 27 de juny del 2011, el Tribunal de Batlles ha estimat la demanda formulada per la societat Toll. 3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 21 de setembre de 2011, l'HBLE. COMÚ D'ENCAMP manifesta principalment que: -El recàrrec és un impost estretament lligat a l'impost sobre radicació d'activitats comercials, empresarials i professionals; l'HBLE. COMÚ D'ENCAMP ha considerat oportú establir un recàrrec sobre la quota de l'impost de radicació d'activitats comercials, empresarials i professionals en relació a totes aquelles activitats econòmiques que utilitzin el medi natural, -ens troben en el present supòsit davant d'un recàrrec establert sobre la quota de l'impost de radicació d'activitats comercials, empresarials i professionals, -demana l'aixecament de la suspensió dels actes administratius impugnats, -demana la condemna de l'adversa al pagament de les costes processals . 4 - En la seva contesta de data 10 d'octubre de 2011, l'MI GOVERN manifesta principalment que: -contràriament al que disposa la sentencia de primera instància, es fa palès que l'ordenament jurídic preveu i regula la possibilitat d'establir recàrrecs, els quals es fonamenten sobre la base de tributació i sobre la quota, -no procedeix la suspensió dels actes administratius impugnats 5.- En la seva contesta de data 11 d'octubre de 2011, la societat Toll manifesta principalment que: -cap llei no preveu ni regula la possibilitat d'establir un recàrrec sobre l'impost de radicació, ni mediambiental ni de cap altre tipus, diferent al sancionador previst en l'article 33, apartat 3, incís c) de la Llei de finances comunals. -el recàrrec mediambiental creat per l'HBLE. COMÚ D'ENCAMP infringeix el principi de reserva de llei; -s'ha de confirmar la suspensió de la liquidació del recàrrec, -demana la condemna de l'adversa al pagament de les costes processals. 6.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir. F O N A M E N T S D E D R E T Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia. Segon.- Sobre la suspensió de l'acte impugnat L'execució de l'acte per la seva quantia (488 580,48 EUR) és susceptible de constituir un greu prejudici per a la societat. Per tant, les condicions previstes a l'article 9 de la llei de la jurisdicció administrativa i fiscal es compleixen i la suspensió de l'acte s'ha de confirmar. L'aute de la Batllia de data 27 d'abril del 2011 es confirma. Tercer .- Sobre el fons L'HBLE. COMÚ D'ENCAMP va notificar, en data 4 d'agost de 2010, la liquidació provisional del « recàrrec sobre les activitats econòmiques que utilitzin el medi natural ». L'import total del recàrrec es de 488 580,48 EUR (veure foli 5). La societat Toll ha presentat un recurs contra aquesta liquidació. Convé, en primer lloc, d'analitzar la naturalesa d'aquest recàrrec abans de regular el present litigi. El « recàrrec sobre les activitats econòmiques que utilitzin el medi natural » el regulen els articles 103 i següents de l'Ordenació tributaria del Comú d'Encamp de data 2 de desembre del 2009 (BOPA, núm 92 de 2009). Segons els termes de l'article 103 de l'Ordinació: Naturalesa i fet generador 1.- La naturalesa d'aquest recàrrec és extrafiscal i mediambiental en la mesura en què es dirigeix a penalitzar aquelles activitats econòmiques que es basen en una utilització extensiva del medi ambient. 2.- El fet generador del recàrrec és l'exercici d'una activitat comercial, empresarial i/o professional en territori comunal que impliqui una utilització de la superfície d'explotació amb incidència negativa en el medi natural. Resulta d'aquests texts que el recàrrec es un impost en el sentit de l'article 11-2 de la llei de bases de l'ordenament tributari del 19 de desembre del 1996: « 2. Els impostos són tributs, el fet generador dels quals és un negoci, un acte o un fet indicador de capacitat econòmica de l'obligat tributari o de la persona que ha de suportar el gravamen i que mai no depèn d'una activitat de l'Administració. » L'HBLE. COMÚ D'ENCAMP no discuteix aquest anàlisi de la naturalesa del recàrrec, però el considera com « estretament lligat a l'impost sobre radicació d'activitats comercials, empresarials i professionals ». Cal per tant verificar si l'HBLE. COMÚ D'ENCAMP disposava de les competències necessàries per instaurar aquest impost. L'article 80, apartat 2 de la Constitució disposa: « Dins el marc de la potestat tributaria de l'Estat, l'esmentada Llei Qualificada (de delimitació de competències) determinarà les facultats econòmiques i fiscals dels Comuns per a l'exercici de les seves competències. Aquestes facultats es referiran, almenys, a l'aprofitament i explotació dels recursos naturals, als tributs tradicionals i a les taxes per serveis comunals, autoritzacions administratives, radicació d'activitats comercials, industrials i professionals i propietat immobiliària » Aquest principi es concreta per la Llei qualificada de delimitació de competències dels Comuns: El principi general d'atribució de competència normativa als Comuns el determina l'article 3.1. « Els Comuns, dins el seu àmbit territorial, gaudeixen de potestat normativa, executiva i sancionadora i de potestat financera i tributaria ». Aquesta es per tant la conseqüència lògica del principi d'autogovern exposat per la Constitució ». Però, l'article 7 consagra el caràcter subordinat de la competència normativa dels Comuns: « La potestat financera i tributaria dels Comuns deriva de la potestat tributaria originaria de l'Estat ». L'article 28 de la Llei qualificada fixa la llista dels impostos comunals: Definició i tipus Els impostos comunals són els que tenen potestat per regular d'acord ambla Llei qualificada de delimitació de competències, i són els següents: L'impost tradicional del foc i lloc. L'impost sobre la propietat immobiliària. L'impost sobre els rendiments arrendataris. L'impost de radicació d'activitats comercials, empresarials i professionals. L'HBLE. COMÚ D'ENCAMP manifesta que el recàrrec queda lligat a l'impost de radicació d'activitats comercials, empresarials i professionals. Per resoldre el present litigi, s'exposen dues qüestions: De forma prèvia, tenen els Comuns competència per a establir un « recàrrec » ? En el seu escrit, l'MI GOVERN manifesta « contràriament al que disposa la sentencia de primera instància, es fa palès que l'ordenament jurídic preveu i regula la possibilitat d'establir recàrrecs, els quals es fonamenten sobre la base de tributació i sobre la quota » Aquest argument no pot prosperar atès que els recàrrecs establerts per la Llei queden lligats al procediment sancionador. Així, l'article 3 A e) de la Llei 10/2003 del 27 de juny de les finances comunals visa els « Recàrrecs i interessos de demora » Podem notar el mateix lligam entre els recàrrecs i els interessos de demora en l'article 35 de la mateixa llei: « Procediment de recaptació: Els comuns apliquen els recàrrecs i interessos de demora respecte als tributs comunals, seguint les normes de la Llei de bases de l'ordenament tributari .L'import que resulti del recàrrec pertinent és un ingrés tributari del Comú. » Per conseqüent, el recàrrec corresponent a aquest litigi no es pot basar en aquests texts. La segona qüestió és de determinar si aquest recàrrec es pot considerar com « estrictament lligat a l'impost sobre radicació d'activitats comercials, empresarials i professionals ». Cal per tant comparar la reglamentació legal aplicable a aquest impost amb les disposicions de l'Ordinació tributària del Comú d'Encamp, citat més amunt. L'article 32 de la Llei 10/2003 del 27 de juny de les finances comunals defineix aquest impost com segueix: « 1. Definició: L'impost de radicació d'activitats comercials, empresarials i professionals és un impost de naturalesa directa que grava l'exercici d'una activitat comercial, empresarial o professional realitzada en el territori d'una parròquia. » L'apartat 5 de l'article 32 defineix precisament la base de tributació d'aquest impost: « 5. Base de tributació: La base de tributació es determina en funció dels metres quadrats de la superfície d'explotació ponderada per un índex de localització. La superfície d'explotació és la superfície total dels locals destinats a la realització de l'activitat, expressada en metres quadrats i, si és el cas, mitjançant la suma de totes les seves plantes. Tanmateix, només es pot prendre en compte com a superfície d'explotació el 40% de la superfície en els casos següents: Superfície no construïda o descoberta dedicada al dipòsit de matèries primeres o productes de qualsevol classe, i, en general, a qualsevol aspecte de l'activitat de què es tracti, inclosos els aspectes accessoris o complementaris d'aquesta activitat, com la superfície ocupada per vials, jardins, zones de seguretat, etc. Superfície construïda o coberta dels magatzems i dipòsits de tot tipus. Superfície dels aparcaments coberts o descoberts, sempre que l'activitat desenvolupada a títol principal no sigui d'aparcament. Els comuns han d'establir una escala d'índexs de localització per tal de considerar la categoria del lloc o del carrer on radiqui cada activitat econòmica. El valor dels índexs de localització se situa entre 0,5 i 2. La classificació dels llocs o els carrers de cada parròquia s'estableix en l'ordinació tributària comunal, en què es distingeixen un nombre màxim de cinc categories » Les modalitats de càlcul del recàrrec són fixades pels articles 106 i 107 de l'Ordinació tributaria del Comú d'Encamp, citat més amunt: Article 106 Base de tributació La base de tributació es determina en funció dels metres quadrats de la superfície d'explotació. Article 107 Tipus de gravàmen Quedaran gravats pel recàrrec tots aquells obligats tributaris que utilitzin una extensió superior a 10.000 metres quadrats de superfície, en la mesura en què aquesta ja evidencia superfície exterior i possible repercussió ambiental. El tipus de gravàmen a aplicar depèn de la superfície d'explotació en funció de la següent taula: Resulta de la simple lectura dels dos texts, l'article 32 de la Llei del 27 de juny del 2003 i els articles 106 i 107 de l'Ordinació, que la base de tributació del recàrrec és molt mes important que aquella prevista per l'article 32 Article 32 de la Llei « Superfície no construïda o descoberta dedicada al dipòsit de matèries primeres o productes de qualsevol classe, i, en general, a qualsevol aspecte de l'activitat de què es tracti, inclosos els aspectes accessoris o complementaris d'aquesta activitat, com la superfície ocupada per vials, jardins, zones de seguretat, etc. » (article 32) Article 107 de l'Ordinació: « Quedaran gravats pel recàrrec tots aquells obligats tributaris que utilitzin una extensió superior a 10.000 metres quadrats de superfície, en la mesura en què aquesta ja evidencia superfície exterior i possible repercussió ambiental » L'Ordinació introdueix per tant una extensió molt important de la base de tributació de l'impost sobre radicació d'activitats comercials, empresarials i professionals. Aquesta extensió desconeix la regla de la reserva de llei. En efecte, L'article 2 de la llei general de les finances públiques del 19 de desembre de 1996, disposa: " Cal aprovar per llei.... b) L'establiment, la modificació i la supressió dels tributs i la regulació de llurs elements essencials » L'article 5 de la mateixa llei aporta un cert nombre de precisions en quant al camp d'aplicació de la llei en matèria de tributs: « Es regulen per llei : a) el fet generador, l'obligat tributari, la base de tributació, els tipus de gravàmen, meritament i la resta d'elements determinants del deute tributari... » L'extensió de la base de tributació per tant, només es pot decidir per una Llei. Cal recordar (veure mes amunt) en efecte, que l'article 7 de la Llei de delimitació de competències dels Comuns consagra el caràcter subordinat de la competència normativa dels Comuns: « La potestat financera i tributaria dels Comuns deriva de la potestat tributaria originaria de l'Estat ». L'Ordinació tributaria del Comú d'Encamp ha desconegut la regla de la reserva de llei i per tant s'ha d'anul·lar. Quart.- No s'aprecien circumstancies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància. Decisio D E C I S I Ó En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix: Primer: Desestimar el recurs d'apel·lació presentat per l'Hble. Comú d'Encamp Segon: Confirmar la sentencia recorreguda i declarar que la desestimació tàcita del Govern dels recursos d'alçada de Toll contra la liquidació practicada pel Comú d'Encamp a Toll en data 4 d'agost del 2010 del recàrrec sobre les activitats econòmiques que utilitzin el medi ambient, així com la notificació del període de constrenyiment de data 8 d'octubre del 2010, no són ajustades a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa Tercer: Anul·lar la liquidació practicada pel Comú d'Encamp a Toll en data 4 d'agost del 2010 del recàrrec sobre les activitats econòmiques que utilitzin el medi ambient, així com la notificació del període de contrenyiment de data 8 d'octubre del 2010. Quart: De no efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentencia es ferma i executiva Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal. Subir Diccionario RAE