STSJAD ANDORRA, a 31 de gener del 2012 - ROJ: STSJAD 20/2012
cassation_totale
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé31 janvier 2012
Numéro203/11
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJAD 20/2012 (ECLI:AD:TSJADAD:2012:20)
> Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra (Sala Civil), sentència du 31 janvier 2012, recours n° 203/11, STSJAD 20/2012 (ECLI:AD:TSJADAD:2012:20) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Le litige naît d'une fuite d'eau provenant de l'installation sanitaire d'un appartement appartenant à M. Sevillano, assuré auprès de la société « Y SA ». L'eau a gagné un local commercial appartenant à M. Barba, dont le parquet a été endommagé.
M. Barba et la société « X » ont assigné M. Sevillano et « Y SA » le 17 février 2010 en paiement de 16 632,90 euros au titre de la réparation des dommages, outre les dépens. Les défendeurs se sont opposés à la demande. Ils soutenaient que la cause du sinistre était incertaine, que les dommages résultaient de travaux réalisés par le demandeur, que la facture produite n'était pas fidèle aux travaux effectivement nécessaires et que son montant était excessif. À titre subsidiaire, ils demandaient la condamnation à la seule réparation, et non au remplacement, des désordres.
Par sentence du 18 mai 2011, le Tribunal de Batlles a partiellement fait droit à la demande et condamné solidairement les défendeurs à verser 16 011,45 euros, sans statuer sur les dépens.
M. Sevillano et « Y SA » ont interjeté appel en sollicitant la révocation de la sentence et le rejet de la demande ou, à titre subsidiaire, une condamnation limitée au coût de la réparation. La Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia a rendu son arrêt le 31 janvier 2012, sous la présidence de M. Jean Louis Vuillemin, le magistrat rapporteur étant Mme Eulàlia Amat Llari.
## Question de droit
Le pourvoi soulevait trois moyens, qui posaient en substance trois questions :
1. **La preuve de la cause du sinistre.** Le rapport d'expertise produit par les appelants, qui ne permettait pas, selon eux, d'établir l'origine de la fuite, justifiait-il l'ordonnance d'une nouvelle expertise par le juge de première instance « pour mieux statuer » ?
2. **Le lien de causalité avec des travaux allégués.** La preuve de travaux réalisés par le demandeur, ayant rompu la continuité du conduit de ventilation, était-elle rapportée ?
3. **L'étendue de la réparation.** Le remplacement du parquet était-il nécessaire, ou sa simple réparation suffisait-elle ?
## Solution et dispositif
La Cour rejette l'appel sur les trois moyens.
**Sur le premier moyen**, elle retient que les deux experts s'accordent sur l'essentiel : l'eau provenait du WC de l'appartement de M. Sevillano et s'écoulait par le conduit de ventilation contigu à la salle de bain jusqu'au local de la victime. La divergence sur le point précis de la défaillance (tube d'alimentation pour l'un, citerne pour l'autre) n'affecte pas la identification de la cause
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 31 de gener del 2012 - ROJ: STSJAD 20/2012
STSJAD 20/2012 (ECLI:AD:TSJADAD:2012:20)
Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra (Sala Civil), sentència du 31 janvier 2012, recours n° 203/11, STSJAD 20/2012 (ECLI:AD:TSJADAD:2012:20) (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Le litige naît d'une fuite d'eau provenant de l'installation sanitaire d'un appartement appartenant à M. Sevillano, assuré auprès de la société « Y SA ». L'eau a gagné un local commercial appartenant à M. Barba, dont le parquet a été endommagé.
M. Barba et la société « X » ont assigné M. Sevillano et « Y SA » le 17 février 2010 en paiement de 16 632,90 euros au titre de la réparation des dommages, outre les dépens. Les défendeurs se sont opposés à la demande. Ils soutenaient que la cause du sinistre était incertaine, que les dommages résultaient de travaux réalisés par le demandeur, que la facture produite n'était pas fidèle aux travaux effectivement nécessaires et que son montant était excessif. À titre subsidiaire, ils demandaient la condamnation à la seule réparation, et non au remplacement, des désordres.
Par sentence du 18 mai 2011, le Tribunal de Batlles a partiellement fait droit à la demande et condamné solidairement les défendeurs à verser 16 011,45 euros, sans statuer sur les dépens.
M. Sevillano et « Y SA » ont interjeté appel en sollicitant la révocation de la sentence et le rejet de la demande ou, à titre subsidiaire, une condamnation limitée au coût de la réparation. La Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia a rendu son arrêt le 31 janvier 2012, sous la présidence de M. Jean Louis Vuillemin, le magistrat rapporteur étant Mme Eulàlia Amat Llari.
Question de droit
Le pourvoi soulevait trois moyens, qui posaient en substance trois questions :
La preuve de la cause du sinistre. Le rapport d'expertise produit par les appelants, qui ne permettait pas, selon eux, d'établir l'origine de la fuite, justifiait-il l'ordonnance d'une nouvelle expertise par le juge de première instance « pour mieux statuer » ?
Le lien de causalité avec des travaux allégués. La preuve de travaux réalisés par le demandeur, ayant rompu la continuité du conduit de ventilation, était-elle rapportée ?
L'étendue de la réparation. Le remplacement du parquet était-il nécessaire, ou sa simple réparation suffisait-elle ?
Solution et dispositif
La Cour rejette l'appel sur les trois moyens.
Sur le premier moyen, elle retient que les deux experts s'accordent sur l'essentiel : l'eau provenait du WC de l'appartement de M. Sevillano et s'écoulait par le conduit de ventilation contigu à la salle de bain jusqu'au local de la victime. La divergence sur le point précis de la défaillance (tube d'alimentation pour l'un, citerne pour l'autre) n'affecte pas la identification de la cause
Sentència
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC-203/11
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 31 de gener de 2012.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- En data 17 de febrer del 2010 la representació processal del Sr. Barba i de la companyia "X" va formular demanda contra el Sr. Sevillano i la seva companyia "Y SA", sol·licitant que es condemnés als defenents al pagament de la suma de 16.632,90 euros, en concepte d'indemnització pels danys causats per la fuita d'aigua esdevinguda en el pis propietat del Sr. Sevillano, assegurat per la companyia demandada, que va afectar el local propietat del Sr. Barba, imposant igualment als defenents les costes del procediment.
II.- La representació processal del Sr. Sevillano i de la companyia "Y SA" es va oposar a la demanda en data 10 de març del 2010 argumentant que no es coneixia amb exactitud la causa dels danys que va patir el local del Sr. Barba, que aquests havien estat propiciats per les obres que va realitzar aquest senyor, que els treballs que obraven en la factura aportada per l'agent no es corresponien en la seva totalitat als que havia sofert i que el seu import era inexacte, excessiu i desproporcionat, raons per les quals sol·licitava que es dictés Sentència desestimant en tots els seus extrems la demanda formulada contra la seva mandant o, subsidiàriament, que se'l condemnés a pagar exclusivament l'import de la reparació -no substitució- dels desperfectes soferts per l'agent, imposant a aquest les costes del procediment.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 203/11 — Décision commentée
III.- Les parts van replicar i duplicar oportunament, i posteriorment van formular els seus escrits de conclusions, reiterant els seus arguments i oposant-se als de l'adversa.
IV.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 18 de maig del 2011 estimant parcialment la demanda formulada pel Sr. Barba i la companyia "X" contra el Sr. Sevillano i la societat "Y SA" condemnant solidàriament als defenents a abonar als agents la suma de 16.011,45 euros, sense fer especial pronunciament sobre les costes del procediment.
V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Sevillano, així com de la companyia "Y SA", i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació i la desestimació en tots els seus extrems de la demanda formulada contra els seus mandants o, subsidiàriament, que se'ls condemni a indemnitzar a l'agent amb l'import que resulti provat de la reparació - no substitució- dels desperfectes soferts pel Sr. Barba, condemnant a l'adversa al pagament de les costes del procediment.
Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.
FONAMENTS DE DRET
I.- Com a primer motiu del seu recurs, la representació processal del Sr. Sevillano i de la companyia "Y SA" argumenta que, en contra del que estima la Sentència d'instància, no ha quedat acreditat quina va ser la causa del sinistre que va afectar al local del Sr. Barba, com es dedueix del peritatge realitzat pel pèrit Sr. Vendrell aportat per ella a les actuacions.
No obstant, tant de l'informe elaborat arrel d'una visita feta al local que va patir els danys el mateix dia del sinistre pel pèrit Sr. Sanz a instàncies de la part agent (foli 31 i ss), com del presentat pel Sr. Vendrell tres mesos més tard a petició de la defenent (foli 39 i ss), es dedueix sense cap mena de dubtes que l'aigua que va entrar al local del Sr. Barba produint els danys que aquest demana que li siguin reparats provenia del WC de la vivenda del Sr. Sevillano, sense que sigui rellevant que el Sr. Sanz manifestés que l'origen estava en el tub que l'alimentava, mentre que el Sr. Vendrell fixés el seu origen en la seva cisterna. En aquest sentit, cal destacar que el que manifesta el pèrit aportat per la part defenent és que no es pot saber per quina causa es va trencar el citat dipòsit, però no que no es pugui saber la causa del sinistre, que identifica clarament. D'altra banda, aquest origen ve ratificat per l'aportació per part del Sr. Vendrell d'una fotografia que mostra una simulació de l'esquerda que presentava el citat dipòsit feta pel Sr. Sevillano (foli 44) i d'un albarà, que ell mateix acompanya, de substitució d'aquesta peça (foli 50). D'altra banda, els dos pèrits coincideixen en que l'aigua que sortia de la cisterna del citat WC s'escolava pel conducte de ventilació contigu al bany i que conté els baixants d'aigua, arribant fins el local de l'agent.
Per totes aquestes raons, considerem que ni l'Hble. Batlle estava obligat a demanar un nou informe sobre aquest punt per millor proveir, ja que els dos pèrits actuants coincidien sobre la causa del sinistre, ni el demanar aquesta prova es pot considerar com una obligació del jutjador, ja que en tot cas és una facultat que pot utilitzar o no, perquè són l'agent i el defenent els que han d'aportar les proves que acrediten la correcció de les seves reclamacions, en el primer cas, o els fets impeditius o excloents que porten al segon a oposar-se a la demanda.
II.- Argumenta en segon lloc la part recurrent que els danys que van afectar a l'immoble propietat del Sr. Barba es van produir perquè ell va realitzar obres en el seu local trencant la continuïtat del conducte de ventilació de l'edifici i propiciant així que l'aigua que queia per ell hi penetrés. No obstant, aquesta tesi davalla de les afirmacions del pèrit Sr. Vendrell, però l'existència d'aquestes obres no ha quedat acreditada. En aquest sentit, el Sr. Vendrell afirma al foli 131 que el Sr. Roda, arquitecte projectista de l'edifici li havia manifestat que el Sr. Barba havia realitzat obres en el seu local i que la discontinuïtat en el conducte de ventilació no hauria d'existir perquè no hi era en el projecte original, però el Sr. Barba nega haver fet obres (foli 135 en relació al 91), el Sr. Roda admet que desconeix la situació real actual del conducte de ventilació (foli 108) i no s'aporta cap prova de que s'hagi fet una modificació del conducte de ventilació de l'edifici. D'altra banda, ni s'ha acreditat qui va fer les citades obres, si és que es van fer, ni que aquestes poguessin tenir incidència en la progressió de l'aigua que es filtrava des del pis del defenent.
III.- Per últim, defensa la part recurrent que per tal de compensar a l'agent pels danys que va patir el parquet del seu local no era precís substituir-lo, sinó en tot cas reparar-lo i que els dos pèrits actuants discrepen de la solució que calia adoptar, raó per la què entén de nou que l'Hble. Batlle havia de demanar un nou informe imparcial per millor proveir, però tampoc aquest motiu es pot estimar.
En efecte, la part recurrent admet que el parquet del local de l'agent va quedar afectat per l'aigua que hem conclòs que provenia de l'habitatge propietat seva i no és gens difícil entendre que si una part del parquet està malmès cal canviar no sols la superfície afectada, sinó també aquella que visualment es troba connectada amb ella, ja que en cas contrari sempre es pot detectar dues parts diferenciades com a mínim pel que fa al color i l'estat de conservació, sense que per arribar a aquesta conclusió siguin precisos gaires informes pericials. Per aquesta raó, entenem que la solució que recull la Sentència d'instància és correcte, sense que, altrament, la recurrent n'hagi proposat cap altre en el sentit que, amb un pressupost inferior es podrien obtenir resultats idèntics.
IV.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les seves costes a la part recurrent de conformitat amb allò que disposa el Codi 7,51,5.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Sevillano i la companyia "Y SA" contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 18 de maig del 2011, que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.