STSJAD ANDORRA, a 28 de febrer del 2012 - ROJ: STSJAD 35/2012
cassation_totale
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé28 février 2012
Numéro375/11
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJAD 35/2012 (TSJ Andorre, Sala Civil, 28 février 2012, recours n° 375/11, ECLI:AD:TSJADAD:2012:35)
> Décision commentée : STSJAD 35/2012, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 28 février 2012, recours n° 375/11 (ECLI:AD:TSJADAD:2012:35) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Par un contrat de bail conclu le 1er avril 2001, deux sœurs, Mmes Espada et Giner, ont loué à Mme Morales un logement situé à Escaldes-Engordany. Par acte notarié du 26 janvier 2001 (selon la décision), l'une d'elles avait cédé la nue-propriété de l'immeuble à la société « Águila ». Par acte du 19 avril 2005, cette société a cédé à la société « Tamarit » la nue-propriété de l'immeuble, la décision précisant qu'il s'agissait d'une cession « entre autres » droits.
Le 29 avril 2011, la société Tamarit a introduit une action en expulsion, en paiement d'une indemnité d'occupation de 461,19 euros mensuels et en réparation de dommages contre la locataire. Mme Morales a soulevé l'exception péremptoire de défaut de qualité pour agir (*manca de legitimació activa*), au motif que la demande n'avait pas été formée par les personnes figurant au contrat de bail.
Par jugement du 7 octobre 2011, le Tribunal unipersonnel, section civile, a accueilli l'exception, rejeté la demande et mis les dépens à la charge de la demanderesse. La société Tamarit a interjeté appel. Elle soutenait notamment que l'usufruit n'était pas partagé entre les deux sœurs, que Mme Giner était décédée et n'avait jamais été titulaire de droits sur l'immeuble, que Mme Espada avait ratifié l'action, et que le juge de première instance aurait dû user de ses pouvoirs d'instruction pour compléter la preuve (*per millor proveir*). Elle invoquait aussi l'absence de litisconsortium actif nécessaire, faute pour le jugement d'avoir relevé un défaut de qualité qu'il avait, selon elle, implicitement admis.
## Question de droit
La question posée était double. D'une part, un nu-propriétaire peut-il, seul, agir en expulsion d'un locataire d'un immeuble grevé d'usufruit, ou la ratification de l'action par l'un des usufruitiers suffit-elle à lui conférer la qualité pour agir ? D'autre part, le juge saisi d'une exception de défaut de qualité pour agir doit-il, dans l'exercice de ses pouvoirs d'instruction, combler les carences probatoires du demandeur ?
## Solution et dispositif
La Sala Civil rejette l'appel et confirme intégralement le jugement de première instance. Elle retient que la société Tamarit n'a pas qualité pour agir, dès lors qu'elle est nue-propriétaire et qu'un nu-propriétaire ne peut ni louer le bien, ni agir en expulsion du locataire sans l'autorisation de l'usufruitier. La seule voie permettant de reconnaître la qualité pour agir serait que l'usufruitier, ou l'ensemble des usufruitiers s'il y en a plusieurs, confère à la société un mandat de gestion, ce qui n'a pas été établi.
Le dispositif est ainsi rédigé (traduction française de la version catalane) :
> « DÉSESTIMER le recours d'appel interjeté par la représentation processuelle de la société "Tamarit" contre la Sentence rendue par le Tribunal unipersonnel, section civile, en date du 7 octobre 2011, que nous CONFI
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 28 de febrer del 2012 - ROJ: STSJAD 35/2012
STSJAD 35/2012 (TSJ Andorre, Sala Civil, 28 février 2012, recours n° 375/11, ECLI:AD:TSJADAD:2012:35)
Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD 35/2012, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 28 février 2012, recours n° 375/11 (ECLI:AD:TSJADAD:2012:35) (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Par un contrat de bail conclu le 1er avril 2001, deux sœurs, Mmes Espada et Giner, ont loué à Mme Morales un logement situé à Escaldes-Engordany. Par acte notarié du 26 janvier 2001 (selon la décision), l'une d'elles avait cédé la nue-propriété de l'immeuble à la société « Águila ». Par acte du 19 avril 2005, cette société a cédé à la société « Tamarit » la nue-propriété de l'immeuble, la décision précisant qu'il s'agissait d'une cession « entre autres » droits.
Le 29 avril 2011, la société Tamarit a introduit une action en expulsion, en paiement d'une indemnité d'occupation de 461,19 euros mensuels et en réparation de dommages contre la locataire. Mme Morales a soulevé l'exception péremptoire de défaut de qualité pour agir (manca de legitimació activa), au motif que la demande n'avait pas été formée par les personnes figurant au contrat de bail.
Par jugement du 7 octobre 2011, le Tribunal unipersonnel, section civile, a accueilli l'exception, rejeté la demande et mis les dépens à la charge de la demanderesse. La société Tamarit a interjeté appel. Elle soutenait notamment que l'usufruit n'était pas partagé entre les deux sœurs, que Mme Giner était décédée et n'avait jamais été titulaire de droits sur l'immeuble, que Mme Espada avait ratifié l'action, et que le juge de première instance aurait dû user de ses pouvoirs d'instruction pour compléter la preuve (per millor proveir). Elle invoquait aussi l'absence de litisconsortium actif nécessaire, faute pour le jugement d'avoir relevé un défaut de qualité qu'il avait, selon elle, implicitement admis.
Question de droit
La question posée était double. D'une part, un nu-propriétaire peut-il, seul, agir en expulsion d'un locataire d'un immeuble grevé d'usufruit, ou la ratification de l'action par l'un des usufruitiers suffit-elle à lui conférer la qualité pour agir ? D'autre part, le juge saisi d'une exception de défaut de qualité pour agir doit-il, dans l'exercice de ses pouvoirs d'instruction, combler les carences probatoires du demandeur ?
Solution et dispositif
La Sala Civil rejette l'appel et confirme intégralement le jugement de première instance. Elle retient que la société Tamarit n'a pas qualité pour agir, dès lors qu'elle est nue-propriétaire et qu'un nu-propriétaire ne peut ni louer le bien, ni agir en expulsion du locataire sans l'autorisation de l'usufruitier. La seule voie permettant de reconnaître la qualité pour agir serait que l'usufruitier, ou l'ensemble des usufruitiers s'il y en a plusieurs, confère à la société un mandat de gestion, ce qui n'a pas été établi.
Le dispositif est ainsi rédigé (traduction française de la version catalane) :
Reproduction verbatim
« DÉSESTIMER le recours d'appel interjeté par la représentation processuelle de la société "Tamarit" contre la Sentence rendue par le Tribunal unipersonnel, section civile, en date du 7 octobre 2011, que nous CONFI
Sentència
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC-375/11
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 28 de febrer de 2012.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- En data 29 d'abril del 2011 la representació processal de la societat "Tamarit" va formular demanda en desnonament, reclamació de quantitat i danys i perjudicis contra la Sra. Morales, sol·licitant que es ratifiqués, o subsidiàriament es declarés, la resolució del contracte d'arrendament signat entre les parts en data 1 d'abril del 2001, condemnant a la defenent a deixar l'habitatge situat a l'edifici X, de la vila d'Escaldes-Engordany lliure, vacu i a la lliure disposició de la part agent, sota pena de llançament i desnonament, a pagar a la seva mandant en concepte de danys i perjudicis per ocupació il·legal una indemnització de 461,19 euros mensuals a comptar de l'u de maig del 2011 i fins l'execució efectiva de la Sentència a dictar, així com els interessos legals corresponents i a satisfer els imports que s'acreditarien en període d'execució de sentència per les despeses que anessin vencent fins a l'efectiu retorn de la possessió de la cosa arrendada a la part agent, així com en concepte de desperfectes, o danys, que es poguessin haver causat a la citada unitat immobiliària, més els interessos legals corresponents, tot això amb imposició de la totalitat de les costes judicials a la defenent.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 375/11 — Décision commentée
II.- La Sra. Morales va comparèixer davant la Batllia en data 22 de juliol del 2011 formulant excepció peremptòria de manca de legitimació activa de la part agent, ja que la demanda no l'havien instat les persones que constaven en el contracte de lloguer subscrit per les parts. Respecte del fons de la mateixa, sol·licitava que se li deixés un temps per tal que pogués trobar un nou allotjament pagant la indemnització corresponent i que s'imposessin les costes a l'adversa en el supòsit de que s'admetés la seva manca de legitimació activa, sense fer especial pronunciament sobre les mateixes en cas contrari, atesa la seva manca de mala fe total i absoluta.
III.- La Sentència de data 7 d'octubre del 2011 va decidir estimar l'excepció de manca de legitimació activa plantejada per la Sra. Morales, desestimant la demanda formulada per la societat "Tamarit" contra la Sra. Morales i imposant a la part agent les costes del procediment.
IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la societat "Tamarit" i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la desestimació de l'excepció formulada per l'adversa i l'estimació íntegra de la seva demanda, imposant les costes del procediment a la part defenent.
Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.
FONAMENTS DE DRET
I.- Ha quedat acreditat a les actuacions que en data 1 d'abril del 2001 les Sres. Espada i Giner van arrendar a la Sra. Morales el XXXX i que la demanda que dóna origen al present procediment en petició de desnonament, reclamació de quantitat i danys i perjudicis contra l'arrendatària va ser formulada per la representació processal de la societat "Tamarit". D'altra banda, en l'escriptura notarial de data 19 d'abril del 2005, que consta al foli X de les actuacions, la societat "Águila", nua propietària de la citada unitat immobiliària, va cedir aquest dret, entre altres, a la societat "Tamarit", que va acceptar la donació. Per últim, en el document aportat en període de proves (foli 69) consta que la Sra. Espada, usufructuària del citat immoble, va donar plens poders de gestió a la societat "Tamarit" sobre el mateix i, en quan fos necessari, ratificava totes les actuacions de dita societat en el marc de la causa judicial X/2011 instada per ella contra la Sra. Morales.
Tenint en compte el que constava en la citada documentació, la Sentència que és objecte del present recurs va estimar l'excepció de manca de legitimació activa formulada per la Sra. Morales, entenent que les germanes Espada i Giner eren propietàries del pis arrendat a la defenent en el moment en què es va signar el contracte, el dia 1 d'abril del 2001, sense que es pugui admetre que qualsevol d'elles podia actuar solidàriament demanant la resolució del present contracte. Destaca igualment que en l'escriptura de data 19 d'abril del 2005 la societat "Águila" va cedir a "Tamarit" exclusivament la nua propietat de l'immoble i que, si bé la Sra. Espada ha ratificat l'actuació de la societat "Tamarit" no ha fet el mateix la seva germana.
II.- Contra l'anterior decisió s'alça la representació processal de la societat "Tamarit" i, com a primer motiu del seu recurs, argumenta que la Sentència d'instància suposa que l'usdefruit sobre el pis objecte de desnonament era compartit per les dues germanes i que aquesta suposició és errònia i agosarada, ja que la seva mandant en tot moment ha demostrat que la Sra. Giner, que a més a més és difunta en aquest moment, res té a veure amb el citat pis i que la seva nua propietat correspon a la societat agent i l'usdefruit a la Sra. Espada, que ha ratificat la seva actuació.
Malgrat els arguments de la part recurrent, aquesta Sala no pot sinó concordar amb l'apreciació de l'Hble. Batlle. En aquest sentit, del contracte signat entre les parts es dedueix que les germanes Espada i Giner eren propietàries, o com a mínim usufructuàries, del pis objecte del present litigi en data 1 d'abril del 2001, ja que no es discuteix que estaven facultades per arrendar- lo a la defenent. D'altra banda, en l'escriptura que s'aporta a les actuacions es posa de relleu que la primera va cedir a la societat "Águila" la nua propietat de l'immoble en data 26 de gener del 2001, de tal manera que cal entendre que si dos mesos després les dues germanes van arrendar el pis vol dir que les dues eren usufructuàries del mateix i fins i tot era possible que la segona en fos plena propietària per no haver cedit el seu dret a la nua propietat de l'immoble. En front d'aquesta constatació no es pot donar rellevància al fet que en l'atorgament de la citada escriptura el representant de "Águila" manifestés que els immobles objecte de cessió sols estaven gravats per un usdefruit a favor de la Sra. Espada, ja que es tracta d'una mera manifestació de part i el que s'hauria d'haver demostrat, en tot cas, era que la Sra. Giner sols era usufructuària del mateix en el moment en què va arrendar el pis a la Sra. Morales i havia mort abans de la presentació de la demanda, cosa que l'agent no ha fet. Per aquesta raó, el fet que la Sra. Espada hagi ratificat l'actuació de la societat "Tamarit" no és suficient per legitimar a la dita societat per tal de presentar la demanda que dóna origen al present procediment.
III.- Tampoc es pot estimar l'argument de la recurrent en el sentit que era l'Hble. Batlle el que havia de demanar aquestes proves per millor proveir, ja que aquesta és una facultat, que no una obligació, de l'òrgan judicial que no té com a finalitat suplir la manca d'activitat de les parts, sinó a clarificar aquells punts que estimi confusos malgrat l'aportació de proves adients per part dels litigants. Pel contrari, és la part agent qui ha de presentar amb la demanda les proves que acreditin la seva legitimitat per endegar el procediment i la recurrent no ho ha fet.
IV.- Argumenta la recurrent que del document que aporta en el seu recurs es dedueix que en data 22 de juny del 1990 les germanes M va acordar adjudicar-se determinats béns i que l'immoble objecte del present recurs li va correspondre a la Sra. Espada, però ni era aquest el moment judicial oportú per acreditar aquests fets, ni és possible fer-ho mitjançant una fotocòpia, que a més reprodueix exclusivament una part de la citada escriptura, ni la part que d'ella s'adjunta explica el motiu pel qual la Sra. Giner va signar com arrendadora del pis en un contracte celebrat onze anys més tard.
V.- Pel que fa a l'argument que exposa la recurrent en el sentit que la Sentència no diu que la societat agent no tingui legitimació activa i reconeix la seva, de tal manera que en tot cas s'hauria d'haver apreciat manca de litisconsorci actiu necessari, cal destacar que la societat agent no té legitimació activa perquè, en tot cas, és nua propietària de l'immoble i el nu propietari no pot arrendar l'objecte sobre el qual recau el seu dret, ni desnonar al seu arrendatari, perquè si ho fes privaria a l'usufructuari del seu dret a gaudir del mateix, de tal manera que la única possibilitat d'entendre'l legitimat és que l'usufructuari, o, si n'hi ha més d'un, tots ells, li atorguin poders de gestió, cosa que no s'ha fet, raó per la qual cal desestimar igualment l'últim motiu del recurs que defensa la legitimitat del nu propietari, o de l'entitat immobiliària a la què s'ha donat poders de gestió, per tal de reclamar el desnonament d'un arrendatari.
VI.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les seves costes a la part recurrent de conformitat amb allò que disposa el Codi 7,51,5.
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
Decisio
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la societat "Tamarit" contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, en data 7 d'octubre del 2011, que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.