I. Faits, cadre procédural et contexte du litige
A. Origine du litige et prétentions des parties
STSJAD 39/2012 (TSJ Andorre, Sala Civil, 28 février 2012, recours n° 363/11)
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra (Sala Civil), sentència n° 39/2012, 28 février 2012, recurs n° 363/11, ECLI:AD:TSJADAD:2012:39, ROJ STSJAD 39/2012 (Lire sur source officielle)
Note de référence : la « référence canonique » fournie dans les métadonnées (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence ci-dessus est reconstituée à partir de l'en-tête et des métadonnées du texte intégral.
Faits et procédure
Une salariée, Mme Alvarado, exerçait son activité dans un commerce dont le titulaire administratif, M. Peña, était son employeur. Par lettre du 3 décembre 2010, l'employeur a mis fin au contrat de travail pour motifs disciplinaires, sans préavis ni indemnité de rupture, en visant les articles 93, 103.5 et 105 de la Llei 35/2008 du 18 décembre, du Codi de relacions laborals.
Les griefs énoncés dans la lettre sont, en substance : (i) la méconnaissance d'instructions patronales de janvier 2010 imposant une individualisation des commissions sur vente, la salariée ayant maintenu un partage égal entre trois vendeuses ; (ii) l'exercice, par sa position de « encarregada », de pressions sur les autres salariées pour maintenir ce système, générant une « gran angoixa » ; (iii) un grief relatif à l'inexécution d'actions commerciales imposées par le franchiseur. La lettre qualifie ces faits de fraude, de déloyauté et d'abus de confiance (article 104.2) et de désobéissance aux instructions (article 103.5).
Le juge unipersonnel du Batlle, par sentence du 19 octobre 2011 (procédure n° X/2011, numéro non précisé dans la décision), a débouté la salariée de l'intégralité de sa demande et a mis les dépens à sa charge. Celle-ci a interjeté appel. Le magistrat rap
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
« Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent: »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STSJAD ANDORRA, a 28 de febrer del 2012 - ROJ: STSJAD 39/2012 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (cassation_totale), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
- Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
- Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
« I.- En les actuacions del procediment laboral núm. X/2011, instades per la Sra. Alvarado contra el Sr. Peña, en data 19 d'octubre de 2011, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "que desestimant íntegrament la demanda formulada per la Sra. Alvarado contra el Sr. Peña -Titular administratiu del comerç "A"-, ha d'absoldre i absol al darrer de tots i cadascun dels pediments de contrari, i tot això amb imposició de les costes d'aquesta instància a la demandant segons disposa el darrer Considerant".… »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
« Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
- Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
- Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
- Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 28 février 2012 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Sentència
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC-363/11
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 28 de febrer de 2012.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- En les actuacions del procediment laboral núm. X/2011, instades per la Sra. Alvarado contra el Sr. Peña, en data 19 d'octubre de 2011, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "que desestimant íntegrament la demanda formulada per la Sra. Alvarado contra el Sr. Peña -Titular administratiu del comerç "A"-, ha d'absoldre i absol al darrer de tots i cadascun dels pediments de contrari, i tot això amb imposició de les costes d'aquesta instància a la demandant segons disposa el darrer Considerant".
II.- La Sra. Alvarado ha interposat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.
FONAMENTS DE DRET
I.- La part que recorre manifesta: que les acusacions de la Sra. Elías eren falses; que les causes del comiat no quedaven provades; que la carta d'acomiadament era confusa; que era el Sr. Peña qui satisfeia les comissions de cada venedora, mitjançant el lliurament de xecs; que el presumpte "mobbing" seria, en tot cas, un abús d'autoritat i no de confiança.
II.- No es discuteix l'existència d'un contracte de treball entre la Sra. Alvarado i el Sr. Peña, com tampoc la decisió de l'empresari d'acomiadar-la, per motius disciplinaris, per carta del dia 3 de desembre de 2010. La sentència de primera instància considera que l'extinció del contracte de treball complia els requisits de forma i de fons que imposa el Codi de relacions laborals, raó per la qual ha desestimat la demanda laboral promoguda per la Sra. Alvarado.
La missiva litigiosa contempla el següent:
"Per la present li comunico que a l'empara d'allò establert a l'article 93 (acomiadament per causes disciplinàries) i de l'article 103.5 (faltes greus), en relació amb l'article 105 (sancions disciplinàries) de la Llei 35/2008, del 18 de desembre, del Codi de relacions laborals, vostè queda acomiadada sense cap tipus de preavís ni compensació econòmica o indemnització.
Com sap, al mes de gener del 2010, per tal de premiar i incentivar les vendes realitzades, per cadascuna de les empleades vaig donar-li instruccions de que, a partir d'aquell moment, les comissions per venda fossin individualitzades, en comptes de repartir-les per igual entre tots els empleats de la botiga.
Recentment, he tingut coneixement que ha desatès les meves instruccions, doncs ha continuat dividint entre tres les comissions obtingudes pel global de les vendes, contravenint les meves ordres i aconseguint desincentivar a la resta de venedores.
Per si l'anterior no fos suficient, he tingut coneixement de que la seva actuació no s'ha limitat a desatendre les meves instruccions, sinó que ha utilitzat la seva posició d'encarregada, per obligar, a la resta d'empleades, a continuar amb el sistema de repartiment de les comissions a parts iguals. La seva actuació ha suposat una gran angoixa per a elles, doncs temien que contravenir les seves ordres els hi pogués suposar un perjudici en el desenvolupament de les seves funcions arribant, fins i tot, a l'acomiadament. S'ha d'afegir, que, la seva conducta també els hi ha causat un greuge econòmic, doncs han percebut menys comissions de les que efectivament els hi pertocava.
Vostè va falsejar les dades de les venedores per obtenir un repartiment igualitari de les comissions. És evident que la seva conducta es pot qualificar com a fraudulenta i deslleial en les gestions encomanades i com d'abús respecte de les seves companyes (article 104.2 del Codi de relacions laborals), doncs les ha pressionat per a mantenir un sistema de repartiment de comissions que contravenia no només les meves instruccions sinó també la seva voluntat.
A banda de l'anterior, vostè ha fet cas omís a les accions comercials i/o promocionals imposades pel nostre franquiciador, incomplint greument el contracte de franquícia que ens uneix amb ORG_0
D'acord amb els fets descrits, he pres la decisió de procedir al seu acomiadament, tan aviat, com vostè rebi la present carta d'acomiadament, pot passar a percebre la seva liquidació que ja està a la seva disposició des del dia d'avui en els termes previstos a l'article 99 del Codi de Relacions Laborals. Pel cas que així no ho faci, en el termini de cinc dies li serà consignada a la Batllia" (foli 13).
Quant a la forma de la carta de comiat, aquesta sala observa que l'empresa tipifica els fets recriminats a la treballadora com a infraccions als articles 103.5 ("Incomplir les ordres i les instruccions de l'empresa, o del personal delegat de l'empresa, en l'exercici regular de les seves facultats directives. Si l'incompliment és reiterat, si implica pèrdua evident per al treball o si provoca un perjudici notori per a l'empresa o altres treballadors, pot ser qualificada com a falta molt greu") i 104.2 ("Actuar amb frau, deslleialtat o abús de confiança en les gestions encomanades, així com en el tracte amb els altres treballadors o qualsevol altra persona al servei de l'empresa en relació de treball amb aquesta") del Codi de relacions laborals.
Per tant, l'acomiadament de la Sra. Alvarado esdevé legal sempre i quan l'empresa demostri que l'assalariada va desobeir les instruccions del seu superior (Sr. ENTITY_5) i causar un dany significatiu a una companya de feina, tractant-se aquí de la Sra. Elías. Segons la repetida lletra del 3 de desembre de 2010, el comiat vindria donat, més concretament, per l'actuació de la Sra. Alvarado que hauria pressionat les altres empleades del negoci del Sr. Peña per canviar el sistema de repartiment de les comissions, decidit per l'esmentat propietari al mes de gener de 2010, com també ocasionat "una gran angoixa" de les altres empleades del Sr. Peña. El greuge relatiu a "les accions comercials i/o promocionals imposades pel nostre franquiciador" no pot ser tingut en consideració per raó de la seva vaguetat.
Pel que fa el fons de l'assumpte i el seu suport probatori, el Sr. Peña fonamenta l'exclusió de la Sra. Alvarado, exclusivament, a l'igual que la sentència apel·lada, en la confessió de la Sra. Elías i l'informe psicològic que obra als folis 50-52. Aquesta sala no considera però suficientment provada la culpa de la recorrent. En efecte, per una banda, enlloc consta acreditat que les altres treballadores hagin lliurat part de les seves comissions a la Sra. Alvarado. En aquest sentit, ni es coneix el muntant corresponent ni, molt menys, com s'hauria entregat, tota vegada que la Sra. Elías es va limitar a afirmar -sense provar- que va donar diners a la Sra. Alvarado, a esquenes del Sr. Peña (resposta 7, foli 105).
Per altra banda, la psicòloga Sra. Alcalá afirma que "El relat de la Sra. Elías (relatiu al mobbing exercit per la Sra. ENTITY_4) resulta altament creïble per la seva consistència, la riquesa en els detalls i l'adequació al discurs" (foli 52). Això no obstant, aquesta conclusió mereix molta cautela de la part d'aquest Tribunal, doncs s'emet desprès del comiat de la Sra. Alvarado i es pot interferir amb els problemes de maltractament domèstic que van donar lloc a la primera consulta psicològica de la Sra. Elías.
L'assetjament moral a la feina es pot definir com aquelles conductes executades de forma prolongada en el temps i que atempten greument contra la dignitat i la salut d'un treballador, ja sigui pel desprestigi causat a la pròpia persona, com pel descrèdit a la feina per ella ocupada. És veritat que l'informe psicològic de la Sra. Alcalá descriu aquests comportaments insuportables, doncs refereix que la Sra. Elías comenta "que la seva encarregada l'aïlla, intenta deixar-la en ridícul davant de les seves companyes, es fica en la seva vida personal jutjant-la, parla malament d'ella a la seva esquena i no la deixa parlar amb les companyes de feina i d'altres àrees, va fer ús i abús de poder perquè la va obligar a compartir les comissions de vendes entre totes les companyes". Això no obstant, força és de constatar que la carta de comiat solament fa referència, de manera perifèrica, a la "gran angoixa" de les altres empleades del Sr. Peña, sense mai esmentar un quelcom assetjament ni donant cap mena de detall. Per conseqüent, l'informe psicològic va molt més enllà de les previsions de la carta de comiat i, sobretot, no dóna cap exemple concret dels presumptes actes odiosos comesos per la Sra. Alvarado, situant aquesta darrera en una clara situació d'indefensió pràctica. Per acabar, si bé l'informe psicològic pot constituir un indici sobre un possible assetjament, es constata que no queda corroborat per cap altre extrem, ni tan sols per la producció de cap baixa mèdica derivada de la hipotètica voluntat de destruir psicològicament a la Sra. Elías.
A títol de conclusió, escau donar lloc a la demanda -quin quantum no es discuteix- per manca de prova suficient de les causes del comiat, sense que la present resolució contingui cap tipus d'incongruència -com sosté el Sr. Peña en el seu escrit de contesta a l'escrit de greuges de la recorrent- perquè ni es declararà en la seva part dispositiva el caràcter injustificat i/o indegut del comiat, ni aquesta declaració prèvia esdevé necessària per poder condemnar pecuniàriament a l'empresari.
III.- L'estimació del recurs de la Sra. Alvarado condueix a la condemna del Sr. Peña a satisfer les costes judicials d'ambdues instàncies (arg. Codi 7, 51, 5), inclosos honoraris d'advocat i de procurador.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
Estimar el recurs de la Sra. ENTITY_4; revocar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 19 d'octubre del 2011, en el sentit de condemnar el Sr. Peña a satisfer a la Sra. Alvarado l'import de 21.272,62 EUR, més les costes judicials d'ambdues instàncies, inclosos honoraris d'advocat i de procurador.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.
Subir
Diccionario RAE