STSJAD ANDORRA, a 28 de febrer del 2012 - ROJ: STSJAD 41/2012
Confirmation
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé28 février 2012
Numéro334/11
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# Tribunal Superior de Justícia d'Andorra (Sala Civil), 28 février 2012, TSJC-334/11
> Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 28 février 2012, TSJC-334/11 (ROJ : STSJAD 41/2012 ; ECLI:AD:TSJADAD:2012:41) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
La société Villegas a engagé, devant le Tribunal unipersonnel du Batlle, une procédure abrégée (n° B-0593-6/2011) contre la Anaya en paiement de la prime annuelle d'une police d'assurance multirisque. Le contrat avait été souscrit le 13 octobre 2009. Par courrier du 7 septembre 2010 (folio 23), la Anaya avait notifié sa volonté de ne pas le proroger. La période litigieuse courait du 14 octobre 2010 au 13 octobre 2011.
La société demanderesse soutenait que le contrat avait été tacitement renouvelé et que la notification ne respectait pas le préavis de trois mois stipulé par la clause 9.g des conditions générales. Par jugement du 5 septembre 2011, le Batlle a fait droit à la demande, condamnant la défenderesse au paiement de 1 605,76 euros, augmentés des intérêts légaux à compter du 12 mai 2011, ainsi qu'aux dépens.
La Anaya a interjeté appel. La Sala Civil du Tribunal supérieur de justice, sous la présidence de M. Jean Louis Vuillemin, le magistrat rapporteur étant M. Pere Pastor Vilanova, a été saisie du recours (n° 334/11).
L'appelante articulait plusieurs moyens : la signature des seules conditions particulières n'emportait pas acceptation des conditions générales ; l'assureur ne prouvait ni la remise ni la correspondance des conditions générales produites ; des clauses non signées ne lui étaient pas opposables ; la décision lui imposait une preuve négative ; la clause 9.g était abusive ; enfin, un préavis d'un mois et sept jours ne causait aucun préjudice à l'assureur.
## Question de droit
La décision pose deux questions principales.
**Première question** : des conditions générales non signées par le souscripteur sont-elles opposables à celui-ci lorsque les conditions particulières, signées, y renvoient et que le souscripteur déclare en avoir reçu et accepté le contenu ? Plus précisément, à qui incombe la charge de la preuve de la remise et du contenu de ces conditions ?
**Seconde question** : une clause imposant un préavis de trois mois pour résilier une police d'assurance reconduite annuellement présente-t-elle un caractère abusif, au sens de la jurisprudence andorrane sur les clauses abusives ?
## Solution et dispositif
Sur la première question, le tribunal rejette le moy
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 28 de febrer del 2012 - ROJ: STSJAD 41/2012
Tribunal Superior de Justícia d'Andorra (Sala Civil), 28 février 2012, TSJC-334/11
Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 28 février 2012, TSJC-334/11 (ROJ : STSJAD 41/2012 ; ECLI:AD:TSJADAD:2012:41) (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
La société Villegas a engagé, devant le Tribunal unipersonnel du Batlle, une procédure abrégée (n° B-0593-6/2011) contre la Anaya en paiement de la prime annuelle d'une police d'assurance multirisque. Le contrat avait été souscrit le 13 octobre 2009. Par courrier du 7 septembre 2010 (folio 23), la Anaya avait notifié sa volonté de ne pas le proroger. La période litigieuse courait du 14 octobre 2010 au 13 octobre 2011.
La société demanderesse soutenait que le contrat avait été tacitement renouvelé et que la notification ne respectait pas le préavis de trois mois stipulé par la clause 9.g des conditions générales. Par jugement du 5 septembre 2011, le Batlle a fait droit à la demande, condamnant la défenderesse au paiement de 1 605,76 euros, augmentés des intérêts légaux à compter du 12 mai 2011, ainsi qu'aux dépens.
La Anaya a interjeté appel. La Sala Civil du Tribunal supérieur de justice, sous la présidence de M. Jean Louis Vuillemin, le magistrat rapporteur étant M. Pere Pastor Vilanova, a été saisie du recours (n° 334/11).
L'appelante articulait plusieurs moyens : la signature des seules conditions particulières n'emportait pas acceptation des conditions générales ; l'assureur ne prouvait ni la remise ni la correspondance des conditions générales produites ; des clauses non signées ne lui étaient pas opposables ; la décision lui imposait une preuve négative ; la clause 9.g était abusive ; enfin, un préavis d'un mois et sept jours ne causait aucun préjudice à l'assureur.
Question de droit
La décision pose deux questions principales.
Première question : des conditions générales non signées par le souscripteur sont-elles opposables à celui-ci lorsque les conditions particulières, signées, y renvoient et que le souscripteur déclare en avoir reçu et accepté le contenu ? Plus précisément, à qui incombe la charge de la preuve de la remise et du contenu de ces conditions ?
Seconde question : une clause imposant un préavis de trois mois pour résilier une police d'assurance reconduite annuellement présente-t-elle un caractère abusif, au sens de la jurisprudence andorrane sur les clauses abusives ?
Solution et dispositif
Sur la première question, le tribunal rejette le moy
Sentència
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC-334/11
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 28 de febrer de 2012.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- En les actuacions del procediment abreujat núm. B-0593-6/2011, instades per la societat "Villegas" contra la Anaya, en data 5 de setembre de 2011, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "Estimar substancialment la demanda interposada per la representació processal de la societat Villegas contra la Anaya, condemnant aquesta darrera a pagar a l'agent l'import de 1.605'76 euros, que serà incrementat pels interessos legals comptadors a partir del dia 12 de maig de 2.011, i fins al total pagament del deute, així com al pagament de les costes processals causades, en els termes del darrer CONSIDERANT".
II.- La Anaya ha interposat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 334/11 — Décision commentée
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.
FONAMENTS DE DRET
I.- La part recorrent manifesta: que la signatura de les condicions particulars de la pòlissa no determinava l'acceptació de les condicions generals; que l'asseguradora no provava que les condicions generals aportades corresponien a les suposadament convingudes, com tampoc el seu lliurament; que no li eren oposables unes clàusules no signades; que la sentència recorreguda li imposava la prova d'un fet negatiu; que la clàusula 9.g de les condicions generals era abusiva; que el seu preavís d'un mes i 7 dies no suposava cap perjudici a l'asseguradora.
II.- La sentència recorreguda considera que la Anaya ha de fer front al pagament de la prima anyal d'una pòlissa d'assegurances multirisc, corresponent al període comprès entre els dies 14 d'octubre de 2010 i 13 d'octubre de 2011, tota vegada que la Anaya havia de conèixer i respectar el termini de preavís contemplat en les condicions generals del contracte d'assegurança, quina clàusula no resultava abusiva.
III.- És pacífic que els litigants van subscriure un contracte d'assegurança el dia 13 d'octubre de 2009 i que la Anaya va comunicar la seva voluntat de no prorrogar-lo en data 7 de setembre de 2010 (foli 23). La "Villegas" considera que el contracte havia quedat renovat tàcitament i que, per tant, procedia el pagament de la prima, en particular perquè l'esmentada missiva no respectava les condicions generals del contacte (pacte 9.g) que estipulaven un preavís de tres mesos per resoldre el contracte (foli 9).
Com a primer motiu de greuge contra la resolució d'instància, la recorrent argumenta que desconeixia l'abast de la clàusula 9.g de les condicions generals.
Aquesta al·legació no es pot acceptar. En efecte, a partir del moment en què la Anaya només rebutja l'oposibilitat de les condicions generals, admet la força obligatòria de les condicions particulars i dels documents que l'acompanyen. En aquest sentit, es pot observar com la pòlissa subscrita per la Anaya contempla les mencions següents: "Les condicions generals i les condicions particulars d'aquest contracte formen part integrant i inseparable del mateix. Han estat convingudes i acceptades per les dues parts per complir- les de bona fe" (foli 9.bis) i "... l'assegurat declara haver examinat el contingut, tant de les condicions generals, com de les particulars de la present pòlissa, les quals li són remeses com a part integrant del contracte d'assegurança, i acceptar, específicament i íntegrament les mateixes ..." (foli 11). Per conseqüent, la conducta de la Anaya no obeeix a les regles de la bona fe quan afirma desconèixer unes condicions generals que, ella mateix, admet haver rebut. Així les coses, pertocava a la Anaya demostrar que les previsions contractuals no s'ajustaven a la realitat, quina prova no ha aportat. En tot cas, si fos certa la versió de la Anaya, la diligència exigia sol·licitar a l'asseguradora la comunicació de les condicions generals, extrem que tampoc consta acreditat. La Anaya va comunicar la seva decisió de resoldre el contracte d'assegurança fora de termini i doncs ha de satisfer la prima per raó de la vigència de la cobertura.
A més, la jurisprudència d'aquesta sala ha tingut l'ocasió de declarar que: "la signatura de les condicions particulars comporta l'acceptació de les condicions generals a les quals les primeres es refereixen" (sentència 193/07 del 18 de desembre de 2007), de manera que la Anaya s'havia d'ajustar a les previsions contractuals en matèria de resolució de la pòlissa.
La Anaya fa valer igualment que la clàusula litigiosa era abusiva, doncs se li exigia un termini de tres mesos per resoldre el contracte, mentre que la "COMPANYIA ANDORRANA D'ASSEGURANCES, SA" disposava de la facultat d'anul·lar el contracte immediatament en cas de sinistre (pacte 14.d, revers del foli 9). Aquesta sala ha tingut l'ocasió de pronunciar-se sobre les característiques de les clàusules abusives, exposant que: "El concepte de clàusula abusiva es desprèn de l'existència d'una clàusula que no ha estat objecte de negociació individual i detallada i que origina, en contra del deure de bona fe, una desproporció i desequilibri important dels drets i obligacions que sorgeixen del contracte. Un concepte similar a aquest es pot trobar a la Directiva 93/13/CEE de 15-4-1993 que ha estat objecte de recepció i transposició per diferents Estats membres de la Unió europea. I la sanció que s'imposa quan ens troben davant una clàusula contractual que pot ésser qualificada com a abusiva és la nul·litat parcial del contracte (favor negotii. Cfr. Digest 45,1,15 i Decretals 5,12,37. Vegeu també la STSJA de 27-1-2000); és a dir, la nul·litat de l'esmentada clàusula, a no ser que el contracte no pugui mantenir la seva eficàcia sense la clàusula abusiva, procedint aleshores la ineficàcia total del contracte, atesa la inviabilitat d'aconseguir el propòsit pràctic cercat amb el mateix. D'acord amb les consideracions anteriors, resulta que per qualificar o no d'abusiva la clàusula no cal que la mateixa sigui dubtosa o difícil d'entendre. És possible que sigui clara i intel·ligible, però estableixi una desproporció intolerable entre els drets i les obligacions de les parts contractants. I, en aquest sentit, aquesta Sala ha determinat que són abusives aquelles clàusules contràries a la raó de ser i a la mateixa essència de l'assegurança." (sentència del dia 23 de setembre de 2004). Si transposem aquestes consideracions a les circumstàncies d'aquest litigi, no podem estar d'acord amb la tesi de la Anaya. En efecte, la diferència temporal que predica la recorrent no existeix, per quant la facultat d'anul·lar el contracte immediatament en cas de sinistre ho és tant per la companyia que per l'assegurat. A més, ni existeix dissimetria entre els drets dels contractants, ni es pot defensar, encara menys, que la clàusula 9.g sigui contrària a l'essència del contracte car estableix un termini raonable (tres mesos) per prorrogar anyalment la pòlissa. Per tot l'exposat, escau confirmar la sentència apel·lada.
IV.- La desestimació del recurs es tradueix en la imposició de les costes judicials d'aquesta alçada a la part recorrent (arg. Codi 7, 51, 5).
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
Desestimar el recurs interposat per la ENTITY_5;
Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 5 de setembre de 2011 en tots els seus extrems;
Condemnar la Anaya al pagament de les costes judicials de segona instància, inclosos honoraris d'advocat i de procurador.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.