SENTÈNCIA En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el 30 d'abril de 2012. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- La societat Badía va presentar davant de l'Hble. Batllia demanda a tramitar pel procediment ordinari, contra la societat Palmer, en reclamació de la quantitat de 15.061,36 EUR en concepte de cost de la reparació dels treballs de fusteria efectuats per Palmer per compte i càrrec de Badía en el domicili del Sr. Julián, més els interessos legals a comptar de la data de contesta a la demanda, així com les costes judicials, incloses les despeses i honoraris d'advocat i procurador. II.- La societat Palmer va oposar-se a totes les pretensions de la part agent, contestant que una part de la reclamació que efectua Badía, concretament aquella corresponent a la reparació de la cuina, ja va ésser resolta per sentència de data 7 de juny del 2002, confirmada pel Tribunal Superior; que per tant oposa l'excepció peremptòria de cosa jutjada; que si el que pretenia Badía era dirigir posteriorment la reclamació efectuada pel Sr. Julián contra Palmer, havia d'haver efectuat una crida en garantia en el marc del procediment que oposava a Badía i al Sr. Julián. III.- Per sentència de data 24 d'octubre del 2011, l'Hble. Tribunal de Batlles, secció civil, va: estimar l'excepció de cosa jutjada i desestimar l'excepció de prescripció de l'acció; estimar parcialment la demanda formulada per la part agent, condemnant a la societat Palmer a satisfer a la societat Badía la suma global de 10.217,20 EUR, més els interessos legals des de la data de fermesa de la resolució; no efectuar especial pronunciament en relació a les costes processals, havent cada part d'assumir les seves pròpies i per meitat les comunes. IV.- Contra aquesta resolució, la societat Palmer ha interposat recurs d'apel·lació. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin. FONAMENTS DE DRET I.- La part que recorre manifesta: que la suma global a la que el Tribunal a quo condemna a pagar a aquesta part correspon als imports relatius a treballs que són característics d'un professional que desenvolupa un ofici fonamentalment manual i per tant, importa poc que la reclamació efectuada per Badía sigui una acció de repetició; que el que importa és que la quantitat reclamada correspon als treballs efectuats per un menestral en la seva qualitat de prestació d'ofici i que per tant, la prescripció ha de prosperar; que és a partir de la data de la sentència condemnatòria que s'ha de considerar l'inici del còmput de la prescripció, és a dir el dia 18 de març de 2004; que si bé aquesta part va tenir coneixement de que s'estava seguint altre procediment entre Badía i el Sr. Julián, no coneixia el contingut ni l'abast de la demanda, i molt menys que aquella pogués afectar a ENTITY_5; que s'equivoca el Tribunal a quo en argumentar la seva decisió en el fet que aquesta part no ha negat la realitat dels defectes doncs és inversemblant que transcorreguts 13 anys des de l'inici de la demanda, aquesta part pugui dir o aportar quelcom en la seva defensa, defensa que s'ha vulnerat a aquesta part en no haver estat citat en garantia en el marc del litigi; que no pot pretendre Badía reclamar ara a aquesta part la quantitat corresponent al pagament que, de forma unilateral, va decidir abonar al Sr. Julián, en lloc d'efectuar les reparacions, sense haver requerit prèviament a aquesta part per tal que efectués dites reparacions; que per tant Badía no pot actuar per via de retorn, ni de subrogació en el crèdit contra aquesta part, puix la subrogació en el crèdit es fa sense l'exprés consentiment d'aquesta part, i l'acció de retorn deixaria indefensa a aquesta part per no haver pogut intervenir en el procés que l'ha provocat i per haver d'assumir la condemna subsidiària de Badía sense haver estat citat prèviament per a executar la condemna principal i per tant, provant a Palmer d'aquesta opció. II.- Són fets incontrovertibles: que el Sr. Julián va contractar els serveis de la societat Badía per tal de realitzar una obra de construcció d'un xalet; que Badía va sots contractar els serveis de la societat Palmer per efectuar tots els treballs de fusteria en dita obra; que el Sr. Julián va contractar igualment, directament els serveis de la societat ORG_0 per diferents treballs fora de pressupost; que la societat Badía va entaular una acció judicial contra el Sr. Julián en reclamació de la quantitat de 8.330.267 ptes. en concepte de saldo del preus de les obres realitzades en la construcció del xalet; que per sentència de data 18 de març del 2004, aquesta Sala, confirmant parcialment la resolució dictada el dia 6 de juny del 2003 per l'Hble. Tribunal de Batlles, secció civil, va: condemnar el Sr. Julián a satisfer a la societat Badía la quantitat de 33.768,60 EUR, condemnar la societat Badía a pagar al Sr. Julián la quantitat de 10.289,32 EUR, i operant la compensació entre les referides quantitats, va condemnar el Sr. Julián a abonar a la societat Badía l'import de 24.479,28 EUR i a efectuar a les seves costes les reparacions arranjaments i substitucions necessàries tal com ha estat constatat pel pèrit de la societat Manso en l'apartat 1 de la part 1 del seu informe pericial, a l'excepció del capítol 6: Pedra, tot disposant un termini de 6 mesos a comptar de la data de notificació de la resolució per dur-les a terme, i en el cas que Badía no hagi executat dits treballs al final del termini de 6 mesos, condemnar-la a abonar al Sr. Julián l'import de 51.987 EUR o la part proporcional corresponent als treballs de reparació i arranjament no realitzats. Amb la present demanda judicial, la societat Badía reclama a la societat Palmer el reembossament de les quantitats que, en execució de la sentència del 18 de març del 2004, ha hagut de satisfer al Sr. Julián en concepte de desperfectes relatius als treballs de fusteria realitzat per la societat Palmer en el marc del sots contracte pactat entre aquestes societats. III.- Prèviament s'ha de resoldre l'excepció de prescripció de l'acció. És cert que els deutes derivats de compravendes mercantils i dels crèdits dels artesans i menestrals tenen un termini de prescripció de 3 anys. Ara bé, tal com ho ha posat sempre de relleu la jurisprudència d'aquesta Sala, pel que fa als artesans i menestrals, els deutes esmentats són els que deriven d'una prestació de serveis o d'obra i en relació al dret de cobrament dels honoraris per la tasca realitzada. En el present cas, no es tracta d'una acció en reclamació d'honoraris o del preu de la prestació prestada per l'artesà o menestral, sotmesa a la curta prescripció de 3 anys, sinó, en el marc d'un contracte d'obra, d'una acció en repetició, que és l'acció de reclamar la reintegració de quelcom que ha estat pagat indegudament o per error, en benefici d'altri. Atès que tant el contracte d'obra com l'acció en repetició estan sotmesos a la prescripció de 30 anys, s'ha de desestimar l'excepció de prescripció plantejada per la part recurrent. IV.- Respecte al fons del litigi, la sentència d'aquesta Sala de data 18 de març del 2004, va condemnar a la societat Badía a pagar al Sr. Julián la quantitat de 10.289,32 EUR i a realitzar a les seves costes les reparacions i substitucions necessàries tal com han estat constatats pel pèrit d'Manso, en l'apartat 1 de la part 1 del seu informe pericial, a l'excepció del capítol 6. La reparació dels desperfectes de fusteria interior i exterior que consten en el referit informe necessiten els treballs de reparació següents: la substitució del parquet per un preu aproximat de 4.844,16 EUR, substituir els porticons de fusta del xalet per altres de mides correctes, per un preu de 6.010,12 EUR, i reparar els mobles de cuina per un preu aproximadament de 4.000 EUR. La resolució de primera instància va estimar l'excepció de cosa jutjada respecte a la pretensió de la part actora en concepte de reparació del mobiliari de fusta i cuina, ço que fa que en tràmit d'apel·lació només queden a resoldre les reclamacions relacionades a la substitució del parquet i dels porticons. V.- Per oposar-se a la present acció en repetició interposada per Badía, la societat Palmer al·lega essencialment, que d'una part, Badía havia de cridar-la en garantia en el procediment instat contra el Sr. Julián, i que d'altra part, de forma unilateral i sense haver notificat a aquesta part que havia de reparar a les seves costes certs treballs de fusteria, Badía va decidir pactar amb el Sr. R. la forma d'execució subsidiària, és a dir el pagament dels arranjaments que es necessitaven. S'ha de posar de relleu que el procediment contra el Sr. Julián, el va entaular la societat Badía en pagament del preu de l'obra realitzada, i fou només en el marc de la demanda reconvencional formulada pel Sr. Julián en reclamació de tots els defectes i imperfectes constatats en l'obra, que s'hagués pogut cridar en garantia la societat Palmer, ja que alguns dels referits defectes i imperfectes afectaven els treballs sots contractats a aquesta darrera societat. Nogensmenys, la crida en garantia o intervenció provocada forçosa, no està prevista expressament en el dret processal andorrà; per tant, si sempre una part pot demanar que un tercer sigui citat per tal de coadjuvar en la seva defensa, això no és cap obligació, sinó una possibilitat sotmesa a l'arbitratge del Tribunal. Per tant, la societat Badía gaudia de l'alternativa de: o cridar en garantia la societat Palmer per donar-li ocasió de prestar espontàniament la defensa i per estendre-li també els efectes de la sentència, o defensar sola en la demanda del Sr. Julián, i després actuar per via de retorn contra la societat Palmer, però en qualsevol cas, no es pot reprotxar a la societat Badía haver triat la solució que li semblava la més convenient per la defensa dels seus interessos. VI.- És cert que han passat més de 10 anys després del peritatge realitzat per Manso, i resulta del tot impossible per la societat Palmer contestar els defectes i imperfectes que li són imputats. Nogensmenys, l'informe pericial fonamenta les seves conclusions en constatacions objectives, corroborades per fotografies, que fa que les mateixes són incontrovertibles. Ara bé, la sentència d'aquesta Sala, de data 18 de març del 2004, ha condemnat a la societat Badía a efectuar a les seves costes les reparacions, arranjaments i substitucions necessàries tant com han estat constatadas pel pèrit, en un termini de 6 mesos, i en el cas que Badía no hagi executat els treballs al final d'aquest termini de 6 mesos, ha condemnat la mateixa a abonar al Sr. Julián l'import de 51.987 EUR. No havent efectuat les reparacions, arranjaments i substitucions indicats en la sentència condemnatòria en el termini impartit, Badía va pagar al Sr. Julián l'import de 51.987 EUR. Aquesta manera de procedir no és la correcta, ja que abans de triar la solució de rescabalar els danys i desperfectes, la societat Badía, si volia interposar l'acció en repetició, havia de requerir a la societat Palmer, per tal que la mateixa efectuï a les seves costes la substitució tant del parquet com dels porticons. En efecte, en el preu de les reparacions calculat pel pèrit, està inclòs el benefici que fa l'empresa realitzadora, benefici que no s'ha de tenir en compte en el cas on l'empresa efectua els treballs ella mateixa. La decisió unilateral de la societat Badía de pagar el cost dels defectes en lloc d'efectuar concretament els treballs de reparació no pot perjudicar a la societat Palmer. Atès que, en qualsevol cas l'obligació de repetició roman a càrrec de la societat Palmer, però que aquesta obligació hagués estat menys dispendiosa en el supòsit de realitzar ella mateixa els treballs de reparació, s'ha de deduir de l'import reclamat per part de Badía en el marc de la seva acció en repetició, uns 30% corresponent a l'excés de cost que va generar, per Palmer, la decisió unilateral de Badía de no efectuar materialment els treballs de reparació, sinó de pagar el cost dels desperfectes. V.- En conseqüència, s'ha de reformar la resolució impugnada, sense fer especial imposició de les costes de segona instancia en raó de l'estimació parcial del recurs. Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Decisio DECIDEIX Estimar en part el recurs de la societat ENTITY_5; Reformar la sentencia de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 24 d'octubre del 2011, en el sentit de condemnar a la societat Palmer a abonar a la societat Badía, la quantitat de 7.152,04 EUR; confirmar-la per la resta de les seves disposicions, sense fer especial imposició de costes de segona instància. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE