STSJAD ANDORRA, a 30 d'abril del 2012 - ROJ: STSJAD 81/2012
Confirmation
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé30 avril 2012
Numéro373/11
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# Décision commentée : STSJ Andorre, Sala Civil, 30 avril 2012, n° 373/11 (ROJ STSJAD 81/2012, ECLI:AD:TSJADAD:2012:81)
> Décision commentée : STSJ Andorre, Sala Civil, 30 avril 2012, n° 373/11 (ROJ STSJAD 81/2012, ECLI:AD:TSJADAD:2012:81) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
La société « Arcos » a versé 100 000 euros à un intermédiaire, M. Recio, au titre d'un paiement à compte pour des démarches destinées à implanter en Principauté la marque commerciale « S. ». Le projet ayant été abandonné en raison de l'inactivité alléguée du défendeur, la société a agi en restitution. Elle a assigné M. Recio le 3 septembre 2009, en réclamant le principal, les intérêts légaux à compter du 22 avril 2008, subsidiairement depuis la mise en demeure du 7 juillet 2008, et les dépens.
M. Recio a opposé une exception de défaut de légitimation passive. Selon lui, la relation contractuelle s'était nouée avec M. K., seul contractant. Il a en outre invoqué un défaut de litisconsorce passif nécessaire et contesté le fond, en soutenant qu'il avait transféré 82 500 euros à M. K. et ne conservait que 17 500 euros à titre d'honoraires. M. K., appelé en garantie, a admis avoir reçu les fonds et a soutenu qu'ils étaient destinés à rémunérer des recherches d'implantation et des informations fournies à l'agent.
Par jugement du 20 octobre 2011, le Tribunal de batlles a fait droit substantiellement à la demande. Il a rejeté l'exception de défaut de légitimation passive, a condamné solidairement MM. Recio et K. à payer 100 000 euros avec intérêts légaux depuis le 7 juillet 2008, ainsi que les dépens. M. Recio a interjeté appel. Il demandait la révocation du jugement, l'accueil de l'exception de défaut de légitimation, une condamnation limitée à 17 500 euros, ou encore la déduction d'une facture d'avocat de 364 euros.
La Sala Civil du Tribunal supérieur de justice d'Andorre a rejeté l'appel et confirmé intégralement le
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 30 d'abril del 2012 - ROJ: STSJAD 81/2012
I. Faits, cadre procédural et contexte du litige
A. Origine du litige et prétentions des parties
Décision commentée : STSJ Andorre, Sala Civil, 30 avril 2012, n° 373/11 (ROJ STSJAD 81/2012, ECLI:AD:TSJADAD:2012:81)
Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJ Andorre, Sala Civil, 30 avril 2012, n° 373/11 (ROJ STSJAD 81/2012, ECLI:AD:TSJADAD:2012:81) (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
La société « Arcos » a versé 100 000 euros à un intermédiaire, M. Recio, au titre d'un paiement à compte pour des démarches destinées à implanter en Principauté la marque commerciale « S. ». Le projet ayant été abandonné en raison de l'inactivité alléguée du défendeur, la société a agi en restitution. Elle a assigné M. Recio le 3 septembre 2009, en réclamant le principal, les intérêts légaux à compter du 22 avril 2008, subsidiairement depuis la mise en demeure du 7 juillet 2008, et les dépens.
M. Recio a opposé une exception de défaut de légitimation passive. Selon lui, la relation contractuelle s'était nouée avec M. K., seul contractant. Il a en outre invoqué un défaut de litisconsorce passif nécessaire et contesté le fond, en soutenant qu'il avait transféré 82 500 euros à M. K. et ne conservait que 17 500 euros à titre d'honoraires. M. K., appelé en garantie, a admis avoir reçu les fonds et a soutenu qu'ils étaient destinés à rémunérer des recherches d'implantation et des informations fournies à l'agent.
Par jugement du 20 octobre 2011, le Tribunal de batlles a fait droit substantiellement à la demande. Il a rejeté l'exception de défaut de légitimation passive, a condamné solidairement MM. Recio et K. à payer 100 000 euros avec intérêts légaux depuis le 7 juillet 2008, ainsi que les dépens. M. Recio a interjeté appel. Il demandait la révocation du jugement, l'accueil de l'exception de défaut de légitimation, une condamnation limitée à 17 500 euros, ou encore la déduction d'une facture d'avocat de 364 euros.
La Sala Civil du Tribunal supérieur de justice d'Andorre a rejeté l'appel et confirmé intégralement le
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Reproduction verbatim
« Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent: »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STSJAD ANDORRA, a 30 d'abril del 2012 - ROJ: STSJAD 81/2012 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (confirmation), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
Reproduction verbatim
« I.- En data 3 de setembre del 2009 la representació processal de la societat "Arcos" va formular demanda contra el Sr. Recio sol·licitant que es condemnés al defenent a pagar a la seva mandant la quantitat de 100.000 euros, que era l'import que se li va transferir en concepte de pagament a compte respecte de diverses gestions que el Sr. Recio es va comprometre a portar a terme per tal d'implantar la marca comercial "S." al Principat, projecte del qual va desistir la seva mandant en vista de la total inactivitat del defenent, quantitat que s'hauria d'incrementar amb els inte… »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Reproduction verbatim
« Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 30 avril 2012 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Sentència
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC-373/11
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 30 d'abril de 2012.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- En data 3 de setembre del 2009 la representació processal de la societat "Arcos" va formular demanda contra el Sr. Recio sol·licitant que es condemnés al defenent a pagar a la seva mandant la quantitat de 100.000 euros, que era l'import que se li va transferir en concepte de pagament a compte respecte de diverses gestions que el Sr. Recio es va comprometre a portar a terme per tal d'implantar la marca comercial "S." al Principat, projecte del qual va desistir la seva mandant en vista de la total inactivitat del defenent, quantitat que s'hauria d'incrementar amb els interessos legals corresponents a comptar de la data en la què se li va transferir la quantitat reclamada, és a dir des del dia 22 d'abril del 2008, subsidiàriament a partir de la data en la qual se'l va requerir perquè retornés la quantitat lliurada, és a dir el dia 7 de juliol del 2008 i, més subsidiàriament encara, des de la data que es fixés per contestar a la demanda i sempre fins a la data del total reintegrament de l'import principal i amb la imposició a l'adversa de totes les costes del procediment.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 373/11 — Décision commentée
II.- La representació processal del Sr. Recio va contestar a la demanda en data 24 de setembre del 2009, plantejant de manera prèvia les excepcions peremptòries de manca de legitimació passiva del seu mandant, ja que, segons el seu parer, ell no havia tingut cap mena de relació contractual amb la demandant, sinó que aquesta sempre va tractar amb el Sr. H.K. i de manca de litisconsorci passiu necessari, ja que considerava que el citat senyor havia de ser part demandada en el procediment. Respecte del fons de la demanda, s'oposava a la mateixa argumentant que va ser el Sr. K. qui es va obligar davant de "S." a realitzar les gestions precises per implantar la marca al Principat i que si bé és veritat que la suma que se li reclama va ser ingressada en el seu compte ell la va transferir a la del Sr. K., excepte la suma de 18.000 euros de la qual podia disposar pel fet d'haver actuat com intermediari entre l'agent i el citat senyor i per les informacions que li va proporcionar.
III.- La representació processal de la societat "Arcos" va presentar un escrit en data 8 d'octubre del 2009 no oposant-se a la crida en garantia del Sr. K., l'Aute de data 3 de desembre del 2009 va acordar notificar al citat senyor la pendència del procés i donar-li tretze dies hàbils per tal que manifestés si desitjava intervenir en ell i el dia 8 d'abril del 2010 la representació processal del Sr. Giner va contestar la demanda oposant-se a la mateixa amb l'argument que la suma transferida anava dirigida a que els defenents portessin a terme la recerca de possibles assentaments del negoci de l'agent al Principat i obtinguessin informació sobre els mateixos i que ells van complir la seva tasca, raó per la qual calia desestimar la demanda formulada en contra seva, imposant a l'adversa les costes del procediment.
IV.- Les parts van formular oportunament els seus escrits de rèplica i dúplica i posteriorment de conclusions reiterant els seus arguments i oposant-se als de l'adversa.
V.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 20 d'octubre del 2011 estimant substancialment la demanda formulada per la representació processal de la societat "Arcos" contra el Sr. ENTITY_4; desestimant l'excepció de manca de legitimació passiva plantejada pel Sr. ENTITY_4; estimant l'excepció de manca de litisconsorci passiu necessari interposada també pel Sr. ENTITY_4; condemnant solidàriament els Srs. Recio i Giner a satisfer a la societat demandant l'import de 100.000 EUR més interessos legals des del 7 de juliol de 2008 i les costes judicials, inclosos honoraris d'advocat i de procurador de la part adversa.
VI.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Recio i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació en el sentit d'estimar la totalitat de les pretensions formulades pel seu mandant en el suplico de la demanda, donant lloc principalment a l'excepció de manca de legitimació passiva interposada per la seva mandant i, subsidiàriament, reconeixent que l'import de 17.500 euros s'ajusta a la pràctica mercantil en concepte d'honoraris i, més subsidiàriament, declarant que el seu mandant no és responsable solidari amb el Sr. K. de l'import de 100.000 euros, sinó sols de la quantitat de 17.136 euros, un cop descomptada la minuta d'honoraris, condemnant a la part demandant al pagament de les costes de segona instància, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.
Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.
FONAMENTS DE DRET
I.- Com a primer motiu del seu recurs, la representació processal del Sr. Recio argumenta que la decisió de la Sentència d'instància de desestimar l'excepció de manca de legitimació passiva plantejada per la seva mandant és incorrecta, perquè es dedueix de les actuacions que, com ell defensa, la transferència de cent mil euros que li va fer la societat agent va ser rebuda pel seu mandant en concepte de dipòsit per motius de conveniència i confiança del Sr. K., que va ser qui va contractar amb l'agent, com ho acredita el fet que ell li transferís a aquest senyor 82.500 euros de la quantitat rebuda, quedant-se els 17.500 euros restants en concepte d'honoraris per la intermediació que havia portat a terme.
Malgrat els arguments de la recurrent resulta de les actuacions que, encara que en un primer moment "S. S.A." contactés exclusivament amb el Sr. K. per tal que portés a terme les gestions precises per tal d'implantar a Andorra la seva marca comercial, posteriorment la relació contractual es va desenvolupar entre aquesta societat i els Srs. R. i K. indistintament i més concretament amb el primer.
En primer lloc i pel que fa a l'inici de la relació, és cert que en data 22 d'abril del 2008 "S. S.A." va transferir l'import de 100.000 euros al compte del qual era titular el Sr. R. (foli 17) i que ho va fer per indicació del Sr. K., no obstant, la raó que es dóna per aquesta actuació és que la major part dels diners transferits es destinaven a pagar al prestanoms, tasca que, com veurem, hauria d'assumir el Sr. R. (foli 82), com de fet destaca el Sr. Arcos P., advocat de l'agent (foli 83), sense que l'argument del Sr. R. (foli 135 en relació al 77) en el sentit que aquesta actuació responia a la relació de confiança i conveniència entre ell i el Sr. K. es justifiqui en cap moment.
En segon lloc i en relació a les actuacions portades a terme mentre van durar els tractes entre els defenents i l'agent, cal destacar que en data 25 de juny del 2008 el Sr. Recio va enviar un correu electrònic al Sr. Arcos S. per tal que el fes arribar al Sr. Arcos, representant de la societat "S.", en el què manifestava que els seus honoraris per tal d'assumir posteriorment la responsabilitat de la companyia al Principat eren de 80.000 euros i que, d'acord amb el que havia posat de relleu el Sr. H. W. K. en el seu moment, "necesitamos para este año (2008) la cantidad de 150.000 euros de cuya cantidad hemos recibido 100.000" (foli 66), raó per la qual s'ha d'entendre que la suma lliurada per l'agent va resultar en benefici de tots dos i que tots dos la "necessitaven" per tal de portar a terme la tasca que se'ls hi havia encomanat, sense que tingui sentit argumentar que el Sr. K. havia delegat en mans del Sr. R. exclusivament la facultat de posar-se en contacte amb l'agent. Tampoc es correspon amb la versió del recurrent el fet que en data 23 de juliol del 2008 els Srs. R. i K. conjuntament van enviar un correu electrònic al Sr. Arcos de S. en el què es manifesta que la suma de 100.000 euros rebuda era precisa per les despeses de constituir la societat i pel prestanom que es requeria, que havia de ser el Sr. R.
En tercer lloc, quan es va trencar la relació, el Sr. Expósito, advocat de l'agent, li va reclamar al Sr. R. el 16 de febrer del 2009 que donés compte de les actuacions portades a terme (foli 83), el 25 de maig del 2009 el Sr. Martin en nom de "S." va comunicar al Sr. R., i no pas al Sr. K., que no podien prendre una decisió definitiva en relació a la seva expansió al Principat i que, per tant, sol·licitaven la devolució de la suma entregada (foli 18) i en la mateixa data el Director d'Administració de "S." li va reenviar l'esmentat correu al Sr. R. afegint que estaven a l'espera de que aquest contactés amb el Sr. K. tal com es va comprometre a fer sense haver rebut més notícies (foli 19).
Finalment, en el document signat pel Sr. R. en data 7 de juny del 2010 el citat senyor afirma que el Sr. K. li va demanar de col·laborar a fi d'implantar a Andorra vuit botiges de la marca "S." i que, conjuntament amb ell, va dedicar molt de temps a les tasques necessàries per assolir aquesta finalitat (foli 96) i de fet la factura de l'advocat que va intervenir en aquesta tasca va a nom dels dos defenents (foli 107).
Per aquestes raons, cal entendre que, malgrat en un principi els contactes s'haguessin mantingut amb el Sr. K., la intervenció del Sr. R. a l'hora de portar a terme aquestes gestions se li havia comunicat a S. i aquesta l'havia acceptat, de tal manera que, com aquests darrer manifesta, els dos "hemos puesto todo nuestro trabajo y esfuerzos por adelantado" (foli 85) i, per tant, tots dos són responsables de l'incompliment del contracte que els vinculava a l'agent i, per tant, de la devolució de la suma lliurada per aquest.
II.- Com argument en contra d'aquesta conclusió, manifesta el recurrent que en dates 25 d'abril, 16 de maig, 6 i 27 de juny i 9 de juliol del 2008 el Sr. Recio va tranferir al Sr. K. la suma total de 82.500 euros, com s'acredita als folis 27 a 31, quedant-se ell l'import de 17.500 euros com honoraris per la seva tasca d'intermediació, però la raó per la qual es va portar a terme aquesta transferència, o el tipus de vinculació que existia entre els demandats, és una qüestió que no pot afectar a la part agent la relació del qual amb els dos defenents resulta clarament de les dades que consten a les actuacions, sense que sigui, per tant, necessari declarar si els esmentats honoraris són o no ajustats a la pràctica mercantil.
III.- Pel que fa a la proporció en que cada un dels defenents va participar de la suma transferida per "S.", cal coincidir igualment amb la decisió presa pel Tribunal d'instància, ja que, mentre el Sr. R. defensa que ell sols en va retenir 17.500 euros, de la confessió en judici del Sr. K. (foli 145 en relació al 79) i del correu electrònic que s'aporta al foli 82 resulta que ell va comunicar a l'agent que d'aquesta bestreta es farien els següents pagaments: 70.000 pel prestanom, és a dir el Sr. R., pagats per endavant, i vuit o deu mil euros per ell, que restaria en el futur "com a primer contacte per totes les activitats de S.". Per aquesta raó, davant de la impossibilitat de saber quina quantitat va fer seva finalment cada un dels defenents procedeix condemnar-los solidàriament a tots dos, sense que es pugui admetre la seva petició subsidiària del recurrent en el sentit que se'l condemni sols a retornar la suma de 17.500 euros, sense perjudici de la possibilitat de que, si ho estimen procedent, es compensin entre ells els imports corresponents d'acord amb les seves relacions internes.
IV.- Finalment, tampoc es pot estimar la petició del recurrent de que se li descompti de la suma deguda l'import de 364 euros que es correspon amb la factura de l'advocat relativa a alguna de les gestions encomanades als defenents, perquè ni s'ha acreditat que realment es realitzessin, ni que aquesta hagués estat pagada, o reclamada pel despatx que la va emetre, ni aquest la seva veracitat ha ratificada en les actuacions.
V.- Pel que fa a les costes de la instància, procedeix igualment confirmar la resolució objecte del present recurs, ja que ni s'ha estimat l'excepció de manca de legitimació passiva plantejada pel recurrent, ni es pot detectar cap mena de mala fe en la demandant que podia exigir la suma que va transferir a la recurrent a aquesta o al Sr. K. i en el dubte va preferir fer-ho a aquella persona a la què li havia fet la transferència que reclamava i, pel que fa a l'argument que va ser l'agent qui va desistir unilateralment del projecte, aquesta decisió no es pot considerar injustificada quan els demandats no proven haver portat a terme cap de les actuacions precises per tal de que aquest pogués reeixir.
VI.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les seves costes a la part apel·lant de conformitat amb allò que disposa el Codi 7,51,5.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Recio contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 20 d'octubre del 2011, que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.