STSJAD ANDORRA, a 30 d'abril del 2012 - ROJ: STSJAD 82/2012
Cassation partielle
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé30 avril 2012
Numéro37/12
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 30 avril 2012 (STSJAD 82/2012)
> Décision commentée : Juridiction andorrane, — (STSJAD 82/2012 ; ECLI:AD:TSJADAD:2012:82) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Un local commercial avait été donné à bail à la société « Vilar » pendant une durée de vingt-sept ans. Après la résiliation du contrat, les bailleurs, Mme Castilla et M. Castillo, ont assigné la locataire en paiement de 19 973,99 euros au titre des travaux nécessaires à la remise en état du local, ainsi que de frais de chauffage (1 034,67 euros), d'occupation indue (1 168,40 euros), de constat notarié (446,95 euros) et de copie (48,03 euros). Les sommes de 1 870,35 et 320 euros, versées au titre du dépôt de garantie, devaient être déduites.
La société « Vilar » a répondu par une demande reconventionnelle en restitution de sommes qu'elle estimait lui être dues, soit 2 947,06 euros au total, en invoquant notamment le coût de ses propres améliorations.
Par jugement du 18 octobre 2011, le tribunal unipersonnel, section civile, a accueilli partiellement la demande principale et la demande reconventionnelle. Il a condamné la locataire à la réparation de divers désordres, aux frais de chauffage pour la période du 23 avril 2009 au 30 mars 2010, et aux frais de notaire, tout en ordonnant la restitution du dépôt de garantie. Chaque partie a interjeté appel. La locataire contestait la réparation et les frais de chauffage. Les bailleurs contestaient le rejet de la plupart de leurs prétentions.
Le texte fourni ne précise pas la date d'introduction de la première instance au-delà de la mention « 8 de febrer del 2011 », ni la nature exacte du bail au regard du droit andorran, que la décision désigne seulement par l'acronyme LAFU (Llei d'arrendaments urbans).
Le texte source est rédigé en catalan ; les citations ci-après sont des traductions personnelles.
## Question de droit
La Cour devait déterminer, au regard de la LAFU, dans quelle mesure le locataire répond des dégradations constatées à la restitution du local, en distinguant l'usure normale d'un usage correct de la faute ou de la négligence. Elle devait ensuite apprécier la charge de la preuve de l'absence de faute, les modalités de prise en compte de la consommation de chauffage, la portée de l'indemnité d'occupation et la répartition des dépens de la demande reconventionnelle.
## Solution et dispositif
La Cour a retenu une solution d'ensemble nuancée. Sur le fond, elle juge que les dégradations des installations électri
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 30 d'abril del 2012 - ROJ: STSJAD 82/2012
Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 30 avril 2012 (STSJAD 82/2012)
Un local commercial avait été donné à bail à la société « Vilar » pendant une durée de vingt-sept ans. Après la résiliation du contrat, les bailleurs, Mme Castilla et M. Castillo, ont assigné la locataire en paiement de 19 973,99 euros au titre des travaux nécessaires à la remise en état du local, ainsi que de frais de chauffage (1 034,67 euros), d'occupation indue (1 168,40 euros), de constat notarié (446,95 euros) et de copie (48,03 euros). Les sommes de 1 870,35 et 320 euros, versées au titre du dépôt de garantie, devaient être déduites.
La société « Vilar » a répondu par une demande reconventionnelle en restitution de sommes qu'elle estimait lui être dues, soit 2 947,06 euros au total, en invoquant notamment le coût de ses propres améliorations.
Par jugement du 18 octobre 2011, le tribunal unipersonnel, section civile, a accueilli partiellement la demande principale et la demande reconventionnelle. Il a condamné la locataire à la réparation de divers désordres, aux frais de chauffage pour la période du 23 avril 2009 au 30 mars 2010, et aux frais de notaire, tout en ordonnant la restitution du dépôt de garantie. Chaque partie a interjeté appel. La locataire contestait la réparation et les frais de chauffage. Les bailleurs contestaient le rejet de la plupart de leurs prétentions.
Le texte fourni ne précise pas la date d'introduction de la première instance au-delà de la mention « 8 de febrer del 2011 », ni la nature exacte du bail au regard du droit andorran, que la décision désigne seulement par l'acronyme LAFU (Llei d'arrendaments urbans).
Le texte source est rédigé en catalan ; les citations ci-après sont des traductions personnelles.
Question de droit
La Cour devait déterminer, au regard de la LAFU, dans quelle mesure le locataire répond des dégradations constatées à la restitution du local, en distinguant l'usure normale d'un usage correct de la faute ou de la négligence. Elle devait ensuite apprécier la charge de la preuve de l'absence de faute, les modalités de prise en compte de la consommation de chauffage, la portée de l'indemnité d'occupation et la répartition des dépens de la demande reconventionnelle.
Solution et dispositif
La Cour a retenu une solution d'ensemble nuancée. Sur le fond, elle juge que les dégradations des installations électri
Sentència
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC-037/12
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 30 d'abril de 2012.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- En data 8 de febrer del 2011 la Sra. Castilla i el Sr. Castillo van formular demanda contra la societat "Vilar", sol·licitant que es condemnés a la defenent a abonar als agents la suma de 19.973,99 euros, import de les obres necessàries per tal de rehabilitar el local comercial propietat dels Srs. J. i C. que havia tingut arrendat la societat "Vilar" una vegada resolt l'esmentat contracte, més 1.034,67 euros per raó del consum de calefacció efectuat per l'arrendatària des del 23 d'abril del 2009 fins el 29 d'abril del 2010, més 1.168,40 euros en concepte d'ocupació indeguda durant el mes d'abril del 2010, més els interessos legals corresponents d'aquestes quantitats des del moment de la contesta a la demanda, més 446,95 euros per les despeses de l'acta de presència notarial que havia estat precís aixecar, més 48,03 euros per la còpia suplementària d'aquesta escriptura, més les despeses processals causades pel present procediment, quantitats a les quals caldria descomptar els imports de 1.870,35 i 320 euros entregats pels defenents en concepte de dipòsit en el moment de signar el contracte.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 37/12 — Décision commentée
II.- La representació processal de la societat "Madec SA" va contestar a la demanda formulada contra la seva mandant en data 12 d'abril del 2011, oposant-se a les pretensions de l'adversa i formulant demanda reconvencional sol·licitant que se la condemnés a pagar a la seva mandant la suma de 756,71 euros, en concepte de ròssec creditor a favor seu i envers els demandants, més les quantitats de 1.870,35 i 320 euros corresponents als dipòsits lliurats per ella en el seu dia. Per aquesta raó, sol·licitava que es desestimés íntegrament la demanda formulada contra la seva mandant i s'estimés la reconvenció plantejada per ella, condemnant a la societat "Vilar" a abonar-li la suma de 2.947,06 euros, juntament amb els interessos devengats per l'esmentada quantitat comptabilitzats al tipus legal a partir de la contesta a la demanda reconvencional, imposant a l'adversa les costes del procediment.
III.- L'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, va dictar Sentència en data 18 d'octubre del 2011 decidint: Primer.- Que estimant parcialment tant la demanda formulada per Sra. Castilla i el Sr. Castillo contra la societat ORG_2, com la demanda reconvencional plantejada per la representació processal d'aquesta darrera contra la Sra. Castilla i el Sr. Castillo, he de condemnar i condemno a la societat ORG_2 a pagar a la part actora el preu de les feines consistents en muntar sis punts de llum, segons es desprèn del pressupost de l'empresa T. obrant al foli 90, el cost de les feines de retirada de les plaques del fals sostre i de sis rajoles del terra, així com de trasllat de tot plegat a la planta de residus, i de subministrament i col·locació de les sis rajoles esmentades, tal com en davalla del pressupost de l'empresa E. obrant al foli 92, a acreditar degudament en període d'execució de sentència, amb unió dels interessos legals devengats des de la data en què la part defenent sigui requerida de pagament de la quantitat que en resulti, a pagar ensems la quantitat de 9.402,93.-euros que es correspon al preu de les feines pressupostades per la societat V., SL (cf. foli 91), juntament amb els interessos legals devengats des de la data de la contesta a la demanda, a saber el dia 12 d'abril del 2.011, endemés de les despeses de calefacció que es corresponen al període comprès entre el dia 23 d'abril del 2.009 i el dia 30 de març del 2.010, novament a acreditar en període d'execució de la present resolució judicial, juntament amb els interessos legals meritats des de la data en què l'arrendatària sigui requerida de pagament de les mateixes, i a pagar finalment la quantitat de 446,95.- euros en concepte dels honoraris de notari.
Segon.- Fer deducció a la quantitat total resultant de la condemna pronunciada en el primer apartat de la present part dispositiva, de l'import de 2.190,35.-euros en concepte de la fiança del local i del box dipositada en el seu dia.
Tercer.- No fer especial imposició de les costes judicials ocasionades.
IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la societat "Vilar" i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació, absolent a la seva mandant de la reclamació formulada per l'adversa en la seva demanda i condemnant als Srs. Romeu i Herrera a pagar a la seva principal la suma de 2.947,06 euros, juntament amb els interessos legals corresponents a comptar de la data de la demanda reconvencional, així com al pagament de la totalitat de les costes judicials.
V.- Contra la mateixa Sentència formula igualment recurs d'apel·lació la representació processal de la Sra. Castilla i el Sr. Castillo i, basant-se en els arguments que exposa, demana la seva revocació, condemnant a l'adversa al pagament dels danys ocasionats al local arrendat propietat dels seus mandants, així com a l'abonament de les costes generades pel procediment.
Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.
FONAMENTS DE DRET
I.- La Sra. Castilla i el Sr. Castillo van formular demanda contra la societat "Vilar" sol·licitant, en primer lloc, que es condemnés a la defenent a abonar als agents la suma de 19.973,99 euros en concepte d'obres necessàries per tal de poder habilitar el local comercial de la seva propietat, situat a l'XXXX, que la defenent havia tingut arrendat una vegada resolt el contracte d'arrendament que havia vinculat a les parts. La Sentència que és objecte del present recurs va estimar aquesta petició exclusivament pel que fa al cost de muntatge de sis punts de llum, segons el pressupost de l'empresa "T.", al de la retirada del fals sostre i de sis rajoles de terra, així com el trasllat de tot plegat a la planta de residus, al de subministrament i col·locació de les sis rajoles esmentades, d'acord amb el pressupost de l'empresa "E.", a acreditar degudament en període d'execució de Sentència, més els interessos legals devengats per dita quantitat des de la data en què la part defenent fos requerida de pagament i a pagar ensems la suma de 9.402,93 euros que es corresponia amb les feines pressupostades per "V. SL", és a dir les de reposar el fals sostre i el trasdossat encolat i al de pintar el local.
II.- Contra l'esmentada decisió s'alça la representació processal de la societat "Vilar" argumentant, en primer lloc, que no s'ha acreditat a les actuacions que els agents haguessin pagat les sumes que consten als pressupostos corresponents, sinó que ho han fet, o ho faran, els nous arrendataris, raó per la qual no poden reclamar ara que se'ls li retorni un import que no han abonat, però aquest motiu no es pot estimar.
En aquest sentit, considerem que, tant si la reparació dels desperfectes l'han abonat els Srs. Romeu i Herrera, com si ho han fet, o ho faran, els nous arrendataris del local, circumstància que no ha quedat acreditada, la part agent ha patit un empobriment injust com a conseqüència de l'actuació de la recurrent que aquesta està obligada a rescabalar, ja que, sigui quina sigui la finalitat a la què es destini el local comercial objecte del present litigi, resulta evident que és precís fer, com a mínim, algunes de les reparacions que reclamen els seus propietaris per tal que pugui ser explotat comercialment, perquè, com es dedueix de les fotografies que s'adjunten amb l'acta notarial que consta al foli 48 i ss de les actuacions el seu estat és lamentable, de tal manera que, fins i tot si han estat els nous arrendataris els que s'han fet càrrec de les mateixes, o se'n faran aquells que lloguin el local, els propietaris obtindrien un preu menor en concepte d'arrendament del mateix que el que haurien rebut si les instal·lacions es trobessin en un estat apte per la seva explotació comercial, resultant perjudicats per aquest motiu.
III.- Estima igualment la recurrent que l'estat en el què es trobava el local que ella havia tingut arrendat en el moment de lliurar la possessió als arrendadors era conseqüència del seu ús normal durant els 27 anys que va durar el contracte. No obstant, com posa de relleu encertadament l'Hble. Batlle, no es pot entendre que els desperfectes que s'observen a les fotografies que s'adjunten a l'acta notarial de data 8 de juny del 2010 en relació al fals sostre i a la instal·lació elèctrica del local siguin conseqüència de l'ús normal de les instal·lacions. En aquest sentit, cal destacar que, com es dedueix de l'informe realitzat per l'enginyer Sr. Macias (foli 88) i de les esmentades fotografies, aquests elements havien estat arrencats, de tal manera que el seu estat sols podia ser conseqüència de l'actuació deliberada de l'arrendatària i, malgrat que, pel que sembla, aquestes millores havien estat costejats per ella, aquesta podia retirar-les sempre que deixés el local en el seu estat original, però el que no podia fer era malmetre les instal·lacions deixant-les inservibles per la finalitat a la què anaven destinades.
Pel que fa a les despeses de pintura del local, cal entendre que l'estat deplorable en el què es trobaven les parets del mateix no és el que resulta d'un ús correcte de les instal·lacions, malgrat l'arrendament hagués tingut una durada de 27 anys, ja que les fotografies que s'adjunten amb l'acta notarial mostren l'existència de forats, taques i brutícia que van més enllà del que es pot esperar de l'ús raonable del mateix encara que sigui per un període llarg de temps i fan evident que l'arrendatari en cap moment va mantenir adequadament el local, ni va portar a terme les petites reparacions que, d'acord amb l'article 27.3 LAFU estava obligat a fer en ell.
IV.- Altrament, els danys que presentava el local d'acord amb la citada acta notorial no es poden considerar conseqüència de la manca de reparacions en la finca per part del propietari, ja que l'article 26 LAFU l'obliga a lliurar-la a l'arrendatari de forma que estigui en condicions de servir a l'ús al que es destina i a efectuar en ella les reparacions necessàries per tal que pugui seguir servint a la dita finalitat, però no a reparar els danys que aquesta presenti i que l'arrendatari no provi que s'han ocasionat sense culpa seva, mentre que en el cas present cal entendre que els danys que presentava el local eren en alguns casos resultat del mal ús de les instal·lacions fet per "Vilar" en contra de l'obligació que li imposa l'article 27,2 LAFU, mentre que els restants no impedien que pogués seguir servint a les finalitats a les què es destinava, amb independència de que els propietaris poguessin haver negligit les seves obligacions en altres aspectes.
V.- Pel contrari, en relació a les rajoles del terra del local, la única prova dels desperfectes que aquestes presentaven es troba a les fotografies que consten a l'acta notarial (folis 83 i 84) i d'elles es dedueix l'existència de vuit peces malmeses, encara que l'arquitecte Sr. Ribes manifesta en el seu informe que es podien observar peces trencades i altres aixecades, sense precisar quantes, ni en quina mesura.
No obstant, en relació a les sis que apareixen en la fotografia del foli 84 cal entendre que es tracta de desperfectes ocasionats per l'ús perllongat del local per part de l'arrendatària i l'antiguitat i qualitat de les mateixes que destaca el perit Sr. S. (foli 205) i el mateix es pot dir d'una de les què apareix en la fotografia del foli 83. En relació a l'altre rajola que es pot observar en la instantània del mateix foli, malgrat en aquest cas el dany és superior, no es pot concloure que fos conseqüència d'una actuació intencionada de l'arrendatària, ni d'una negligència greu en el manteniment i ús del local, sinó més aviat de la manca de qualitat del material. Altrament, cal tenir en compte, a més a més, que obligar a l'arrendatari a reposar aquestes peces no suposa un benefici pel propietari del local, perquè necessariament les substituïdes serien d'un color diferent a les noves i que no es pot obligar a l'arrendatari a reposar tot el paviment d'un espai de 130 metres quadrats pel dany que presenta una rajola, sent evident la desproporció entre el cost d'un element i el de tot el conjunt.
Per aquesta raó, tenint en compte que l'article 27.10 LAFU sols obliga a l'arrendatari a respondre dels danys ocasionats a l'immoble arrendat si no pot provar que s'han ocasionat sense culpa seva i considerant que la manca de culpa es dedueix en aquest cas de la naturalesa del dany que presenta el paviment del local, cal estimar aquest motiu del recurs pel que fa al cost de retirar sis rajoles del terra del local, així com el de traslladar-les a la planta de residus i el del seu subministrament i col·locació tal com davalla del pressupost de l'empresa E., a acreditar degudament en període d'execució de Sentència i pel que fa a la necessitat de comptabilitzar les despeses de calefacció de les que s'ha de fer càrrec "Vilar" fins el dia 1 d'abril del 2010, a acreditar novament en període d'execució de Sentència, imposant les costes de la reconvenció formulada per "Vilar" a aquesta societat i CONFIRMANT la citada resolució en tots els demés punts, sense fer especial pronunciament sobre les costes de cap dels dos recursos formulats en aquesta alçada.
VI.- La recurrent s'oposa també a la decisió de la Sentència d'instància que l'obliga a abonar a l'agent el cost de la calefacció del local entre el dia 23 d'abril del 2009 i el 30 març del 2010, ja que entén que ha quedat acreditat a les actuacions que en aquelles dates no va fer ús de la mateixa, valent-se d'estufes elèctriques per escalfar-lo.
En suport de les afirmacions de la part recurrent s'ha de tenir en compte l'informe elaborat per l'arquitecte Sr. Ribes en data 5 d'abril del 2010 (foli 202 i ss) en el què es posa de relleu que en el local s'hi havien instal·lat tres aparells mòbils i elèctrics de producció d'aire calent, que els radiadors originals estaven totalment tancats, que "Vilar" el va informar de que això es feia per tal d'evitar el cost exagerat que els hi reclamava la propietat pel consum de calefacció i que el comptador que el mesurava era totalment obsolet i havia presentat moltes dificultats en el seu funcionalment en altres edificis de l'època. Per tal de recolzar les seves manifestacions, la recurrent aporta igualment el testimoni de diverses persones que afirmen igualment que durant els anys 2009-2010 no es va fer ús de la calefacció del local. No obstant, aquest motiu del recurs no es pot estimar.
En efecte, malgrat l'arquitecte Sr. J.S. afirma en el seu informe que el comptador de consum de calefacció del local era totalment obsolet "mitjançant una simple ullada", la recurrent no ha aportat a les actuacions cap informe pericial que acrediti que aquest no funcionava correctament després d'examinar-lo en profunditat, tal com el mateix Sr. S. estima procedent, i del dictamen que va elaborar "Macias" en data 23 de juny del 2009 en el marc dels autes B-0131-1/2008, en els quals es va resoldre la demanda formulada pels Srs. Romeu i Herrera contra "Vilar" en reclamació de les despeses de calefacció dels anys 2006- 2007 (foli 291), resulta que en aquella data el perit, després d'haver revisat la instal·lació, va descartar que el comptador, el termòstat o la vàlvula estiguessin avariats, raó per la qual la Sentència de data 25 de febrer del 2010 va condemnar a "Vilar" a abonar a la propietat els imports de consum de calefacció que se li reclamaven. Per aquesta raó, si el comptador funcionava correctament el mes de juny del 2009, no es pot defensar que el mes d'abril d'aquell any estava avariat, ni tampoc que ho estava immediatament després, si no es prova aquesta afirmació i de l'acta notarial aportada a les actuacions es dedueix que la lectura del comptador del local es correspon amb la suma que es reclama en aquest procediment.
D'altra banda, és cert que el citat perit manifesta que la societat "Vilar" havia instal·lat aparells mòbils i elèctrics de producció d'aire calent i que els radiadors estaven tancats i també és veritat que consten a les actuacions les factures d'adquisició dels dits aparells (foli 326 a 328) i les manifestacions dels empleats de la recurrent que afirmen el mateix (folis 428 a 432 en relació al 313). No obstant, el fet de que es disposés d'un sistema elèctric per escalfar el local no acredita que no es fes servir també, o en ocasions, la calefacció de l'immoble, ni el fet que els radiadors estiguessin tancats quan el perit va visitar el local acredita que anteriorment també es trobessin en aquesta situació. En tot cas, com es posa de relleu a l'informe elaborat per "Macias" en el marc del procediment B-0131- 1/2008, malgrat es tanquessin els radiadors, si no es tallava l'entrada d'aigua calenta el comptador continuava corrent perquè el termòstat estava col·locat a una temperatura molt alta i, com es posa de relleu a la Sentència objecte del present recurs, el fet de que es continués gastant gasoil malgrat els radiadors estiguessin tancats no es va conèixer fins que es va dictar la Sentència de data 25 de febrer del 2010 que posava fi al citat litigi i, per tant, difícilment es podia corregir la situació que es donava fins aquell moment abans d'aquella data.
VII.- Argumenta igualment la part recurrent que no era procedent condemnar-la a abonar a l'agent la suma de 446,95 euros per l'acta de presència notarial, ja que l'arrendador no va voler fer aquesta inspecció de manera conjunta. Malgrat això, s'ha de tenir en compte que el cost de la citada inspecció hauria estat el mateix en el cas que s'hagués fet conjuntament, també s'ha de considerar que la recurrent sempre hi podia haver participat i, en tot cas, que l'acta notarial va ser útil per tal de resoldre el present litigi, raó per la qual no es pot estimar aquest motiu del recurs.
VIII.- Per últim, la recurrent defensa que és procedent estimar la seva petició de que es condemni a l'adversa a abonar-li l'import de 756,71 euros, que és el valor de les millores efectuades per ella en el local d'autes una vegada deduït l'import dels desperfectes que aquest presentava d'acord amb l'informe del Sr. J. S., més les 2.190,35 de retorn de fiança prestada en el seu dia.
Pel que fa a les despeses efectuades per "Vilar" en el local que tenia arrendat, consta a les actuacions un albarà i una factura per un import de 62.252 ptes. referides a uns vidres (folis 329 i 340), una relació de les obres fetes confeccionada per la mateixa "Vilar" relativa a les finestres, el fals sostre i el parquet, que el perit Sr. J. S. valora en 3.211 euros basant-se en les afirmacions de "Vilar" i sense cap suport documental, un certificat de l'empresa "S. E. M.", que afirma que l'any 2001 es van realitzar uns treballs de reforma en la zona de despatxos de la part alta del local instal·lant il·luminació, endolls de corrent, xarxa elèctrica i telefonia, sense quantificar el seu import (foli 342) i un altre del director tècnic de l'empresa "C. SA", que manifesta que sota la seva supervisió es van fer treballs menors en el local arrendat de paleta, falsos sostre i instal·lació elèctrica (foli 343) sense més dades.
No obstant, algunes d'aquestes millores han estat malmeses per l'arrendatària, no s'ha acreditat quines d'elles continuen sent útils pels propietaris del local, no s'han presentat les factures corresponents a totes elles, ni s'ha provat que superin aquelles reparacions que siguin conseqüència del desgast per l'ús ordinari que l'arrendatari està obligat a fer a l'immoble arrendat de conformitat amb allò que disposa l'article 27.3 LAFU, ni s'ha acreditat que superin les que la recurrent ha d'assumir d'acord amb el pacte sisè del contracte d'arrendament signat per les parts, de tal manera que aquesta petició no pot prosperar.
IX.- En estimar-se el recurs no procedeix fer especial pronunciament respecte de les costes d'aquesta alçada de conformitat amb la facultat que atorga als Tribunals el capítol X de la Novel·la 82.
X.- La representació processal de la Sra. Castilla i el Sr. Castillo s'oposa a la decisió de la Sentència d'instància argumentant, en primer lloc, que l'acta notarial aportada pels seus mandants amb la demanda sols mostra una petita part dels desperfectes que presentava el local que la societat "Vilar" havia tingut arrendat, i que, de fet, confirma l'informe fet pel Sr. J. C. No obstant, les manifestacions efectuades pel citat senyor s'han de valorar amb la deguda cautela, ja que es tracta d'un informe de part i la única prova de la veracitat dels danys als que fan referència els Srs. Romeu i Herrera és l'acta notarial que s'adjunta amb la demanda.
D'altra banda, les fotografies que acompanyen l'esmentada acta en cap cas confirmen el citat informe i en elles sols es poden observar els defectes als què fa referència la Sentència d'instància, sense que la presentació d'uns pressupostos de rehabilitació del local siguin suficients per acreditar que existeixen més danys al local que els que aquestes mostren, ni per provar que aquests eren conseqüència de l'actuació de l'arrendatari i no del seu ús continuat durant vint-i-set anys, raó per la qual no es pot estimar aquest motiu del recurs.
XI.- Argumenta en segon lloc la recurrent que la Sentència d'instància no li reconeix el seu dret a rebre una indemnització per ocupació indeguda del local, estimant que l'arrendatària va dipositar les claus del local el dia 1 d'abril del 2010, però que en aquell moment encara no s'havia retirat el rètol del negoci, ni aquest es va donar de baixa fins el dia 4 d'abril d'aquell any, moment en el què es podia entendre que aquest quedava realment lliure.
Malgrat els arguments de la recurrent, tampoc aquest motiu es pot estimar, ja que el fet que es mantingués el rètol del local i no es donés de baixa el negoci fins quatre dies després de lliurar les claus del local no impedia als propietaris accedir al mateix i prendre'n possessió, ja que l'únic que no podien fer era tornar-lo a llogar durant quatre dies, cosa que tampoc podien pretendre sense condicionar-lo mínimament respecte d'aquells desperfectes que necessariament havien d'existir com a conseqüència d'un contracte que s'havia perllongat durant 27 anys.
XII.- Pel que fa a la reclamació de la recurrent en el sentit que el consum de calefacció de l'adversa es limita al 30 de març del 2010, quan calia tenir en compte el que es va produir fins el dia 1 d'abril, aquest motiu s'ha d'estimar, perquè efectivament es tracta d'un error ja que el mes de març té 31 dies.
XIII.- Per últim, la recurrent defensa que la demanda reconvencional de l'adversa no s'ha estimat en cap punt, ja que sols es condemna a la seva mandant a retornar a l'agent reconvencional la fiança que aquesta va dipositar en el seu moment i ella ja descomptava aquesta suma de la seva reclamació, raó per la qual entén que les costes de la reconvenció s'han d'imposar a la part que la va formular i aquest motiu s'ha d'estimar igualment.
En efecte, atès que l'únic punt de la demanda reconvencional que s'ha estimat ha estat la condemna dels propietaris del local a abonar a l'arrendatària la fiança que aquesta va dipositar en el seu moment i considerant que aquesta suma ja la descomptava l'agent de la seva demanda, cal entendre que la reconvenció va quedar buida de contingut en aquest punt i per tant va ser totalment desestimada, procedint per tant imposar a la part que la va formular les costes generades per ella.
XIV.- En estimar-se el recurs no procedeix fer especial pronunciament sobre les costes d'aquesta alçada en virtut de la facultat que atorga als Tribunals el capítol X de la Novel·la 82.
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
Decisio
DECIDEIX
ESTIMAR PARCIALMENT tant el recurs formulat per la representació processal de la societat "Vilar", com el plantejat per la de la Sra. Castilla i el Sr. Castillo contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, en data 18 d'octubre del 2011, que REVOQUEM PARCIALMENT exclusivament pel fet d'excloure de la condemna que s'imposa a "Vilar" l'import corresponent al cost de retirar sis rajoles del terra del local, així com el de traslladar-les a la planta de residus i el del seu subministrament i col·locació tal com davalla del pressupost de l'empresa E., a acreditar degudament en període d'execució de Sentència i pel que fa a la necessitat de comptabilitzar les despeses de calefacció de les que s'ha de fer càrrec "Vilar" fins el dia 1 d'abril del 2010, a acreditar novament en període d'execució de Sentència, imposant les costes de la reconvenció formulada per "Vilar" a aquesta societat i CONFIRMANT la citada resolució en tots els demés punts, sense fer especial pronunciament sobre les costes de cap dels dos recursos formulats en aquesta alçada.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-