Décision commentée : STSJAD 95/2012 (ECLI:AD:TSJADAD:2012:95), Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 30 avril 2012 (Lire sur source officielle)
Note : la référence fournie à l'origine (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence canonique a été reprise du texte de la décision (ROJ et ECLI).
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
La société « Ferrer » a été sous-traitante de la société « Bueno », entreprise constructrice, pour la réalisation de travaux de plomberie, d'assainissement, d'évacuations et d'installations diverses dans le chalet d'un tiers, le propriétaire de l'ouvrage. Le contrat de sous-traitance n'a donné lieu à la signature d'aucun devis. Les parties s'opposent sur les valeurs unitaires convenues : selon « Ferrer », des prix unitaires avaient été acceptés et des travaux supplémentaires, réclamés en régie, n'avaient pas été rémunérés. Selon « Bueno », les modifications demandées par le maître de l'ouvrage n'ont entraîné aucun coût additionnel.
« Ferrer » a introduit une action en paiement de 17 576,69 EUR devant le Tribunal de Batlles (procédure ordinaire n° 0469-3/2008). Par sentence du 7 septembre 2011, ce tribunal a rejeté l'intégralité de la demande et absous « Bueno » de tous les chefs de demande, en mettant les dépens à la charge de la demanderesse. Le tribunal s'est fondé sur un rapport d'expertise établi par l'ingénieur d'installations M. Julián, qui évalue les travaux exécutés par les opérateurs de « Ferrer » à 23 076,92 EUR. Il a relevé que « Bueno » avait déjà versé la somme, non contestée, de 35 729,59 EUR.
« Ferrer » a interjeté appel (recours n° 321/11). La Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia, composée de MM. Jean Louis Vuillemin (président), Pere Pastor Vilanova (magistrat rapporteur) et Mme Eulàlia Amat Llari, a statué par sentence du 30 avril 2012.
Question de droit
La juridiction d'appel devait déterminer si les griefs formulés par l'appelante étaient de nature à remettre en cause la sentence de première instance. Plusieurs points étaient soulevés :
Le caractère probant de l'expertise : l'appelante soutenait que le premier juge se fondait sur un rapport qu'il critiquait lui-même, que l'expert n'avait évalué que les ouvrages visibles et qu'il avait retenu une méthode consistant à chiffrer le coût total de l'intervention plutôt que le prix des seuls travaux non payés.
La preuve du prix et des travaux supplémentaires : en l'absence de devis signé, la question était de savoir sur quels éléments le juge pouvait fonder la valeur des prestations, notamment les modifications alléguées et la témoignage du propriétaire et de l'architecte.
La recevabilité et la portée des factures produites : l'appelante reprochait au premier juge de ne pas lui avoir demandé de produire les factures acquittées par « Bueno » auprès du maître de l'ouvrage.
L'effet du paiement : il fallait appréc
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Reproduction verbatim
« Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent: »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STSJAD ANDORRA, a 30 d'abril del 2012 - ROJ: STSJAD 95/2012 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (confirmation), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
Reproduction verbatim
« I.- En les actuacions de procediment ordinari núm. 0469-3/2008, instades per la societat "Ferrer" contra la societat "Bueno", en data 7 de setembre de 2011, l'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "que desestimant íntegrament la demanda principal formulada per la societat mercantil andorrana per participacions "Ferrer" contra l'empresa constructora "Bueno", ha d'absoldre i absol lliurement a la darrera de tots i cadascun dels pediments exercitats de contrari, amb imposició de les costes judicials al vençut segons s'ha raon… »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Reproduction verbatim
« Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 30 avril 2012 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC-321/11
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 30 d'abril de 2012.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- En les actuacions de procediment ordinari núm. 0469-3/2008, instades per la societat "Ferrer" contra la societat "Bueno", en data 7 de setembre de 2011, l'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "que desestimant íntegrament la demanda principal formulada per la societat mercantil andorrana per participacions "Ferrer" contra l'empresa constructora "Bueno", ha d'absoldre i absol lliurement a la darrera de tots i cadascun dels pediments exercitats de contrari, amb imposició de les costes judicials al vençut segons s'ha raonat en el II.- Considerant".
II.- La societat "Ferrer" ha interposat recurs d'apel·lació contra la sentència d'instància.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.
FONAMENTS DE DRET
I.- La societat "Ferrer" no es mostra d'acord amb la sentència d'instància pels motius següents: el Tribunal a quo es basava en un peritatge que el mateix òrgan jurisdiccional criticava; l'informe esmentat no contemplava la valoració de la globalitat dels treballs efectivament realitzats, els quals havien estat satisfets, amb escreix, per la propietat; el pèrit judicial no havia sol·licitat a "Ferrer" la producció de les factures abonades i que contenien el detall d'una part de l'obra executada; no era objecte de discussió la valoració pericial de la totalitat de l'obra; el pèrit només valorava les obres visibles i no els nombrosos canvis sol·licitats. La recurrent demana, per tant, l'estimació de la demanda i la condemna de la part adversa a satisfer les costes processals d'ambdues instàncies.
II.- La societat "Ferrer" va formular demanda, en reclamació de quantitat, contra la societat "Bueno" per l'import de 17.576,69 EUR. La part demandant exposava que va ser sots-contractada per la societat "Bueno" als efectes de realitzar els treballs de lampisteria, sanejament, desguassos i instal·lacions diverses en el xalet d'un tercer; com també que només havia percebut part del preu degut, malgrat la societat "Bueno" havia cobrat una quantitat molt superior de la propietat. La defenent es va oposar a la demanda, sostenint que, malgrat la manca de signatura de cap pressupost, s'havien convingut uns valors unitaris que no respectava la part adversa, la qual reclamava preus per administració i que les modificacions sol·licitades per la propietat no van suposar cap cost addicional.
La sentència recorreguda sustenta el refús de la demanda en l'informe pericial elaborat per l'enginyer d'instal·lacions Sr. Julián. El referit pèrit judicial avalua els treballs executats pels operaris de "Ferrer" en un total de 23.076,92 EUR (foli 397). La sentència conclou que "Ferrer" no ostenta cap dret de crèdit vers "Bueno", compte tingut que la darrera ha satisfet anteriorment l'import -no discutit- de 35.729,59 EUR.
Els greuges que aixeca la recurrent no es poden, però, acceptar.
En efecte, no és cert que l'Hble. Tribunal de Batlles es basi en una prova pericial que ell mateix critica, doncs només ho fa respecte a l'informe emès per la societat "Pera".
És veritat que el dictamen del Sr. Julián només pren en compte les obres "visibles" (si bé fa projeccions sobre el valor dels tubs, conduccions i altres desguassos que no ho són) i per tant no quantifica hipotètics treballs, modificacions o altres tipus de rectificacions anteriors, a l'hora de quantificar la intervenció de "Ferrer". Això no obstant, els seus càlculs no són objecte de debat i és obvi que l'expert Sr. Julián només pot basar-se en els valors usuals de mercat en matèria de temps, volums i preus, als efectes d'avaluar els treballs definitius. No és naturalment culpa seva que "Ferrer" no hagi tingut la precaució elemental de fer signar cap pressupost ni cap albarà al seu client. En el seu escrit d'apel·lació, la representació processal de "Ferrer" afirma que la propietat i el seu arquitecte havien corroborat l'existència de nombroses modificacions en el decurs de l'obra. Si examinem acuradament el testimoniatge del primer (foli 268 i 269), enlloc queda reflectit l'esmentat argument. Pel que fa el segon, força és de constatar que no ha estat mai escoltat en les presents actuacions. Tanmateix, poc importa saber aquí la quantitat que ha pogut satisfer -tampoc acreditada documentalment- la propietat a "Bueno", no podent-se prevaldre el sots-contractista de les relacions hagudes entre l'amo de l'obra i la constructora "Bueno".
La representació processal de la societat "Ferrer" s'alça també contra la metodologia emprada pel Sr. Julián, tota vegada que, enlloc de valorar el preu de les obres no abonades, avalua el cost total de la intervenció de la recurrent. No es copsa en quina mesura aquesta metodologia ha perjudicat els interessos de la recurrent.
Per acabar, "Ferrer" es queixa de que no se l'havia requerit de produir les altres factures que no obraven a les actuacions i que contenien el detall de tots els treballs efectuats i satisfets amb anterioritat per "Bueno". A banda del fet que aquesta observació es fa només en seu d'apel·lació, escau afegir que les factures esmentades, juntament amb els albarans corresponents, es troben respectivament -llevat la factura 8291105- als folis 594 (factura 20034682), 618 (factura 20034683), 717 (factura 8431205), 640 (factura 20034871), 648 (factura 20034872) i 658 (factura 20034983). A més, sembla, fins i tot, que la societat "Ferrer" les va mostrar al pèrit com ho suggereix el seu escrit que figura al foli 449: "Aquesta part es va reunir amb el pèrit per mostrar-li la resta de factures conformant tota l'obra ...". En tot cas, com és d'apreciar, els documents esmentats no consten acceptats expressament per ningú (el mateix cal presumir dels albarans que integren la factura 8291105), de manera que, el seu mer pagament no exclou una discussió ulterior sobre les quantitats i els preus unitaris pagats per "Bueno".
Per tot l'exposat, s'imposa desestimar el recurs d'apel·lació formulat per la societat "Ferrer".
III.- Per tant, procedeix la condemna de "Ferrer" a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada per raó de la desestimació del seu recurs d'apel·lació (arg. codi 7, 51, 5).
Decisio
Vistos la legislació vigent i els usos i costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs d'apel·lació formulat per la societat "Ferrer"; CONFIRMAR la sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles del dia 7 de setembre de 2011; condemnar la societat "Ferrer" a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.