SENTÈNCIA En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el 31 de maig de 2012. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- En data 31 de març del 2011 la representació processal de la societat "Palmer" va formular demanda contra l'entitat "Alcalá" sol·licitant que es condemnés a la defenent a abonar a la seva mandant la suma de 11.504,44 euros, import que es corresponia amb el salari de sis mesos de preavís que, d'acord amb el què s'havia pactat, aquesta li hauria d'haver abonat abans de donar per resolt el contracte que vinculava a les parts, més interessos i costes. II.- La representació processal de la societat "Alcalá" va contestar a la demanda en data 14 d'abril del 2011 argumentant que a principis de febrer del 2010 es va mantenir una reunió amb l'agent en el curs de la qual aquest havia acceptat que es resolgués el contracte de manteniment del web x.ad que vinculava a les parts sense dret a indemnització en el moment en què s'haguessin fet totes les operacions tècniques necessàries per traspassar la informació, fet que es va produir el dia 7 d'abril del 2010, raó per la qual sol·licitava la desestimació íntegra de la demanda formulada contra la seva mandant. III.- La Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, en data 21 de novembre del 2011 va decidir desestimar la demanda interposada per la representació processal de la societat "Palmer" contra Alcalá, absolent a aquesta darrera de totes les pretensions de l'agent i imposant-li a més les costes del procediment. IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la societat "Palmer" i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació i l'estimació íntegra de la seva demanda. Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari. FONAMENTS DE DRET I.- Ha quedat acreditat a les actuacions que en data 11 de desembre del 2008 la societat "Palmer" i "Alcalá" van arribar a un acord en virtut del qual la primera es comprometia a prestar en favor de la segona un servei periodístic de suport i manteniment del portal de notícies "x.ad" per una durada de tot l'any 2009, que es prorrogaria tàcitament per anualitats successives si cap de les dues parts hi renunciava, fixant-se la suma de 1.995 euros mensuals en concepte d'honoraris i acordant que qualsevol de les parts podria suspendre el servei amb un preavís de sis mesos (foli 27), previsió que cal entendre referida a la dita suspensió i no pas a evitar la tàcita reconducció, ja que explícitament així es manifesta. Tampoc és objecte de debat que el dia 5 de març del 2010 el Sr. Gomila, en la seva qualitat de director general d'Alcalá, va enviar a la societat "Palmer" una carta en la què li notificava la seva voluntat de resoldre el dit contracte a partir del 8 d'abril del 2010 (foli 30), abonant-li la suma de 465,56 euros pels honoraris d'aquell mes, raó per la qual aquesta darrera entitat va formular la demanda que dóna origen al present procediment reclamant l'import de 11.504,44 euros, que es corresponia amb els honoraris dels sis mesos de preavís que la defenent no li havia donat, menys la quantitat pagada pels dies en els què va estar vigent el contracte durant el mes d'abril, demanda que va ser desestimada per la Sentència que és objecte del present recurs entenent que l'agent havia renunciat a percebre la suma que reclamava. II.- En contra d'aquesta decisió, argumenta la recurrent que ella mai va renunciar a la dita compensació i, cal entendre que de les dades que consten a les actuacions es dedueix que la renúncia als seus drets per part de l'agent va ser, en tot cas, condicionada ja que s'ha d'entendre que la renúncia pura i simple d'un dret pot ser expressa o tàcita, però sempre absolutament indubtable i clara, perquè no es pot presumir que una entitat comercial renunciï a reclamar una determinada indemnització sense rebre res a canvi i si va ser així era "Alcalá" qui ho havia de provar, cosa que entenem que no ha fet. III.- En contra d'aquesta conclusió no es pot argumentar, com fa la defenent, que la condició a la qual es supeditava la renúncia, que per tant admet, era potestativa i que el Codi de Justinià 4,38,13 estableix que quan una condició depèn únicament i exclusivament de la voluntat d'una de les parts esdevé ineficaç. No obstant, s'ha d'entendre que la condició no és eficaç quan aquell a qui afavoreix pot lliurement donar-li o no compliment, però en aquest cas qui podia millorar o no les condicions era "Alcalá", mentre que aquell a qui afavoria era la societat "Palmer". Altre cosa és si l'agent ha provat o no l'incompliment de la condició i cal tenir en compte que la defenent no nega que s'hagués resolt un altre dels contractes que vinculava a les parts i, per tant, és raonable que l'agent considerés que no s'havia complert la condició, ja que no s'havia "estabilitzat la manca d'ingressos", sense que el fet que posteriorment es signessin altres contractes entre les parts pogués desvirtuar aquest incompliment, ja que aquest fet va ser posterior a la reclamació de la suma deguda. IV.- Pel que fa a l'argument en el sentit que les parts no van acordar cap tipus de compensació pel cas que es resolgués el contracte, cal tenir en compte que quan es pacta un període de preavís en el supòsit de que es vulgui resoldre una relació contractual el que s'intenta evitar és que una resolució sobtada del contracte impedeixi a la part que presta el servei preveure aquesta possibilitat i evitar els danys que aquest fet li podria ocasionar, perquè és evident que per garantir que es pot portar a terme una determinada prestació cal disposar d'un personal i d'una organització que no es poden suprimir d'un dia per l'altre sense que això comporti unes despeses que poden ser importants i aquesta és la raó que porta a determinades empreses a exigir aquest preavís en els seus contractes. V.- Tampoc resulta rellevant el fet, al que fa referència la Sentència d'instància, de que l'agent no s'hagués pronunciat immediatament en relació a la carta en la què se li comunicava la resolució del contracte, ni en el moment de rebre la liquidació parcial dels honoraris del mes d'abril, ja que és lògic que en un primer moment intentés que la defenent li oferís alguna possibilitat de compensar la pèrdua econòmica que li suposava la resolució d'un dels contractes que la vinculava amb ella i no resulta rellevant que trigués dos mesos (el 14 de juny) a manifestar que sols havia renunciat a cobrar els mesos de preavís si es complia una determinada condició i, atès que aquesta no s'havia complert, procedia executar la facturació i terminis del contracte (foli 31). VI.- Pel que fa al moment a partir del qual s'ha d'entendre que la defenent va avisar a l'agent de la seva voluntat de donar per resolt el contracte, les parts accepten que en data 8 de febrer del 2010 es van reunir i que en aquell moment es va parlar de la mala situació econòmica que travessava "Alcalá", però mentre el representant d'aquesta darrera manifesta que en ella ja se li va comunicar a la societat "Palmer" la seva voluntat de suspendre els serveis que li prestava aquesta ho nega i afirma que sols se li va manifestar aquesta decisió mitjançant la carta de data 5 de març del 2010. No obstant, les proves que consten a les actuacions porten a aquesta Sala a entendre que en la reunió de data 8 de febrer ja se li va comunicar a l'agent que es resolia el contracte que vinculava a les parts, de tal manera que aquesta ja podia preveure el canvi de situació, perquè és difícil creure que la defenent manifestés exclusivament en aquell moment que es trobava en una situació econòmica difícil sense cap altre consideració quan això l'havia de portar un mes després a notificar la resolució del contracte, raó per la qual en la carta del 5 de març, en la què es comunica aquesta resolució, es manifesta que aquesta decisió es correspon amb el que es va parlar en la reunió mantinguda un mes abans. Per aquesta raó, cal entendre que la defenent va donar a l'agent un preavís de dos mesos i part d'un tercer, ja que li va pagar els mesos de febrer, març i 465,56 euros del mes d'abril i procedeix estimar la demanda per tres mesos més i la resta del quart, resultant la suma de 7.514,44 euros. VII.- En estimar-se el recurs no procedeix fer especial pronunciament sobre les costes d'aquesta alçada en virtut de la facultat que atorga als Tribunals el capítol X de la Novel·la 82. Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, Decisio La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la societat "Palmer" contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, en data 21 de novembre del 2011, que REVOQUEM íntegrament, condemnant a la societat "Alcalá" a abonar a l'entitat "Palmer" l'import de 7.514,44 euros, més els interessos de dita suma a partir de la data de la contesta a la demanda, sense fer especial pronunciament sobre les costes de la instància, ni tampoc sobre les d'aquesta alçada. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE