SENTÈNCIA En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el 29 de juny de 2012. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- En data 24 de gener del 2011 la representació processal de la Sra. Vilar va formular demanda de separació matrimonial contra el Sr. Almansa sol·licitant que es dictés Sentència acordant: 1.- Que la pàtria potestat de la filla dels litigants (ENTITY_6) sigui exercida mentre sigui menor d'edat i en el seu benefici, conjuntament per ambdós progenitors. 2.- Que s'atribueixi a la demandant l'ús del domicili conjugal. 3.- Que s'atorgui la guarda i custòdia de la menor a la mare. 4.- Que en benefici del pare es fixi un règim de visites consistent: a.- Els caps de setmana alterns de les 19'00 hores del divendres a les 20'00 hores del diumenge en què la reintegraria al domicili matern. b.- La meitat de les vacances escolars d'estiu, setmana santa, carnaval i nadal corresponent al pare la primera meitat els anys parells i la segona els senars. c.- Respecte de les onomàstiques i aniversaris de la filla, les parts procurarien sempre respectant les obligacions educatives de la menor que aquests passin cada any un dia amb el pare i l'altre amb la mare, establint-se el mateix torn que en l'apartat anterior. d.- Que el pare tenia dret a comunicar telefònicament i regularment amb la seva filla. e.- Que les parts s'autoritzaven a viatjar a l'estranger amb la menor. En el cas de viatjar fora d'Espanya o de França, s'havia d'informar l'altre progenitor sobre el destí del viatge i facilitar un telèfon de contacte. 5.- Fixant a càrrec del pare una pensió d'aliments de 500 euros mensuals, que seria revisada anyalment segons l'IPC i que seria abonada dins dels 5 primers dies de cada mes al compte bancari assenyalat per la mare. L'obligació de pagament havia de perdurar mentre la filla cursés estudis superiors o de qualsevol tipus i no fos independent econòmicament i en qualsevol cas fins l'edat màxima de 25 anys. 6.- Que el pare s'havia de fer càrrec del 50% de les despeses extraordinàries de la filla. Que dins de tal concepte es comprenien despeses mèdiques d'ortodòncia, oftalmologia i altres que es poguessin produir i no estiguessin cobertes per la CASS o per l'assegurança mèdica contractada, o en aquella part que no estiguin cobertes així com les derivades de les activitats extraescolars, la compra de material escolar a l'inici del curs i totes aquelles altres que siguin de caire urgent o imprevist. 7.- No establint cap tipus de pensió compensatòria. II.- La representació processal del Sr. Almansa va contestar la demanda oposant-se parcialment a la mateixa i sol·licitant que es dictés Sentència: Donant lloc a la separació dels consorts. Confiant a la mare la guarda i custòdia de la filla sotmesa però a la pàtria potestat d'ambdós progenitors. Establint uns contactes paterno-filials consistents en: Caps de setmana alterns des de les 19'00 hores del divendres a les 20'00 hores del diumenge, amb el ben entès però, que si el dilluns següent és festa s'allargarà el cap de setmana i la menor serà reintegrada el dilluns a les 20'00 hores. Contactes telefònics diaris entre les 20'00 hores i les 20'30 hores. Vacances: la primera meitat dels anys parells i la segona dels senars. A efectes de delimitació s'entenia que la primera meitat de les vacances de nadal anava fins el 31 de desembre a les 12'00 hores; la primera meitat de setmana santa comprenia fins el diumenge de resurrecció a les 20'00 hores; la meitat de l'estiu, el dia 31 de juliol ara bé, mentre el Sr. R. treballés al sector de la construcció on les vacances eren al mes d'agost, la menor havia de romandre amb el pare tot el mes d'agost i fins el 4 de setembre a les 20'00 hores i amb la mare tot el mes de juliol i del 4 de setembre a les 20'00 hores i fins la tornada a escola. En relació a la resta de vacances (tots sants, carnaval i primavera si n'hi havia) el primer període havia de finir el dimecres a les 20'00 hores. Aniversaris de la menor, els anys parells restarà amb el pare i els senars amb la mare, respectant però sempre les obligacions escolars de la nena. Quan la filla viatgés a l'estranger ambdós progenitors havien de facilitar-se adreces i telèfons de contacte. Ensems la menor sempre havia d'anar proveïda de passaport i documentació sanitària. Fixant en 350 euros mensuals l'aportació econòmica del pare als aliments de la seva filla més el 50% de les despeses extraordinàries. Atribuint a l'esposa l'ús del domicili conjugal. Declarant que no hi havia lloc a establir pensions compensatòries. Dissolent el règim econòmic matrimonial. I sense efectuar pronunciament en relació a les costes. III.- L'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, va dictar Sentència en data 7 de desembre del 2011; que estimant substancialment la demanda formulada per la Sra. Vilar contra el Sr. Almansa, he de declarar i declaro la separació dels consorts, tot i establint les següents mesures reguladores: Primer.- Mantenir la pàtria potestat sobre la menor Criado compartida entre ambdós progenitors, atribuint no obstant la seva guarda i custòdia a la mare. Segon.- Atribuir ala Sra. Vilar l'ús del domicili que havia estat familiar. Tercer.- Establir en favor del Sr. Almansa i en concepte de mínims, aquell règim de visites assenyalat en el IV Considerant In fine de la present Resolució. Quart.- Fixar a càrrec del pare el pagament d'una pensió d'aliments a alçada de 450 euros mensuals, que haurà de satisfer dins dels 5 primers dies de cada mes al compte que sigui assenyalat per la mare i que haurà d'experimentar les mateixes variacions que anyalment pugui produir l'IPC publicat pel M.I. Govern i que haurà de ser satisfeta fins el moment en què la menor pugui ser independent econòmicament dels seus pares. Ensems el pare haurà de contribuir en un 50% del pagament de totes les despeses extraordinàries que el correcte desenvolupament de la menor pugui requerir. Cinquè.- Declarar la dissolució del règim econòmic del matrimoni un cop ferma la present Resolució. Sisè.- No efectuar especial pronunciament en relació a les costes processals, havent cada part d'assumir les seves pròpies i per meitats les comunes ocasionades a conseqüència de la tramitació del present procediment. IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Almansa i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació i que es fixi una pensió d'aliments a càrrec seu i en benefici de la seva filla d'un import de 350 euros mensuals, més el 50% de les seves despeses extraordinàries. FONAMENTS DE DRET I.- Com a únic motiu de greuge contra la decisió de la Sentència objecte de la present apel·lació, la representació processal del Sr. Almansa argumenta que la pensió de 450 euros mensuals que aquesta li imposa en concepte d'aliments en favor de la seva filla Criado és excessiva atesa la seva capacitat econòmica, entenent que aquesta sols li permet fer-se càrrec de 350 euros mensuals, quantitat que considera suficient per atendre les necessitats de la nena. Per fonamentar aquest criteri afirma el recurrent que l'agent no ha aportat a les actuacions cap prova de les despeses que genera la manutenció de la seva filla i que no era ell qui les havia de proporcionar, que les manifestacions de la Sra. Vilar en la seva confessió en judici no constitueixen prova de la veracitat d'aquelles despeses que ella afirma abonar i que la capacitat econòmica del seu mandant ha minvat des de l'any 2010, en què cobrava 2.000 euros mensuals, ja que el seu salari s'havia reduït primer a 1.450 euros i posteriorment a 1.300 euros, tenint un saldo negatiu al compte corrent del què és titular a l'entitat "X. SA" i no sent propietari de cap altre bé. II.- Per tal de fixar l'import de la pensió d'aliments de la què s'ha de fer càrrec el progenitor que no conviu amb el seu fill menor cal tenir en compte, per un cantó, les necessitats d'aquest, de tal manera que puguin ser satisfetes de la manera més àmplia possible assegurant el seu correcte desenvolupament físic i psicològic i la jurisprudència dels Tribunals andorrans és constant en considerar que hi ha unes despeses mínimes, que cal situar entre 600 i 800 euros mensuals, que cal entendre imprescindibles per tal d'assolir l'esmentada finalitat, malgrat el progenitor que té la guarda i custòdia del menor no s'aporti la prova d'haver- les satisfet. Per aquesta raó, resulta indiferent que la Sra. Vilar manifestés quines eren les despeses de la menor sense aportar cap prova de la veracitat de dites afirmacions. III.- Per un altre cantó, per fixar l'import de la pensió a la què té dret un menor en concepte d'aliments cal tenir igualment en compte els ingressos dels seus progenitors, ja que el seu fill té dret a que siguin satisfetes les seves necessitats d'acord amb la capacitat econòmica d'aquests, de tal manera que la seva separació no perjudiqui les expectatives de formació i atencions personals de les què gaudia quan aquests convivien. En el cas present, els extractes de punts de la CASS aportats a les actuacions posen de relleu que la Sra. Vilar cobrava l'any 2011 al voltant de 1.130 euros mensuals (foli 64), mentre el salari d'ell no superava els 1.300 euros (foli 61), de tal manera que, en principi, tots dos haurien de col·laborar de manera similar en el manteniment de la seva filla i entenem que els ingressos que perceben els hi permetrien aportar la suma de 400 euros cadascun sense negligir les seves pròpies necessitats. No obstant, de l'extracte del compte que el Sr. Almansa manté a l'entitat "X. SA" es dedueix que, a part del seu salari, en data 13 d'abril del 2010 s'hi van ingressar 6.000 euros, el dia 10 de juny del mateix any 407,85 euros més i el 27 d'agost 2.600 euros més (foli 78 i ss), de tal manera que cal presumir que el citat senyor percep alguns ingressos més a part dels que provenen del seu treball, raó per la qual estimem procedent mantenir la suma en la què la Sentència d'instància, seguint el criteri del Mgfc. Ministeri Fiscal, fixa la pensió a la què ha de fer front el recurrent en concepte d'aliments a favor de la seva filla. Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Almansa contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, en data 7 de desembre del 2011, que CONFIRMEM íntegrament, sense fer especial pronunciament sobre les costes d'aquesta alçada. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE