I. Faits, cadre procédural et contexte du litige
A. Origine du litige et prétentions des parties
Par cette décision rendue le 25 avril 2012 (n° 4/12), Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) apporte une clarification structurante en matière de jurisprudence. Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
« Rotlle núm. TSJP-04/12 Causa núm. TC-002-4/10 Sentència núm. 09-12 »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STSJAD ANDORRA, a 25 d'abril del 2012 - ROJ: STSJAD 158/2012 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (confirmation), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
- Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
- Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
« En el recurs d'apel·lació interposat per la representació lletrada del Sr. Agullo contra la sentència de data 30 de gener del 2012 dictada pel M. Il·ltre. Tribunal de Corts en la Causa i Rotlle de referència, seguida per un delicte d'abús sexual a menor de catorze anys. Sent part el Mgfc. Ministeri Fiscal. Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent la M. Il·ltre. Sra. Marie Conte. »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
« Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
- Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
- Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
- Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 25 avril 2012 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Sentència
Rotlle núm. TSJP-04/12 Causa núm. TC-002-4/10 Sentència núm. 09-12
Ponent M.I. Sra. Marie Conte
S E N T È N C I A
Magistrats M.I. Srs.
Josep Maria Pijuan Canadell Marie Conte
Yves Picod
Andorra la Vella, a vint-i-cinc d'abril del dos mil dotze.
En el recurs d'apel·lació interposat per la representació lletrada del Sr. Agullo contra la sentència de data 30 de gener del 2012 dictada pel M. Il·ltre. Tribunal de Corts en la Causa i Rotlle de referència, seguida per un delicte d'abús sexual a menor de catorze anys. Sent part el Mgfc. Ministeri Fiscal. Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent la M. Il·ltre. Sra. Marie Conte.
ANTECEDENTS DE FET
I.-RESULTANT: Que el M.I. Tribunal de Corts dictà sentència de data 30 de gener del 2012 amb la següent part dispositiva: "Fallem: que hem de condemnar i condemnem al processat Agullo , com a responsable penalment en el concepte d'autor d'un delicte major d'abús sexual a menor de catorze anys, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de UN ANY I MIG DE PRESÓ CONDICIONAL QUALIFICADA A LA PROHIBICIÓ D'ENTRAR EN CONTACTE AMB EL MENOR Canales AIXÍ COM LA D'ABSTENIR-SE D'ENTRAR EN PISCINES I CENTRES D'ESBARJO DURANT UN PERÍODE DE QUATRE ANYS, amb un termini de suspensió de la pena d'un període de igualment de quatre anys, com també al pagament de les despeses processals causades, sense que hi hagi lloc d'exigir responsabilitat civil".
II.-RESULTANT: Que la precedent sentència es recolza en els següents fets que es declaren provats en el primer Resultant: "són fets provats i així es declara que en data 9 de gener del 2010, vers les 14.00 hores, el processat Agullo , nascut el dia ***, de nacionalitat danesa i sense antecedents penals, trobant-se als vestidors de la zona de relax de les piscines comunals d'Escaldes- Engordany, s'introduí al jacuzzi on també hi havia el menor Canales , de 13 anys d'edat, seient-se el processat Agullo al seu costat i, amb ànim libidinós, tocant-li els genitals dues vegades consecutives, mentre li deia: "la tienes grande", provocant que el menor sortís ràpidament del jacuzzi per vestir-se, essent seguit pel processat Agullo que volgué donar-li un bitllet de 20 EUR que el menor refusà tot marxant dels llocs.
A conseqüència d'aquests fets, el menor Canales pateix estrès posttraumàtic de tipus crònic.
La mare del menor, en la seva condició de legal representant del mateix, ha renunciat a rés reclamar".
III.-RESULTANT: Que contra l'esmentada sentència interposa recurs d'apel·lació la representació lletrada del Sr. Agullo , demanant que es revoqui la sentència en el sentit, de forma principal, d'absoldre el processat, subsidiàriament d'imposar-li una pena màxima de 5 mesos de presó condicional qualificada a la prohibició d'entrar en contacte amb el menor Canales . Encara més subsidiàriament que la restricció d'entrada a un centre d'esbarjo sigui únicament al Centre Esportiu d'Escaldes-Engordany i subsidiàriament encara que el processat pugui entrar als centres esportius comunals d'Ordino, d'Encamp i el centre termolúdic Caldea.
Nega la versió dels fets relatada pel menor i sosté que fou a l'aixecar-se del jacuzzi on es trobava el processat al costat del menor amb qui conversava que va relliscar, recolzant-se de forma accidental als genitals del menor.
Estima que la seva acció va ser mal interpretada i que el seu defensat no va abusar sexualment del menor, que no existeix ni intencionalitat ni ànim libidinós.
Invoca la pericial del Dr. Miró que conclou en l'absència d'alteració mental o de trastorn de la personalitat. Pel que fa a la pena pronunciada fa valer la seva edat avançada, la seva absència d'antecedents penals i sosté que la prohibició d'entrar en piscines o centres d'esbarjo no està prevista a l'article 38 del Codi penal relatiu a les penes complementàries, i condueix a més a més a privar el processat del dret constitucional a la protecció de la salut.
IV.-RESULTANT: Que el Mgfc. Ministeri Fiscal s'oposa al recurs, manifestant que les declaracions del condemnat no són coherents ni creïbles en el temps i en les circumstàncies que envolten els fets d'autes, que la pena imposada respon en la seva condicionalitat a prevenir la reiteració de conductes que presenten un rebuig social evident i que venen avalades per la testifical prestada per Olmo .
FONAMENTS DE DRET
I.-CONSIDERANT: Sobre la responsabilitat penal: Que el processat va admetre a l'acte de la vista oral, haver entaulat conversa mentre es trobava al jacuzzi, amb el menor i haver-li dit "la tienes grande" referint-se al seu penis, cosa totalment desplaçada tractant-se d'un menor de 13 anys.
Després d'haver negat qualsevol tipus de tocament sobre les parts genitals del menor, Agullo intenta explicar que havia patinat i "va caure sobre les cuixes del nen, potser va ser prop dels genolls" després ha reconegut que havia tocat els genitals del nen, per accident, i que li va oferir diners, sigui 20 euros, cosa sorprenent per part d'una persona que declara tenir uns revinguts modestos, però que devé més comprensiu des del moment en que li ha ofert al jove que es va espantar i va sortir corrents del jacuzzi.
El menor Canales va donar una versió dels fets constant i perfectament versemblant, explicant que el processat va començar la conversa demanant-li la seva edat, que li va posar en una o dues ocasions la ma sobre el penis, que li va oferir 20EUR que va refusar, que va marxar corrents a casa, que "es va sentir com brut per dins", que finalment el processat no va caure.
Les declaracions del menor estan corroborades per la pericial de la Dra. Canales , que exposa una simptomatologia ansiosa i d'un estrés post traumàtic, precisant que el menor, al seu entendre, era creïble.
Finalment el testimoni Olmo va declarar a la vista oral, reiterant d'aquesta manera la seva declaració precedent, que el processat que coneix del gimnàs d'Escaldes-Engordany, sempre arribava quan hi havia els nens que es canviaven, que "un dia va veure com mirant els nens tenia una erecció" que aquest testimoni, que no té cap motiu per perjudicar el processat, va ser alertat pel seu comportament fins al punt de cridar-li l'atenció en 3 ocasions, abans d'informar la recepció de l'establiment.
Aquesta declaració recolza manifestament la versió dels fets, ja perfectament coherent relatada pel menor.
L'informe psiquiàtric elaborat pel Dr. Miró concloent en absència d'alteracions mentals o de trastorn de la personalitat, no permet excloure en el cas especialment de les declaracions de la víctima, del testimoni i de la pericial de la Dra. Canales , el caràcter intencional dels actes del processat.
El Tribunal de Corts per tant ha retingut correctament la responsabilitat penal de Agullo , en els termes de la seva sentència particularment precisa i pertinent.
II.-CONSIDERANT: Sobre la pena imposada:
Que la pena de presó condicional qualificada, el quantum de la qual és moderada, respecte de la gravetat dels fets i del perill social que genera un comportament com aquest, té en compte, a la vegada l'edat del processat i la seva absència d'antecedents penals, i de la imperiosa necessitat d'evitar la reiteració d'infraccions particularment traumàtiques per la jove víctima.
Tractant-se de l'obligació d'abstenir-se d'entrar en piscines i centres d'esbarjo durant un període de 4 anys, convé observar que la jurisdicció de la primera instància no ha pronunciat cap pena complementària en el sentit de l'article 38 del codi Penal que, certament, no preveu aquesta pena en la numeració que conté però sí una obligació combinant la suspensió condicional qualificada prevista per l'article 62 del mateix Codi i que relleva de l'abstenció d'assistir a llocs públics determinats, citat a l'article 62.I.e.
Finalment el dret a la protecció de la salut invocat pel processat no inclou el dret de freqüentar les piscines o centres esportius, aquests últims ajudant, en tota hipòtesi, davant el dret a la integritat sexual, encara més tractant-se de menors.
La conseqüència és que la obligació imposada pel Tribunal de Corts està perfectament adaptada a la necessitat de prevenir la reiteració dels fets, els quals, compte tingut de les declaracions del testimoni Olmo i de les negatives del processat que posa obstacle a tota finalitat d'acció terapèutica, són susceptibles de produir-se en qualsevol piscina o centre d'esbarjo del Principat.
III.-CONSIDERANT: En aquestes condicions la sentència recorreguda ha de ser totalment confirmada.
Decisio
Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,
La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
D E C I D I M
1.- Desestimar el recurs d'apel·lació interposat pel Sr. Agullo .
2.- Confirmar la sentència dictada pel M. I. Tribunal de Corts en data 30 de gener del 2012 en la causa TC-002- 4/10.
3.- Imposar al recurrent el pagament de les despeses processals causades pel recurs.
4.- Retornar la Causa al M. Il·ltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.
Subir
Diccionario RAE