ANTECEDENTS DE FET I.-RESULTANT: Que el M. I. Tribunal de Corts dictà sentència de data 24 de febrer del 2012 amb la següent part dispositiva: "Fallem: que, hem de condemnar i condemnem com a responsables en concepte d'autors, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal: Pel delicte major de lesions doloses que han requerit tractament mèdic: - Alcalá i Alcalá a la pena de SIS MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL, fixant el termini de suspensió de la pena en dos anys, i al pagament de les despeses processals causades. En concepte de responsabilitat civil hauran d'indemnitzar, solidàriament, la C.A.S.S. en la quantitat de 4.630,54 EUR i Girona en la quantitat de 6.534,12 euros, derivades de les lesions patides. Denegant la reclamació d'honoraris d'advocat. pel delicte menor de lesions doloses que han necessitat d'assistència mèdica: Catalá i Girona a la pena de TRES MESOS D'ARREST NOCTURN CONDICIONAL, fixant el termini de suspensió de la condemna en dos anys, a la pena de MULTA de 300EUR i al pagament de les despeses processals causades. En concepte de responsabilitat civil hauran d'indemnitzar, solidàriament, la C.A.S.S. en la quantitat de 77,79 EUR i Téllez en la quantitat de 2.525,93 EUR". II.-RESULTANT: El precedent fallo es recolza en els següents fets que declara provats en el seu primer Resultant: "són fets provats que, vers les 3.30 hores del dia 26 d'abril del 2009 el processat Alcalá , nascut el dia ***, de nacionalitat andorrana i sense antecedents penals, es trobava a l'interior de la discoteca BUDA, d'Andorra la Vella, juntament amb Recio i altres amics, quan el també processat Catalá , nascut el dia ***, de nacionalitat portuguesa i amb antecedents penals, els empentà per obrir-se pas i sortir del referit local, iniciant-se aleshores una discussió entre els tres esmentats en la qual s'interposà per posar pau Girona , processat, nascut el dia ***, de nacionalitat portuguesa i sense antecedents penals, que agafà el seu amic Catalá i se l'emportà a l'exterior, posant així fi a l'incident. No obstant, moments més tard i una vegada fora del local Recio es dirigí vers Catalá , reprenent la discussió, aixecant en un moment determinat la mà en Catalá , ço que fou observat per l'amiga d'aquella, la processada Téllez , nascuda el dia ***, de nacionalitat portuguesa i sense antecedents penals, que s'apropa i l'agafà de la mà, intervenint de nou Girona per calmar la situació, moment en que l'acusat Catalá propinà un cop a la cara de Téllez , causant-li una ferida sagnant al llavi, marxant aquest tot seguit corrents; en voler-lo perseguir Téllez fou retinguda per en Girona per lo que aquesta l'empentà, caient Girona al terra notant aquest un intens dolor a la cama i, a l'aixecar-se donà al seu torn un cop a la cara de Téllez , intervenint aleshores l'altre acusat Alcalá , que s'abalançà sobre Girona , produint-se un intercanvi de cops, caient de nou Girona al terra fent-se mal al braç. A conseqüència dels fets, Téllez patí una equimosi tumefacció a regió malar dreta, ferida contusa al llavi inferior i equimosi al llavi superior que va precisar d'una primera assistència mèdica per a la seva curació, amb un temps estimat de curació de deu dies sense baixa laboral, no restant-li seqüeles ni perjudici estètic i fixant el metge forense un pretium doloris lleu de 2/7 (foli 86 i 87). Respecte d'en Girona , segons obra a l'informe forense (foli 88 i ss), patí fractura postero-externa del cap humeral dret de tipus Hill-Sachs, luxació anteroinferior del cap humeral dret, (lesió associada del rodet glenoidià anterior), engruiximent post-estirament del tendó del sub-escapular, (sense evidència de fractura), contusió genoll dret i fractura de primera cunya medial del tars del peu esquerra; requerint tractament mèdic per la seva curació, amb un temps de baixa laboral de 102 dies (del 26 d'abril del 2009 al 7 d'agost del 2009) sense seqüeles i amb un pretium doloris moderat, fixat en 3/7". III.-RESULTANT: que contra l'esmentada sentència interposa recurs d'apel·lació la defensa del Sr. Alcalá , demanant amb caràcter principal la lliure absolució del processat, amb caràcter subsidiari, que s'admeti l'estat de legítima defensa, i amb caràcter encara més subsidiari, que s'estimi aquesta circumstància com a eximent incomplerta o atenuant i per tant que se li imposi una pena d'un mes de presó condicional com a màxim, i que en concepte de responsabilitat civil la quantitat fos minorada d'un 50% tenint en compte la repartició de culpes. Manifesta que la única prova de càrrec que existeix en contra del seu defensat és la sola declaració del lesionat. Que les lesions que va patir Girona poden ser conseqüència de la seva caiguda al terra provocada per l'empenta que reconeix que li va propinar Téllez ; que no existeix cap prova que Alcalá hauria fet caure a Girona . Sosté que si resulta provat que Girona caigués a terra arran d'un cop de puny de Alcalá , aquesta acció està justificada per la legítima defensa, ja que volia evitar que Girona agredís novament a Téllez ; que pel cas que no es pogués considerar com a eximent la participació i actuació del lesionat fa que s'haja d'apreciar una circumstància atenuant o eximent incomplerta a favor del processat Alcalá . IV.-RESULTANT: Que el Mgfc. Ministeri Fiscal s'oposa al recurs, observant que en ressurt, de les declaracions realitzades en el decurs de la vista oral, que no tan sols la víctima, sinó que també Téllez , Recio i el condemnat han manifestat que una baralla hauria oposat Alcalá a Girona , que el comportament de Alcalá s'ha de titllar de provocador, que ell mateix va provocar una situació d'enfrontament a l'exterior de la discoteca. V.- RESULTANT: Que la representació lletrada del Sr. Girona i de Catalá també s'oposa al recurs manifestant, en relació a l'apreciació de la legitima defensa que se'n després de les declaracions dels testimonis que Romà Alcalá fou el provocador de la situació. FONAMENTS DE DRET I.-CONSIDERANT: En relació als fets que es declaren provats. Que el Tribunal de corts, amb bon criteri, ha declarat el processat responsable en concepte d'autor del delicte major previst i penat a l'art. 113.2 del codi Penal. En ressurt de les declaracions recollides en el curs de la instrucció de la causa i en l'acte de la vista oral que Alcalá ha participat de manera personal i directa a les lesions patides per Girona . En efecte, aquest sempre ha afirmat, en la instrucció del sumari i en la vista oral, que Alcalá li donà un cop de puny que el tornà a fer caure a terra. Aquesta declaració està corroborada per aquella de Alcalá que ha admès que "ell va ajudar la seva amiga", "hi hagué empentes i cop de puny". I davant el Batlle instructor (f.51) va indicar que es va abalançar a sobre de Girona , ambdós es donaren cops de puny a la cara, en contesta, certament, a haver-lo fet caure al terra. Recio i Téllez igualment van relatar un "intercanvi de cops de puny entre Alcalá i en Girona ". Com a conseqüència de la baralla, aquest darrer ha patit una fractura del cap humeral dret, una luxació antero inferior del cap humeral dret, una contusió del genoll dret i fractura de primera cunya medial del tars del peu esquerre. Ara bé, en ressurt dels elements provats obrant en autes que Girona s'ha oposat, en el curs de la baralla, solament a Téllez i a Alcalá . Téllez ha reconegut davant el batlle instructor (f.41) haver donat a Girona una empenta que l'ha fet caure al terra. Aquest darrer indica haver sentit llavors un "dolor intens a la cama". I no va comentar res de dolor al braç. D'altra part és inversemblant que Girona , com ho sosté Alcalá , hagi pogut participar després d'haver-se aixecat, a un intercanvi de cops de puny, si les fractures i luxació de l'húmer que ha patit fossin provocades en la primera caiguda. Aquestes lesions, per tant, tenen per origen els cops donats per Alcalá . II.-CONSIDERANT: En relació a la legitima defensa o a l'eximent incomplet d'atenuant invocat pel recurrent. Convé en primer lloc posar de relleu que Girona no ha tingut, ni a l'interior de la discoteca ni a l'exterior de la mateixa, una actitud provocadora, que pel contrari ha intentat separar els protagonistes i calmar-los, i que la seva primer reacció de violència envers Téllez és conseqüència de la caiguda provocada per aquesta darrera. Per la seva part, Alcalá , que pretèn haver volgut defensar les seves amigues i especialment la Téllez , a la qual ha intentat en el marc del present recurs, d'imputar la responsabilitat sencera de les lesions patides per Girona , va tenir una actitud provocadora creant a l'interior de la discoteca una primera alteració, observant-se que la segona, que es va desenvolupar a l'exterior, s'hauria pogut evitar si Alcalá i les seves dues amigues no haguessin interpel.lat Catalá que simplement havia sortit del local. Amb evidència, l'agressió de Girona per part de Alcalá no era necessària per a la protecció de Téllez i constitueix, no un acte de legitima defensa, sinó un gest de represàlies. El tribunal de primera instància amb bon criteri ha retingut que en la hipòtesi d'una baralla, ocorreguda amb el pretext d'un incident menor i ràpidament acceptada per tots els interessats, a exclusió de fet d'Girona que va intentar vanament de evitar-la. l'eximent de legitima defensa no es pot trobar on aplicar-lo. III.-CONSIDERANT: Que la sentència recorreguda ha de ser confirmada, amb la imposició de les costes processals causades pel recurs al recurrent. Decisio Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra, La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, D E C I D I M 1.- Desestimar el recurs d'apel·lació interposat pel Sr. Alcalá . 2.- Confirmar la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 24 de febrer del 2012 en la causa TC-117- 1/09. 3.- Imposar al recurrent el pagament de les despeses processals causades pel recurs. 4.- Retornar la Causa al M. Il·ltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE