SENTÈNCIA (JURISDICCIÓ ADMINISTRATIVA) Resum I.A. La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha dictaminat una sentència en relació amb un cas de responsabilitat administrativa derivada de la mort d'un pacient, el Sr. Arcos, que havia rebut tractament mèdic inadequat a l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell. El tribunal ha confirmat la sentència anterior que estableix que hi havia un error de diagnòstic per part del metge, però no ha quedat acreditat el vincle de causalitat directe entre aquest error i la mort del pacient. Tanmateix, el tribunal ha reconegut el dret de la vídua del Sr. Arcos, la Sra. Montenegro, a rebre una indemnització de 18.000 euros pel patiment innecessari del seu marit entre el 27 i el 29 d'abril de 1998. La sentència també declara que la desestimació tàcita de la sol·licitud de responsabilitat administrativa no és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa. Finalment, el tribunal no ha efectuat cap condemna en costes. Sentència Magistrats Bernard Plagnet Marie Conte Albert Andrés Pereira TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA Sala Administrativa Núm. de Protocol: AD-0018-2/2011 Núm. de Rotlle: TSJA-056/11 S E N T È N C I A NÚM. 11-2012 PARTS: Apel·lant: Aguilar Representant: Morillo Advocat: Roda Apel·lada: Montenegro i Arcos Representant: Nuñez Advocat : Villalba COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL: President : M.I. Sr. Bernard Plagnet Magistrats: M.I. Sr. Albert Andrés Pereira M.I. Sra. Marie Conte A la vila d'Andorra la Vella, el dos de març del dos mil dotze. El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0018-2/2011. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet el qual expressa el parer del Tribunal. Antecedents de fet A N T E C E D E N T S D E F E T 1.- Els interessats van interposar recurs contra la desestimació per silenci de la reclamació de responsabilitat administrativa del Aguilar. 2.- En la sentencia del 6 de juny del 2011, el Tribunal des Batlles ha estimat en part la demanda formulada pels Srs. Montenegro i Sr. Arcos. 3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 6 de setembre del 2011, el Aguilar estima en síntesi: Una encertada diagnosi no hagués pogut alleugerir el dolor del Sr. ENTITY_8: ha estat provat en autes que, a part de la mort, el dolor també era inevitable. La Sra. Montenegro no ha acreditat ser hereva del Sr. Arcos, i no pot cobrar el pretium doloris del difunt. Demana la condemna de l'adversa al pagament de les costes processals. En la seva contesta de data 29 de setembre del 2011, el Aguilar precisa que no pot donar-se per acreditat el nexe causal entre l'error de diagnosi i la mort i el pretium doloris hauria de ser el que s'ha fixat pel Tribunal de Batlles. El Aguilar ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 24 d'octubre del 2011. 4.- En el seu recurs d'apel·lació de data 13 de setembre de 2011, els Srs. Montenegro i Sr. Arcos estimen en síntesi: El vincle de causalitat entre la negligència del metge i el resultat de mort ha quedat acreditat: les possibilitats de viure del Sr. Arcos depenien fonamentalment de la rapidesa en el diagnòstic i de quina fos la causa productora de l'hemorràgia. Demana que s'atorgui a la Sra. Montenegro en concepte d'indemnització pel dolor patit pel seu marit la quantitat de 30 000 EUR. Demanda la condemna del Aguilar a satisfer als demandants la quantitat de 118 085,08 EUR. Demana la condemna de la part adversa al pagament de les costes processals. 5è- En la seva contesta de data 29 de setembre del 2011, els Srs. Montenegro i Arcos precisen Que no és cert que s'hagi provat que el dolor patit pel Sr. Arcos fos inevitable. Han acreditat haver estat declarats hereus del difunt per les autoritats de Portugal. Els interessats han confirmat aquests arguments en el escrit de conclusions de data 11 d'octubre del 2011. 6è.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir. Fonaments de dret F O N A M E N T S D E D R E T Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia. Segon.- Els fets són els següents (Sentencia del Tribunal de Corts de data 20 de gener del 2009, f. 47): El 27 d'abril de 1998, vers les 1:40 hores, el Sr. Arcos es personà al Servei d'Urgències de l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell amb un mal de cap molt intens. El metge de servei en aquell moment practicà al Sr. Arcos un interrogatori mèdic; li va donar tractament farmacològic i li va donar d'alta unes hores més tard. L'endemà el Sr. Arcos va continuar tenint mal de cap. En empitjorar el dolor al cap, el Sr. Arcos acudí novament al Servei d'urgències el dia 29 d'abril del 1998 a les 00: 47 hores, on va perdre el coneixement i entrà en coma pocs instants després de ser atès per la doctora que estava de guàrdia, essent diagnosticat d'hemorràgia cerebral i posteriorment traslladat en helicòpter a l'Hospital de Rangueil a Toulouse, on morí el dia ***, a conseqüència de la mateixa, malgrat haver estat intervingut sense resultat. La responsabilitat administrativa suposa l'existència d'una falta de servei, l'existència d'un vincle de causalitat entre la falta i el perjudici i l'existència d'un perjudici. Tercer.- Sobre la falta de servei: Resulta de l'examen de l'expedient que hi va haver un error de diagnòstic el dia 27 d'abril de 1998. Els perits estimen: "Si s'haguessin esgotat els procediments ordinaris de diagnòstic és molt probable que la orientació diagnòstica hauria anat en la direcció correcta. Com de la documentació consultada no es pot arribar a la conclusió de que això es fes d'aquesta forma, és molt probable que amb l'aplicació dels esmentats mitjans diagnòstics es pogués determinar l'origen de la cefalalgia" (v. f. 33) Com ho diu la sentencia recorreguda (fonament de dret Quart), aquest error de diagnòstic constitueix una falta de servei en el sentit de l'article 59-1 del Codi de l'administració, en la modalitat de funcionament del servei en condicions tècnicament defectuoses. La sentencia s'ha de confirmar sobre aquest punt. Quart.- Sobre l'existència d'un vincle de causalitat entre la falta i el perjudici: Aquesta qüestió ha estat examinada en el curs del procediment penal. Les apreciacions jurídiques no vinculen la jurisdicció administrativa, però constitueixen un element important d'apreciació, compte tingut de les garanties aportades pel procediment penal. En la seva sentencia de data 27 de novembre de 2009, la Sala Penal del Tribunal Superior ha jutjat : « Atès el contingut dels informes pericials, la conclusió no pot ser altra que la manca de relació de causalitat entre l'error en el diagnòstic i la mort del Sr. Arcos a l'Hospital de Rangueil » (v. f. 67) Per conseqüent, no ha quedat acreditat el vincle de causalitat directe entre la negligència del metge i el resultat de mort i la sentència s'ha de confirmar sobre aquest punt. Sobre el « pretium doloris » vinculat al sofriment del Sr. Arcos entre el dia 27 d'abril del 1998 i la seva intervenció quirúrgica a Toulouse, el perit escriu : « En aquest cas s'han de considerar tant el dolor físic (cefalalgies intenses que va suportar durant dies) com la sensació psicofísica de gravetat i pèrdua de funcions superiors que també va suportar de forma progressiva des de l'inici de l'hemorràgia fins a la intervenció a la que va arribar amb una puntuació de l'escala de coma de Glasgow baixa (entre 3 i 5), però suficient per percebre, o dit d'un altra forma insuficient per evitar que sentís dolor i/o no s'adonés de la situació de deteriorament progressiu que patia » (v. f. 74) El vincle de causalitat és, per conseqüent, acreditat entre l'error de diagnòstic i el patiment innecessari del Sr. Arcos entre el 27 i el 29 d'abril de 1998. Cinquè.- Sobre el perjudici: La conclusió del perit és : «en una escala de l'1 al 7, el « pretium doloris », s'hauria de valorar en la franja alta amb un valor entre 5 i 6» (v. f. 74) La sentència ha fixat una indemnització de 18.000 EUR, la qual cosa correspon a la franja alta entre 5 i 6. La sentencia s'ha de confirmar sobre aquest punt. Sisè.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància. D E C I S I Ó En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix: Primer: Desestimar els recursos d'apel·lació presentats pel Aguilar i per la Sra. Montenegro i el Sr. Arcos. Segon: Confirmar la sentència recorreguda i declarar que la desestimació tàcita de Aguilar de la sol·licitud de responsabilitat administrativa formulada en data 29 de novembre del 2010, no és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa. Tercer: Declarar el dret de la Sra. Montenegro a ésser indemnitzada pel Servei Andorra d'Atenció Sanitària, en la quantitat de 18.000 EUR, augmentada amb els interessos legals comptadors des de la data de la fermesa d'aquesta sentència. Quart : No efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentència és ferma i executiva. Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal. Subir Diccionario RAE