STSJ Andorre, Sala Administrativa, 17 mai 2012, ROJ STSJAD 206/2012 (ECLI:AD:TSJADAD:2012:206)
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorre, Sala Administrativa, 17 mai 2012, ROJ STSJAD 206/2012 (ECLI:AD:TSJADAD:2012:206), recours n° 69/11, Lire sur source officielle
Remarque liminaire : la référence fournie à l'état brut (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence canonique retenue est celle figurant dans le texte intégral de la décision (ROJ et ECLI).
Faits et procédure
M. Salas, assuré auprès de la Caisse andorrane de sécurité sociale (CASS), a fait l'objet de décisions de la CASS des 17 novembre 2010 et 20 décembre 2010 mettant fin à son arrêt de travail pour incapacité temporaire. Il a saisi la Sección Administrativa de la Batllia, qui, par jugement du 30 juin 2011, a annulé ces décisions et reconnu son droit à la poursuite de l'arrêt de travail ainsi qu'à l'indemnisation des prestations non perçues.
La CASS a interjeté appel. Elle soutenait que la pathologie de l'assuré était consolidée, comme l'avait établi l'expertise ordonnée en première instance, et que le maintien de l'arrêt n'était dès lors pas justifié. L'assuré a conclu au rejet de l'appel, estimant que le premier juge avait correctement apprécié les preuves et interprété les normes applicables.
Les parties ayant substitué les plaidoiries par des conclusions écrites, la Sala Administrativa du Tribunal Superior de Justícia a statué sans audience orale. La composition de la formation est la suivante : Bernard Plagnet (président), Albert Andrés Pereira (rapporteur) et Pere Pastor Vilanova.
Les faits médicaux retenus par la juridiction résultent du rapport d'expertise. L'assuré, dont la main gauche est la main dominante, a subi l'amputation du quatrième doigt à la suite d'un sarcome épithélioïde. Une lymphadénectomie, suivie de radiothérapie, a entraîné une légère atrophie musculaire et un risque de lymphœdème. Une nouvelle tumeur au niveau de la fesse et de la région périnéale gauches, ainsi qu'un nodule radiologiquement non spécifique, doivent faire l'objet d'un contrôle.
Question de droit
La question posée était de savoir si la décision de la CASS, qui avait mis fin à l'incapacité temporaire avec effet au 1er décembre 2010, était procédurément et substantiellement fondée au regard des articles 143 et suivants de la loi n° 17/2008 du 3 octobre 2008 sur la sécurité sociale. Plus précisément, il s'agissait de déterminer si l'état de santé de l'assuré, tel qu'établi par l'expertise, justifiait l'alta médicale, en dépit de la nécessité de contrôles ultérieurs.
Le tribunal a par ailleurs dû répondre à une question préalable de compétence, tranchée au moyen de l'article 39.3 de la Loi qualifiée de la justice.
Solution et dispositif
Le tribunal retient que l'expertise établit une pathologie « estabilitzada », permettant à l'assuré d'exercer des activités professionnelles sédentaires ou n'impliquant pas d'efforts du bras gauche, sous réserve de l'évolution ultérieure. Il en déduit que les décisions de la CASS sont « ajustades a dret ». L'appel est accueilli, le jugement de première instance est infirmé, et les décisions administratives sont confirmées.
Le dispositif est rédigé comme suit, en version originale puis en traduction française :
« 1r.- Estimar el recurs d'apel·lació que formula la representació de la CASS contra la sentència dictada el 30 de juny de 2011 per la Secció Administrativa de la Batllia, la qual es revoca i deixa sense efecte. »
« 1°. — Accue
Sentència
Núm. de Protocol: SS-0006-2/2011 Núm. de Rotlle: TSJA-069/11
S E N T È N C I A NÚM. 44-2012
PARTS:
Apel·lant: CASS
Representant: Alfaro
Advocat: Cepeda
Apel·lada: Sr. Salas
Representant: ídem
Advocat: Nuñez
A la vila d'Andorra la Vella, el disset de maig del dos mil dotze.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0006-2/2011.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.
A N T E C E D E N T S D E F E T
1r.- La sentència de 30 de juny de 2011 de la Secció Administrativa de la Batllia va estimar la demanda formulada pel Sr. Salas contra la CASS, en què sol·licitava l'anul·lació de les resolucions d'aquest organisme de 17 de novembre de 2010 i 20 de desembre de 2010, així com que es declarés el dret de l'agent a continuar de baixa laboral i el reconeixement de les indemnitzacions que ha deixat de percebre.
2n.- La representació de la Caixa Andorrana de Seguretat Social va interposar recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència, que fonamenta en què la patologia que presenta l'assegurat es troba consolidada, com ha posat de relleu el dictamen pericial practicat en la primera instància, de manera que resulta improcedent mantenir la situació de baixa laboral de l'interessat.
3r.- La representació del Sr. Salas ha sol·licitat la desestimació del recurs, en considerar que la sentència ha realitzat una adequada valoració de les proves practicades i una correcta interpretació de les normes aplicables al cas.
4t.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- La qüestió discutida en aquest procés, que té per objecte examinar si resultava procedent l'alta mèdica acordada per la ORG_0 amb efectes del dia 1 de desembre de 2010, ha de ser resolta d'acord amb els criteris que resulten dels articles 143 i següents de la Llei 17/2008, de 3 d'octubre, de la seguretat social, que regulen les prestacions d'incapacitat temporal.
L'article 146 de l'esmentada llei disposa que "l'àrea de control sanitari de la CASS pot, durant tot el període en què la persona assegurada percep la prestació econòmica, convocar les persones beneficiàries de prestacions econòmiques i realitzar qualsevol activitat que tingui per objecte comprovar el manteniment dels fets i de la situació que va ser la causa origen de la prestació".
L'apartat 2n. del mateix precepte disposa que "quan la CASS, a la vista de les seves activitats de comprovació i després d'haver escoltat als prestadors de serveis de salut que li han prescrit la baixa, considera que la persona assegurada es troba en condicions de tornar a treballar, ha de donar-li l'alta mèdica".
D'altra banda, l'article 149 de la llei determina que les prestacions econòmiques per incapacitat laboral s'estableixen per un període màxim de dotze mesos a comptar de la primera constatació mèdica, i que "les pròrrogues s'atorguen per períodes màxims de sis mesos, i són renovables fins a l'expiració del tercer any que segueix la primera constatació mèdica, sempre que la CASS consideri probable una represa de l'activitat durant els propers mesos i mentre no acordi l'alta de la persona assegurada abans d'expirar el dit termini, amb atorgament de pensió d'invalidesa, si correspon".
En darrer terme, segons l'article 151 de la llei, "la prestació econòmica d'incapacitat temporal s'extingeix pel decurs del termini màxim establert, per ser donada d'alta la persona assegurada, per haver-li reconegut la prestació d'invalidesa o per mort de la persona assegurada".
Tercer.- Como ha declarat una reiterada jurisprudència relativa a la normativa anterior, que resulta perfectament aplicable en el present cas, d'aquesta regulació en resulta que l'abonament de les prestacions de salari es pot perllongar, en el cas de malalties de llarga durada, fins a un període total de tres anys, però sempre amb la perspectiva de què, durant aquest temps, l'assegurat pugui assolir el seu guariment o, en altre cas, mantenir l'estabilitat del seu estat de salut mitjançant un tractament adequat.
Per contra, quan es tracta de seqüeles consolidades, o fins i tot progressives, la CASS podrà acordar el cessament de les prestacions d'incapacitat temporal i el correlatiu reconeixement d'una invalidesa per malaltia quan l'interessat pateixi una disminució de la capacitat de treball d'almenys el 60%, tal i com ho disposa l'article 166 de la Llei de la seguretat social.
Quart.- En el cas que ara s'examina, com resulta de l'informe pericial, l'agent va patir l'amputació del quart dit de la mà esquerra, que és la dominant, com a conseqüència d'un sarcoma epiteloide, així com una linfadenectomia que ha provocat una lleugera atròfia muscular, amb risc de linfedema, secundària a la cirurgia ganglionar i la radioteràpia posterior. També presenta un nova tumoració a nivell de la natja i zona perineal esquerres i un nòdul inespecífic des del punt de vista radiològic, que han de ser objecte de control.
Segons les conclusions del dictamen, la patologia està estabilitzada i pot realitzar activitats laborals sedentàries o que no impliquin esforços del braç esquerre, ja que en cas contrari podria patir un linfedema. Tot això, sens perjudici dels resultats que ofereixin els control mèdics posteriors que ha d'anar realitzant l'interessat.
El resultat d'aquest informe obliga a concloure que les resolucions de la ORG_0 que van donar d'alta l'interessat resulten ajustades a dret, ja que, segons la normativa a què s'ha fet referència, la patologia es troba actualment estabilitzada. És cert que l'agent ha de ser objecte de controls posteriors, però aquest fet no altera la referida conclusió, tot i que la posterior evolució de la malaltia podria donar lloc a una nova situació de baixa laboral, en funció de les circumstàncies que concorrin.
D E C I S I Ó
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
1r.- Estimar el recurs d'apel·lació que formula la representació de la CASS contra la sentència dictada el 30 de juny de 2011 per la Secció Administrativa de la Batllia, la qual es revoca i deixa sense efecte.
2n.- Desestimar la demanda formulada pel Sr. Salas contra les resolucions de la ORG_0 de 17 de novembre de 2010 i 20 de desembre de 2010, les quals es confirmen en ser ajustades a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.
3r.- No fer un especial pronunciament sobre les costes causades en ambdues instàncies.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Subir
Diccionario RAE