SENTÈNCIA En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el 25 de setembre de 2012. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- En les actuacions del procediment ordinari núm. 581-6/2010 instades per la societat "Sarabia" contra la societat "Carranza", en data 2 de febrer de 2012, l'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "Estimar la demanda interposada per la representació processal de la societat Sarabia contra la societat Carranza, condemnant aquesta darrera a pagar a l'agent l'import de 27.266'36 euros, que serà incrementat pels interessos legals comptadors a partir del dia 14 d'abril de 2.011, i fins al total pagament del deute, així com al pagament de les costes processals causades amb inclusió expressa dels honoraris d'advocat i de procurador". II.- La societat "Carranza" ha interposat recurs d'apel·lació contra la sentència d'instància. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova. FONAMENTS DE DRET I.- La societat "Carranza" s'alça contra la sentència de la instància pels motius següents: el representant de "Sarabia" havia confessat que el preu de l'obra era funció dels metres quadrats reals de l'obra, tractant-se d'una fórmula usual en l'àmbit de la construcció; la càrrega de la prova sobre la base del preu pactat era a càrrec de l'agent; els albarans no eren signats perquè la contractació era per metres quadrats; l'encarregat de cada obra era sempre present; els albarans i factures aportades no tenien valor probatori; no havia cobrat l'obra degut a la mala execució dels treballs executats per l'adversa; "Sarabia" era investigada per constants falsificacions de documents. II.- És pacífic que "Carranza" va sots-contractar "Sarabia" per realitzar treballs de construcció en quatre obres. La demanda de "Sarabia" persegueix la condemna de la part adversa a satisfer l'import de 27.266,36 EUR (29.766,36 EUR - 2.500 EUR ja satisfets anteriorment), pretensió que ha estat estimada pel Tribunal a quo. A títol preliminar, el fet que "Sarabia" pugui ser investigada per un frau a la seguretat social, segons fonts periodístiques, no converteix en sospitosa la relació d'albarans i factures presentada per aquesta, en base al principi constitucional de presumpció d'innocència. Tanmateix, cal ressaltar que els motius d'oposició continguts en els escrits d'al·legacions són els únics que podia examinar el jutjador d'instància i ara aquesta Sala, de conformitat amb les regles del procés degut. Per tant, els nous mitjans obstatius esgrimits en fase de conclusions i ara en tràmit d'apel·lació (obra defectuosa; costum, en el ram de la construcció, de facturar el preu segons els metres quadrats de l'obra) no poden ser tinguts en compte. Efectivament, l'escrit de contesta de la defenent només referia que les factures reclamades corresponien a treballs, realitzats fora de pressupost, comptabilitzats "per hores no justificats" i que es procediria al seu pagament si la direcció facultativa de l'obra acceptava el seu pagament fora de pressupost (foli 236). La rèplica de la demandada es remetia a l'escrit de contesta (foli 243). En tràmit de conclusions, la societat "Carranza" reconeix finalment la realització de treballs fora de pressupost, però que aquests serien satisfets "prenent com a mesura de comptabilitat, els metres quadrats reals de l'obra, tal i com s'havia pactat" (foli 268). Aquesta darrera condició no podia ser examinada ni davant el Tribunal de Batlles ni ara per davant aquesta Sala, en tractar- se d'una qüestió nova invocada extemporàniament i que no ha pogut ser rebatuda mitjançant prova per part de "Sarabia". Això no obstant, a partir del moment en què "Carranza" reconeix la realització efectiva dels treballs, els quals no podien ser ignorats pel seu encarregat doncs l'interessat era sempre present a les obres segons les seves pròpies afirmacions ("no és cert que en les obres en que estaven treballant Sarabia, no hi havia ningú ... almenys el que sí que estava cada dia de sol a sol era l'encarregat de l'obra ...", foli 266), ha de respondre del seu pagament. És veritat que cap albarà està signat, això però, ja hem dit que la feina no es discuteix, a qual cosa s'ha d'afegir que les factures han de presumir-se correctes puix la recurrent no aporta cap prova tendent a qüestionar el nombre d'hores facturades ni el preu horari practicat. Respecte de la confessió en judici del legal representant de "Sarabia", l'interessat va respondre a la 1a pregunta "Digui com és cert que ORG_0 el va subcontractar en l'obra d'autes fixant com a base de comptabilització dels treballs en metres quadrats" (foli 248): "Manifesta que no és cert, que van ser per metres quadrats i en hores d'administració totes" (foli 285). Aquesta resposta no significa que el preu pactat era exclusivament funció de la superfície construïda, com defensa la recurrent, sinó que s'adiu als documents presentats per la demandant on, per exemple, dues factures relacionen hores de treball però també metres construïts (folis 163 i 227). Per acabar aquest apartat, escau afegir que, a costat del consentiment, almenys implícit, de "Carranza" a la feina duta a terme, la recurrent tampoc explica perquè va pagar l'import de 2.500 EUR a "Sarabia" el dia 28 de maig de 2010 (foli 23), és a dir entre la data d'emissió de la darrera factura reclamada i la citació a judici (22 d'octubre de 2010), malgrat no disposar de l'acord de la direcció facultativa de l'obra ni dels amidaments que ara requereix. Fins i tot si examinéssim l'argument descartat, tampoc es pot sostenir seriosament l'existència d'un pacte verbal que remuneraria els treballs fora de pressupost en funció dels metres quadrats construïts. En efecte, d'una banda, sobta el pagament dels 2.500 EUR quan enlloc consta l'amidament de superfícies. D'altra banda, la gran majoria de treballs reclamats no corresponen a elements constructius, tota vegada que interessen portar grava, llençar escombraries, netejar espais, transportar material, obrir rases, tallar ferro (...) El sistema de pagament al·legat per "Carranza" apareix, per tant, inadaptat. Per tot l'exposat, s'imposa denegar el recurs d'apel·lació de la societat "Carranza". III.- La desestimació del recurs suposa la condemna de la societat recurrent a satisfer les costes judicials per la regla del venciment (arg. codi 7, 51, 5), inclosos honoraris d'advocat i de procurador. Decisio Vistos la legislació vigent i els usos i costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX DESESTIMAR el recurs d'apel·lació formulat per la societat "Carranza"; CONFIRMAR la sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles del dia 2 de febrer de 2012; condemnar la societat "Carranza" a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada, inclosos honoraris d'advocat i de procurador. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE