STSJAD ANDORRA, a 18 d'octubre del 2012 - ROJ: STSJAD 247/2012
Confirmation
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé18 octobre 2012
Numéro297/11
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJAD 247/2012, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 18 octobre 2012
> Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 18 octobre 2012, STSJAD 247/2012 (ECLI:AD:TSJADAD:2012:247), recours n° 297/11 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Par contrat du 3 novembre 2006, la société Gálvez a promis irrévocablement de vendre à M. Andrade un appartement situé dans la paroisse de Canillo, moyennant un prix global de 271 632 EUR. Le contrat prévoyait un échelonnement du paiement, avec des versements partiels, dont une série d'effets mensuels, et la remise de la possession au moment de la signature de l'acte authentique de vente.
Le contrat comportait plusieurs clauses déterminantes. La clause 2.3 stipulait que, si le promettant acquéreur n'avait pas signé l'acte authentique dans un délai maximal de deux mois à compter d'une mise en demeure (*requeriment*), le contrat serait « automatiquement résolu et sans effets », l'acquéreur perdant au profit du vendeur 30 % des sommes versées à titre d'indemnité. La clause 4.2 organisait la mise en demeure en cas de retard de paiement, le vendeur disposant alors d'une option entre la résolution, avec retenue de 30 %, et la poursuite du contrat assortie d'intérêts de retard. La clause 4.4 prévoyait qu'en cas de résiliation unilatérale et injustifiée par l'acquéreur, celui-ci perdrait l'ensemble des sommes versées à titre de clause pénale.
Entre février et mai 2009, des échanges de courriels électroniques ont eu lieu entre la société venderesse et M. Calderón, qui se présentait comme agissant pour un groupe de quatre acquéreurs, dont M. Andrade. Ce dernier a fait l'objet, le 15 mai 2009, d'une transmission de renonciations au contrat. Par lettre du 10 juillet 2009, la société a notifié à M. Andrade que la renonciation était effective à compter de cette date. Le conseil de M. Andrade a contesté, le 5 octobre 2009, toute volonté de renonciation, affirmant que les contrats demeuraient en vigueur.
Par lettre du 10 mars 2010, la société a maintenu la thèse d'une renonciation unilatérale et injustifiée, tout en indiquant qu'elle pourrait reconsidérer sa position si les acquéreurs manifestaient une volonté « non équivoque, pure et simple » d'acquérir dans un délai de trente jours naturels. Le conseil de M. Andrade a répondu, le 6 avril 2010, que cette lettre valait mise en demeure au sens de la clause 2.3, avec un délai expirant le 16 mai 2010.
M. Andrade a saisi le Tribunal de batlles, en réclamation de la somme de 34 500 EUR, avec
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 18 d'octubre del 2012 - ROJ: STSJAD 247/2012
I. Faits, cadre procédural et contexte du litige
A. Origine du litige et prétentions des parties
STSJAD 247/2012, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 18 octobre 2012
Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 18 octobre 2012, STSJAD 247/2012 (ECLI:AD:TSJADAD:2012:247), recours n° 297/11 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Par contrat du 3 novembre 2006, la société Gálvez a promis irrévocablement de vendre à M. Andrade un appartement situé dans la paroisse de Canillo, moyennant un prix global de 271 632 EUR. Le contrat prévoyait un échelonnement du paiement, avec des versements partiels, dont une série d'effets mensuels, et la remise de la possession au moment de la signature de l'acte authentique de vente.
Le contrat comportait plusieurs clauses déterminantes. La clause 2.3 stipulait que, si le promettant acquéreur n'avait pas signé l'acte authentique dans un délai maximal de deux mois à compter d'une mise en demeure (requeriment), le contrat serait « automatiquement résolu et sans effets », l'acquéreur perdant au profit du vendeur 30 % des sommes versées à titre d'indemnité. La clause 4.2 organisait la mise en demeure en cas de retard de paiement, le vendeur disposant alors d'une option entre la résolution, avec retenue de 30 %, et la poursuite du contrat assortie d'intérêts de retard. La clause 4.4 prévoyait qu'en cas de résiliation unilatérale et injustifiée par l'acquéreur, celui-ci perdrait l'ensemble des sommes versées à titre de clause pénale.
Entre février et mai 2009, des échanges de courriels électroniques ont eu lieu entre la société venderesse et M. Calderón, qui se présentait comme agissant pour un groupe de quatre acquéreurs, dont M. Andrade. Ce dernier a fait l'objet, le 15 mai 2009, d'une transmission de renonciations au contrat. Par lettre du 10 juillet 2009, la société a notifié à M. Andrade que la renonciation était effective à compter de cette date. Le conseil de M. Andrade a contesté, le 5 octobre 2009, toute volonté de renonciation, affirmant que les contrats demeuraient en vigueur.
Par lettre du 10 mars 2010, la société a maintenu la thèse d'une renonciation unilatérale et injustifiée, tout en indiquant qu'elle pourrait reconsidérer sa position si les acquéreurs manifestaient une volonté « non équivoque, pure et simple » d'acquérir dans un délai de trente jours naturels. Le conseil de M. Andrade a répondu, le 6 avril 2010, que cette lettre valait mise en demeure au sens de la clause 2.3, avec un délai expirant le 16 mai 2010.
M. Andrade a saisi le Tribunal de batlles, en réclamation de la somme de 34 500 EUR, avec
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Reproduction verbatim
« Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent: »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STSJAD ANDORRA, a 18 d'octubre del 2012 - ROJ: STSJAD 247/2012 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (confirmation), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
Reproduction verbatim
« I.- El Sr. Andrade va presentar davant de l'Hble. Batllia, demanda a tramitar pel procediment ordinari contra la societat Gálvez, en reclamació de la quantitat de 34.500 EUR, en concepte de resolució del contracte de compravenda pactat entre les parts el dia 3 de novembre del 2006, més els interessos legals a comptar del 16 de maig del 2010, juntament amb condemnació de la demandada al pagament de les costes judicials inclosos els honoraris d'advocat i procurador. »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Reproduction verbatim
« Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 18 octobre 2012 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Sentència
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC-297/11
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella,
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- El Sr. Andrade va presentar davant de l'Hble. Batllia, demanda a tramitar pel procediment ordinari contra la societat Gálvez, en reclamació de la quantitat de 34.500 EUR, en concepte de resolució del contracte de compravenda pactat entre les parts el dia 3 de novembre del 2006, més els interessos legals a comptar del 16 de maig del 2010, juntament amb condemnació de la demandada al pagament de les costes judicials inclosos els honoraris d'advocat i procurador.
II.- La societat Gálvez va oposar-se a les pretensions de la part agent, contestant que els Srs. O. i R.J. i R.G. van rescindir a principis del mes de maig de 2009 i de forma unilateral i injustificada els contractes de promesa de compravenda, essent d'aplicació la part quarta de l'apartat 4 dels predits contractes; que subsidiàriament el contingut de la carta de data 16 de març del 2010 en cap cas es un requeriment per escripturar, sinó una oferta per anul·lar la rescissió contractual unilateral i injustificada efectuada pel defenent.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 297/11 — Décision commentée
III.- Per sentència de data 27 de juliol del 2011 l'Hble. Tribunal de Batlles, secció civil, estimant íntegrament la demanda de l'agent va condemnar a la societat Gálvez a restituir al Sr. Andrade la suma de 34.500 EUR, augmentada dels interessos legals produïts d'ençà el dia 16 de maig del 2010, amb expressa condemna en costes d'aquesta instància a la societat defenent, de conformitat amb la fonamentació jurídica de la present resolució.
IV.- Contra aquesta sentència la societat ORG_0 ha interposat recurs d'apel·lació.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.
FONAMENTS DE DRET
I.- En base del seu recurs la societat Gálvez manifesta: que el Sr. V. representava en tant que integrant d'un grup de 4 inversors que volien adquirir immobles en la promoció d'aquesta societat; que resta provat en autes que les actuacions del Sr. J. i del seu representant Sr. V., anteriors i posteriors al mes de maig de 2009, acrediten el fet que el demandant va rescindir, a principis del predit mes, de forma unilateral i injustificada el contracte de promesa de compravenda; que subsidiàriament, pel cas que es consideri que el demandant no va rescindir el contracte al mes de maig de 2009, resta clar que aquest continua vigent per les parts; que el Sr. J. opti, perquè li convé, car no vol complir el contracte, per considerar l'oferta de reconducció com un requeriment per atorgar l'escriptura pública de compravenda no vol dir que ho sigui, car manca la voluntat d'aquesta part d'efectuar el requeriment; que restant el contracte vigent l'adversa es troba en una posició de mora per la manca de pagament de la quantitat de 12.908 EUR.
II.- Són fets pacífics: que per contracte del dia 3 de novembre del 2006, la societat Gálvez va prometre irrevocablement vendre al Sr. Andrade les unitats immobiliàries següents: apartament identificat com a Bloc X, planta X i porta X de la construcció del conjunt conegut com a X a la Parròquia de Canillo, amb una plaça d'aparcament amb número pendent d'assignació, mitjançant un preu global convingut de 271.632 EUR a satisfer de la manera següent: "a) en quant a la quantitat de 12.000 EUR la part prometent venedora reconeix haver-los rebut a compte en data 9-03-06 (...). b) en quant a la quantitat de 25.000 EUR, es reben en aquest acte, constituint el present contracte la més cabal i eficaç carta de pagament (...). c) en quant a 18.000 EUR es pagaran mitjançant 15 rebuts de 1.200 EUR essent el primer l'u gener del 2007, i el primer de cada mes correlativament, domiciliats a l'entitat bancària designada pel comprador, més a continuació, el mes següent del darrer abonat per aquest concepte, un rebut per import de 12.908 EUR (...). d) el lliurament de la possessió de la unitat immobiliària es farà a l'entrega dels restants 203.724 EUR, al moment de l'atorgament de la corresponent escriptura de compravenda (...)". Les parts varen igualment convenir: "2.3- Si la part prometent compradora no atorgués l'escriptura de compravenda en un termini màxim de 2 mesos a comptar de la data de requeriment, aquest contracte automàticament resolt i sense efectes i la part prometent compradora perdrà a favor de la part prometent venedora, en concepte d'indemnització per danys i perjudicis, els 30% de les quantitats fins aleshores abonades (...). 4.2- En cas de mora, la prometent venedora haurà de requerir a la prometent compradora per a que, en un termini no superior a 5 dies procedeixi a liquidar els imports adeudats i els interessos meritats. Transcorregut l'esmentat termini sense la realització del pagament, la prometent venedora podrà optar per declarar el contracte unilateralment resolt (...) o bé continuar comminant a la part prometen compradora pel pagament del deute, afegint els interessos(...). La resolució comportarà la pèrdua de tots els drets adquirits sobre les unitats immobiliàries objecte del present contracte (...). 4.3- Operada la resolució per comunicació notarial, la part prometent venedora efectuarà la liquidació de les quantitats lliurades anteriorment per la part prometent compradora, amb deducció de les despeses i els interessos que siguin aplicables, i del saldo resultant, retindrà el 30% en concepte d'indemnització per incompliment, posant la resta a disposició de la prometent compradora I(...). 4.4- En el supòsit de rescissió unilateral i injustificada per part de la part prometent compradora, aquesta perdrà tots els imports satisfets fins a la data a favor de la prometent venedora en concepte d'arres penals".
En data 3 de febrer del 2009 el Sr. Calderón va enviar a la societat Gálvez un correu electrònic dient: "Si no estoy equivocado actualmente tenemos pendientes 5 letras de 1.200 EUR más la última de 15.447 EUR. Actualmente nos es imposible atender les letras emitidas por falta de liquidez. En un último intento antes de renunciar les propongo una rebaja del precio final de manera que lo entregado hasta la fecha y el importe de la hipoteca pendiente sea el precio final del apartamento. De este modo podemos negociar la hipoteca pendiente con la entidad y ver la viabilidad de seguir adelante con la compra. De no ser así no tendremos más opción que renunciar a lo entregado y desistir de la compra tal y como ya lo ha hecho algún compañero (...)". El dia 6 de maig el Sr. V. va enviar a la societat Gálvez un nou correu electrònic manifestant que: "La situación económica lejos de mejorar ha ido empeorando para todos. Actualmente ninguno de los cuatro compradores estamos en situación de hacer frente a los gastos que supone la compra de les viviendas. Es por esto que lamentablemente nos vemos obligados a desistir y renunciar a los pagos efectuados hasta la fecha. Rogamos nos preparen un escrito de renuncia sobre los apartamentos y las cantidades entregadas y se lo devolveremos debidamente firmado". Per correu electrònic de data 15 de maig la societat va enviar al Sr. V. les renúncies dels 4 apartaments relatius als Srs. J.V., Andrade, Salas i Palomo El dia 21 de maig el Sr. V. va contestar: "Solicité las 4 renuncias ya que estaba en contacto con todos ellos y quede en enviárselas a cada uno de ellos. Ya he sido el primero en firmar y responder pero ayer me llamaron los otros tres para ver si podrían volver a tener una reunión y tratar de llegar a un acuerdo para no perder las cantidades entregadas escripturando alguno de los apartamentos." La societat Gálvez va replicar al Sr. V.: "Hemos recibido su escrito (...). Veo que los documentos de los otros tres compradores no están, tal vez yo le entendí mal y le envié los documentos de los 4 pensando que usted actuaba en nombre de todos ellos. Supongo que los demás compradores nos enviarán sus documentos por separado, no es así? (...)".
III.- Del referit intercanvi de correus electrònics la societat Gálvez va considerar que el Sr. Calderón, actuant en nom i representació del Sr. Andrade i d'altres, havia, de manera unilateral i injustificada, rescindit el contracte de promesa de compravenda signat el dia 3 de novembre del 2006. Aquesta anàlisi no es pot admetre per les raons que segueixen.
En efecte, el contracte de promesa de compravenda fou pactat exclusivament entre la societat Gálvez i el Sr. Andrade, sense cap intermediari o representant del prometent comprador; per tant el Sr. Calderón roman una persona totalment aliena a aquest conveni. En l'intercanvi de correu electrònic esmentat entre el Sr. V. i la societat Gálvez en cap moment apareix el nom del Sr. Andrade, i tampoc no consta en el mateix una manifestació clara per part del Sr. V. com que aquest darrer actuava en nom i pel compte del Sr. Andrade. A més a més, el propi representant de la societat Gálvez, el Sr. Querol, en la seva contesta al correu del Sr. V. de data 21 de maig del 2009, manifesta un dubte clar sobre la realitat de la representació del Sr. V. quan escriu: "(...)tal vez yo le entendí mal y le envié los documentos de los 4 pensando que usted actuaba en nombre de todos ellos(...)". Per tant, enfront de la manca d'una manifestació de voluntat expressa del Sr. Andrade i del dubte existent sobre la representació del mateix pel Sr. V., la societat Gálvez no podia enviar al Sr. Andrade la carta del dia 10 de juliol del 2009 en la qual li notificava que: "Atenent les indicacions del Sr. Calderón, en data 15 de maig us varen trametre la renúncia al contracte de compra venda dels pisos a X, tal com ens vareu sol·licitar(...). Entenem que la renúncia es efectiva des d'aquella data, us preguem ens feu arribar els documents degudament signats, per a que, a volta de correu, us puguem trametre l'acceptació i l'alliberament de les vostres obligacions(...)". A més a més la societat Gálvez no podia degudament mantenir aquesta posició, quan, el dia 5 d'octubre del 2009, el Sr. Andrade va fer contestar a l'esmentada carta pel seu lletrat el següent: "(...) els meus clients volen traslladar-los: 1) mai ha existit voluntat d'aquells de renunciar als contractes privats esmentats; 2) dits contractes es consideren en vigor, i res ha succeït per que es pugui interpretar el contrari, i considerar, com resulta de la seva comunicació, que han estat resolts per renúncia nostra;
el fet que altres persones, conegudes o no, hagin optat per aquesta solució, no comporta que els meus clients hagin decidit també renunciar als drets que ostenten en mèrits d'aquells contractes. Així valgui la present comunicació, als efectes de contestar el seu fax, i deixar clar que la posició dels meus representats es mantenir en vigor els contractes privats signats en el seu dia (...)".
La representació o el mandat no es presumeix, sinó que ha de resultar d'una voluntat expressada de manera clara i sense cap ambigüitat del representat o mandant, manifestació de voluntat que no consta en autes per part del Sr. Andrade i que només fa que suposar la societat Gálvez a la lectura dels correus electrònics equívocs del Sr. V., el qual mai ha enunciat expressament que actuava en nom i pel compte del Sr. Andrade. S'ha d'afegir que la renúncia no pot esdevenir efectiva una vegada signat el document que la constata i la concreta, cosa que no es va produir en autes. En conseqüència, no es pot considerar que el Sr. Andrade hagi rescindit unilateralment el contracte de promesa de compravenda d'autes.
IV.- No obstant això, la societat ORG_0, per carta de data 10 de març del 2010, va mantenir la seva posició de considerar que es tractava d'una renúncia unilateral i injustificada del Sr. Andrade, manifestant: "Tot i que a la vostra comunicació manifesteu que mai ha existit una voluntat de renunciar als contractes privats per part dels Srs. J. i G., dels seus fets se'n desprèn tot el contrari; com s'acreditarà arribat el cas(...). El que resulta inqüestionable, és que d'ençà la data en que manifestaren la seva voluntat de desistir unilateralment, els vostres clients han deixat de satisfer els imports parcials contractualment convinguts, arribant a retornar els darrers rebuts girats a tal efecte; el que constitueix la prova fefaent de la seva voluntat de renúncia(...). Així la societat Gálvez es reafirma en les manifestacions efectuades en la seva carta de 10 de juliol de 2009, i en conseqüència de la renúncia unilateral i injustificada, fa seus els imports lliurats fins a la data, a l'empara del pacte 4.4 del contracte, entenent els contractes com resolts. No obstant l'exposat, i únicament cas de que els vostres clients manifestin una voluntat inequívoca, pura i simple, d'adquirir les unitats immobiliàries convingudes en el termini de 30 dies naturals, la societat Gálvez podria reconsiderar la seva posició(...)". A aquest correu, el lletrat del Sr. Andrade va contestar el dia 6 d'abril del 2010: "(...) Els reitero el que ja els vaig exposar en la meva anterior comunicació de 5 d'octubre del 2010 conforme mai ha existit voluntat d'aquells de rescindir unilateralment i injustificada els contractes privats esmentats i que els mateixos es consideren en vigor. De cap forma es pot considerar que el fet d'haver impagat la darrera quota per manca de líquid, comporti resolució contractual unilateral per part dels meus clients. No és d'aplicació el pacte 4.4 i no poden fer seves les quantitats entregades a compte pels meus clients. En tot cas, i en aplicació del pacte 2.3 s'ha de considerar el següent: 1) que la comunicació que em remeten el passat 16 de març, compta com a requeriment per que els meus clients procedeixin a escripturar en un termini de 2 mesos, això és per tot el 16 de maig propvinent. 2) altrament, i arribada aquella data el contracte es consideraria automàticament resolt i sense efectes, i tindrien dret a fer us en concepte de danys i perjudicis el 30% de les quantitats fins aleshores abonades(...)".
Com s'ha dit més amunt, no existint cap manifestació personal clara de renúncia del Sr. Andrade al contracte de promesa de compra venda pactat entre les parts, la societat Gálvez no podia aplicar les disposicions de l'article 4.4 del referit contracte que preveuen que en el supòsit de rescissió unilateral i injustificada per part de la prometent compradora, aquesta perdrà tots els imports satisfets. Tampoc la societat Gálvez no pot considerar que l'impagament de la darrera quota sigui una prova fefaent de la voluntat de renúncia del prometent comprador, ja que aquest supòsit està regulat en el pacte 4.2 del contracte que deixa a la part prometent venedora l'alternativa de resoldre el contracte amb una indemnització corresponent al 30% de les quantitats ja satisfetes, o bé continuar el contracte, afegint al deute interessos de demora.
Ara bé, el Sr. Andrade va interpretar l'atorgament per part de la societat Gálvez d'un termini de 30 dies per manifestar una voluntat inequívoca, pura i simple d'adquirir les unitats immobiliàries convingudes, com un requeriment a escripturar la compravenda. Aquesta interpretació s'ha de valorar. D'una banda, la societat Gálvez no va contestar per oposar-se a l'interpretació feta per l'adversa de la seva proposta, i d'altra banda, del moment que la societat Gálvez no va acceptar les rotundes denegacions de renúncia del Sr. Andrade manifestades en la carta del lletrat d'aquest darrer de data 5 d'octubre del 2009, quina altra manifestació d'una "voluntat inequívoca, pura i simple d'adquirir les unitats immobiliàries convingudes" hi pot haver, fora d'escripturar la promesa de compravenda.
En el termini esmentat no es va atorgar l'escriptura de compravenda, el que determina l'aplicació del pacte 2.3 del contracte que estableix: "Si la part prometent compradora no atorgués l'escriptura de compravenda en un termini de 2 mesos a comptar de la data del requeriment, aquest contracte automàticament resolt i sense efectes i la part prometent compradora perdrà a favor de la part prometent venedora, en concepte d'indemnització per danys i perjudicis, el 30% de les quantitats fins aleshores abonades.
V.- En conseqüència, s'ha de desestimar el recurs i condemnar a la societat Gálvez al pagament de les costes processals de segona instància, en virtut del principi de venciment.
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
Decisio
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
Desestimar el recurs de la societat ENTITY_5;
Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 27 de juliol del 2011 en tots els seus extrems i de condemnar a la societat Gálvez a pagar les costes processals de segona instància.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.