SENTÈNCIA En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el 15 de novembre de 2012. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- La societat ORG_1 va presentar davant de l'Hble. Batllia demanda, a tramitar pel procediment abreujat, contra la Sra. Vélez, en reclamació de la quantitat de 2.658,31 EUR, en concepte de pagament d'unes obres de reforma d'una cuina, amb els interessos legals, a partir del dia 29 de setembre del 2011, data de contesta de l'ordre judicial de pagament, o subsidiàriament d'ençà la data de contesta a la demanda, i de la quantitat de 18,03 EUR corresponents a la taxa judicial de l'escrit d'ordre judicial de pagament, i amb la totalitat de les despeses judicials ocasionades, inclosos honoraris d'advocat i procurador. II.- La Sra. Vélez va plantejar l'excepció de prescripció de l'acció; subsidiàriament, sobre el fons del litigi, es va oposar a les pretensions de la part agent, contestant que el responsable del pagament del deute és la pròpia immobiliària o la propietat, de conformitat amb l'acord pactat l'1 d'octubre del 2008, entre ella mateixa i la ORG_0, amb el consentiment de la part actora. III.- Per sentència de data 26 de març del 2012, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, estimant la demanda de la part agent, va condemnar la Sra. Vélez a pagar a la societat ORG_1, la quantitat de 2.658,31 EUR, incrementada pels interessos legals comptadors a partir del dia 24 de novembre del 2011, així com el pagament de les costes judicials ocasionades, amb inclusió expressa dels honoraris d'advocat i de procurador i taxes del procediment d'ordre judicial. IV.- Contra aquesta resolució la Sra. Vélez ha interposat recurs d'apel·lació. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin. FONAMENTS DE DRET I.- La part que recorre torna plantejar l'excepció de prescripció extintiva de l'acció en base de les disposicions contingudes en el Llibre VII, títol II article 4 de les Constitucions de Catalunya; quant al fons de la demanda, manifesta: que degut a que va deixar el pis objecte d'arrendament, va pactar amb la immobiliària que el dipòsit entregat en garantia fos destinat a sufragar l'import pendent de pagament en concepte de reparació de la cuina que reclama l'adversa, donant-se les parts totalment saldades i finiquitades; que els interessos reclamats per l'adversa haurien d'ésser comptadors, en el seu cas, des de la fermesa de la sentència per aquell import que en resulti. II.- Són fets pacífics que la Sra. Vélez va encomanar a la societat ORG_1, uns treballs de reforma de la cuina del pis que havia arrendat prop de la I. SL; que els dits treballs varen ésser realitzats i que el dia 30 de maig del 2008 l'empresa va presentar una factura pels referits treballs d'un import de 3.158,31 EUR; que el dia 1 d'agost del 2008, la Sra. Vélez va pagar un acompte de 500 EUR; que en data 12 de juliol del 2011 la societat ORG_1 va sol·licitar un ordre judicial de pagament de la quantitat de 2.676,34 EUR contra la Sra. ENTITY_4; que aquesta darrera es va oposar al referit ordre de pagament judicial. III.- S'ha de resoldre prèviament l'excepció de prescripció de l'acció. És cert que l'article 4 del títol II del Llibre VII de les Constitucions de Catalunya preveu que els crèdits dels artesans i menestrals prescriuen en el termini de 3 anys. També és cert que la jurisprudència d'aquesta Sala inclou dins del concepte de menestral i artesà aquell que desenvolupa una feina, un art o un ofici, que sigui de manera individual o mitjançant la constitució d'una societat. En el present cas, els treballs de reforma d'una cuina enumerats en la factura del dia 30 de maig del 2008, corresponen a prestacions d'oficis o tasques manuals, realitzades per un professional de l'àmbit de la ciència o de les arts, i per tant els crèdits que han generat els treballs esmentats, han de ser considerats com crèdits de menestrals o artesans sotmesos a la prescripció triennal. Ara bé, la prescripció sempre pot ésser interrompuda per reconeixement del deute o acte judicial. En el cas que ara s'examina, el termini de prescripció ha de córrer a comptar del 30 de maig del 2008, data de presentació de la factura. Nogensmenys, el dia 1 d'agost del 2008, la Sra. Vélez va abonar un acompte d'un import de 500 EUR, sense negar el deute derivant de la factura del 30 de maig del 2008. Per tant, aquest pagament d'un acompte, corresponent a una execució parcial de l'obligació, constitueix un clar i palès reconeixement de deute que va interrompre la prescripció. Donat que la sol·licitudi d'una ordre judicial de pagament contra la Sra. Vélez va ésser presentat el dia 12 de juliol del 2011 per la societat ORG_1, i a aquesta darrera data no s'havia acomplert totalment el termini de 3 anys a comptar de la seva interrupció. En conseqüència, s'ha de desestimar l'excepció de prescripció de l'acció plantejada per la part defenent. VI.- Respecte al fons del litigi, la Sra. Vélez no pot exonerar-se de complir l'obligació que va pactar, en invocar un pretès acord amb la propietat del pis, ja que d'una banda, no consta en autes el document concretitzant dit acord i provant la seva existència, i d'altra banda, encara que el referit acord existeixi, seria totalment aliè a la societat ORG_1 i per tant inoposable a la mateixa. V.- Pel que fa als interessos legals és just i equitatiu que els mateixos s'hagin de computar a partir de l'oposició a l'Ordre judicial de pagament. VI.- S'ha de desestimar per tant el recurs i condemnar a la Sra. Vélez al pagament de les costes judicials de segona instància, tot limitant els honoraris d'advocat i procurador que l'adversa li podrà reclamar en l'import de 1.000 EUR. Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX Desestimar el recurs de la Sra. ENTITY_4; Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 26 de març del 2012, en tots els seus extrems; Condemnar a la Sra. Vélez al pagament de les costes processals de segona instància, tot limitant a l'import de 1.000 EUR, la part que la societat ORG_1 podrà reclamar- li en concepte d'honoraris d'advocat i procurador, en virtut de la condemna en costes. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE