SENTÈNCIA En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el 15 de novembre de 2012. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- La representació processal de la mercantil Zurita va interposar demanda de data 23-11-2011, envers la mercantil Expósito i els Srs. Manzano i Ferreras, segons la qual sol·licita la condemna solidària dels defenents a satisfer la quantitat de 34.620,38 euros, amb més els interessos demanats i amb imposició de costes processals. La representació processal de la part defenent va oposar-se a la demanda, en data 14-12-2011, i va demanar que es desestimés la demanda en els termes interessats i sense que es condemnés a abonar la totalitat de les costes processals. II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència, de data 9-05-2012, amb la següent part decisòria: "DECIDEIX: que estimant majoritàriament la demanda formulada per l'entitat bancària "Zurita" contra la societat mercantil andorrana per participacions "Expósito" així com contra els Srs. Manzano i Ferreras, ha de condemnar i condemna solidàriament a aquests darrers a pagar a la primera la quantitat global de trenta-quatre mil sis-cents vint euros amb trenta-vuit cèntims (34.620,38.- EUROS), augmentada dels interessos de demora pactats que s'hagin produït d'ençà la data de la última liquidació practicada i fins que sigui íntegrament satisfeta; imposant-los també les costes processals causades de conformitat amb el que preveu el darrer Considerant de la present resolució". III.- La representació processal de la part defenent va interposar recurs contra la sentència d'instància i, en data 19-07-2012, va articular llur escrit de conclusions, segons el qual i pels motius continguts en el mateix demana la revocació de la resolució dictada a la instància. Pel contrari, la representació processal de la part recorreguda, per escrit de data 11-09-2012, en atenció als arguments continguts en el mateix, va sol·licitar la confirmació de la resolució d'instància, amb imposició de les costes d'aquesta alçada. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy. FONAMENTS DE DRET I.- Els motius o greuges en els quals la part defenent fonamenta el seu recurs són, en essència, els que segueixen. En primer terme, entén que la sentència d'instància empara al banc a exigir un interès anyal del 20% sobre la suma deguda, mentre que, al seu parer, la clàusula establerta en el contracte de préstec esdevé nul·la per abusiva, en consonància amb allò establert per aquesta Sala en la seva sentència de 25-02-2010. En segon terme, sustenta que la resolució del contracte de préstec significa no poder exigir ja el compliment d'obligacions contractuals establertes en el contracte de préstec, com són interessos i comissions bancàries. I, en darrer terme, sosté que en el present cas la condemna en costes processals ha de venir mitigada per allò previst a la Novel·la 82, cap. X i si no s'admet la pretensió econòmica de l'agent, a la qual fa referència el segon motiu del recurs, l'estimació parcial de la demanda justificaria la no imposició de les costes processals. II.- Quant al primer dels motius del recurs, en el qual es denuncia l'existència d'un interès del 20% anyal i que la clàusula continguda en el contracte de préstec esdevé nul·la per abusiva i que trenca el principi d'equivalència, es tracta d'un motiu nou, el qual no consta en la contesta a la demanda (cfr. Folis 44 i 45), a la vegada que en l'escrit de dúplica (foli 50), en el qual es poden aclarir, corregir i precisar les pretensions dels escrits rectors, però no incloure noves pretensions, la part defenent no introdueix tampoc l'al·legació de la nul·litat de la clàusula per abusiva per trencar l'equivalència i trobar-se inclosa en un contracte d'adhesió, sinó que argumenta en relació a la prohibició de l'anatocisme. I cap esment es troba tampoc respecte d'aquesta nova pretensió en l'escrit de conclusions (folis 63 i 64). Aleshores, en consonància amb el principi pendente appellatione, nihil innovetur, aquest primer greuge o motiu no pot ésser analitzat, tota vegada que el mateix mai es va articular a la instància i no va ésser objecte d'estudi per part de l'òrgan judicial a quo; la qual cosa impedeix el seu estudi en aquesta alçada. III.- Quant al segon dels motius, pretén el recurrent que la resolució del contracte de préstec comporta també la resolució de les altres obligacions principals i accessòries que va pactar, com són els interessos i comissions també previstos en el pacte vuitè del préstec. Aquest motiu tampoc pot prosperar. Així, les esmentades comissions no formen part de la condemna establerta a la sentència d'instància, per quant en el Considerant II in fine, només s'augmenta la quantitat de 34.620,38 euros amb els interessos, però no amb les comissions, en consonància amb la doctrina que aquesta Sala va establir a la seva sentència de 29-11-2011. Quant als interessos, sustenta la recurrent que si es procedeix a la resolució del contracte, no es poden exigir les prestacions que conté el contracte de préstec, atès que aquestes obligacions del deutor també queden resoltes. Aquest argument no pot ésser acollit perquè la resolució avançada de la relació contractual es conceptua com una facultat atribuïda al creditor en aquelles relacions de tracte successiu, en les quals concorre algun esdeveniment que pot posar en perill la satisfacció de l'interès subjectiu del creditor i se li possibilita que deixi sense efecte el termini en la devolució del numerari establert a favor del deutor. I en aquest cas, és precisament el que succeeix. Davant d'un incompliment del deutor s'insta la resolució del contracte i es dóna per vençuda l'obligació a termini. Però oblida la recurrent que en el contracte de préstec, la clàusula vuitena, contempla les conseqüències de la resolució contractual, entre les quals es troba la meritació dels interessos que qüestiona, de forma que del propi contracte de préstec, font d'obligacions entre les parts i que les vincula, es preveu (clàusula setena) la possibilitat de venciment avançat de la relació a termini i les conseqüències que pel deutor aquest venciment avançat produirà (clàusula vuitena), quant a la meritació d'interessos i comissions. Per tant, des d'aquesta òptica, cap infracció ha comès l'òrgan judicial a quo; ans al contrari, ha donat aplicació a allò que les parts van preveure en el contracte de préstec, amb exclusió de les comissions, en atenció a la doctrina d'aquesta Sala, per la qual cosa no s'aprecia ni s'ha d'acollir el motiu adduït. IV.- En darrer lloc, quant a les costes processals, l'estimació de la demanda ha estat substancial, com argumenta la sentència d'instància, de forma que, segons la doctrina d'aquesta Sala, en aquests casos no es poden aplicar els criteris d'imposició de les costes processals, propis de l'estimació parcial, sinó el del venciment objectiu, quan la pretensió d'una de les parts ha estat acollida de forma quasi íntegra o substancial. Per altra part, la desestimació dels dos motius anteriors impedeix que es pugui apreciar l'existència d'una hipòtesi d'estimació parcial a la instància, a la vegada que justifica, en aquesta alçada, la imposició de les costes processals a la part recurrent (arg. Codi 7,51,5). Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de la mercantil Expósito i els Srs. Manzano i Ferreras contra la sentència, de data 9-05-2012, dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles i confirmar íntegrament la seva part decisòria. S'escau imposar a la part recurrent les costes processals d'aquesta alçada. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE