SENTÈNCIA RECURS D'APEL·LACIÓ Resum I.A. La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha emès una sentència que estima el recurs d'apel·lació interposat per la Sra. Castillo contra la sentència del Tribunal Unipersonal del Batlle. La disputa es refereix als honoraris professionals deguts a la lletrada Sra. Castillo per la seva defensa de la Sra. Plana en un procés de mesures paterno-filials. La Sra. Castillo reclamava 2.347,10 EUR, mentre que la Sra. Plana argumentava que havien pactat uns honoraris de 1.560 EUR. El tribunal ha considerat que no hi ha prova de pacte exprés i que, per tant, s'han de seguir les normes orientadores del Col·legi d'Advocats d'Andorra, que estableixen un mínim de 900 EUR per a procediments d'atribució de custòdia de menors. El tribunal ha conclòs que la solució adoptada pel Tribunal a quo no és conforme amb aquestes normes i que la quantia reclamada per la Sra. Castillo és raonable. Per tant, s'estima el recurs d'apel·lació i la demanda inicial, i la Sra. Plana és condemnada a pagar 2.347,10 EUR més interessos legals i les costes judicials de primera instància. Sentència Magistrats Pere Pastor Vilanova Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA Sala Civil TSJC-151/12 SENTÈNCIA En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el 17 de desembre de 2012. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- En les actuacions del procediment abreujat núm. B-1905-6/2010, instades per la Sra. Castillo contra la Sra. Plana, en data 28 de març de 2012, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "Estimar parcialment la demanda interposada per la representació processal de la Sra. Castillo contra la Sra. Plana, condemnant aquesta darrera a pagar a l'agent l'import de 1.560'60 euros, que serà incrementat pels interessos legals comptadors a partir del dia 20 de gener de 2.011, i fins al total pagament del deute, havent cada part de suportar les pròpies costes, i a mitges les comunes". II.- La Sra. Castillo ha interposat recurs d'apel·lació contra la sentència d'instància. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova. FONAMENTS DE DRET I.- La Sra. Castillo s'alça contra la sentència de la instància pels motius següents: el litigi que oposava la Sra. T. amb el Sr. B. era relatiu al pagament d'una pensió per aliments de 400.-EUR mensuals, tota vegada que l'esmentat senyor pretenia ser eximit del seu pagament; la no condemna en costes de la instància era injusta doncs l'apel·lada no pagava ni tan sols la quantitat pactada segons ella (1.500.-EUR), refusava el lliurament de cartes i s'havia oposat a l'ordre judicial de pagament. II.- L'objecte d'aquest recurs d'apel·lació versa sobre la quantificació dels honoraris professionals deguts a la lletrada Sra. Castillo. És pacífic que l'esmentada advocada va assegurar la defensa de la Sra. Plana en el marc de la demanda de mesures paterno-filials que aquesta darrera va formular contra el Sr. Villegas (B-77-2/08). El procés va finalitzar amb l'emissió de la sentència d'aquesta Sala de l'1 d'octubre de 2009, confirmatòria de la resolució anterior de l'Hble. Batlle. La Sra. Castillo reclama ara el pagament dels seus honoraris professionals per import de 2.347,10.-EUR i que ja contempla una provisió de fons per la suma de 899.-EUR. La part avui apel·lada s'hi oposa, tota vegada que considera que havia pactat uns honoraris de 1.560.-EUR (ISI inclòs) i que la minuta no s'ajustava ni als honoraris de la professió ni al resultat obtingut. El Tribunal a quo ha estimat parcialment la demanda. En efecte, l'Hble. Batlle entén que, a defecte de prova de pacte, calia remetre's als honoraris establerts pel Col·legi d'Advocats, però que la base de càlcul s'havia de realitzar en funció de la diferència entre la pensió reclamada judicialment (400.-EUR) i la pensió satisfeta pel progenitor de la filla comuna (200.-EUR), essent aquesta darrera establerta en mèrits d'un conveni privat de mesures paterno-filials. Segons l'article 23.2 de les normes orientadores d'aplicació, elaborades pel Col·legi d'Advocats d'Andorra, els procediments d'atribució de custòdia de menors tenen un preu mínim de 900.-EUR. L'article esmentat precisa, in fine, que "En tot cas es prendrà en compte el valor dels béns a repartir així com les pensions pactades (calculant, en aquest darrer cas, la quantia del procés multiplicant la prestació periòdica per un màxim de 60 mesos)". El Col·legi d'Advocats d'Andorra estableix els honoraris de la Sra. B. en els imports de 2.410.-EUR (1º instància) i de 903,75.-EUR (2º instància), és a dir en una quantitat lleugerament superior a la reclamació formulada. El càlcul del Col·legi parteix, per tant, de la pensió reclamada judicialment (400.-EUR), la qual és multiplicada per 60, essent d'aplicació seguidament l'article 12.1 relatiu als judicis civils per import de 24.000.-EUR. Aquesta Sala es mostra d'acord amb el criteri de la instància relatiu a l'absència de prova de pacte exprés entre la clienta i la seva advocada. Efectivament, res acredita un acord sobre els honoraris a sufragar per part de la Sra. T. A l'ensems, la part apel·lada no pot sostenir seriosament que el resultat del procés B-77-2/08 no va assolir les seves expectatives, perquè si es compara la pretensió de la Sra. T. i el resultat final, hom s'adona que va obtenir la custòdia de la seva filla, l'atribució de l'ús del domicili familiar, el pagament d'una pensió per aliments de 400.-EUR (enlloc dels 500.-EUR reclamats) i la meitat de les despeses extraordinàries, contràriament a les afirmacions de la Sra. T. Per tant, la feina de la lletrada es pot considerar satisfaent pels interessos de la Sra. T. i més si tenim present que la demanda reconvencional del Sr. B., tendent a obtenir la guarda compartida de la filla menor, va ser refusada. Evacuades aquestes premisses, cal ara analitzar si la solució adoptada pel Tribunal a quo és conforme amb les normes orientadores del Col·legi d'Advocats d'Andorra, tota vegada que les parts accepten aquell referencial. Força és de constatar que les normes referides no autoritzen la lectura donada per la instància puix enlloc es preveu el descompte efectuat i partir així de la quantitat de 12.000.-EUR (200.-EUR x 60 mesos) com ho fa l'Hble. Batlle. És més, el Sr. B. va defensar, fins i tot, en contestar la demanda, ser eximit de pagar una pensió, cosa que demostra que els 200.-EUR que abonava el Sr. B. abans del litigi no constituïen, en cap cas, un dret definitiu per a la seva filla. La Sra. T. també al·lega que, en cas d'aplicació de la norma 23.1 ("Per a la tramitació de mesures cautelars provisionals ordinàries o d'urgència, s'aplica la norma 12-1 amb una reducció del 60% amb un mínim de 370.-EUR"), esqueia la disminució mencionada. A banda del fet que la norma aplicable al cas és la 23.2 ("Per als procediments de separació conjugal o d'atribució de custòdia dels menors ... s'aplicaran les normes del judici civil contradictori, amb un mínim de 900.-EUR" ... En tot cas es prendrà en compte el valor dels béns a repartir així com les pensions pactades (calculant, en aquest darrer cas, la quantia del procés multiplicant la prestació periòdica per un màxim de 60 mesos)", car la 23.1 solament interessa les mesures cautelars i no les definitives, la reducció de l'article 23.1 es pot perfectament explicar pel caràcter sumari, és a dir menys complex, de les mesures urgents. Per acabar, l'apel·lada argumenta que la lletrada exigia, sense fonamentació, el màxim previst de les 60 pensions mensuals. L'informe del Col·legi d'Advocats d'Andorra defensa els honoraris reclamats per la Sra. B. per dos motius principals raonables i que fa seus aquesta Sala. Per una banda, el Col·legi afirma, sense discutir-ho la Sra. T., que la utilització del període màxim dels 60 mesos "és una pràctica habitual" (foli 95). Per altra banda, la Corporació afegeix que l'objecte del plet de mesures paterno-filials, on es ventilaven qüestions personals i materials, es podia equiparar a un litigi sense quantia, avaluat en 30.000.-EUR segons les normes de constant referència, de manera que, també sota aquest prisma, la fixació dels honoraris de la lletrada en base a un import de 24.000.-EUR esdevé moderada. Per tot l'exposat, s'imposa estimar el recurs d'apel·lació interposat per la Sra. Castillo, com també, per via de conseqüència, la seva demanda inicial. III.- L'estimació del recurs suposa no efectuar especial condemna en costes judicials d'aquesta alçada (arg. novel·la 82, Capítol 10). Per contra, les costes processals de primera instància són a càrrec de la Sra. Plana per la regla del venciment (arg. Codi 7, 51, 5). Decisio Vistos la legislació vigent i els usos i costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX ESTIMAR el recurs d'apel·lació formulat per la Sra. ENTITY_4; REVOCAR la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle del dia 28 de març de 2012; ESTIMAR la demanda formulada per la Sra. Castillo contra la Sra. Plana i condemnar aquesta darrera a satisfer l'import de 2.347,10.-EUR més interessos legals des del 20 de gener de 2011 i les costes judicials de primera instància, inclosos honoraris d'advocat i de procurador. No efectuar especial condemna en costes judicials d'aquesta alçada. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE