SENTÈNCIA Resum I.A. El Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat el recurs interposat pel Sr. Villegas contra la sentència del Tribunal de Batlles que condemna al Sr. Villegas a pagar 100.000 euros al Sr. Luís, més interessos legals des del 15 de novembre de 2010, i imposa les costes processals al Sr. Villegas. El recurs argumentava que la valoració del pèrit judicial era incorrecta i que s'havia vulnerat el principi d'audiència, però el tribunal superior ha rebutjat aquests arguments i ha confirmat la sentència original. El tribunal ha considerat que la prova pericial sí que empra el mètode de confrontació i que la valoració del pèrit és raonable i plausible. També ha considerat que no hi ha hagut vulneració del principi d'audiència, ja que les parts havien tingut oportunitat de valorar el dictamen pericial en els seus escrits de conclusions. Finalment, el tribunal ha decidit que no hi ha lesió ultradimidium, ja que el valor del terreny permutat era inferior al valor del pis i la compensació dinerària rebuda pel Sr. Luís. Sentència Magistrats Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Pere Pastor Vilanova TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA Sala Civil TSJC-190/12 SENTÈNCIA En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el 17 de desembre de 2012. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- La representació processal del Sr. Luís va interposar demanda, de data 14-01-2011, envers el Sr. Villegas, segons la qual sol·licitava que es condemnés a la part defenent al pagament de 100.000 euros i amb imposició de les costes processals. La representació processal de la part defenent va oposar-se a la demanda, per escrit de data 4-02-2011, i a l'ensems va formular reconvenció, de manera que demanava la desestimació de la demanda i que, amb estimació de la reconvenció, es declarés la rescissió per lesió del contracte de data 8-7-2010 amb retorn al Sr. Luís de la quantitat de 50.000 euros i amb imposició a aquest de les costes processals. II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència, de data 22-06-2012, amb la següent part decisòria: "DECIDEIX Estimar la demanda formulada en data 14 de gener del 2011 pel Sr. Luís contra el Sr. Villegas i desestimar la demanda reconvencional. Condemnar al Sr. Villegas a pagar al Sr. Luís la quantitat de 100.000 euros augmentada amb l'interès legal des del 15 de novembre 2010. Imposar les costes processals causades, inclosos els honoraris de pèrit, advocat i procurador, al Sr. Villegas.". III.- La representació processal de la part defenent ha interposat recurs contra la sentència d'instància. Així, per escrit de conclusions, de data 12-10-2012, va demanar, en atenció als arguments continguts en el referit escrit, la revocació de la resolució d'instància. Pel contrari, la part recorreguda, en el seu escrit de contesta a les conclusions, de data 31-10-2012, va sol·licitar la confirmació de la sentència, amb imposició de les costes processals a la part recurrent. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy. FONAMENTS DE DRET I.- Els motius o greuges en els quals la part defenent fonamenta el seu recurs són, en essència, els que segueixen. En primer terme, considera que s'ha de prendre el valor de la unitat permutada que van fixar les parts en 250.000 euros i no es pot tampoc acceptar la valoració que efectua el pèrit de l'habitatge, amb la plaça d'aparcament i el traster, en 528.271,88 euros perquè el taxador no ha efectuat un estudi comparatiu amb negocis jurídics d'unitats immobiliàries en edificis adjacents. Afegeix que tampoc és possible acceptar la valoració de la parcel·la en 1.011.613,54 euros, al no haver-se realitzat l'estudi comparatiu i considera més aprofundida la valoració del pèrit Sr. Andrade que ho fixa en 1.349.520 euros. En segon terme, manifesta que s'ha vulnerat el principi d'audiència del procés civil, tota vegada que no s'ha permès a la part formular al·legacions a l'informe pericial preliminar, com és la pràctica comuna en els procediments civils. II.- L'anàlisi del present recurs exigeix començar l'estudi pel motiu, segons el qual denuncia la part recurrent una vulneració del principi d'audiència, atès que, al seu criteri, no se li ha permès efectuar al·legacions a l'informe preliminar del pèrit. Si s'analitzen les actuacions consta que emès l'informe pel pèrit, de caire definitiu i no provisional, aquest va restar unit a les actuacions i per diligència (foli 233) es va donar a les parts còpia del resultat de les proves, de manera que ambdues parts litigants han tingut oportunitat de valorar el dictamen pericial en els seus respectius escrits de conclusions. Per tant, cap vulneració del principi d'audiència ni de contradicció s'ha produït en el present cas, tota vegada que, elaborat l'informe i incorporat a les actuacions, ambdues parts han gaudit de les mateixes oportunitats i mitjans per a analitzar-ho i efectuar les valoracions que, al respecte, han tingut per adequades. III.- Quant al primer dels motius o greuges, cal diferenciar entre la crítica que s'efectua a les valoracions del pèrit judicial i les consideracions respecte dels paràmetres a tenir en compte per a determinar si concorre o no lesió ultradimidium. En primer lloc, s'escau posar de manifest que la prova pericial, pel que fa a la valoració de la unitat immobiliària i de la parcel·la, sí que empra el mètode de confrontació, consistent en valorar el preu que es podria pagar per altres immobles de la zona (folis 171 i 172), i que, per consegüent, aquest escull que aixeca contra la mateixa la part recurrent no pot ésser acollit. Així mateix, examinada la prova pericial judicial i l'informe del pèrit Sr. Andrade, i atès que la prova pericial s'ha de valorar pel jutjador en consonància amb les regles de la sana crítica, i que aquest considera que la prova conclou el valor de l'habitatge i del terreny, de forma raonada i plausible, a la vegada que, a diferència del que sustenta el recurrent, sí que empra el mètode de confrontació, prenent una mostra de sis terrenys a Escaldes-Engordany i amb aplicació d'un coeficient reductor, s'ha de refusar aquest primer escull adduït pel recurrent. Quant a l'existència de lesió ultradimidium, cal partir del veritable negoci jurídic perfeccionat per les parts. Així, en data 8-07-2010 les parts litigants van perfeccionar un contracte privat de permuta, en el qual segons l'agent es va pactar un preu fiscal de 550.000 euros (i segons la defenent constituïa l'avaluació de les parts de l'objecte del contracte), i en virtut del qual es permutava un terreny d'Escaldes-Engordany de 251 m2, amb un projecte constructiu -431/2000- a canvi d'un pagament de 250.000 euros i el lliurament d'un pis PB a construir, que es valorava en 250.000 euros. Com adequadament sosté el jutjador d'instància, ens trobem front a una permuta perquè segons allò que disposa el Codi 4,61,4 és la veritable voluntat de les parts la que determina que ens trobem front a una compravenda o a una permuta. En el cas d'autes, ressurt que l'objecte del contracte esdevé la transmissió recíproca del domini de les coses (bé immoble i cosa futura - pis a contruir) i que els diners o preu operen com a element de compensació, essent però, en tot cas, un element secundari a la veritable intenció de les parts de permutar un bé immoble per un pis a construir en la mateixa. Arribats a aquest punt, l'òrgan judicial a quo entén que per determinar si concorre o no lesió ultradimidium cal comparar el valor del terreny en el moment de la perfecció de la permuta amb el valor del pis que s'ha de lliurar, sumat a aquest darrer la compensació dinerària de 250.000 euros. I amb els esmentat paràmetres i en consonància amb la prova pericial judicial s'arriba a la conclusió que el terreny d'Escaldes d'una superfície de 251 m2 tenia un valor en el moment de la perfecció de la permuta de 1.011.613,54 euros mentre que el del pis es xifrava en 528.271,88 euros (cfr. folis 152 i 173), de forma que si aquest darrer valor es sumaven els 250.000 euros, no existia lesió ultradimidium perquè l'agent rebia un bé per valor de 1.011.613,54 euros i el defenent diners i un pis per un valor global de 778.271,88 euros. Per consegüent, des de l'òptica descrita no podia existir lesió ultradimidium i la sentència dictada a la instància esdevé adequada al respecte. Nogensmenys en ares d'apurar l'anàlisi, cal posar de relleu que encara que es partís, a efectes purament dialèctics i que aquesta Sala pel que s'acaba d'argumentar no comparteix, que s'hauria d'estar a la pericial del Sr. Andrade que xifra el valor del terreny en 1.349.520 euros, tampoc des d'aquesta òptica la lesió patida superaria la franja de la meitat del preu just, tota vegada que aquesta es situaria en 674.760 euros, mentre que el preu de mercat d'allò obtingut pel defenent es trobaria en 778.271,88 euros. IV.- Les consideracions anteriors justifiquen el refús del recurs interposat contra la sentència d'instància i la imposició a la part recurrent, en atenció al principi del venciment objectiu i a la manca de circumstàncies que puguin mitigar-lo, de les costes processals d'aquesta alçada (arg. Codi 7,51,5). Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal del Sr. Villegas contra la sentència, de data 22- 06-2012, dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles i confirmar íntegrament la seva part decisòria. Procedeix imposar a la part recurrent les costes d'aquesta alçada. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE