SENTÈNCIA (JURISDICCIÓ ADMINISTRATIVA) RECURS D'APEL·LACIÓ Resum I.A. El Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat el recurs d'apel·lació presentat pel Sr. Tejera contra la sentència de la Secció Administrativa de la Batllia que li havia imposat una sanció accessòria de 10.956,87 euros per haver rebut indegudament prestacions econòmiques per incapacitat temporal mentre exercia com a administrador únic de l'entitat "C.M.S.L.". El tribunal ha considerat que, tot i que el Sr. Tejera no desenvolupava activitats assalariades, les seves funcions de gestió i administració de la societat eren incompatibles amb la percepció de les prestacions d'atur de treball, i que no es trobava incapacitat per a continuar desenvolupant les seves activitats de gestió. Per tant, la sentència original queda confirmada sense fer un especial pronunciament sobre les costes d'aquesta instància. Sentència Magistrats Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Pere Pastor Vilanova Núm. de Protocol: SS-0065-2/2010 Núm. de Rotlle: TSJA-024/11 S E N T È N C I A NÚM. 52-2012 PARTS: Apel·lant: Sr. Tejera ORG_0 Representant: Sr. Bernat Advocat: Sr. Coll Apel·lada: CASS Representant : Sra. Talavera Advocat: Sr. Ruiz COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL: President : M.I. Sr. Bernard Plagnet Magistrats: M.I. Sr. Albert Andrés Pereira M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova A la vila d'Andorra la Vella, el quinze de juny del dos mil dotze. El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0065-2/2010. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal. A N T E C E D E N T S D E F E T 1r.- La sentència de la Secció Administrativa de la Batllia de 31 de gener de 2011 va desestimar la demanda interposada pel Sr. Tejera, en nom propi i com administrador únic de l'entitat "C.M.S.L.". contra la CASS, en què sol·licitava que s'anul·lessin les resolucions d'aquest organisme de 27 d'abril i 4 d'agost de 2010. En virtut d'aquestes resolucions s'havia imposat a l'agent una sanció accessòria de 10.956,87 euros, segons l'article 246.3 de la Llei de la seguretat social, import corresponent a les prestacions econòmiques per incapacitat temporal que s'havien abonat indegudament a partir del 30 d'abril de 2009. 2n.- Disconforme amb aquesta sentència, la representació de la part agent va formular recurs d'apel·lació davant d'aquesta Sala, el qual es fonamenta, en síntesi, en què el Sr. Tejera no va desenvolupar cap activitat assalariada durant el període en què va romandre de baixa per malaltia, sinó que es va limitar a signar diversos documents en representació de la societat, com a administrador únic de la mateixa, per tal de què no quedés paralitzada la seva activitat. En la seva opinió, la signatura de documents per part de l'administrador d'una societat no és incompatible amb la situació de baixa laboral. 3r.- La representació de la CASS es va oposar al recurs, en considerar que l'agent no desenvolupava a la societat altres activitats que les pròpies d'administració i gerència, les quals va continuar realitzant mentre romania de baixa per malaltia, cosa que resulta incompatible amb la percepció de les prestacions d'atur de treball, de manera que procedeix retornar les quantitats que l'interessat va rebre indegudament. 4t.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat. F O N A M E N T S D E D R E T Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia. Segon.- La qüestió de fons que es planteja en aquest recurs ha estat ja examinada en diverses ocasions per aquesta Sala, de manera que procedeix recordar els principis que s'han establert sobre la mateixa. Com es va dir en la sentència núm. 41-2010, de 17 de juny, "cal tenir en compte que la condició d'administrador d'una societat no és en sí mateixa incompatible amb la d'assalariat de l'empresa, que procedirà quan es duguin a terme unes activitats remunerades altres que les de mera gestió de la societat". Com en aquell cas, "es planteja aquí un supòsit en què l'administrador d'una societat és al mateix temps assalariat de l'empresa i, durant un determinat període d'atur de treball, subscriu una sèrie de documents en la seva condició d'administrador, la qual cosa suscita el problema de si corresponia percebre les prestacions de salari, ja que l'article 11 del Reglament Tècnic subordina el pagament d'aquestes a què l'interessat cessi llur activitat per causa de malaltia". Resulta evident que la resolució del litigi depèn de la veritable naturalesa de les activitats que duia a terme l'agent en l'empresa. En aquest supòsit, com resulta de les al·legacions que va realitzar el propi interessat davant la CASS (foli 22 de l'expedient), aquell es limitava a les funcions de gestió i administració de la societat. En les seves pròpies paraules, "altra cosa seria efectuar tasques pròpies de l'activitat de l'empresa, aquestes tasques ja fa molts anys que no les faig, precisament pel meu estat de salut". Amb independència de si resultava o no procedent que, en aquestes condicions, l'agent constés com assalariat de l'empresa, el que resulta indiscutible és que no es trobava incapacitat per a continuar desenvolupant les seves activitats de gestió, com ho demostra el fet de què va signar els documents derivats de la realització d'aquesta tasca. Com es va dir en la sentència núm. 45-2009, de 20 de maig, relativa a un supòsit plenament equiparable al que ara s'examina, "resulta dels elements de l'expedient, que el mateix interessat no discuteix, que ha estat en disposició de continuar les seves activitats administratives durant aquest període d'atur. No estava per tant en situació de veure's « obligat a cessar » la seva activitat", com exigia l'article 11 del Reglament Tècnic i, actualment, deriva de l'article 143 de la Llei de la seguretat social. Per tot això, s'ha de desestimar íntegrament el recurs d'apel·lació de la part agent i confirmar en els seus propis termes la sentència impugnada. Tercer.- No s'aprecia una especial temeritat o mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància. D E C I S I Ó En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix: -Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el Sr. Tejera contra la sentència dictada el 31 de gener de 2011 per la Secció Administrativa de la Batllia, la qual es confirma en els seus propis termes, sense fer un especial pronunciament sobre les costes d'aquesta instància. Aquesta sentència és ferma i executiva. Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal. Subir Diccionario RAE