× Legislació relacionada Llei 17/2008, del 3 d'octubre, de la seguretat social. article 168 Llei 17/2008, del 3 d'octubre, de la seguretat social. article 166 Llei 17/2008, del 3 d'octubre, de la seguretat social. article 168 Llei 17/2008, del 3 d'octubre, de la seguretat social. article 169 Llei qualificada de la Justícia, de 3-9-93. article 39.3 Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, de 15-11-89. article 39.3 Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, de 15-11-89. article 64 Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, de 15-11-89. article 76 STSJAD, Administrativa del 15 de juny del 2012 ( ROJ: STSJAD 358/2012 - ECLI:AD:TSJADAD:2012:358 ) Òrgan: Tribunal Superior de Justicia Seu: Andorra la Vella Recurs: 90/11 Data resolució: 15/06/2012 NIG: SS-0042-1/2011 Ponent: Bernard Plagnet Tipus de resolució: Sentència Títol: Pensió d'invalidesa per malaltia categoria A grup II - CASS (TSJA-090/11) REGLAMENT DECISIÓ CASS CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL MALALTIA COMUNA PRESTACIONS D'INVALIDESA TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA RECURS D'APEL·LACIÓ Resum I.A. El Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat el recurs d'apel·lació presentat pel Sr. Sevillano contra la decisió de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) que li havia concedit una pensió d'invalidesa per malaltia comuna de la categoria A, grup segon. El Sr. Sevillano havia sol·licitat la revisió de la decisió i la concessió d'una pensió d'invalidesa de la categoria A, grup tercer, argumentant que el grau d'invalidesa hauria hagut de ser determinat aplicant el barem de la ORG_0. Tanmateix, el tribunal ha considerat que la CASS havia aplicat correctament el Barem indicatiu d'invalidesa i que el Sr. Sevillano podia realitzar una activitat professional sedentària o amb esforços lleus, per la qual cosa havia de ser classificat en el grup 2. El tribunal també ha rebutjat l'argument del Sr. Sevillano sobre l'aplicació de la disposició transitòria cinquena del Reglament regulador de les prestacions d'invalidesa de la seguretat social, ja que es refereix a accidents de treball i no a malalties comunes. Finalment, el tribunal ha decidit no condemnar el Sr. Sevillano al pagament de les despeses de la segona instància. Sentència Magistrats Bernard Plagnet Albert Andrés Pereira Pere Pastor Vilanova TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA Sala Administrativa Núm. de Protocol: SS-0042-1/2011 Núm. de Rotlle: TSJA-090/11 S E N T È N C I A NÚM. 50-2012 PARTS: Apel·lant: Sr. Sevillano Representant: Sra. Pulido Advocat: --- Apel·lada: CASS Representant: Sra. Villegas Advocat : Sr. Puga COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL: President : M.I. Sr. Bernard Plagnet Magistrats: M.I. Sr. Albert Andrés Pereira M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova A la vila d'Andorra la Vella, el quinze de juny del dos mil dotze. El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0042-1/2011. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet el qual expressa el parer del Tribunal. Antecedents de fet A N T E C E D E N T S D E F E T 1.- El Sr. Sevillano va interposar recurs contra la resolució de la CASS de data 21 de març del 2011, confirmant en alçada la decisió del 10 de gener del 2011, sol·licitant-ne la revocació i la declaració del seu dret a percebre una pensió d'invalidesa per malaltia comuna categoria A grup 3. 2.- En la sentència del 23 de novembre del 2011, el Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda promoguda pel Sr. Sevillano.. - En el seu escrit d'apel·lació de data 25 de gener de 2012, el Sr. Sevillano estima en síntesi: -l'interessat en aplicació del Barem Indicatiu d'Invalidesa presenta una disminució de la seva capacitat física de 80 punts (per element objectiu i per element professional) i per tant procedirà el reconeixement d'una pensió d'invalidesa de la categoria A, del grup 3. En el seu escrit de conclusions, de data 20 de març de 2012, l'interessat precisa: la valoració de les patologies s'havia de fer a partir del Barem de la ORG_0 que era el vigent en el moment de les actuacions; "és motiu suficient per a considerar pertinent l'obertura de bell nou del període de proves als efectes que els pèrits puguin determinar en base a l'Annex 6 del Barem de la ORG_0 quina puntuació ha d'obtenir el Sr. ENTITY_4; acceptant, als sols efectes dialèctics, l'aplicació del Reglament regulador de les prestacions d'invalidesa de la seguretat social, caldria tenir en compte el que disposa la seva disposició transitòria cinquena relativa a l'element professional (la disminució global seria del 70,4 %). - En la seva contesta de data 17 de febrer de 2011 la CASS estima en substància: -la CASS s'oposa a la pràctica de prova en segona instància proposada per l'adversa. -tant els metges de la CASS com els perits judicials, han valorat la capacitat de treball del Sr. Sevillano, d'acord amb el barem establert pel legislador. La CASS precisa en el seu escrit de conclusions de data 21 de març de 2012: la normativa que s'ha d'emprar és el Barem indicatiu d'invalidesa. Accidents de treball i malalties professionals, barem que han utilitzat els perits del tribunal per valorar l'estat general de salut del Sr. Sevillano. El barem de la ORG_0 únicament pot ser utilitzat de manera supletòria o complementària en el moment de determinar si una persona ha de ser classificada com a invàlida per malaltia, fet que no es discuteix, i que en cap cas es pot utilitzar aquest barem alhora d'enquadrar l'assegurat en els diferents grups de la invalidesa malaltia. Fonaments de dret F O N A M E N T S D E D R E T Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia. Segon.- Sobre la practica de proves: La practica de proves en segona instància és excepcional (article 64 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal), com ho ha jutjat aquesta Sala en vàries ocasions. En aquest cas, la pràctica de noves proves no és necessària per a la resolució del litigi i per tant la demanda ha de ser rebutjada. Tercer.- Sobre el fons: Per resolució de data 10 de gener del 2011, la CASS ha atorgat al Sr. Sevillano una pensió d'invalidesa derivada de malaltia comuna de la categoria A grup segon a comptar del 25 de gener del 2011 (v. f. 8). Aquesta resolució ha estat confirmada per resolució de data 21 de març del 2011 (v. f. 12). Les condicions d'atribució d'una pensió d'invalidesa per malaltia comuna i les modalitats de càlcul d'aquesta pensió estan previstes pels articles 168 i s. de la Llei 17/2008. Convé distingir dues etapes en el procés d'atribució i de càlcul de la pensió. En primer lloc, convé determinar si la persona interessada reuneix les condicions per ser qualificada com a invàlida. L'article 166 de la Llei 17/2008 preveu: "La invalidesa derivada d'accident no laboral o malaltia comuna és la situació que resulta d'una deterioració prematura de l'organisme, mèdicament comprovada, derivada d'una malaltia comuna o d'un accident no laboral, presumiblement definitiva, i que produeix una reducció d'almenys el 60% de la seva capacitat de guany". L'article 168 preveu les modalitats de determinació del grau d'invalidesa: "Determinació del grau d'invalidesa: La invalidesa, amb els tipus i graus diferents en què es pot presentar, independentment de la causa, es determina, a partir d'uns barems tècnics, tenint en compte de manera principal l'estat general de la persona, i de forma complementària l'edat, les facultats físiques i mentals, així com les seves aptituds i formació professionals. La manera de determinar la pèrdua de capacitat de guany derivada dels diferents paràmetres s'estableix per reglament". El reglament contemplat en aquest article encara no estava en vigor al moment de la determinació del grau d'invalidesa: ha estat publicat el 19 de gener del 2011 i la decisió de la CASS és del 4 de gener del 2011. L'assegurat estima que el grau d'invalidesa hauria hagut de ser determinat aplicant l'annex 6 del barem de la ORG_0 i que resulta d'un decret del 10 de juny del 2004 (BOPA, núm. 51 del 18 d'agost del 2004). Tantmateix, abans de l'entrada en vigor del Reglament, la CASS feia aplicació del Barem "indicatiu d'invalidesa. Accidentats de treball i malalties professionals". I és aquest mètode que ha estat aplicat en el cas. D'altra part aquest mètode ha estat confirmar per l'article 11 del Reglament regulador, que precisa que "El Reglament de la ORG_0 es pot utilitzar supletòriament o, si escau, complementàriament al barem tècnic, per ajustar la valoració" (article 11.2). En aquest cas concret, l'Àrea mèdica de la CASS ha fet aplicació del Barem indicatiu i condueix a una IPP del 64 % (v. f. 35, informe de data 9 de maig del 2011). Els perits judicials, fent aplicació del mateix Barem, arriben igualment a una IPP del 64 % (v. f. 77). L'interessat per tant reuneix les condicions previstes per la llei per beneficiar d'una pensió d'invalidesa per malaltia comuna. En una segona etapa, les persones reconegudes com a invalides, en aplicació dels texts abans citats, han de ser classificades per categories i grups. L'article 169 preveu dues categories: "Categories de les persones beneficiàries: Les persones assegurades beneficiàries d'una pensió d'invalidesa es classifiquen en dues categories: Categoria A: persones assegurades que no requereixen l'assistència d'una tercera persona per a les activitats essencials de la seva vida diària. Categoria B: persones assegurades que requereixen l'assistència d'una tercera persona per a les activitats essencials de la seva vida diària". En aquest cas no ha estat contestat que l'interessat ha de ser classificat en la categoria A. Seguidament, l'article de la Llei 17/2008 preveu la classificació en tres grups: "a) Per a les persones assegurades de la categoria A: Grup 1) Si la persona assegurada queda capacitada per exercir la seva activitat professional habitual o una activitat professional equivalent: 30% de la seva base de càlcul actualitzada, d'acord amb l'article 121. Grup 2) Si la persona assegurada està incapacitada per exercir la seva activitat professional habitual o una activitat professional equivalent: 50% de la seva base de càlcul actualitzada, d'acord amb l'article 121. Grup 3) Si la persona assegurada està incapacitada per exercir qualsevol activitat professional: 75% de la seva base de càlcul actualitzada, d'acord amb l'article 121". Cal subratllar que els criteris previstos per la llei no són idèntics a aquells que permeten determinar el grau d'invalidesa (v. més amunt). La classificació entre els grups està fonamentada sobre la capacitat per exercir o no "la seva activitat professional habitual o una activitat professional equivalent". En resulta de l'examen de la causa els següents elements: Els metges personals de l'assegurat estimen que no pot realitzar una activitat laboral que impliqui esforços físics (v. per exemple, f. 45); "és molt important que camini de manera quotidiana" (v. f. 48, certificat de data 21 de setembre del 2010). En el seu informe de data 24 de febrer de 2011, el metge estima que "el Sr. Sevillano presenta una miocardiopatia dilatada amb una fracció d'ejecció molt disminuïda que li condiciona una dispnea d'esforços moderats-lleugers" (v. f. 15). L'Àrea Mèdica de la CASS estima que "està capacitat per realitzar una activitat professional de tipus sedentari o que no requereixi esforços importants". (v. f. 35). Segons els perits judicials, " això li permet realitzar activitats laborals sedentàries o amb esforços lleus" (v. f. 77). En resulta del conjunt d'aquests elements que el Sr. Sevillano pot realitzar una activitat professional que no necessiti d'esforços físics. Per tant ha de ser classificat en el grup 2. En el seu escrit d'apel·lació, el Sr. Sevillano exposa: "acceptant, als sols efectes dialèctics, l'aplicació del Reglament regulador de les prestacions d'invalidesa de la seguretat social, caldria tenir en compte el que disposa la seva disposició transitòria cinquena relativa a l'element professional (la disminució global seria del 70,4 %)". Aquest argument no es pot retenir. En efecte, la disposició transitòria cinquena es refereix a l'article 8 del Reglament que concerneix els accidents de treball (aquest article figura en el "Capítol segon. Prestacions d'invalidesa derivades d'accident laboral o de malaltia professional"). El fet d'haver aplicar el Barem indicatiu per determinar el grau d'invalidesa en cap cas transforma la pensió en una pensió d'accident laboral. En conseqüència el recurs d'apel·lació ha de ser rebutjat. Quart.- No s'aprecien circumstancies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància. D E C I S I Ó En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix: Primer: Desestimar el recurs d'apel·lació presentat pel Sr. Sevillano. Segon: Confirmar la sentència recorreguda i declarar que la decisió de la CASS del 21 de març del 2011, confirmant en alçada la decisió del 10 de gener del 2011, és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa. Tercer : De no efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentència es ferma i executiva. Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal. Subir Diccionario RAE