SENTÈNCIA (JURISDICCIÓ ADMINISTRATIVA) RECURS D'APEL·LACIÓ Resum I.A. La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat el recurs d'apel·lació interposat per l'Ajuntament de Canillo (HBLE. COMÚ DE CANILLO) contra la sentència del Tribunal de Batlles que condemnava l'ajuntament a pagar a la societat "Marcos" la quantitat de 27.613,11 euros per obres realitzades al cementiri vell de Canillo. La societat havia reclamat inicialment 49.368,50 euros, però el tribunal havia reduït la quantitat a pagar basant-se en un peritatge que valorava les obres en 47.549,41 euros i tenint en compte que l'ajuntament ja havia pagat 19.936,30 euros. La sala ha confirmat la sentència del Tribunal de Batlles i ha desestimat el recurs d'apel·lació de l'ajuntament, que argumentava que les obres no havien estat formalment encomanades i que el contracte era nul. Sentència Magistrats Pere Pastor Vilanova Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA Sala Administrativa Núm. de Protocol: AD-0083-2/2011 Núm. de Rotlle: TSJA-004/12 S E N T È N C I A NÚM. 39-2012 PARTS: Apel·lant: HBLE. COMÚ DE CANILLO Representant: E.C.C. Advocat : Ribes Apel·lada: Marcos Representant: Pera Advocat: Machado COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL: President : M.Álvarez Sr. Bernard Plagnet Magistrats: M.Álvarez Sr. Albert Andrés Pereira M.Álvarez Sr. Pere Pastor Vilanova A la vila d'Andorra la Vella, el disset de maig del dos mil dotze. El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0083-2/2011. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Pere Pastor Vilanova, el qual expressa el parer del Tribunal. A N T E C E D E N T S D E F E T 1.- La societat "Marcos" va interposar demanda jurisdiccional contra la desestimació tàcita comunal de la seva petició presentada el dia 15 de juny de 2011, sol·licitant la condemna de l'HBLE. COMÚ DE CANILLO a satisfer, a títol principal, l'import de 49.368,50 EUR i les costes extrajudicials. 2.- El Tribunal de Batlles ha estimat parcialment la demanda promoguda per la societat "Marcos" mitjançant sentència del 30 de novembre de 2011. 3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 9 de febrer de 2012, l'HBLE. COMÚ DE CANILLO manifesta principalment que: els treballs executats per la societat "Marcos" al cementiri vell de Canillo no havien estat formalment encomanats i que s'havien de considerar liquidats amb els pagaments realitzats (19.936,30 EUR); ignorava les tasques que havia efectuat la demandant fins la presentació de les factures; la societat "Marcos" es negava a identificar la persona que hauria encomanat els treballs; la suposada contractació de la societat "Marcos" era nul·la de ple dret; subsidiàriament, la sentència de la instància era incongruent. 4.- En la seva contesta de data 24 de febrer de 2012, la societat "Marcos" manifesta principalment que: va ser l'HBLE. COMÚ DE CANILLO qui va incomplir deliberadament les normes de la contractació pública; les proves que havia proposat permetien identificar la persona que havia encarregat l'obra; el pagament de 19.936,30 EUR provava la realitat de l'encàrrec; no existia cap mena d'incongruència en la sentència recorreguda. 5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per deliberar i decidir. F O N A M E N T S D E D R E T Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia. Segon.- La societat "Marcos" ha formulat demanda, en reclamació de l'import de 49.368,50 EUR, contra l'HBLE. COMÚ DE CANILLO a resultes d'unes obres realitzades al cementiri vell de Canillo entre els mesos de novembre de 2007 i abril de 2008 i que han resultat impagades parcialment segons l'empresa constructora. L'HBLE. COMÚ DE CANILLO, malgrat no nega la realitat dels treballs, s'oposa a la demanda perquè no els havia encomanat formalment i, a més, estaven totalment satisfets. El Tribunal de Batlles ha estimat parcialment la demanda perquè estima que la Corporació local no es pot prevaler de l'incompliment de les normes de la contractació pública i que aquesta no ha combatut la valoració dels treballs efectuada pel pèrit Sr. Álvarez. No es discuteix que la societat "Marcos" ha realitzat unes obres en el domini públic comunal i que aquestes s'han dut a terme sense publicitat ni concurrència prèvia. En aquestes condicions, si hi ha hagut contracte d'obres, aquest és nul de ple dret per incompliment total del procediment que marca la llei de contractació pública. Malgrat la manca d'acció contractual, deguda a la manca de contracte, la societat constructora -que mai identifica formalment la persona que hauria encomanat verbalment els treballs- queda autoritzada a exercir l'acció d'enriquiment injust (que davalla de l'actio in rem verso), sempre i quan la persona pública hagi obtingut un lucre, el titular de l'acció s'hagi empobrit correlativament i existeixi un nexe de causalitat escaient entre l'enriquiment del deutor i l'empobriment del creditor. La protecció dels interessos públics exigeix, endemés, que la prestació s'hagi realitzat amb el consentiment, almenys tàcit, de l'Administració. En el cas que ens ocupa, no hi ha dubte que les obres realitzades repercuteixen favorablement dins l'esfera patrimonial del COMÚ i que, per tant, s'han d'abonar, però no necessàriament en base a les quantitats assumides per la constructora, sinó segons l'import equivalent a l'enriquiment de la Corporació local. En efecte, no cal oblidar que l'acció d'enriquiment injust no és una acció en responsabilitat contractual o en responsabilitat administrativa, sinó que es troba animada per consideracions d'equitat. Pel que fa el consentiment comunal, aquest requisit es troba igualment reunit. Efectivament, a banda del fet que el cementiri vell es troba situat -per coneixement notori del Tribunal- al bell mig del poble de Canillo i doncs no gaire lluny de les dependències de casa comuna, cosa que fa difícil un desconeixement absolut de les obres, el COMÚ admet tàcitament que va satisfer, sense efectuar cap tipus de reserva, la primera de les tres factures (la segona i la tercera són objecte d'aquest procés) relatives als treballs executats al cementiri vell. Per conseqüent, si el COMÚ va abonar el preu inicial de les obres, s'ha de presumir que ho feu perquè l'obra comptava amb el seu acord. Respecte a la quantificació del deute comunal, ha quedat també provat que el COMÚ ha pagat la suma de 19.936,30 EUR i que correspon a la quantitat que considera deguda segons la pròpia valoració interna que obra al foli 235. Força és de constatar que aquest estudi no conté cap tipus d'explicació sobre el seu establiment i, per tant, té escàs valor probatori. Per contra, la demanda ve acompanyada d'un peritatge emès a instància de la societat demandant (folis 64-68), elaborat per l'arquitecte Sr. Álvarez i que valora les obres en 47.549,41 EUR segons els preus de mercat i el nombre d'hores de treball que l'expert estima necessàries per executar els treballs litigiosos. Malgrat aquest informe sigui de part, no es troba combatut per la part adversa i la seva metodologia és perfectament vàlida. Així les coses, el crèdit que ostenta la societat "Marcos" s'ha d'establir, com ho fa la sentència recorreguda, en 27.613,11 EUR (47.549,41 - 19.936,30). La recurrent afegeix que el Tribunal a quo ha resolt ultra petita, tota vegada que la quantitat de 47.549,41 EUR resulta de la suma de diverses partides, 8 de les quals havien estat facturades per sobre el preu de mercat, mentre que 9 altres ho eren per sota. Aquesta Sala no accepta aquest raonament per dos motius: 1) ja hem dit anteriorment que el deutor ha de satisfer una indemnització equivalent al lucre realment experimentat i 2) el "Sol·licito" de la demanda contemplava la reclamació de 49.368,50 EUR i, subsidiàriament, de 47.549,41 EUR. Per tot l'exposat, procedeix la desestimació del recurs d'apel·lació. Tercer.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les despeses processals d'aquesta segona instància per raó de manca de temeritat. D E C I S I Ó En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, ha decidit desestimar el recurs d'apel·lació interposat per l'HBLE. COMÚ DE CANILLO contra la sentència 2011-158, de 30 de novembre de 2011, dictada per la Secció Administrativa de la Batllia, que es confirma. No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància. Aquesta sentència és ferma i executiva. Manem que una vegada s'hagi complert el què disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal, es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal. Subir Diccionario RAE