STSJAD ANDORRA, a 17 de maig del 2012 - ROJ: STSJAD 369/2012
Confirmation
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé17 mai 2012
Numéro1/12
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJAD 369/2012 (ECLI:AD:TSJADAD:2012:369)
> Décision commentée : STSJAD 369/2012 (ECLI:AD:TSJADAD:2012:369) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Par des résolutions du Conseil d'administration de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS), notifiées en avril 2011 puis confirmées sur recours d'alzada le 15 juin 2011, la CASS a réduit le montant des pensions d'invalidité perçues par quatre assurés, Mme Mercader, M. Cano, Mme Anaya et Mme Sanz. La réduction était motivée par le fait que les revenus salariés des intéressés, cumulés au montant de la pension, excédaient le salaire global revalorisé que ces derniers percevaient avant la constatation de l'invalidité.
Les assurés ont saisi la Section administrative de la Batllia, qui, par jugement du 21 novembre 2011, a rejeté la demande et confirmé les résolutions attaquées. Ils ont interjeté appel devant la Sala administrativa du Tribunal superior de justícia (TSJA). Le dossier n'appelle pas d'observation particulière sur la recevabilité. Le tribunal a substitué l'audience orale par une procédure écrite de conclusions (antécédent 5). La formation était composée de MM. Bernard Plagnet (président), Albert Andrés Pereira (magistrat rapporteur) et Pere Pastor Vilanova.
Les moyens d'appel sont au nombre de quatre :
1. l'application erronée de la nouvelle loi sur la sécurité sociale à des pensions attribuées sous l'empire de la législation antérieure ;
2. l'inapplicabilité de l'article 3 du Reglament d'aplicació núm. 18, l'article 14 du même règlement étant seul applicable aux pensions d'invalidité ;
3. la violation de la doctrine des actes propres, la CASS n'ayant jusqu'alors revalorisé les pensions qu'en fonction de l'indice des prix ;
4. une rupture d'égalité avec les autres agents de l'administration, la prise en compte des pagues extraordinàries et du complement d'antiguitat réduisant la pension sans contrepartie pour l'ancienneté.
## Question de droit
La décision soulève une question de droit à plusieurs branches, que l'on peut formuler ainsi :
- Une caisse de sécurité sociale peut-elle réduire une pension d'invalidité au motif que les revenus d'activité du bénéficiaire, cumulés à la pension, dépassent le salaire de référence revalorisé, alors que le règlement d'application prévoit une revalorisation annuelle de ces pensions ?
- Une loi nouvelle (loi n° 17/2008 du 3 octobre 2008) dont la disposition transitoire ne retient son application aux pensions antérieures que lorsqu'elle est plus favorable peut-elle fonder une décision de réduction, lorsque le régime antérieur et le régime nouveau sont identiques sur le point litigieux ?
- La circonstance que l'administration n'ait pas antérieurement mis en œuvre ce mécanisme fait-elle obstacle à sa mise en œuvre ultérieure, au regard de la doctrine des actes propres ?
- La prise en compte de revenus salariés pour la réduction d'une pension d'invalidité crée-t-elle une inégalité prohibée entre les assurés et les autres agents de l'administration
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 17 de maig del 2012 - ROJ: STSJAD 369/2012
Par des résolutions du Conseil d'administration de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS), notifiées en avril 2011 puis confirmées sur recours d'alzada le 15 juin 2011, la CASS a réduit le montant des pensions d'invalidité perçues par quatre assurés, Mme Mercader, M. Cano, Mme Anaya et Mme Sanz. La réduction était motivée par le fait que les revenus salariés des intéressés, cumulés au montant de la pension, excédaient le salaire global revalorisé que ces derniers percevaient avant la constatation de l'invalidité.
Les assurés ont saisi la Section administrative de la Batllia, qui, par jugement du 21 novembre 2011, a rejeté la demande et confirmé les résolutions attaquées. Ils ont interjeté appel devant la Sala administrativa du Tribunal superior de justícia (TSJA). Le dossier n'appelle pas d'observation particulière sur la recevabilité. Le tribunal a substitué l'audience orale par une procédure écrite de conclusions (antécédent 5). La formation était composée de MM. Bernard Plagnet (président), Albert Andrés Pereira (magistrat rapporteur) et Pere Pastor Vilanova.
Les moyens d'appel sont au nombre de quatre :
l'application erronée de la nouvelle loi sur la sécurité sociale à des pensions attribuées sous l'empire de la législation antérieure ;
l'inapplicabilité de l'article 3 du Reglament d'aplicació núm. 18, l'article 14 du même règlement étant seul applicable aux pensions d'invalidité ;
la violation de la doctrine des actes propres, la CASS n'ayant jusqu'alors revalorisé les pensions qu'en fonction de l'indice des prix ;
une rupture d'égalité avec les autres agents de l'administration, la prise en compte des pagues extraordinàries et du complement d'antiguitat réduisant la pension sans contrepartie pour l'ancienneté.
Question de droit
La décision soulève une question de droit à plusieurs branches, que l'on peut formuler ainsi :
Une caisse de sécurité sociale peut-elle réduire une pension d'invalidité au motif que les revenus d'activité du bénéficiaire, cumulés à la pension, dépassent le salaire de référence revalorisé, alors que le règlement d'application prévoit une revalorisation annuelle de ces pensions ?
Une loi nouvelle (loi n° 17/2008 du 3 octobre 2008) dont la disposition transitoire ne retient son application aux pensions antérieures que lorsqu'elle est plus favorable peut-elle fonder une décision de réduction, lorsque le régime antérieur et le régime nouveau sont identiques sur le point litigieux ?
La circonstance que l'administration n'ait pas antérieurement mis en œuvre ce mécanisme fait-elle obstacle à sa mise en œuvre ultérieure, au regard de la doctrine des actes propres ?
La prise en compte de revenus salariés pour la réduction d'une pension d'invalidité crée-t-elle une inégalité prohibée entre les assurés et les autres agents de l'administration
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Reproduction verbatim
« A la vila d'Andorra la Vella, el disset de maig del dos mil dotze. »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STSJAD ANDORRA, a 17 de maig del 2012 - ROJ: STSJAD 369/2012 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (confirmation), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
Reproduction verbatim
« El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0083-2/2011. »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Reproduction verbatim
« Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 17 mai 2012 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Sentència
Núm. de Protocol: SS-0083-2/2011 Núm. de Rotlle TSJA-001/12
S E N T È N C I A NÚM. 36- 2012
PARTS:
Apel·lant: Sra. Mercader
Sr. Cano
Sra. Anaya
Sra. Sanz
Representant: Querol
Advocat: Estany
Apel·lat: CASS
Representant: Bonet
Advocat: Pérez
A la vila d'Andorra la Vella, el disset de maig del dos mil dotze.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0083-2/2011.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 1/12 — Décision commentée
1r.- La representació dels Srs. Mercader, Cano, Anaya i Sanz va interposar demanda contra la CASS, en què sol·licitava que s'anul·lessin les resolucions del Consell d'Administració de data 15 de juny de 2011, en virtut de les quals es va reduir l'import de la pensió d'invalidesa que venien percebent. La reducció va obeir al fet de què els ingressos salarials dels interessats, afegits a l'import de la pensió, superaven el salari global revalorat que es rebia abans de constatar-se la patologia invalidant.
2n.- La sentència de data 21 de novembre de 2011 de la Secció Administrativa de la Batllia va desestimar la demanda i va confirmar les resolucions administratives impugnades, en considerar que eren plenament ajustades a dret.
3r.- La representació dels agents va formular recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència, el qual es fonamenta en les al·legacions que ja es van articular en la primera instància, que consisteixen en:
-Les resolucions impugnades del Consell d'Administració de la CASS apliquen incorrectament la nova Llei de la seguretat social, quan les pensions d'invalidesa havien estat atorgades sota la normativa anterior, i aquella només es pot tenir en compte en la mesura en què resulti més beneficiosa per als interessats, segons la seva disposició transitòria 1ª.
-No resulta aplicable l'article 3 de l'antic Reglament d'aplicació núm. 18, sinó l'article 14, que només contempla una revisió a l'alça de les prestacions d'invalidesa.
-La CASS només havia revalorat fins ara les pensions, segons l'augment de l'índex de preus i d'acord amb l'article 14 del Reglament d'aplicació núm. 18, de manera que la reducció actual suposa que l'Administració hagi anat contra els seus propis actes.
-La presa en consideració de les pagues extraordinàries i del complement d'antiguitat dóna lloc a la reducció de la pensió d'invalidesa, cosa que implica una situació de desigualtat amb la resta dels treballadors de l'Administració, ja que els interessats no veuen recompensada la seva fidelitat pels anys de serveis que tenen reconeguts.
4t.- La representació de la CASS va sol·licitar la desestimació del recurs, en considerar que la sentència ha realitzat una adequada interpretació de les normes aplicables al cas.
5è.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- Com resulta dels antecedents, les resolucions administratives impugnades van procedir a reduir l'import de la pensió d'invalidesa que venien percebent els recurrents, pel fet de què els ingressos salarials dels interessats, afegits a l'import de la pensió, superaven el salari global revalorat que es rebia abans de constatar-se la patologia invalidant.
Segons el tenor literal de les resolucions inicials, de 13 i 18 d'abril de 2011, la reducció es basa tant en l'article 3 del Reglament d'aplicació núm. 18 com en l'article 172 de la Llei de la seguretat social. És cert que la disposició transitòria 1ª de la Llei 17/2008, de 3 d'octubre, determina que aquesta només s'aplica a les pensions atorgades abans de la seva entrada en vigor quan sigui més favorable, i prèvia petició de l'assegurat. Tanmateix, cal tenir en compte que la normativa anterior i la vigent Llei de la seguretat social són coincidents en aquest punt, de manera que les previsions de l'article 3 del Reglament d'aplicació núm. 18 es reprodueixen en l'actualitat en l'article 172 de la Llei 17/2008.
En conseqüència, s'ha de concloure que les resolucions impugnades troben recolzament en el Reglament d'aplicació núm. 18. El fet de què, en resoldre el recurs d'alçada, el Consell d'Administració hagi fet només referència a la legislació actual, resulta totalment irrellevant, atesa aquesta no modifica en aquest punt la regulació anterior.
Tercer.- La part agent considera que només es pot aplicar la revisió de les pensions en els termes previstos en l'article 14 del Reglament d'aplicació núm. 18, i que no es poden reduir segons l'article 3 de la mateixa disposició. Aquest argumentació no pot ser compartida, ja que ambdós preceptes tenen finalitats diferents. El primer dels articles esmentats contempla una revaloració anyal en funció de l'augment del salari mensual mitjà i, en conseqüència, pretén actualitzar les prestacions per tal de mantenir el seu poder adquisitiu. Ben al contrari, l'article 3 respon a la finalitat de què el titular d'una pensió d'invalidesa, que segueix desenvolupant activitats laborals per compte propi o aliè, no superi pel conjunt d'aquests ingressos unes quantitats superiors al salari mensual que es va tenir en compte com a base de càlcul de la pensió d'invalidesa, degudament actualitzat. En cas contrari, la prestació no compensaria la pèrdua de la capacitat de guany, sinó que suposaria un increment dels ingressos respecte dels que es percebien abans de la invalidesa.
Des d'aquesta perspectiva, resulta evident que l'aplicació d'ambdós preceptes no resulta incompatible, per la qual cosa s'ha de desestimar igualment aquest motiu d'impugnació.
A més, cal tenir en compte que l'aplicació de l'article 3 del Reglament d'aplicació núm. 18 ja va ser admesa en un supòsit similar en la sentència d'aquesta Sala núm. 11/1999, de 17 de març.
Quart.- La circumstància de què la CASS no hagués revisat anteriorment les pensions dels interessats, en funció del precepte aplicat en aquest cas, no impedeix en absolut que ho faci quan l'Administració és conscient de que concorren els supòsits de fet que contempla la norma. No hi ha en aquest cas vulneració de la doctrina dels actes propis. De fet, els recurrents tampoc acrediten que l'article 3 del Reglament d'aplicació núm. 18 fos aplicable abans, ni a partir de quin moment. S'ha de desestimar, doncs, aquest motiu d'impugnació.
Cinquè.- En darrer lloc, no es pot considerar que les resolucions impugnades produeixin una situació de desigualtat amb altres treballadors de l'Administració. Els interessats perceben les retribucions salarials que els corresponen, en igualtat de condicions amb els altres funcionaris o treballadors que es troben en les seves mateixes condicions. L'aplicació del precepte litigiós respon, com ja s'ha exposat, a la finalitat d'evitar que el perceptor d'una pensió d'invalidesa rebi, en conjunt, uns ingressos superiors al salari mitjà que obtenia quan es va constatar la patologia invalidant. Resulta evident que no es troben en una situació equiparable el treballador que només desenvolupa una activitat laboral i aquell que, a més, rep una prestació d'invalidesa, de manera que no es pot parlar d'una situació de desigualtat de caràcter discriminatori.
D E C I S I Ó
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
-Desestimar el recurs d'apel·lació que interposen els Srs. Mercader, Cano, Anaya i Sanz contra la sentència dictada el 21 de novembre de 2001 per la Secció Administrativa de la Batllia, la qual es confirma en els seus propis termes, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.