STSJAD ANDORRA, a 25 d'abril del 2012 - ROJ: STSJAD 376/2012
Confirmation
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé25 avril 2012
Numéro82/11
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJAD 376/2012 : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 25 avril 2012 (sentence n° 29-2012)
> Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 25 avril 2012, sentence n° 29-2012, ROJ STSJAD 376/2012, ECLI:AD:TSJADAD:2012:376 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
*Note : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence ci-dessus est reconstituée à partir du texte de la décision (numéro de sentence, date, numéro ROJ et ECLI).*
## Faits et procédure
La société Durán SA a sollicité, le 20 janvier 2011, la restitution d'une somme de 347 365 euros versée indûment au titre de la liquidation de l'impost indirecte sobre la prestació de serveis bancaris i financers (ISI) de l'année 2007. Le Govern d'Andorra n'ayant pas répondu, la demande a été considérée comme rejetée par silence de l'administration.
Par jugement du 27 septembre 2011, le Tribunal de Batlles a partiellement fait droit à la demande de la société. Le Govern d'Andorra a interjeté appel le 22 novembre 2011. Il soutenait, en substance, que le recours était tardif, la décision tacite étant née le 20 septembre 2010, et que l'erreur de liquidation aurait dû être relevée par l'entité bancaire, et non par l'administration.
Les faits pertinents, tels que restitués par la Cour, sont les suivants. L'Institut andorran de finances (INAF) a constaté en avril 2009 une erreur dans la liquidation de l'ISI de 2008, puis une erreur identique dans celle de 2009. Il a réexaminé ensuite les déclarations des exercices 2005 à 2007. La société a adressé au Govern, le 19 juillet 2010, une lettre présentant le recalcul de ses liquidations pour ces trois exercices et se déclarant à la disposition de l'administration pour tout complément.
Le recours du Govern est rejeté (Primer à Quart), la décision de première instance est confirmée, et aucune condamnation aux dépens n'est prononcée.
## Question de droit
La décision soulève deux questions principales.
**Première question** : la lettre du 19 juillet 2010 constitue-t-elle une « sol·licitud » au sens juridique et processuel, susceptible de faire courir le délai de recours contre la décision implicite de rejet ? La réponse conditionne la recevabilité de la demande, le Govern soutenant que le délai avait commencé à courir dès le 20 septembre 2010.
**Seconde question** : l'administration peut-elle opposer à l'administré l'absence de communication des erreurs par l'INAF au ministère des Finances, afin de se soustraire à son obligation de vérifier et de traiter la réclamation ?
## Solution et dispositif
### Sur la nature de la lettre du 19 juillet 2010
La Cour écarte la qualification de sollicitude. Elle relève que la lettre s'inscrivait dans l'instruction de l'affaire, ce qu'établit la formule par laquelle la société se déclarait « à votre disposition pour toute clarification complémentaire ». Elle n'était donc pas une demande de restitution au sens processuel. La « veritable sol·licitud » est celle du 20 janvier 2011. Le moyen tiré de la tardiveté est rejeté.
### Sur l'argument relatif à l'absence de communication par l'INAF
La Cour rejette cet argument pour deux motifs. D'une part, elle rappelle, en citant l'article 16 de la Llei de l'impost indirecte sobre la prestació de serveis bancaris i de serveis financers du 14 mai 2002, que « la gestió i la recaptació de l'impost correspon al ministeri encarregat de les finances », que ce dernier peut déléguer à des entités ou institutions publiques. Le Govern est donc le responsable administratif de la gestion de l'impôt. D'autre part, elle
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 25 d'abril del 2012 - ROJ: STSJAD 376/2012
STSJAD 376/2012 : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 25 avril 2012 (sentence n° 29-2012)
Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 25 avril 2012, sentence n° 29-2012, ROJ STSJAD 376/2012, ECLI:AD:TSJADAD:2012:376 (Lire sur source officielle)
Note : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence ci-dessus est reconstituée à partir du texte de la décision (numéro de sentence, date, numéro ROJ et ECLI).
Faits et procédure
La société Durán SA a sollicité, le 20 janvier 2011, la restitution d'une somme de 347 365 euros versée indûment au titre de la liquidation de l'impost indirecte sobre la prestació de serveis bancaris i financers (ISI) de l'année 2007. Le Govern d'Andorra n'ayant pas répondu, la demande a été considérée comme rejetée par silence de l'administration.
Par jugement du 27 septembre 2011, le Tribunal de Batlles a partiellement fait droit à la demande de la société. Le Govern d'Andorra a interjeté appel le 22 novembre 2011. Il soutenait, en substance, que le recours était tardif, la décision tacite étant née le 20 septembre 2010, et que l'erreur de liquidation aurait dû être relevée par l'entité bancaire, et non par l'administration.
Les faits pertinents, tels que restitués par la Cour, sont les suivants. L'Institut andorran de finances (INAF) a constaté en avril 2009 une erreur dans la liquidation de l'ISI de 2008, puis une erreur identique dans celle de 2009. Il a réexaminé ensuite les déclarations des exercices 2005 à 2007. La société a adressé au Govern, le 19 juillet 2010, une lettre présentant le recalcul de ses liquidations pour ces trois exercices et se déclarant à la disposition de l'administration pour tout complément.
Le recours du Govern est rejeté (Primer à Quart), la décision de première instance est confirmée, et aucune condamnation aux dépens n'est prononcée.
Question de droit
La décision soulève deux questions principales.
Première question : la lettre du 19 juillet 2010 constitue-t-elle une « sol·licitud » au sens juridique et processuel, susceptible de faire courir le délai de recours contre la décision implicite de rejet ? La réponse conditionne la recevabilité de la demande, le Govern soutenant que le délai avait commencé à courir dès le 20 septembre 2010.
Seconde question : l'administration peut-elle opposer à l'administré l'absence de communication des erreurs par l'INAF au ministère des Finances, afin de se soustraire à son obligation de vérifier et de traiter la réclamation ?
Solution et dispositif
Sur la nature de la lettre du 19 juillet 2010
La Cour écarte la qualification de sollicitude. Elle relève que la lettre s'inscrivait dans l'instruction de l'affaire, ce qu'établit la formule par laquelle la société se déclarait « à votre disposition pour toute clarification complémentaire ». Elle n'était donc pas une demande de restitution au sens processuel. La « veritable sol·licitud » est celle du 20 janvier 2011. Le moyen tiré de la tardiveté est rejeté.
Sur l'argument relatif à l'absence de communication par l'INAF
La Cour rejette cet argument pour deux motifs. D'une part, elle rappelle, en citant l'article 16 de la Llei de l'impost indirecte sobre la prestació de serveis bancaris i de serveis financers du 14 mai 2002, que « la gestió i la recaptació de l'impost correspon al ministeri encarregat de les finances », que ce dernier peut déléguer à des entités ou institutions publiques. Le Govern est donc le responsable administratif de la gestion de l'impôt. D'autre part, elle
Sentència
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Administrativa
Núm. de Protocol: AD-0041-2/2011 Núm. de Rotlle: TSJA-082/11
S E N T È N C I A NÚM. 29-2012
PARTS:
Apel·lant: M.I. Govern d'Andorra
Representant: E.M.G. Advocat: Tur
Apel·lada: Durán SA Representant: Pina Advocat: Seco
A la vila d'Andorra la Vella, vint-i-cinc d'abril del dos mil dotze.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions númeroAD-0041-2/2011.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet el qual expressa el parer del Tribunal.
Antecedents de fet
A N T E C E D E N T S D E F E T
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 82/11 — Décision commentée
1.- La societat Durán SA va interposar recurs contra la denegació per silenci de la seva sol·licitud de data 20 de gener del 2011, sol·licitant la devolució de la quantitat de 347.365 euros, indegudament pagades en concepte de liquidació de l'impost indirecte sobre la prestació de serveis bancaris i financers de l'any 2007.
2.- En la sentència del 27 de setembre del 2011, el Tribunal de Batlles ha estimat parcialment la demanda formulada per la societat Durán SA.
3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 22 de novembre del 2011, el M.I. Govern d'Andorra manifesta principalment que:
-La demanda s'ha formulat extemporàniament: la decisió tàcita de l'Administració es va produir el 20 de setembre de 2010 i per tant era a comptar d'aquesta data que l'interessat podia impugnar-la davant dels tribunals.
-La sol·licitud del 20 de juliol de 2010 interessant la devolució dels imports pagats indegudament per A compleix tots els requisits establers al Codi de l'Administració per a la seva validesa i eficàcia.
-Els errors al·legats no van ser comunicats per l'INAF al Ministeri de Finances, essent la sol·licitud de l'entitat bancària del 20 de juliol de 2010; una vegada constatat l'error en l'any 2009, corresponia a dita entitat, que no a l'Administració, l'estudiar la possibilitat de l'existència del mateix en anys anterior, i no deixar passar en perjudici propi el termini de reclamació.
El M.I. Govern d'Andorra ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 16 de gener del 2011.
4.- En la seva contesta de data 13 de desembre del 2011, la societat Durán SA estima en síntesi:
-la carta de data 19 de juliol del 2012 no és una "sol·licitud" des del punt de vista formal. Aquesta carta és la continuació d'una correspondència.
-el MI Govern d'Andorra no pot al·legar que no tenia coneixement dels errors en les declaracions de la liquidació per manca de comunicació per part de l'INAF.
-demana la condemna de l'adversa al pagament de les costes processals.
La societat Durán SA ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 13 de gener del 2012.
5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.
Fonaments de dret
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- Prèviament convé fer un breu resum de l'assumpte que dóna lloc al present litigi:
Liquidació de l'ISI de l'any 2008:
En resulta de l'informe de l'INAF de data 19 de maig del 2011 els següents elements (v. f. 95 i s.):
-l'INAF va efectuar la revisió de l'ISI d'A, corresponent a l'any 2008, durant el mes d'abril de 2009.
-L'INAF va informar el M.I. Ministre de Finances mitjançant escrit de data 6 de maig de 2009: la diferència a retornar per la liquidació de l'ISI del 2008 era de 633.302 EUR. S'informà A de l'error que havia efectuat el banc en la liquidació del 2008.
Liquidació de l'ISI de l'any 2009
-L'INAF informà de l'error al M.I. Ministre de Finances mitjançant escrit de data 28 de maig de 2012.
-La diferència a retornar per la liquidació de l'ISI del 2009 era de 271.226 EUR.
-S'informa de nou A de l'error que havia comès en la liquidació, que era el mateix que en la liquidació de l'any anterior, i que no havia estat corregit.
Liquidacions dels anys anteriors
L'INAF no havia revisat amb anterioritat al coneixement de les demandes judicials d'A les declaracions corresponents als anys 2005, 2006 i 2007.
És evidentment en funció d'aquestes dades que s'ha d'analitzar el contingut de la carta del 19 de juliol del 2010.
Tercer.- Sobre el procediment: la naturalesa de la carta de data 19 de juliol del 2010.
Com ha estat indicat abans, l'error detectat l'abril del 2009 s'havia comés en el curs de les liquidacions dels altres anys, en particular dels anys 2005, 2006 i 2007. Aquesta constatació està confirmada en l'informe de l'INAF del 19 de maig del 2011, ja citat: "Hem efectuat ara la revisió de les declaracions corresponents als anys 2005, 2006 i 2007, aplicant la correcció de l'error detectat a l'abril del 2009... " (v. f. 96).
Aquesta versemblança de l'error explica el contingut de la carta dirigida per A al M.I. Govern d'Andorra, en data 19 de juliol del 2010: "tenint consciència d'aquesta errada, la nostra entitat ha procedit a fer el recàlcul de les declaracions de l'ISI en els exercicis 2005, 2006 i 2007, un cop corregida. Les diferències calculades, que es troben detallades als documents adjunts, són les que figuren a continuació..." (v. f. 21).
Per tant A es limitava a extreure les conseqüències de la constatació de l'error per l'INAF. Aquesta carta no pot ser analitzada com una veritable sol·licitud en el sentit jurídic del terme. Aquesta carta intervé en el marc de la instrucció de la causa, tal com ho demostren els termes utilitzats per A:
"restem a la seva disposició per a qualsevol aclariment complementari" (v. f. 21, revers).
La veritable sol·licitud, en el sentit processal del terme, va intervenir en data 20 de gener del 2011 (v. f. 16).
Per tant, el recurs d'apel·lació del M.I. Govern d'Andorra ha de ser rebutjat sobre aquest punt.
Quart.- Sobre el segon argument del M.I. ENTITY_4: els errors al·legats no van ser comunicats per l'INAF al Ministeri de Finances,
Aquest argument no pot prosperar, per dues sèries de motius:
-D'una part, el MI Govern d'Andorra és el responsable administratiu de la gestió de l'impost. En el sentit de l'article 16 de la Llei de l'Impost Indirecte sobre la prestació de serveis bancaris i de serveis financers, del 14 de maig del 2002 (BOPA 44 del 16 de juny del 2002):
"Gestió de l'impost
1.- La gestió i la recaptació de l'impost correspon al ministeri encarregat de les finances, que ho pot delegar en entitats o institucions públiques".
-D'altra part, el MI Govern d'Andorra es contradiu donat que en el seu escrit d'apel·lació diu "que corresponia a dita entitat, que no a l'Administració, l'estudiar la possibilitat de l'existència del mateix en anys anterior".
És precisament el que va fer el Banc en la seva carta de 19 de juliol del 2010: presentava el seu càlcul i, evidentment, corresponia al M.I. Govern d'Andorra verificar el càlcul i donar-hi continuació (refús o acceptació).
Per tant, el recurs d'apel·lació del M.I. Govern d'Andorra també s'ha de rebutjar sobre aquest punt.
Cinquè.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.
D E C I S I Ó
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació presentat pel M.I. Govern d'Andorra
Segon.- Confirmar la sentència recorreguda i declarar que la desestimació per silenci del M.I. Govern d'Andorra de la sol·licitud del 20 de gener del 2011 no és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.
Tercer.- Declarar el dret d'Durán SA, a la devolució de l'import de 347.365 EUR, amb els interessos legals comptadors des de la data de fermesa d'aquesta sentència
Quart .- De no efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.