STSJAD ANDORRA, a 02 de març del 2012 - ROJ: STSJAD 388/2012
Confirmation
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé2 mars 2012
Numéro71/11
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJAD 388/2012 (Tribunal supérieur de justice d'Andorre, Sala administrativa, 2 mars 2012, recours n° TSJA-71/11)
> Décision commentée : STSJAD 388/2012, ECLI:AD:TSJADAD:2012:388 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
La société « S.E. Estació de Servei S.A. » et les époux Canals et Daza avaient saisi le Tribunal des Batlles (section administrative) d'un recours contre le Gouvernement d'Andorre et la Commune d'Andorre-la-Vieille. Ils contestaient certains aspects du Plan d'ordonnancement urbain paroissial (POUP), en particulier ceux relatifs aux unités d'action désignées dans la décision par « *** » et « *** » (dénomination non précisée dans la décision).
Par jugement du 22 juillet 2011, le Tribunal des Batlles a rejeté la demande. Il a en outre déclaré l'instance éteinte pour perte d'objet s'agissant de la prétention relative à l'augmentation du plafond constructible des unités concernées, cette question ayant été réglée, selon la décision, par une résolution postérieure de la Commission technique d'urbanisme (CTU) qui avait partiellement accueilli un recours d'alzada formé par les demandeurs.
La Commune d'Andorre-la-Vieille a interjeté appel. Elle soutenait, d'une part, qu'il ne pouvait y avoir perte d'objet mais, le cas échéant, désistement de la partie demanderesse. Elle sollicitait, d'autre part, la condamnation des demandeurs aux dépens de première instance, subsidiairement limitée au coût de l'expertise qu'elle avait fait réaliser. Les demandeurs ont conclu à la confirmation intégrale du jugement, et le Gouvernement a demandé le rejet du moyen relatif à la perte d'objet.
Le Tribunal supérieur de justice, Sala administrativa, était composé de MM. Bernard Plagnet (président), Albert Andrés Pereira (rapporteur) et Mme Marie Conte.
## Question de droit
La décision soulève deux questions :
1. Un appel formé par une collectivité publique est-il recevable lorsque le jugement attaqué ne lui fait pas grief, la décision contestée ayant été consentie par la partie adverse et par la Commune elle-même ?
2. Les dépens de première instance doivent-ils être mis à la charge de la partie demanderesse, en l'absence de témérité ou de mauvaise foi ?
La première question touche à la condition du préjudice ou du grief, que la juridiction rattache à la recevabilité du recours. La seconde concerne le régime de la condamnation aux dépens dans le contentieux administratif andorran.
## Solution et dispositif
Le Tribunal rejette l'appel dans son ensemble. Sur le premier moyen, il retient que la décision du Tribunal des Batlles « no resulta de cap manera perjudicial per a l'Administració comunal » (« n'est en aucune manière préjudiciable à l'Administration communale »). Il en déduit qu'elle « no pot ser objecte d'impugnació en aquesta via » (« ne peut faire l'objet d'une contestation dans cette voie »). Sur le second moyen, il juge qu'il y a eu « una efectiva controvèrsia sobre les qüestions litigioses » (« une controverse effective sur les questions litigieuses »), ce qui exclut toute témérité ou mauvaise fo
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 02 de març del 2012 - ROJ: STSJAD 388/2012
STSJAD 388/2012 (Tribunal supérieur de justice d'Andorre, Sala administrativa, 2 mars 2012, recours n° TSJA-71/11)
La société « S.E. Estació de Servei S.A. » et les époux Canals et Daza avaient saisi le Tribunal des Batlles (section administrative) d'un recours contre le Gouvernement d'Andorre et la Commune d'Andorre-la-Vieille. Ils contestaient certains aspects du Plan d'ordonnancement urbain paroissial (POUP), en particulier ceux relatifs aux unités d'action désignées dans la décision par « *** » et « *** » (dénomination non précisée dans la décision).
Par jugement du 22 juillet 2011, le Tribunal des Batlles a rejeté la demande. Il a en outre déclaré l'instance éteinte pour perte d'objet s'agissant de la prétention relative à l'augmentation du plafond constructible des unités concernées, cette question ayant été réglée, selon la décision, par une résolution postérieure de la Commission technique d'urbanisme (CTU) qui avait partiellement accueilli un recours d'alzada formé par les demandeurs.
La Commune d'Andorre-la-Vieille a interjeté appel. Elle soutenait, d'une part, qu'il ne pouvait y avoir perte d'objet mais, le cas échéant, désistement de la partie demanderesse. Elle sollicitait, d'autre part, la condamnation des demandeurs aux dépens de première instance, subsidiairement limitée au coût de l'expertise qu'elle avait fait réaliser. Les demandeurs ont conclu à la confirmation intégrale du jugement, et le Gouvernement a demandé le rejet du moyen relatif à la perte d'objet.
Le Tribunal supérieur de justice, Sala administrativa, était composé de MM. Bernard Plagnet (président), Albert Andrés Pereira (rapporteur) et Mme Marie Conte.
Question de droit
La décision soulève deux questions :
Un appel formé par une collectivité publique est-il recevable lorsque le jugement attaqué ne lui fait pas grief, la décision contestée ayant été consentie par la partie adverse et par la Commune elle-même ?
Les dépens de première instance doivent-ils être mis à la charge de la partie demanderesse, en l'absence de témérité ou de mauvaise foi ?
La première question touche à la condition du préjudice ou du grief, que la juridiction rattache à la recevabilité du recours. La seconde concerne le régime de la condamnation aux dépens dans le contentieux administratif andorran.
Solution et dispositif
Le Tribunal rejette l'appel dans son ensemble. Sur le premier moyen, il retient que la décision du Tribunal des Batlles « no resulta de cap manera perjudicial per a l'Administració comunal » (« n'est en aucune manière préjudiciable à l'Administration communale »). Il en déduit qu'elle « no pot ser objecte d'impugnació en aquesta via » (« ne peut faire l'objet d'une contestation dans cette voie »). Sur le second moyen, il juge qu'il y a eu « una efectiva controvèrsia sobre les qüestions litigioses » (« une controverse effective sur les questions litigieuses »), ce qui exclut toute témérité ou mauvaise fo
Sentència
Núm. de Protocol: AD-0028-1/2008 Núm. De Rotlle: TSJA-71/11
S E N T È N C I A NÚM. 16-2012
PARTS:
Apel·lant: Hble. Comú d'Andorra la Vella
Representant: Tejera Advocat: Elías
Apel·lada: M.I. Govern d'Andorra (CTU) (CTU)
Representant : Andrade Advocat: Galván
Apel·lada: S.E. Castillo
Canals i Daza
Representant: Amador Advocat: Plaza
A la vila d'Andorra la Vella, el dos de març de l'any dos mil dotze.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions númeroAD-0028-1/2008.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 71/11 — Décision commentée
1r.- La sentència de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles de 22 de juliol de 2011 va desestimar la demanda interposada per l'entitat "S.E.Estació de Servei S.A." i per les Sres. Canals i Daza contra el M.I. Govern d'Andorra (CTU) i l'Hble. Comú d'Andorra la Vella, en què impugnaven el Pla d'ordenació i urbanisme parroquial en determinats aspectes relatius a les unitats d'actuació *** i ***. En segon lloc, la sentència va declarar acabat el procés, per pèrdua sobrevinguda d'objecte, quant a la pretensió relativa a l'augment del sostre màxim edificable de les referides unitats d'actuació.
2n.- La representació del Comú d'Andorra la Vella va interposar recurs d'apel·lació contra la referida sentència de la Batllia, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:
-No es pot considerar que el procés hagi perdut objecte, quant a la pretensió relativa a l'augment del sostre màxim edificable de les unitats d'actuació *** i *** del P.O.U.P. d'Andorra la Vella, pel fet de què la C.T.U. hagi estimat de forma parcial el recurs d'alçada interposat pels agents, mitjançant una resolució tardana, sinó que procedeix declarar que s'ha produït el desistiment de la part agent en aquest punt.
-Procedeix imposar als agents el pagament de les costes processals, ja que no van justificar en la demanda l'existència de cap error en el càlcul de l'edificabilitat de les dues unitats d'actuació litigioses. A més, cal tenir en compte l'existència d'una jurisprudència reiterada sobre la classificació del sòl urbà i la interpretació de l'article 25 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme. De forma subsidiària, hom sol·licita que la condemna en costes es limiti a l'import del peritatge practicat a instàncies del Comú.
3r.- La representació de la part agent es va oposar al recurs i va sol·licitar la confirmació íntegra de la sentència apel·lada. Quant al primer motiu d'impugnació, argumenta que va identificar de forma suficient l'error que denunciava, així com els motius pels quals no podia proposar en la demanda un concreta correcció, ja que no quedaven explicats en els documents que integren el P.O.U.P. els criteris determinants de la disminució de l'edificabilitat.
Quant a les costes processals, recorda la reiterada jurisprudència sobre l'aplicació del criteri de la temeritat o mala fe, i al·lega que la decisió de practicar una doble prova pericial fou adoptada per la Batllia, ja que la part agent havia sol·licitar que es dugués a terme un sol informe pericial per un expert designat per l'òrgan jurisdiccional o, de forma subsidiària, per un tècnic designat per la pròpia part, conjuntament amb un altre designat pel Comú.
4t.- La representació del Govern va sol·licitar que es desestimés el motiu d'apel·lació relatiu a la pèrdua d'objecte del procés, i no es va pronunciar sobre la condemna de les costes causades en la primera instància.
5è.- En l'acte de la vista oral, les parts van exposar les consideracions que van considerar més adients a la defensa de llurs interessos.
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- La part agent va afirmar, en el seu escrit de conclusions de la primera instància, que la pretensió relativa al sostre màxim edificable de les unitats d'actuació *** i *** del P.O.U.P. d'Andorra la Vella havia estat satisfeta per la resolució del recurs d'alçada per part de la C.T.U., la qual li havia estat notificada amb posterioritat a la formulació de la demanda. La sentència apel·lada ha acollit aquest extrem i ha declarat acabat el procés, per pèrdua sobrevinguda d'objecte, quant a la referida qüestió litigiosa.
Tercer.- Com ja va declarar aquesta Sala en la sentència núm. 97-31, de 14 de juliol de 1997, "un dels requisits essencials del recurs és el del perjudici o gravamen, de manera que no és admissible la seva interposició quan la qüestió litigiosa ha estat resolta de conformitat amb la pretensió de la part, la qual cosa ha de ser determinada en funció dels pronunciaments de la part dispositiva de la sentència".
En el cas que ara s'examina, la sentència apel·lada ha desestimat íntegrament la demanda formulada per la part agent, i ha considerat que no s'havia de fer cap pronunciament sobre la pretensió relativa al sostre màxim edificable de les unitats d'actuació litigioses, ja que la decisió de la C.T.U. sobre aquest punt, que modificava a l'alça les previsions inicials del P.O.U.P., havia estat consentida per l'agent, i també pel Comú, que no va formular recurs contra la mateixa.
En conseqüència, cal considerar que la decisió de la Batllia no resulta de cap manera perjudicial per a l'Administració comunal, de manera que no pot ser objecte d'impugnació en aquesta via. Es podrà discutir, des d'una perspectiva conceptual i semàntica, si ha tingut lloc una pèrdua d'objecte del procés, un desistiment o, fins i tot, una satisfacció extraprocessal, però això no comporta una modificació substancial del resultat del litigi. Com també va declarar aquesta Sala en la sentència núm. 2001-28, de 29 de maig, "els recursos jurisdiccionals es dirigeixen contra els fallos de les sentències, no contra els arguments, per la qual cosa aquesta sentència no ha de raonar de nou més que en allò que directament afecti les pretensions dirigides a la modificació del fallo recorregut".
Procedeix, doncs, desestimar el primer motiu d'impugnació que s'articula contra la sentència apel·lada.
Quart.- El segon motiu de recurs que invoca l'Hble. Comú d'Andorra la Vella fa referència a la imposició a la part agent de les costes de la primera instància. Aquesta pretensió no pot ser acollida, atès que ha existit una efectiva controvèrsia sobre les qüestions litigioses, de manera que no es pot apreciar la concurrència de temeritat o mala fe en cap de les parts. D'altra banda, resulta cert que la decisió de practicar la prova pericial per dos experts, designats un d'ells per cada part, va ser adoptada per la Batllia, quan els agents havien proposat l'actuació d'un perit únic.
De la mateixa manera, no s'aprecia temeritat ni mala fe en cap de les parts que justifiqui la imposició de les costes d'aquesta instància.
D E C I S I Ó
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
-Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la representació de l'Hble. Comú d'Andorra la Vella contra la sentència dictada el 22 de juliol de 2011 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta alçada.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.