STSJAD 393/2012 (ECLI:AD:TSJADAD:2012:393)
Décision commentée : STSJAD 393/2012 (ECLI:AD:TSJADAD:2012:393) (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Un homme, le Sr Canales, se présente le 27 avril 1998 vers 1 h 40 au service d'urgences de l'hôpital Nostra Senyora de Meritxell pour une céphalée intense. Le médecin de garde procède à un interrogatoire, administre un traitement médicamenteux et le renvoie quelques heures plus tard. Le patient revient le 29 avril 1998 à 00 h 47, perd connaissance et entre en coma peu après son admission. Il est diagnostiqué d'une hémorragie cérébrale, transféré par hélicoptère à l'hôpital de Rangueil à Toulouse, où il est opéré sans résultat. Il y décède, la date étant occultée dans la décision (« *** »).
Une procédure pénale est menée en parallèle. Par arrêt du 27 novembre 2009, la Sala Penal du Tribunal superior retient l'absence de lien de causalité entre l'erreur de diagnostic et le décès.
Saisi d'une demande de responsabilité administrative formée le 29 novembre 2010 contre le Gaya (désignation retenue par la décision), le Tribunal des batlles, par jugement du 6 juin 2011, accueille partiellement la demande formée par Mme Sanz et le Sr Canales. Les deux parties interjettent appel : le Gaya le 6 septembre 2011, Mme Sanz et le Sr Canales le 13 septembre 2011. Les appelants au principal soutiennent notamment que le lien causal entre la négligence médicale et le décès est établi et réclament 30 000 EUR au titre du pretium doloris, ainsi que 118 085,08 EUR au total. Le Gaya conteste l'existence du lien causal et la qualité d'héritière de Mme Sanz.
La Sala Administrativa du Tribunal superior de justice rend son arrêt le 2 mars 2012, sous la présidence du magistrat Bernard Plagnet.
Question de droit
La juridiction doit répondre à trois questions :
- L'erreur de diagnostic commise le 27 avril 1998 constitue-t-elle une faute de service au sens de l'article 59-1 du Codi de l'Administració ?
- Un lien de causalité entre cette faute et le décès est-il établi, et, à défaut, une indemnisation peut-elle être allouée au titre des souffrances endurées pendant la période fautive ?
- Quelle est l'indemnité appropriée au titre du pretium doloris, et y a-t-il lieu à condamnation aux dépens de la seconde instance ?
Le raisonnement repose sur le triptyque classique de la responsabilité administrative énoncé par la décision : existence d'une faute de service, lien de causalité entre la faute et le préjudice, existence d'un préjudice (second fondement, § 8).
Solution et dispositif
Sur la faute de service. La Sala retient, au vu du dossier et d'une expertise, que l'erreur de diagnostic du 27 avril 1998 est établie. Les experts ont estimé qu'un recours aux procédés diagnostiques ordinaires aurait « très probablement » orienté le diagnostic dans la bonne direction. La faute est qualifiée de fonctionnement du service dans des conditions techniquement défectueuses, au sens de l'article 59-1 du Codi de l'Administració. Le jugement de première instance est confirmé sur ce point.
Sur le lien de causalité. La Sala juge qu'il n'est pas établi de lien de causalité direct entre la négligence médicale et le décès. Elle s'appuie sur l'arrêt pénal, dont elle rappelle que les appréciations juridiques ne lient pas la juridiction administrative, mais qui constitue « un élément important d'appréciation, compte tenu des garanties apportées par la procédure pénale ». Elle reproduit à cet effet le passage suivant de l'ar
Sentència
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Administrativa
Núm. de Protocol: AD-0018-2/2011 Núm. de Rotlle: TSJA-056/11
S E N T È N C I A NÚM. 11-2012
PARTS:
Apel·lant: Gaya
Representant: Expósito
Advocat: Benítez
Apel·lada: Sanz i Canales
Representant: Porras
Advocat : Montenegro
A la vila d'Andorra la Vella, el dos de març del dos mil dotze.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0018-2/2011.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet el qual expressa el parer del Tribunal.
Antecedents de fet
A N T E C E D E N T S D E F E T
1.- Els interessats van interposar recurs contra la desestimació per silenci de la reclamació de responsabilitat administrativa del Gaya.
2.- En la sentencia del 6 de juny del 2011, el Tribunal des Batlles ha estimat en part la demanda formulada pels Srs. Sanz i Sr. Canales.
3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 6 de setembre del 2011, el Gaya estima en síntesi:
Una encertada diagnosi no hagués pogut alleugerir el dolor del Sr. ENTITY_8: ha estat provat en autes que, a part de la mort, el dolor també era inevitable.
La Sra. Sanz no ha acreditat ser hereva del Sr. Canales, i no pot cobrar el pretium doloris del difunt.
Demana la condemna de l'adversa al pagament de les costes processals.
En la seva contesta de data 29 de setembre del 2011, el Gaya precisa que no pot donar-se per acreditat el nexe causal entre l'error de diagnosi i la mort i el pretium doloris hauria de ser el que s'ha fixat pel Tribunal de Batlles.
El Gaya ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 24 d'octubre del 2011.
4.- En el seu recurs d'apel·lació de data 13 de setembre de 2011, els Srs. Sanz i Sr. Canales estimen en síntesi:
El vincle de causalitat entre la negligència del metge i el resultat de mort ha quedat acreditat: les possibilitats de viure del Sr. Canales depenien fonamentalment de la rapidesa en el diagnòstic i de quina fos la causa productora de l'hemorràgia.
Demana que s'atorgui a la Sra. Sanz en concepte d'indemnització pel dolor patit pel seu marit la quantitat de 30 000 EUR.
Demanda la condemna del Gaya a satisfer als demandants la quantitat de 118 085,08 EUR.
Demana la condemna de la part adversa al pagament de les costes processals.
5è- En la seva contesta de data 29 de setembre del 2011, els Srs.
Sanz i Canales precisen
Que no és cert que s'hagi provat que el dolor patit pel Sr. Canales fos inevitable.
Han acreditat haver estat declarats hereus del difunt per les autoritats de Portugal.
Els interessats han confirmat aquests arguments en el escrit de conclusions de data 11 d'octubre del 2011.
6è.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.
Fonaments de dret
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- Els fets són els següents (Sentencia del Tribunal de Corts de data 20 de gener del 2009, f. 47):
El 27 d'abril de 1998, vers les 1:40 hores, el Sr. Canales es personà al Servei d'Urgències de l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell amb un mal de cap molt intens.
El metge de servei en aquell moment practicà al Sr. Canales un interrogatori mèdic; li va donar tractament farmacològic i li va donar d'alta unes hores més tard.
L'endemà el Sr. Canales va continuar tenint mal de cap.
En empitjorar el dolor al cap, el Sr. Canales acudí novament al Servei d'urgències el dia 29 d'abril del 1998 a les 00: 47 hores, on va perdre el coneixement i entrà en coma pocs instants després de ser atès per la doctora que estava de guàrdia, essent diagnosticat d'hemorràgia cerebral i posteriorment traslladat en helicòpter a l'Hospital de Rangueil a Toulouse, on morí el dia ***, a conseqüència de la mateixa, malgrat haver estat intervingut sense resultat.
La responsabilitat administrativa suposa l'existència d'una falta de servei, l'existència d'un vincle de causalitat entre la falta i el perjudici i l'existència d'un perjudici.
Tercer.- Sobre la falta de servei:
Resulta de l'examen de l'expedient que hi va haver un error de diagnòstic el dia 27 d'abril de 1998. Els perits estimen: "Si s'haguessen esgotat els procediments ordinaris de diagnòstic és molt probable que la orientació diagnòstica hauria anat en la direcció correcta. Com de la documentació consultada no es pot arribar a la conclusió de que això es fes d'aquesta forma, és molt probable que amb l'aplicació dels esmentats mitjans diagnòstics es pogués determinar l'origen de la cefalalgia" (v. f. 33)
Com ho diu la sentencia recorreguda (fonament de dret Quart), aquest error de diagnòstic constitueix una falta de servei en el sentit de l'article 59-1 del Codi de l'administració, en la modalitat de funcionament del servei en condicions tècnicament defectuoses.
La sentencia s'ha de confirmar sobre aquest punt.
Quart.- Sobre l'existència d'un vincle de causalitat entre la falta i el perjudici:
Aquesta qüestió ha estat examinada en el curs del procediment penal. Les apreciacions jurídiques no vinculen la jurisdicció administrativa, però constitueixen un element important d'apreciació, compte tingut de les garanties aportades pel procediment penal.
En la seva sentencia de data 27 de novembre de 2009, la Sala Penal del Tribunal Superior ha jutjat : « Atès el contingut dels informes pericials, la conclusió no pot ser altra que la manca de relació de causalitat entre l'error en el diagnòstic i la mort del Sr. Canales a l'Hospital de Rangueil » (v. f. 67)
Per conseqüent, no ha quedat acreditat el vincle de causalitat directe entre la negligència del metge i el resultat de mort i la sentència s'ha de confirmar sobre aquest punt.
Sobre el « pretium doloris » vinculat al sofriment del Sr. Canales entre el dia 27 d'abril del 1998 i la seva intervenció quirúrgica a Toulouse, el perit escriu : « En aquest cas s'han de considerar tant el dolor físic (cefalalgies intenses que va suportar durant dies) com la sensació psicofísica de gravetat i pèrdua de funcions superiors que també va suportar de forma progressiva des de l'inici de l'hemorràgia fins a la intervenció a la que va arribar amb una puntuació de l'escala de coma de Glasgow baixa (entre 3 i 5), però suficient per percebre, o dit d'un altra forma insuficient per evitar que sentís dolor i/o no s'adonés de la situació de deteriorament progressiu que patia » (v. f. 74)
El vincle de causalitat és, per conseqüent, acreditat entre l'error de diagnòstic i el patiment innecessari del Sr. Canales entre el 27 i el 29 d'abril de 1998.
Cinquè.- Sobre el perjudici:
La conclusió del perit és :
«en una escala de l'1 al 7, el « pretium doloris », s'hauria de valorar en la franja alta amb un valor entre 5 i 6» (v. f. 74)
La sentència ha fixat una indemnització de 18.000 EUR, la qual cosa correspon a la franja alta entre 5 i 6.
La sentencia s'ha de confirmar sobre aquest punt.
Sisè.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.
D E C I S I Ó
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer: Desestimar els recursos d'apel·lació presentats pel Gaya i per la Sra. Sanz i el Sr. Canales.
Segon: Confirmar la sentència recorreguda i declarar que la desestimació tàcita de Gaya de la sol·licitud de responsabilitat administrativa formulada en data 29 de novembre del 2010, no és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.
Tercer: Declarar el dret de la Sra. Sanz a ésser indemnitzada pel Servei Andorra d'Atenció Sanitària, en la quantitat de 18.000 EUR, augmentada amb els interessos legals comptadors des de la data de la fermesa d'aquesta sentència.
Quart : No efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Subir
Diccionario RAE