STSJAD ANDORRA, a 29 de gener del 2013 - ROJ: STSJAD 4/2013
Confirmation
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé29 janvier 2013
Numéro270/11
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# Juridiction andorrane, — (STSJAD 4/2013)
> Décision commentée : Juridiction andorrane, — (STSJAD 4/2013) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Le litige oppose un salarié, M. Criado, à la société Hoyos, employeur. Le salarié était entré au service de la société le 7 décembre 2001. À l'issue de ses congés, il devait reprendre son poste le 29 décembre 2008. Par courriel du 26 décembre 2008, il a informé l'employeur qu'il souffrait d'une gastro-entérite aiguë et qu'il devait rester au repos jusqu'à une nouvelle consultation. Son arrêt a pris fin le 31 décembre 2008.
Par lettre du 2 janvier 2009, l'employeur a notifié un licenciement disciplinaire. Cette lettre invoquait trois griefs : le certificat transmis par simple courriel, sans trace d'un arrêt de travail réel ; la possession d'un téléphone mobile fourni par l'entreprise, permettant de joindre le salarié en permanence ; l'absence de reprise du travail à la date de la lettre. Le fondement textuel visé était l'article 72.7 de la Llei sobre el Contracte de Treball, qui réprime l'abandon de travail pendant plus de trois jours ouvrables consécutifs sans cause justifiée.
Le salarié a saisi la Batllia d'une demande en paiement d'une indemnité pour licenciement injustifié (21.273 EUR) et d'une gratification de Noël de 2008 (2.026 EUR), outre des régularisations auprès de la CASS. Par jugement du 22 juin 2011, le Tribunal unipersonnel de Batlles a fait droit intégralement à la demande. L'employeur a interjeté appel. Par ordonnance du 7 juin 2012, la Cour a partiellement accueilli sa demande de mesure d'instruction, consistant en une demande de renseignements auprès d'un opérateur de télécommunications. Cette mesure n'a pu aboutir, l'opérateur ayant indiqué que ses registres de plus d'un an n'étaient plus disponibles.
La Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia (recours n° 270/11, rapporteur M. Jean Louis Vuillemin, magistrats Joan Manel Abril Campoy et Eulàlia Amat Llari) a statué le 29 janvier 2013.
## Question de droit
La décision soulève plusieurs questions, qui se rattachent à trois séries de difficultés.
1. **Le fond de l'abandon de poste.** L'abandon de travail de plus de trois jours consécutifs est-il « sans cause justifiée » lorsque le salarié a informé son employeur, par courriel, qu'il avait consulté un médecin et restait en repos ?
2. **La portée de la motivation de la lettre de licenciement.** L'employeur peut-il, pour justifier a posteriori le licenciement, invoquer des éléments qu'il ne mentionnait pas dans la lettre et qu'il ne connaissait pas au moment du congédiement (qualification et lien familial du médecin, absence de justificatifs de retour de voyage) ?
3. **La gratification de Noël.** La gratification
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 29 de gener del 2013 - ROJ: STSJAD 4/2013
Le litige oppose un salarié, M. Criado, à la société Hoyos, employeur. Le salarié était entré au service de la société le 7 décembre 2001. À l'issue de ses congés, il devait reprendre son poste le 29 décembre 2008. Par courriel du 26 décembre 2008, il a informé l'employeur qu'il souffrait d'une gastro-entérite aiguë et qu'il devait rester au repos jusqu'à une nouvelle consultation. Son arrêt a pris fin le 31 décembre 2008.
Par lettre du 2 janvier 2009, l'employeur a notifié un licenciement disciplinaire. Cette lettre invoquait trois griefs : le certificat transmis par simple courriel, sans trace d'un arrêt de travail réel ; la possession d'un téléphone mobile fourni par l'entreprise, permettant de joindre le salarié en permanence ; l'absence de reprise du travail à la date de la lettre. Le fondement textuel visé était l'article 72.7 de la Llei sobre el Contracte de Treball, qui réprime l'abandon de travail pendant plus de trois jours ouvrables consécutifs sans cause justifiée.
Le salarié a saisi la Batllia d'une demande en paiement d'une indemnité pour licenciement injustifié (21.273 EUR) et d'une gratification de Noël de 2008 (2.026 EUR), outre des régularisations auprès de la CASS. Par jugement du 22 juin 2011, le Tribunal unipersonnel de Batlles a fait droit intégralement à la demande. L'employeur a interjeté appel. Par ordonnance du 7 juin 2012, la Cour a partiellement accueilli sa demande de mesure d'instruction, consistant en une demande de renseignements auprès d'un opérateur de télécommunications. Cette mesure n'a pu aboutir, l'opérateur ayant indiqué que ses registres de plus d'un an n'étaient plus disponibles.
La Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia (recours n° 270/11, rapporteur M. Jean Louis Vuillemin, magistrats Joan Manel Abril Campoy et Eulàlia Amat Llari) a statué le 29 janvier 2013.
Question de droit
La décision soulève plusieurs questions, qui se rattachent à trois séries de difficultés.
Le fond de l'abandon de poste. L'abandon de travail de plus de trois jours consécutifs est-il « sans cause justifiée » lorsque le salarié a informé son employeur, par courriel, qu'il avait consulté un médecin et restait en repos ?
La portée de la motivation de la lettre de licenciement. L'employeur peut-il, pour justifier a posteriori le licenciement, invoquer des éléments qu'il ne mentionnait pas dans la lettre et qu'il ne connaissait pas au moment du congédiement (qualification et lien familial du médecin, absence de justificatifs de retour de voyage) ?
La gratification de Noël. La gratification
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Reproduction verbatim
« Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent: »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STSJAD ANDORRA, a 29 de gener del 2013 - ROJ: STSJAD 4/2013 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (confirmation), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
Reproduction verbatim
« I.- El Sr. Criado va presentar davant de l'Hble. Batllia demanda laboral contra la societat Hoyos, en reclamació de la quantitat de 23.299.-EUR en concepte, d'indemnització per comiat improcedent (21.273.-EUR), i de paga extraordinària del mes de desembre del 2008 (2.026.-EUR), amb regularització i cotització prop de la CASS de les esmentades quantitats i de les pagues extraordinàries dels anys 2006 i 2007, i imposició a la part defenent de les costes judicials, amb inclusió dels honoraris d'advocat i procurador.… »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Reproduction verbatim
« Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 29 janvier 2013 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Sentència
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC-270/11
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 29 de gener de 2013.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- El Sr. Criado va presentar davant de l'Hble. Batllia demanda laboral contra la societat Hoyos, en reclamació de la quantitat de 23.299.-EUR en concepte, d'indemnització per comiat improcedent (21.273.-EUR), i de paga extraordinària del mes de desembre del 2008 (2.026.-EUR), amb regularització i cotització prop de la CASS de les esmentades quantitats i de les pagues extraordinàries dels anys 2006 i 2007, i imposició a la part defenent de les costes judicials, amb inclusió dels honoraris d'advocat i procurador.
II.- La societat Hoyos va oposar-se a totes les pretensions de la part adversa, contestant que el certificat mèdic produït pel treballador no reuneix els requisits exigits per la CASS per a considerar-lo com a tal; que es va comunicar al desembre del 2007 al Sr. A., que seria el darrer Nadal en el que se li faria efectiva la paga extraordinària de Nadal, motiu pel quin no pot ara sol·licitar-la; que totes les pagues de Nadal han estat regularitzades i cotitzades prop de la CASS.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 270/11 — Décision commentée
III.- Per sentència de data 22 de juny del 2011, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, Secció Civil, estimant íntegrament la demanda de l'agent, va condemnar la societat Hoyos a satisfer al Sr. Criado la suma principal de 21.273.-EUR, millorada amb els interessos legals a comptar del dia 25 de març del 2009 i fins a la seva total liquidació; la suma bruta de 2.026.-EUR, la qual haurà de ser objecte de declaració i cotització prop de la CASS, i finalment els interessos legals generats per la darrera quantia neta, a comptar del dia 25 de març del 2009 i fins a la seva total liquidació; així com l'abonament de les costes processals, inclosos honoraris d'advocat i procurador, a acreditar en període d'execució de sentència.
IV.- Contra aquesta resolució la societat Hoyos ha interposat recurs d'apel·lació.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.
FONAMENTS DE DRET
I.- La part que recorre considera necessari la pràctica de les proves d) confessió en judici i e) testifical proposades en el seu escrit de data 7 d'abril del 2010, com també els requeriments interessats en el seu escrit de proves de data 23 de maig del 2008. Sobre el fons del litigi manifesta: que el metge signant de la baixa mèdica del treballador, no tant sol és metge psiquiatra i no generalista, sinó àdhuc que és el consogre del Sr. A.; que l'adversa en cap moment ha acreditat un canvi dels bitllets d'avió; que la CASS no va acceptar la baixa mèdica presentada, ja que entre altres motius, la mateixa va ésser lliurada posteriorment a les 48 hores que estableix el reglament tècnic; que el treballador no tenia dret a percebre la paga de Nadal, havent estat informat d'aquest fet.
II.- Segons Aute de data 7 de juny del 2012, es va donar lloc parcialment a les pretensions de la societat apel·lant, consistent en que es practiqui la prova per requeriment a l'entitat T. amb la finalitat que manifesti quin és el número de telèfon des del quin es va enviar en data 2 de gener del 2009, al voltant de les 16 hores, un fax al telèfon número X, amb indicació del país i regió des d'on es va realitzar la trucada.
Nogensmenys, la referida prova no s'ha pogut practicar atès que l'entitat T. va contestar que els registres amb data superior a un any ja no figuren en la seva base de dades.
III.- Són fets pacífics que: el Sr. Criado va començar a treballar per compte de la societat Hoyos el dia 7 de desembre del 2001; que desprès d'un període de vacances s'havia de reincorporar a la feina el dia 29 de desembre del 2008; que per correu electrònic de data 26 de desembre del 2008, el treballador va comunicar a l'empresa que patia d'una gastroenteritis aguda que l'obligava a romandre en repòs fins a nova consulta; que l'alta mèdica li fou donada el dia 31 de desembre del 2008; que per carta de data 2 de gener del 2009 l'empresa va notificar al treballador el seu acomiadament disciplinari pels motius següents: "Com convingut verbalment el vostre període de vacances anyals finalitzava el passat 27 de desembre del 2008. Vist que, mitjançant un simple correu electrònic certifiqueu la visita d'un metge, sense constància d'una baixa laboral real. Vist que disposeu d'un telèfon mòbil a càrrec de l'empresa, per a poder comunicar-nos amb la mateixa permanentment. Vist que a la data d'avui, no us heu incorporat al lloc de treball. En aplicació de l'article 72.7 de la vigent Llei sobre el Contracte de Treball, us notifiquem per la present el vostre acomiadament".
L'article 72.7 de la Llei sobre el Contracte de Treball, vigent al moment dels fets, estableix que l'empresari pot acomiadar el treballador, sigui quina sigui la modalitat del contracte de treball, sense necessitat de preavís ni obligació de satisfer cap compensació econòmica, quan concorri una de les causes següents: "(...) 7. L'abandó del treball per un període superior a 3 dies laborables consecutius sense causa justificada (...)". És incontrovertible que entre el dia 27 de desembre del 2008, en que el treballador s'havia de reincorporar al seu lloc de treball, i el 2 de gener del 2009, data de la carta d'acomiadament, el Sr. Criado no va presenciar-se a la seva feina. Per tant, la problemàtica que s'ha de resoldre és la de determinar si aquest abandó del treball de més de 3 dies laborals consecutius era o no justificat.
IV.- Prèviament s'ha de posar de manifest que en període de vacances el treballador no té cap obligació de tenir sempre a la seva disposició el telèfon mòbil de l'empresa, sobretot en un país estranger. El telèfon mòbil de l'empresa constitueix una eina de treball a utilitzar en període de feina per que l'empresa es pugui comunicar amb el seu empleat 24h/24h tots els dies de treball, en raó de l'activitat que la mateixa desenvolupa, però no en període de vacances on el treballador està deslligat de tota obligació professional.
Dit això, l'acomiadament només pot fonamentar-se en els motius continguts en l'avís de comiat. En la carta de data 2 de gener del 2009, l'empresa reconeix que mitjançant un correu electrònic, el treballador va comunicar-li que havia anat a visitar un metge per una gastroenteritis aguda, ço que constitueix una justificació de la seva absència.
Ara bé, si l'empresa tenia el dubte sobre l'autenticitat de la malaltia patida pel treballador, tenia l'obligació doncs, abans d'acomiadar-lo, de demanar-li totes les justificacions adients; i és només en el cas que aquestes justificacions no siguin suficients o acreditades, que podia acomiadar al Sr. Criado. En la carta d'acomiadament l'empresa no posa en dubte l'autenticitat de la visita del metge pel treballador, ni el fet que el metge esmentat sigui un generalista competent per diagnosticar una gastroenteritis aguda, ni que el mateix sigui imparcial per raó de lligam familiar.
Per conseqüent, una vegada realitzat l'acomiadament del treballador, sense que s'hagi fet expressament esment en l'avís de comiat dels greuges avui desenvolupats per l'empresa, la mateixa no pot posteriorment, per justificar l'acomiadament, reprotxar al Sr. Criado que el metge que el va visitar era un psiquiatra i no un generalista i que forma part de la seva família per ésser el seu consogre. Tampoc l'empresa no pot reprotxar al treballador de no acreditar el canvi dels bitllets d'avió, ja que no se li ha demanat aquesta justificació anteriorment a l'acomiadament. Pot ser que el metge que va redactar el certificat mèdic del Sr. Criado és un psiquiatra i no un generalista, que és el consogre d'aquest darrer, i que el treballador mai ha canviat els seus bitllets d'avió per retornar d'Argentina on va passar les seves vacances, però tots aquests elements no es poden prendre en consideració, ja que no consten en la carta d'acomiadament, i que l'empresa no els coneixia quan va acomiadar el treballador. Per tant, essent l'abandó del lloc de treball de més de 3 dies consecutius per part del Sr. Criado, justificat pel certificat mèdic que el mateix va comunicar a l'empresa per correu electrònic, s'ha de declarar l'acomiadament improcedent i confirmar la resolució apel·lada respecte a la condemna de l'empresa a satisfer al treballador una indemnització per acomiadament injustificat.
V.- Respecte a la reclamació en concepte de paga extraordinària de Nadal de l'any 2008, la mateixa també s'ha d'estimar.
En efecte, l'esmentada paga extraordinària fou efectiva tots els anys anteriors a l'acomiadament del Sr. Criado. Nogensmenys, l'empresa sosté que per carta de data 31 de desembre del 2007, va comunicar al treballador que "vist els canvis de titularitat de la societat i la situació laboral i econòmica de la mateixa, la compensació de Nadal serà suprimida a comptar de la data". El treballador nega haver rebut dita comunicació i no consta la seva signatura en la carta esmentada. A més a més, si l'empresa pot ocasionalment i excepcionalment gratificar el treballador de manera unilateral i voluntària, ha de provar el caràcter ocasional, voluntari i deslligat de les obligacions retributives, legals, convencionals o unilaterals consolidades. A manca d'aquesta prova la gratificació es considera com a retribució complementària i forma part del salari global, de conformitat amb les disposicions de l'article 67 de la Llei sobre el contracte de treball. Per tant, tenint compte que no queda acreditat en autes, ni el caràcter ocasional de la paga de Nadal, essent aleshores la mateixa, complement del salari, ni l'acceptació imprescindible del treballador de que sigui disminuït el seu salari, s'ha de considerar que la referida paga de Nadal constitueix un dret del treballador al qual el mateix no ha renunciat voluntàriament.
VI.- En conseqüència, s'ha de confirmar íntegrament la resolució impugnada, amb condemna de la part recurrent al pagament de les costes processals de segona instància, en virtut del principi de venciment.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
Desestimar el recurs de la societat ENTITY_5;
Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 22 de juny del 2011 en tots els seus extrems;
Condemnar a la societat Hoyos a pagar les costes judicials de segona instància.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.