STSJAD ANDORRA, a 29 de gener del 2013 - ROJ: STSJAD 11/2013
Confirmation
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé29 janvier 2013
Numéro230/12
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# Juridiction andorrane, — (STSJAD 11/2013)
> Décision commentée : Juridiction andorrane, — (ROJ STSJAD 11/2013 ; ECLI:AD:TSJADAD:2013:11) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Le 25 mai 2010, M. Gaya, par l'intermédiaire de son représentant processuel, a formé une demande contre Mme Querol. Il sollicitait sa condamnation au paiement de la somme de 39 947,55 euros, augmentée des intérêts légaux depuis la date de la contestation de la demande, ainsi que la mise à sa charge des dépens.
Dans son mémoire en défense du 15 juin 2010, la défenderesse a soulevé, à titre principal, l'exception péremptoire de défaut de légitimation passive, et a subsidiairement conclu au rejet de la demande, avec demande de condamnation du demandeur aux dépens.
Par sentence du 17 juin 2011, le Tribunal de Batlles a accueilli l'exception. Il a ainsi retenu le défaut de légitimation passive de Mme Querol, laissé le fond du litige sans examen et mis à la charge du demandeur l'intégralité des dépens, y compris les honoraires d'avocat et de procureur.
M. Gaya a interjeté appel. Ses conclusions tendaient à la révocation de la décision de première instance, tandis que la défenderesse sollicitait le rejet de l'appel et la condamnation de l'appelant aux dépens.
La Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia (ponent : M. Joan Manel Abril Campoy) était saisie de cet appel.
## Question de droit
La question posée à la Sala Civil était, en substance, la suivante : une personne morale peut-elle se voir réclamer les dépens de procédures pénales engagées en son nom par un associé, alors que le représentant ne disposait pas, selon l'appelant, d'une décision sociale l'habilitant à agir, et que les pouvoirs de ce représentant n'ont jamais été suspendus ni contestés dans le cadre de la procédure pénale ?
Le moyen de l'appelant comportait trois branches :
1. la doctrine civile de la Sala exigerait, pour qu'un associé agisse au nom de la société contre un autre associé, une décision préalable de l'assemblée, faute de quoi l'action ne pourrait être exercée qu'à titre personnel, et la preuve que le représentant agissait à titre personnel serait aisée à rapporter sans instruction probatoire ;
2. le tribunal de première instance aurait relevé que le recurrent avait demandé à plusieurs reprises la suspension des pouvoirs de représentation de Mme Gálvez, sans que cette demande soit examinée, l'objet de la cause pénale étant étranger à cette question ;
3. les actes reprochés (transfert de soldes, envoi de lettres aux clients) relèveraient d'actes de gestion et non de la plainte pénale elle-même.
## Solution et dispositif
La Sala rejette l'appel. Son raisonnement procède en trois temps.
**Sur la doctrine invoquée.**
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 29 de gener del 2013 - ROJ: STSJAD 11/2013
Le 25 mai 2010, M. Gaya, par l'intermédiaire de son représentant processuel, a formé une demande contre Mme Querol. Il sollicitait sa condamnation au paiement de la somme de 39 947,55 euros, augmentée des intérêts légaux depuis la date de la contestation de la demande, ainsi que la mise à sa charge des dépens.
Dans son mémoire en défense du 15 juin 2010, la défenderesse a soulevé, à titre principal, l'exception péremptoire de défaut de légitimation passive, et a subsidiairement conclu au rejet de la demande, avec demande de condamnation du demandeur aux dépens.
Par sentence du 17 juin 2011, le Tribunal de Batlles a accueilli l'exception. Il a ainsi retenu le défaut de légitimation passive de Mme Querol, laissé le fond du litige sans examen et mis à la charge du demandeur l'intégralité des dépens, y compris les honoraires d'avocat et de procureur.
M. Gaya a interjeté appel. Ses conclusions tendaient à la révocation de la décision de première instance, tandis que la défenderesse sollicitait le rejet de l'appel et la condamnation de l'appelant aux dépens.
La Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia (ponent : M. Joan Manel Abril Campoy) était saisie de cet appel.
Question de droit
La question posée à la Sala Civil était, en substance, la suivante : une personne morale peut-elle se voir réclamer les dépens de procédures pénales engagées en son nom par un associé, alors que le représentant ne disposait pas, selon l'appelant, d'une décision sociale l'habilitant à agir, et que les pouvoirs de ce représentant n'ont jamais été suspendus ni contestés dans le cadre de la procédure pénale ?
Le moyen de l'appelant comportait trois branches :
la doctrine civile de la Sala exigerait, pour qu'un associé agisse au nom de la société contre un autre associé, une décision préalable de l'assemblée, faute de quoi l'action ne pourrait être exercée qu'à titre personnel, et la preuve que le représentant agissait à titre personnel serait aisée à rapporter sans instruction probatoire ;
le tribunal de première instance aurait relevé que le recurrent avait demandé à plusieurs reprises la suspension des pouvoirs de représentation de Mme Gálvez, sans que cette demande soit examinée, l'objet de la cause pénale étant étranger à cette question ;
les actes reprochés (transfert de soldes, envoi de lettres aux clients) relèveraient d'actes de gestion et non de la plainte pénale elle-même.
Solution et dispositif
La Sala rejette l'appel. Son raisonnement procède en trois temps.
Sur la doctrine invoquée.
Sentència
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC-230/12
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 29 de gener de 2013.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- La representació processal del Sr. Gaya va interposar demanda, de data 25-05-2010, envers la Sra. Querol, en virtut de la qual sol·licitava que es condemnés a aquesta darrera a l'abonament de la quantitat de 39.947,55 euros, amb més els interessos legals des de la data de contesta a la demanda, així com la imposició de les costes processals.
Per escrit, de data 15-06-2010, la representació processal de la part defenent articulava, en primer terme, l'excepció peremptòria de manca de legitimació passiva i, subsidiàriament s'oposava a la demanda, tot sol·licitant la imposició de costes processals a la part agent.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 230/12 — Décision commentée
II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència, en data 17-06-2011, amb la següent part decisòria: DECIDEIX: Que hem d'estimar i estimem l'excepció peremptòria de manca de legitimació passiva de la Sra. Querol, plantejada per la seva representació processal en mèrits de l'escrit de contesta a la demanda per ella formulat, deixant consegüentment imprejutjat el fons de la present controvèrsia, i fent imposició a la part actora de la totalitat de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procuradora, a acreditar en període d'execució de Sentència".
III.- La representació processal de la part agent ha interposat recurs contra la resolució d'instància i, en data 9-11-2012, ha presentat el seu escrit de conclusions, segons el qual i en atenció als arguments continguts en el mateix, demana la revocació de la resolució d'instància. Pel contrari, la representació processal de la part recorreguda, per escrit de contesta a les conclusions, de data 30-11-2012, sol·licita la desestimació del recurs, amb imposició a la recurrent de les costes processals.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.
FONAMENTS DE DRET
I.- Els motius o greuges en els quals la part agent fonamenta el seu recurs són, en essència, els que segueixen. En primer terme, entén que s'ha de discrepar amb les consideracions jurídiques del II Considerant. Sustenta que encara que en les diligències penals DP- 1529-3/2008 no recaigués cap resolució que constatava la manca de legitimació activa de la Sra. Gálvez per a actuar en nom i representació de la societat ORG_0, esdevé aplicable la doctrina establerta al respecte per la Sala Civil. Afegeix que demostrar que la Sra. Gálvez va actuar en nom propi esdevé fàcil perquè no existeix l'acord social previ per a actuar en nom de la societat, a la vegada que sense practicar la prova no es pot concloure que la Sra. Gálvez actuava en nom de la mercantil ORG_0. En segon terme, ja manifesta que el propi Tribunal a quo constata que el recurrent va demanar, de forma reiterada, la suspensió de les facultats de representació de la Sra. Gálvez i com que no constituïa l'objecte de la causa penal no es va prendre en consideració. En tercer terme, torna a insistir que sense l'acord social no es podia exercitar una acció en nom i representació de la mercantil ORG_0, de manera que quan l'Hble. Batlle instructora es refereix a les actuacions d'ambdós litigants, relativa a atribuir-se l'apoderament i representació de la mercantil no té a veure amb la interposició de la querella criminal, sinó respecte del traspàs de saldos, enviament de cartes a clients, etc.
II.- El present recurs no pot ésser estimat per les raons que, a continuació, s'exposen. És cert i aquesta Sala coneix perfectament que, en els rotlles civils en els quals ha tingut ocasió de resoldre controvèrsies existents entre els litigants, en aquells casos en els quals s'ha adduït la manca de legitimació activa o passiva ha establert la doctrina, en virtut de la qual, per tal que un dels socis exerciti, en nom de la mercantil ORG_0, una acció envers l'altre soci requereix el previ acord social i que, si aquest manca, solament es pot exercitar l'acció en nom propi. Així, en el nostre Aute, de 27.05.2010, ja manteníem que "Si es cohonesten les pretensions que s'exerciten amb el fet que l'article 8 dels Estatuts i els poders atorgats a favor de la Sra. Querol, de data 1-03-1990, s'ha de concloure amb la jutgadora a quo que la representació en litigi que s'atribueix a la Sra. Gálvez l'habilita per a ostentar la representació de la societat en judici, però, pel cas de voler exercitar una acció en defensa dels interessos de la societat, caldria el previ acord de la Junta d'accionistes per a l'exercici de les referides pretensions, sense que ella sola pugui interposar una acció en nom i representació de la societat envers un altre soci, sense que la voluntat social s'hagi format en aquest sentit".
Però les anteriors consideracions les ha formulat aquesta Sala quan se li han sotmès al seu coneixement les excepcions de manca de legitimació activa o passiva i, en tot cas, en el marc del coneixement de recursos d'apel·lació en processos civils, i així ha pogut establir la referida doctrina, relativa a l'exercici d'accions civils per un dels socis al 50% en nom de la mercantil i envers l'altre soci del 50%. En canvi, en el cas que ens ocupa, encara que la part recurrent argumenti que va sol·licitar la suspensió de les facultats de la Sra. Gálvez per a actuar en nom i representació de la mercantil ORG_0, de les actuacions s'extreu, en primer terme, que segons el Resultant I de l'Aute d'arxiu de l'Hble. Batlle instructora, apareix que la querella criminal fou interposada per la Sra. Querol, en nom i representació de la mercantil ORG_0. En segon terme, també s'aprecia que el recurs d'apel·lació s'interposà, en nom de la mercantil ORG_0, per part de la Sra. Gálvez, com així ho recull el II Resultant de l'Aute del Tribunal de Corts, de data 22-02-2010, en el qual es remarca que la querella s'ha interposat contra el Sr. Gaya en nom i representació de la societat i no a títol particular. Per tant, en cap moment del procés penal, des de la interposició de la querella fins a l'arxiu de la mateixa, per l'Hble. Batlle instructora, i la confirmació de la resolució pel Tribunal de Corts, es va resoldre respecte de la legitimació activa de la Sra. Gálvez per a actuar en el procés penal, en nom i representació de la mercantil ORG_0. Consegüentment, i en el marc d'aquell procés penal, la Sra. Gálvez va iniciar un procés penal en nom de ORG_0 i contra el Sr. Gaya Aleshores, com que en aquelles diligències prèvies es va admetre pels òrgans judicials l'actuació de la Sra. Gálvez en nom de la mercantil ORG_0 des de l'inici fins a l'arxiu ferm de les actuacions, les despeses que es reclamen, derivades i amb ocasió d'actuacions efectuades en el marc d'aquelles diligències penals, no poden ésser reclamades a la Sra. Gálvez, sinó que, en aquest concret supòsit i per les raons esgrimides, ho han de ser a la mercantil ORG_0.
III.- Les anteriors consideracions justifiquen el refús del recurs interposat, contra la Sentència d'instància, i la confirmació íntegra de la mateixa, amb imposició a la part recurrent de les costes d'aquesta alçada (arg. Codi 7,51,5).
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal del Sr. Gaya contra la Sentència, de data 17- 07-2012, dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles i confirmar íntegrament la seva part decisòria. Procedeix imposar a la part recurrent les costes processals d'aquesta alçada.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.