SENTÈNCIA En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el 25 de febrer de 2013. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- Els Srs. Blasco i Villegas van presentar davant de l'Hble. Batllia demanda a tramitar pel procediment ordinari, contra els Srs. Elías, Pera i Estany, en reclamació de la quantitat de 12.000.-EUR en concepte d'indemnització dels danys patits pel seu fill Tejada a conseqüència d'un cop de pal de golf donat pel menor Daza. II.- El Sr. Estany va oposar-se a les pretensions de la part agent, contestant que qui va acudir a la recepció de l'hotel i va demanar que se li lliuressin els pals i les pilotes va ésser una persona adulta acompanyada d'alguns menors, i per tant, si la recepcionista va lliurar el material a aquesta persona, va ésser perquè dit adult va assumir la responsabilitat de la seva utilització, doncs en cas contrari, com és norma de l'establiment, i no havent-hi cangurs que acompanyessin els menors per jugar, en cap cas se'ls hi hauria permès jugar al minigolf. III.- Els Srs. Elías i Pera també es varen oposar a les pretensions de la part agent, reconeixent subsidiàriament una responsabilitat en el màxim del 20%, contestant que en cap moment van autoritzar ni permetre que el seu fill Daza efectués l'activitat de minigolf; que en conseqüència la responsabilitat del sinistre pot ésser imputada al pare del menor perjudicat o bé a l'hotel que va permetre que els menors efectuessin, sense les degudes precaucions i control, una activitat de risc. IV.- La CASS va formular demanda, a tramitar pel procediment ordinari, contra els mateixos defenents: Srs. Elías, Pera i Estany, en reclamació de la quantitat de 12.000.-EUR, com a mínim, en concepte de reembossament de les despeses mèdiques i hospitalàries realitzades a favor del menor Tejada a conseqüència del cop de pal de golf que va donar-li el menor Daza en el minigolf de l'hotel del Sr. Estany el dia 31 de maig de 2008. V.- Segons Aute de data 30 d'abril de 2010, es va donar lloc a la petició d'acumulació d'autes dels procediments esmentats, enregistrats respectivament amb els números 0054-6/2008 i 0059-3/2009. VI.- Per Sentència de data 18 de setembre de 2012, l'Hble. Tribunal de Batlles, Secció Civil, estimant parcialment la demanda dels Srs. Giner i Villegas, va condemnar al Sr. Elías i la Sra. Pera, solidàriament, a pagar als demandants la suma de 24.185,92.-EUR, i al Sr. Estany a pagar als mateixos la suma global de 12.092,96.-EUR; estimant parcialment la demanda de la CASS, va condemnar solidàriament als Srs. Elías i Pera a pagar a l'entitat parapública la suma de 1.446,08.-EUR, així com el 40% de les prestacions mèdiques que, a comptar del dia 24 de febrer de 2009, siguin assumides per la CASS en relació al menor Tejada i que portin causa de les lesions sofertes per aquell en data 31 de maig de 2008, i al Sr. Estany, al pagament de la suma principal de 723,40.-EUR, així com el 20% de les prestacions mèdiques que, a comptar de la referida data, siguin assumides per la CASS en relació al menor Tejada i que portin causa de les lesions sofertes per aquell en data 31 de maig de 2008, sense fer especial condemna en costes judicials. VII.- Contra aquesta resolució totes les parts han interposat recurs d'apel·lació. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin. FONAMENTS DE DRET I.- El Sr. Elías formula recurs pels dos motius concrets següents: el percentatge de culpa atribuït a cada una de les parts, establint un 40% per cada un dels progenitors, i únicament un 20 % al propietari de l'hotel; l'import finalment establert per la Sentència en concepte d'indemnització, i principalment la imposició de l'obligació de pagament de les despeses mèdiques que la CASS pugui reclamar a partir del dia 24 de febrer de 2009. Manifesta aquesta part recurrent que: havent facilitat els pals de golf als menors, era responsabilitat de l'hotel prendre totes les mesures de prudència i control necessàries, i més encara sabent perfectament que no s'havia contractat cap servei de cangurs; que malgrat eren conscients de que es lliuraven jocs de golf a uns menors sols, no van exigir la presència de cap adult, ni van prendre cap altra mesura de vigilància i/o prudència, ni tan sols van verificar que els pares ho sabien, o almenys que es desplacés un d'ells a controlar l'activitat; que per tant, la responsabilitat de l'hotel no ha d'ésser d'un 20%, sinó del 100%; que s'ha de considerar que la reclamació de la CASS, definitivament quantificada per ella mateixa, i no establerta de forma provisional, sigui ferma i definitiva; que de cap manera es pot admetre que la simple existència d'una despesa mèdica, pot ser una revisió ordinària de la malaltia que ja s'ha indemnitzat, hagi de continuar essent assumida pels responsables o les seves companyies d'assegurances de forma vitalícia, quan ja s'està procedint a indemnitzar una IPP que ha de comprendre tant la pèrdua de capacitat física, com l'existència de perjudici econòmic futur. II.- El Sr. Estany s'oposa únicament pel que fa al pronunciament del Tribunal a quo referent a la seva condemna pels fets d'autes, ja que considera que s'ha acreditat suficientment que no va incórrer en cap negligència en relació al malaurat accident patit pel menor Tejada, ja que la prova practicada permet concloure que la responsable de la recepció de l'hotel va lliurar els pals de golf i les boles a un adult que acompanyava als menors. III.- Els Srs. Giner i Villegas manifesten que la culpa de l'empresari queda totalment constituïda per quant havia d'advertir que els nens no podien jugar sense la presència d'un adult, en ser conscients que era una pràctica que podia ser perillosa, i no ho van fer; que la concurrència de culpes entre els progenitors de l'autor involuntari i la víctima que declara la Sentència, és improcedent i, subsidiàriament, desmesurada en quant no té en compte que l'establiment fou escollit en raó de les seves característiques, donant la tranquil·litat als pares mentre gaudeixen de l'àpat i la celebració, que s'ha de presumir que si els nens gaudeixen d'uns serveis de l'hotel és perquè l'hotel té les mesures de seguretat necessàries per a prestar aquells serveis; que el rebuig jurisprudencial de la concurrència de culpes es fonamenta sempre en que davant la culpa greu i més gran d'un, la culpa que s'atribueix a l'altre participant en el succés no ha estat causant del sinistre, pel que no pot degradar la culpa i responsabilitat del veritable causant que ha de ser considerat i tingut com a únic responsable dels fets; que subsidiàriament, com sigui que els pares del menor perjudicat en cap cas es poden considerar autors o responsables de l'accident i només víctimes o perjudicats, en cas que la Sala entengués que hi ha concurrència de culpes, la culpa dels demandats hauria de ser del 90% entre ambdós, i només 10% pel que fa als progenitors de la víctima. IV.- La CASS presenta conclusions amb el mateix contingut que l'escrit de conclusions dels Srs. Giner i Villegas, i per tant desenvolupa els mateixos arguments que aquests darrers. V.- Són fets pacífics: que el dia 31 de maig de 2008, els Srs. Giner i Villegas, acompanyats del seu fill Tejada, així com els Srs. Elías i Pera, també acompanyats pel seu fill Daza, assistien a un àpat a l'hotel X., propietat del Sr. ENTITY_8; que a les acaballes de l'àpat els nens Tejada i Daza varen anar a jugar al minigolf de l'hotel; que enmig del joc el menor Daza va donar un cop de pal de golf al menor Tejada, causant-li un traumatisme facial amb fractura orbitària esquerra complexa, laceració palpebral i canícula lacrimal superior esquerra i neuropatia òptica traumàtica esquerra. En canvi, no es sap si el cop de pal que fou l'origen de les ferides patides pel menor Tejada, fou donat voluntàriament o involuntàriament. Nogensmenys, com cap de les parts invoca un acte voluntari, s'ha de suposar que es tracta d'un accident involuntari, encara que el caràcter molt greu de les ferides patides pel menor Tejada, pugui fer pensar el contrari. VI.- Respecte a la responsabilitat de l'hotel, prèviament s'ha de posar de relleu, que tractant-se la present acció judicial, d'una acció en responsabilitat extracontractual regulada per la Llei Aquília, pertoca a la part demandant provar que la part demandada ha comès una culpa que va participar a la producció dels danys patits. Resulta de les proves que consten en autes, que els pares dels menors Tejada i Daza, o els organitzadors de la festa celebrada a l'hotel X., no havien contractat els serveis de cangurs, posat a disposició dels seus clients per l'hotel, per tal que hi hagi una persona, que es faci càrrec de la vigilància i cura dels nens durant i després del banquet. També resulta acreditat en autes, que l'activitat de minigolf forma part de les diverses instal·lacions de l'hotel, posades gratuïtament a disposició dels clients. Els pares dels menors i la CASS reprotxen a la direcció de l'hotel, haver facilitat els pals de golf i les boles per jugar al minigolf als menors, Tejada i Daza, sense preocupar-se si estaven complint les condicions de seguretat per jugar al minigolf, i en particular la presència d'una persona per vigilar els menors mentre els mateixos jugaven. És cert que l'activitat de minigolf, encara que no sigui una activitat perillosa en si mateixa, necessita un mínim de vigilància quan són menors els que la practiquen. En conseqüència, era responsabilitat de l'hotel d'entregar els pals i les boles únicament a un adult, o a menors, però en presència d'un adult que en sigui responsable. Ara bé, com s'ha dit més amunt, pertoca a les parts demandants provar que la Direcció de l'hotel hagi comès aquesta imprudència. La Sra. Cepeda, que el dia de l'accident era adjunta de direcció de l'hotel X., va declarar que fou una persona adulta acompanyada de nens la que va procedir a demanar les pilotes i els pals per jugar al minigolf de l'hotel, i va precisar que mai es deixa material a un menor sense un adult al seu costat, i que el lliurament del material es fa sempre a un adult. Encara que aquest testimoniatge s'hagi de considerar amb cautela, en raó del lligam de subordinació existent entre el testimoni i el Sr. Estany, tampoc no es pot descartar, i força és de constatar que les parts adverses no acrediten la més mínima prova contrària, que els hi pertoca, limitant-se a afirmar, sense cap element concret que l'estableixi, que la direcció de l'hotel va lliurar els pals i les pilotes de minigolf a menors sols. Al contrari en el seu escrit de contesta a la demanda, els Srs. Elías i Pera manifesten el següent: "Segons afirma l'adversa: a la recepció de l'hotel els hi van facilitar als nens uns pals i unes boles de golf per tal que poguessin esbargir al jardí. No obstant això i malgrat aquesta part ignora com van tenir lloc de forma exacta els fets, sembla ser que fou el Sr. B. qui va demanar els pals de golf a la recepció i els va deixar als nens". Encara que no es pot concloure d'aquesta declaració que fos efectivament el Sr. Giner l'adult que va acompanyar als nens a la recepció de l'hotel per tal de demanar el material de minigolf, la mateixa va, en el sentit del testimoniatge de la Sra. Cepeda, i per tant afecta d'un dubte seriós la tesi d'una culpa de manca de vigilància i/o de prudència de l'hotel. En conseqüència, no essent acreditada una culpa de que l'hotel hagi produït l'accident o hagi participat a la seva causa, s'ha de desestimar totes les pretensions de les parts en contra del Sr. Estany. VII.- És incontrovertible que la causa primera de l'accident fou el cop de pal que el menor Daza va donar, involuntàriament, a la cara del menor Tejada. Per tant, la responsabilitat principal dels danys ocorreguts a conseqüència del referit cop de pal incumbeix als pares del menor Daza que són responsables de les conseqüències dels actes del seu fill comú menor en raó del deure de vigilància de tot pare. Ara bé, també existeix una culpa dels pares del menor Tejada, que no es van preocupar del que feia el seu fill, quan estaven encara gaudint de l'àpat, i que haurien pogut, si l'haguessin vigilat degudament, evitar l'accident. Aquesta concurrència de culpes s'ha de compartir, en raó del nivell respectiu de gravetat i de la responsabilitat de cadascuna de les parts en la causa i les conseqüències de l'accident, en un 60% pels pares del menor Daza, i uns 40% a càrrec dels pares del menor Tejada. VIII.- Respecte a la fixació de l'indemnització dels danys soferts pel menor Tejada, s'ha de confirmar la resolució apel·lada pel que fa a les quantitats relatives a l'ITT, el perjudici estètic, el pretium doloris i el perjudici de lleure, que romanen acceptades per totes les parts, i igualment pel que fa a l'IPP, ja que els Srs. Elías i Pera no expliquen en tràmit d'apel·lació, per quina raó s'hauria de reduir a 40.000.-EUR, la suma de 45.000.-EUR atorgada per el primer jutge, per aquest concepte. Igualment s'ha de confirmar la Sentència de primera instància en les seves disposicions que condemnen als responsables dels danys a rescabalar a la CASS les despeses posteriors al dia 29 de febrer de 2009, ja que aquesta entitat parapública està legitimada a reclamar als autors dels danys, integralment, totes les despeses que ha assumit pel compte del perjudicat, no tant sols fins a la consolidació de les lesions, sinó àdhuc en cas d'agreujament o de complicació de les mateixes, sempre que aquest empitjorament sigui directament relacionat a l'accident. IX.- L'estimació total del recurs del Sr. Estany determina que les parts demandants siguin condemnades a satisfer les costes processals d'ambdues instàncies del mateix, sense fer especial pronunciament respecte a les despeses processals d'ambdues instàncies de les altres parts litigants. Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX Estimar el recurs del Sr. ENTITY_8; Revocar la Sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 18 de setembre de 2012 en el sentit de: Condemnar als Srs. Elías i Pera solidàriament a pagar la suma de 36.278,88.-EUR als Srs. Giner i ENTITY_5; Condemnar solidàriament als Srs. Elías i Pera a satisfer a la CASS la quantitat de 2.172,12.-EUR, així com el 60% de les prestacions mèdiques que, a comptar del dia 24 de febrer de 2009 siguin assumides per la CASS en relació al menor Tejada i que portin causa de les lesions sofertes per aquell en data 31 de maig de 2008; Absoldre al Sr. Estany de totes les pretensions de les parts adverses en contra seu; Condemnar als Srs. Giner i Villegas, així com la CASS al pagament de les costes processals d'ambdues instàncies del Sr. Estany, sense fer especial imposició de costes respecte a les altres parts, en ambdues instàncies. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.- Subir Diccionario RAE