SENTÈNCIA (JURISDICCIÓ ADMINISTRATIVA) RECURS D'APEL·LACIÓ Resum I.A. El Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat el recurs d'apel·lació presentat pel Sr. Morell contra la resolució del Govern d'Andorra que li negava la nacionalitat andorrana. El tribunal considera que la resolució del Govern era suficientment motivada i que el Sr. Morell no havia acreditat haver tingut la residència principal i permanent al Principat d'Andorra durant els 20 anys anteriors a la presentació de la seva demanda, com exigeix la llei. El tribunal també considera que el Sr. Morell no havia aportat elements probatoris suficients per demostrar la seva integració al Principat. Per tant, el tribunal confirma la sentència recorreguda i declara que la resolució del Govern és ajustada a dret. Sentència Magistrats Bernard Plagnet Albert Andrés Pereira Pere Pastor Vilanova TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA Sala Administrativa Núm. de Protocol: AD-0033-2/2012 Núm de Rotlle: TSJA-080/12 S E N T È N C I A NÚM. 15-2013 PARTS: Apel·lant: Sr. Morell Representant: Herrera Advocat: Toll Apel·lant: M.I. Govern d'Andorra Representant: Guerrero Advocat : Catalá COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL: President : M.I. Sr. Albert Andrés Pereira Magistrats: M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova M.I. Sr. Bernard Plagnet A la vila d'Andorra la Vella, el vint-i-vuit de febrer de dos mil tretze. El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0033-2/2012. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet el qual expressa el parer del Tribunal. Antecedents de fet A N T E C E D E N T S D E F E T 1.- El Sr. Morell va interposar recurs contra la resolució del M.I. Govern del 28 de març de 2012 desestimant una reposició del recurs formulat contra la desestimació de la seva sol·licitud de nacionalitat andorrana. 2.- En la sentència del 18 de juliol de 2012 el Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda formulada pel Sr. Morell. 3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 12 d'octubre de 2012, el Sr. Morell declara : l'article 31 de la Llei estableix que el M.I. Govern ha de resoldre per Decret l'expedient de nacionalitat i que el Decret ha de ser motivat en cas de refús. el Sr. Morell resideix a Andorra des de l'any 1991 en qualitat de resident passiu; l'interessat té fixada la seva residència habitual i el seu centre d'interessos al Principat. el Sr. Morell demana la condemna de la part adversa al pagament de les costes processals. El Sr. Morell ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 3 de desembre de 2012. 4.- En la seva contesta de data 9 de novembre de 2012, el M.I. Govern declara : el Sr. Morell disposa d'una resolució motivada del Govern respecte a la seva demanda de nacionalitat tal i com ho sol·licita. la part demandant no aporta cap element probatori que desvirtuï les constatacions efectuades pel Servei de Policia; la seva residència al Principat és una segona residencia havent manifestat el propi interessat que no resideix a Andorra en permanència i que els seus interessos personals i professionals es troben fora del país. El M.I. Govern ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 5 de desembre de 2012. 5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir. Fonaments de dret F O N A M E N T S D E D R E T Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia. Segon.- El Sr. Morell va sol·licitar l'adquisició de la nacionalitat andorrana per carta de data 25 de novembre de 2011. La sol·licitud ha estat denegada per silenci administratiu. El Sr. Morell va presentar un recurs administratiu en data 10 de febrer de 2012 (v. f. 17). El M.I. Govern va desestimar el recurs de reposició per una resolució de data 28 de març de 2012. Segons l'article 31 del Decret legislatiu del 28-3-2007 de publicació del text refós de la Llei qualificada de la nacionalitat, del 5 d'octubre de 1995, amb les seves modificacions successives (BOPA 29/2007, p. 2527, publicació 04/04/2007): " Una vegada instruït l'expedient, el Govern l'ha de resoldre per decret, que ha de ser motivat en cas de refús". El fonament d'aquest text és permetre als administrats presentar llurs arguments, en contesta a la motivació de la decisió. En aquest cas, la resolució del Govern és suficientment motivada i ha permès al Sr. Morell presentar la seva defensa. Els seus drets a la defensa han estat respectats, malgrat que la seva sol·licitud inicial hagi estat rebutjada per la via del silenci administratiu. Tercer.- L' Article 11 de la Llei qualificada de la nacionalitat, precitada, disposa: " 1. Pot adquirir la nacionalitat andorrana per naturalització la persona estrangera que ho demana al Govern i que acredita haver tingut la residència principal i permanent al Principat d'Andorra durant els vint anys que precedeixen la presentació de la seva demanda, i prova la seva integració. El sol·licitant ha de complir les condicions de l'article 7". L'article 7 precisa: " Ningú no pot adquirir o recuperar la nacionalitat andorrana en aplicació dels articles 9,10,11,12 i 26 si, prèviament, no ha establert la seva residència principal i permanent al Principat d'Andorra i si, en el termini previst en l'article 28, no ha demostrat haver perdut la o les nacionalitats que posseïa anteriorment". En aquest cas, cal determinar si l'interessat compleix les condicions previstes en l'article 11, a saber "que acredita haver tingut la residència principal i permanent al Principat d'Andorra durant els vint anys que precedeixen la presentació de la seva demanda ". Podem recalcar que el text precisa que la persona estrangera ha d'acreditar que ha tingut la seva residència principal i permanent al Principat. A títol preliminar, és convenient presentar dues observacions: L'adquisició de la nacionalitat andorrana suposa que l'interessat manté lligams estrets amb el Principat. És el fonament des les disposicions de l'article 11, citat més amunt. En segon lloc, cal destacar que, per acreditar aquests lligams estrets, l'interessat és evidentment l'únic que pot aportar elements concrets que permetin al jutge apreciar la realitat de la seva situació. Com ho va jutjar aquesta Sala en la seva sentència 2005-75 de data 16 de desembre de 2005, " per resoldre la qüestió litigiosa s'han de ponderar els diferents mitjans de prova que consten a les actuacions " (Recull, p. 974). En aquest cas, resulta de l'informe de la Policia, de data 21 de setembre de 2011 (v. f. 25) que l'interessat resideix principalment a Espanya i que la seva residència situada al Principat és més aviat una segona residència. En conseqüència, el Servei de Policia conclou que " no ha residit de forma ininterrompuda i fixa al Principat " (v. f. 27). Aquesta Sala ha jutjat, en la sentència esmentada més amunt, que " el contingut d'aquestes enquestes resulta d'un valor especial, la que documenten el resultat de les comprovacions que han dut a terme sobre el terreny els agents de policia ". En el seu escrit d'apel·lació, el Sr. Morell dedica gran part dels seus arguments a la crítica de l'informe de la Policia. Però destaquem que no aporta cap element decisiu a favor de la seva argumentació, limitant-se a criticar el mètode escollit per l'agent de la Policia. L'altre punt significatiu en aquest litigi és que el Sr. Morell no aporta cap element concret que podria acreditar la seva residència principal i permanent al Principat d'Andorra. En el seu escrit d'apel·lació, es limita a aportar testimonis, però que no aporten cap element probatori, tal i com ho ha destacat correctament la sentència recorreguda. Però, sobretot, com ho subratlla la sentència recorreguda, el Sr. Morell no aporta cap element positiu provant que tenia la seva residència principal i permanent al Principat. La sentència recorreguda jutja, amb raó, " prova que s'obté per la demostració d'una activitat vital primària com poden ésser rebuts de consum d'electricitat, de serveis telefònics, o compres en establiments del país. Prova de fets molt concrets i de fàcil producció que no semblen substituïbles per declaracions testificals relatives a fets genèrics i insuficientment circumstanciades " (fonament de dret Cinquè). En conseqüència, cal concloure que l'interessat no ha acreditat " haver tingut la residència principal i permanent al Principat d'Andorra durant els vint anys que precedeixen la presentació de la seva demanda, i prova la seva integració " i el seu recurs d'apel·lació ha de ser desestimat. Quart.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància. D E C I S I Ó En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix: Primer: Desestimar el recurs d'apel·lació presentat pel Sr. Morell. Segon: Confirmar la sentència recorreguda i declarar que la resolució del M.I. Govern del 28 de març de 2012, és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa. Tercer: De no efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentència és ferma i executiva. Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal. Subir Diccionario RAE