STSJAD ANDORRA, a 28 de febrer del 2013 - ROJ: STSJAD 55/2013
Confirmation
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé28 février 2013
Numéro53/11
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJAD 55/2013 (ECLI:AD:TSJADAD:2013:55)
> Décision commentée : STSJAD 55/2013, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 28 février 2013 (ECLI:AD:TSJADAD:2013:55) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Par un jugement du 20 mai 2011, la Section administrative du Tribunal de Batlles a partiellement fait droit à la demande formée par les époux Molné Armengol contre le Gouvernement et le Comú de La Massana. Elle a annulé les décisions attaquées, ainsi que la délimitation de l'unité d'action A-246 du plan d'ordonnancement et d'urbanisme paroissial (POUP). Elle a retenu que, aux termes de l'article 33.2 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme (LGOTU), le sol de cession destiné aux équipements collectifs ou aux zones vertes urbaines devait couvrir l'ensemble de la parcelle occupée, à la date d'entrée en vigueur de la loi, par les locaux préfabriqués abritant l'école andorrane.
Le POUP avait été approuvé définitivement le 25 octobre 2006. La résolution de la Commission technique d'urbanisme du 4 mai 2007 avait rejeté le recours d'alzada formé contre cet acte par les agents, lesquels contestaient le plan.
Deux appels ont été formés devant le Tribunal supérieur de justice. Le premier émane de M. Salas, adhérent à l'instance. Le second émane du Comú de La Massana. Ce dernier soulevait en outre un moyen préalable tiré de l'irrégularité de l'expertise (*prova pericial*) conduite en première instance. Les parties ont ensuite été admises à conclure par écrit, l'audience orale ayant été remplacée par la procédure de conclusions.
Les moyens débattus portaient sur trois points : la recevabilité *ratione temporis* du recours d'alzada des agents, la régularité de l'expertise au regard du principe du contradictoire, et le sens à donner à l'article 33.2 de la LGOTU. La juridiction était saisie de la Sala Administrativa, dont la compétence était fondée sur l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia (non contestée).
## Question de droit
La décision pose trois questions.
**Première question : le délai du recours d'alzada.** Le point de départ du délai de recours contre le POUP est-il le jour même de la publication au Butlletí Oficial, comme le soutenait l'appelant sur le fondement de l'article 146.4 de la LGOTU, ou le lendemain, conformément à l'article 131 du Codi de l'Administració ? La LGOTU prévoit en effet un délai de treize jours ouvrables « à compter de la date de la notification ou de la publication » de l'acte, tandis que le Code dispose que « els terminis es comptaran sempre a partir de l'endemà de la notificació o publicació de l'acte de què es tracti ».
**Deuxième question : la portée du contradictoire dans l'expertise.** Le défaut de convocation d'une partie à une expertise, à le supposer établi, suffit-il à en entraîner la nullité, au regard de l'article 47 de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal ?
**Troisième question : la portée de l'article 33.2 de la LGOTU.** Ce texte impose-t-il d'imputer le sol de cession obligatoire aux propriétés
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 28 de febrer del 2013 - ROJ: STSJAD 55/2013
I. Faits, cadre procédural et contexte du litige
A. Origine du litige et prétentions des parties
STSJAD 55/2013 (ECLI:AD:TSJADAD:2013:55)
Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD 55/2013, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 28 février 2013 (ECLI:AD:TSJADAD:2013:55) (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Par un jugement du 20 mai 2011, la Section administrative du Tribunal de Batlles a partiellement fait droit à la demande formée par les époux Molné Armengol contre le Gouvernement et le Comú de La Massana. Elle a annulé les décisions attaquées, ainsi que la délimitation de l'unité d'action A-246 du plan d'ordonnancement et d'urbanisme paroissial (POUP). Elle a retenu que, aux termes de l'article 33.2 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme (LGOTU), le sol de cession destiné aux équipements collectifs ou aux zones vertes urbaines devait couvrir l'ensemble de la parcelle occupée, à la date d'entrée en vigueur de la loi, par les locaux préfabriqués abritant l'école andorrane.
Le POUP avait été approuvé définitivement le 25 octobre 2006. La résolution de la Commission technique d'urbanisme du 4 mai 2007 avait rejeté le recours d'alzada formé contre cet acte par les agents, lesquels contestaient le plan.
Deux appels ont été formés devant le Tribunal supérieur de justice. Le premier émane de M. Salas, adhérent à l'instance. Le second émane du Comú de La Massana. Ce dernier soulevait en outre un moyen préalable tiré de l'irrégularité de l'expertise (prova pericial) conduite en première instance. Les parties ont ensuite été admises à conclure par écrit, l'audience orale ayant été remplacée par la procédure de conclusions.
Les moyens débattus portaient sur trois points : la recevabilité ratione temporis du recours d'alzada des agents, la régularité de l'expertise au regard du principe du contradictoire, et le sens à donner à l'article 33.2 de la LGOTU. La juridiction était saisie de la Sala Administrativa, dont la compétence était fondée sur l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia (non contestée).
Question de droit
La décision pose trois questions.
Première question : le délai du recours d'alzada. Le point de départ du délai de recours contre le POUP est-il le jour même de la publication au Butlletí Oficial, comme le soutenait l'appelant sur le fondement de l'article 146.4 de la LGOTU, ou le lendemain, conformément à l'article 131 du Codi de l'Administració ? La LGOTU prévoit en effet un délai de treize jours ouvrables « à compter de la date de la notification ou de la publication » de l'acte, tandis que le Code dispose que « els terminis es comptaran sempre a partir de l'endemà de la notificació o publicació de l'acte de què es tracti ».
Deuxième question : la portée du contradictoire dans l'expertise. Le défaut de convocation d'une partie à une expertise, à le supposer établi, suffit-il à en entraîner la nullité, au regard de l'article 47 de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal ?
Troisième question : la portée de l'article 33.2 de la LGOTU. Ce texte impose-t-il d'imputer le sol de cession obligatoire aux propriétés
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STSJAD ANDORRA, a 28 de febrer del 2013 - ROJ: STSJAD 55/2013 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (confirmation), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
Reproduction verbatim
« A la vila d'Andorra la Vella, el vint-i-vuit de febrer de dos mil tretze. »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Reproduction verbatim
« Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 28 février 2013 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Sentència
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Administrativa
Núm. de Protocol: AD-0119-3/2007 Núm. de Rotlle: TSJA-053/11
A la vila d'Andorra la Vella, el vint-i-vuit de febrer de dos mil tretze.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0119-3/2007.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira el qual expressa el parer del Tribunal.
Antecedents de fet
A N T E C E D E N T S D E F E T
1.- Els Srs. Molné Armengol van interposar demanda contra el M.I. Govern i l'Hble. Comú de la Massana, en impugnació del Hoyos d'ordenació i urbanisme parroquial, que havia estat aprovat definitivament per acord de 25 d'octubre de 2006, i de la resolució de la Comissió Tècnica d'Urbanisme de 4 de maig de 2007, que va desestimar el recurs d'alçada formulat pels agents contra aquell acord.
2.- La sentència de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles de 20 de maig de 2011 va estimar parcialment la demanda, anul·lant les resolucions impugnades, així com la delimitació de la unitat d'actuació A-246, en considerar que, d'acord amb l'article 33.2 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme, calia destinar a sòl de cessió per a equipaments col·lectius o zones verdes urbanes tota la finca que, en el moment de l'entrada en vigor de la referida llei, estava ocupada pels locals prefabricats on s'ubicava l'escola andorrana.
3.- La representació de l'adherent Sr. Salas va interposar recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència, el qual es fonamenta en les següents consideracions:
El recurs d'alçada que els agents van formular davant de la Comissió Tècnica d'Urbanisme era inadmissible per extemporani, ja que el termini d'interposició es va iniciar el mateix dia de la publicació del POUP al Butlletí Oficial del Principat, és a dir, l'11 de gener de 2007, tal com disposa l'article 146.4 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme.
En la data d'aprovació de la LGOTU, la instal·lació dels prefabricats on s'instal·lava l'escola andorrana era merament provisional, i ja s'havien adquirit altres terrenys on dur a terme la construcció definitiva. En conseqüència, resulta legítim que el planificador hagi situat el sòl de cessió en les immediacions d'aquest edifici, sense que es pugui interpretar l'article 33.2 de la LGOTU en el sentit que ho fa la sentència apel·lada, ja que no es poden considerar com a equipaments col·lectius unes instal·lacions de caràcter provisional.
4.- La representació de l'Hble. Comú de la Massana va formular igualment recurs d'apel·lació contra la sentència del Tribunal de Batlles, que es basa en les al·legacions següents:
Amb caràcter previ, s'ha de desestimar la prova pericial practicada en primera instància, ja que no es va dur a terme de forma contradictòria, amb la deguda participació del Comú.
Quant al fons, es considera que l'article 33.2 de la LGOTU es refereix a espais destinats a equipaments col·lectius, i no tenen aquesta qualificació uns locals prefabricats de caràcter provisional. El precepte esmentat utilitza el terme "necessàriament", la qual cosa significa que el Comú ha de situar l'equipament on el tenia en el moment de redactar el POUP, només en el cas de què "necessiti" aquest equipament, cosa que no succeeix en aquest cas, en què el nou centre escolar estava previst en un altre indret.
5.- La representació dels agents es va oposar als dos recursos d'apel·lació, en considerar que:
La irregularitat denunciada respecte de la pràctica de la prova pericial no té una entitat suficient per a privar d'eficàcia a aquest mitjà probatori, ja que s'ha respectat substancialment el principi de contradicció, des del moment en què totes les altres parts han pogut participar oportunament.
El recurs d'alçada dels agents no va ser interposat extemporàniament, ja que, segons l'article 131 del Codi de l'Administració, els terminis s'han de comptar a partir de l'endemà de la notificació o de la publicació de l'acte de què es tracti.
Pel que fa a la qüestió de fons, l'article 33.2 de la LGOTU suposa un límit a la discrecionalitat del Comú a l'hora de determinar la situació del sòl de cessió, que no pot ser desconegut pel planificador. El precepte es refereix als terrenys que, en el moment de l'entrada en vigor de la Llei, estaven ocupats per equipaments col·lectius o zones verdes urbanes, com succeïa en aquest cas, en què s'hi ubicaven els locals llavors destinats a l'escola andorrana.
6.- La representació del M.I. Govern va contestar el recurs, en el sentit de considerar que no quedava justificat en quina mesura la participació del Comú en la prova pericial hagués influït en el resultat de la mateixa. En segon lloc, es considera que el recurs d'alçada dels agents no era extemporani, ja que els terminis s'havien de comptar a partir del dia següent a la publicació del POUP. En darrer terme, al·lega que el caràcter provisional de les edificacions de referència justifiquen la modulació de les prescripcions de l'article 33.2 de la LGOTU.
7.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.
Fonaments de dret
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- Per raons de sistemàtica, procedeix examinar en primer lloc la qüestió relativa a si es va interposar de forma extemporània per part dels agents el recurs d'alçada contra l'acord d'aprovació del POUP. El debat versa sobre la interpretació que cal donar a l'article 146.4 de la LGOTU, segons el qual "el termini per a la interposició de qualsevol recurs és de tretze dies hàbils a comptar des de la data de la notificació o de la publicació de l'acte o l'instrument normatiu".
Cal tenir en compte que aquest precepte resulta ser coincident amb l'article 124 del Codi de l'Administració, el qual afirma que "el termini per la interposició de qualsevol d'ambdós recursos (alçada o reposició) és de tretze dies, a comptar des de la data de notificació de l'acte que es recorre".
No es pot deixar de banda, però, que l'article 131 del mateix Codi disposa que "els terminis es comptaran sempre a partir de l'endemà de la notificació o publicació de l'acte de què es tracti".
En aplicació d'aquest darrer precepte, el termini per a interposar el recurs d'alçada començava a comptar el dia següent a la publicació del POUP al Butlletí Oficial, de manera que s'ha de descartar l'extemporaneïtat que denuncia l'adherent. Com és lògic, la interpretació de l'article 146.4 de la LGOTU s'ha de fer de manera sistemàtica amb el conjunt de l'ordenament jurídic, cosa que exclou una forma de còmput de terminis que s'allunyaria de la que s'aplica de forma general i suposaria un clar menysteniment del principi de seguretat jurídica.
En conseqüència, s'ha de desestimar aquest motiu d'impugnació.
Tercer.- L'article 47 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal disposa que, en la mesura que sigui compatible amb la naturalesa del seu objecte, la prova pericial tindrà caràcter contradictori. Les parts seran convocades i escoltades i podran demanar que les seves observacions i les de les persones que les assisteixin en l'acte siguin consignades en l'informe pericial.
En aquest cas, l'Hble. Comú de la Massana al·lega que no va ser convocat a la pràctica de la prova pericial, cosa que no ha estat contradita per cap altre part. Cal tenir en compte, tanmateix, que aquesta irregularitat no pot comportar per sí sola la revocació de la sentència apel·lada. Caldria justificar en quina mesura aquesta manca de convocatòria ha comportat que no s'hagin tingut en compte elements de judici rellevants a l'hora d'emetre l'informe dels experts.
Aquesta circumstància no es dóna en aquest cas, de manera que s'ha de concloure que no hi ha hagut una indefensió material o substantiva en la pràctica de la prova pericial, sinó de caràcter merament formal, la qual cosa ha de portar a desestimar la pretensió anul·latòria que formula l'Hble. Comú de la Massana.
Quart.- El fet de què les respectives representacions de l'Administració comunal i de l'adherent hagin formulat unes al·legacions coincidents, quant al fons de la qüestió litigiosa, justifica que s'examinin de forma conjunta els seus arguments.
L'article 33.2 de la LGOTU disposa que "els plans d'ordenació i urbanisme parroquial han d'imputar necessàriament els percentatges de terreny de cessió obligatòria dins de les propietats privades que en l'actualitat, sigui pel títol que sigui, ja estan ocupades per equipaments col·lectius o zones verdes urbanes".
Aquest precepte constitueix un dels estàndards urbanístics que limiten la discrecionalitat del planificador a l'hora d'elaborar el POUP. Segons les seves previsions, que són taxatives ("han d'imputar necessàriament"), el Hoyos ha de situar el sòl de cessió obligatòria en el terrenys que ja estiguin ocupats per equipaments col·lectius o zones verdes urbanes. Com ja va declarar la sentència d'aquesta Sala núm. 83-2009, de 14 de setembre de 2009, aquesta situació es refereix al moment d'entrada en vigor de la Llei, ja que el precepte parla de les propietats privades que "en l'actualitat" estiguin ocupades pels referits equipaments.
D'altra banda, cal tenir en compte tot tipus d'ocupació produïda amb la finalitat esmentada, ja que el precepte parla dels terrenys ocupats "sigui pel títol que sigui". Això no vol dir que s'hagi de mantenir la mateixa destinació que tenien els terrenys en la data d'entrada en vigor de la LGOTU, sinó que les finalitats del sòl de cessió podran ser determinades lliurement pel planificador. El precepte no té altra finalitat que la de situar en un determinat lloc el terrenys de cessió obligatòria, coincident amb el que ja tenia aquest destí en el moment de l'entrada en vigor de la Llei.
En conseqüència, s'ha de concloure que les determinacions de l'article 33.2 de la LGOTU són obligatòries i que no han estat respectades en aquest cas pel POUP de La Massana, quant a la unitat d'actuació litigiosa, de manera que procedeix desestimar els recursos d'apel·lació i confirmar íntegrament la sentència impugnada.
Cinquè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.
D E C I S I Ó
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Desestimar els recursos d'apel·lació que interposen l'Hble. Comú de la Massana i el Sr. Salas contra la sentència dictada el 20 de maig de 2011 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.