STSJAD ANDORRA, a 26 de març del 2013 - ROJ: STSJAD 78/2013
cassation_totale
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé26 mars 2013
Numéro245/12
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJAD 78/2013, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 26 mars 2013
> Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 26 mars 2013, ROJ STSJAD 78/2013 (ECLI:AD:TSJADAD:2013:78), recours n° 245/12 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
*Note préliminaire : la référence canonique fournie dans les métadonnées (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence figurant dans le texte intégral (ROJ et ECLI) a été retenue.*
## Faits et procédure
La demanderesse, Mme Esteban, a introduit le 11 juillet 2007 une action tendant à contester la filiation qui la liait à un homme décédé, à faire établir sa filiation à l'égard d'un autre homme, et à obtenir les inscriptions registrales correspondantes, avec condamnation de la partie adverse aux dépens. Le texte ne précise pas le fondement légal précis de ces demandes.
Par une ordonnance du 2 juillet 2008, le tribunal a retenu l'exception de défaut de litisconsorce passif nécessaire et a fait intervenir les héritiers de l'une des personnes concernées. M. Vélez a conclu en défense en 2009, tandis que les héritiers de M. Espada ont acquiescé à la demande et sollicité la non-condamnation aux dépens. Les héritiers de Mme Gutierrez se sont opposés à la demande. L'un de ces héritiers n'a pas comparu.
Par jugement du 24 septembre 2012, le Tribunal de Batlles a, d'une part, écarté l'exception de défaut de juridiction et le moyen tiré de la caducité, d'autre part, constaté l'absence de lien biologique entre la demanderesse et l'un des défendeurs, ordonné l'inscription de la filiation à l'égard d'un autre homme au registre civil, et condamné M. Vélez à l'intégralité des dépens, y compris ceux de l'expertise, de l'avocat et du procureur de toutes les parties.
M. Vélez a formé un recours limité à la condamnation aux dépens. Le ministère public s'en est remis à l'appréciation de la Cour. La Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia a statué sur ce seul point.
## Question de droit
La question posée à la Cour était la suivante : une juridiction peut-elle mettre à la charge du défendeur à une action en filiation la totalité des dépens, en se fondant, d'une part, sur la difficulté probatoire du litige et, d'autre part, sur l'attitude processuelle de ce défendeur ?
Cette question suppose d'articuler deux principes. Le premier est le critère jurisprudentiel selon lequel les dépens ne sont pas mis à la charge de la partie succombante dans les litiges portant sur des questions de nature personnelle. La décision range expressément dans cette catégorie les actions en reconnaissance de filiation. Le second est le pouvoir d'appréciation du juge quant à la condamnation aux dépens, lorsque la conduite d'une partie peut justifier une dérogation.
## Solution et dispositif
La Sala Civil a fait droit au recours et a déclaré, au regard des deux motifs retenus en première instance, que ni la difficulté probatoire ni l'attitude processuelle du défendeur ne justifiaient une dérogation au principe de non-imposition des dépens en matière de filiation.
**Sur la difficulté probatoire**, la Cour relève que cette difficulté ne saurait être imputée au défendeur. Elle résulte principalement du fait que la demanderesse n'a introduit son action qu'après plus de quarante ans de connaissance des faits, et après le décès du père biologique allégué et de son épouse. Le refus de se soumettre à un prélèvement sanguin, opposé par le défendeur, n'a pas davantage été regardé comme décisif, dès lors que ce défendeur n'était pas le père biologique allégué mais l'héritier de celui-ci.
**Sur l'
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 26 de març del 2013 - ROJ: STSJAD 78/2013
STSJAD 78/2013, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 26 mars 2013
Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 26 mars 2013, ROJ STSJAD 78/2013 (ECLI:AD:TSJADAD:2013:78), recours n° 245/12 (Lire sur source officielle)
Note préliminaire : la référence canonique fournie dans les métadonnées (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence figurant dans le texte intégral (ROJ et ECLI) a été retenue.
Faits et procédure
La demanderesse, Mme Esteban, a introduit le 11 juillet 2007 une action tendant à contester la filiation qui la liait à un homme décédé, à faire établir sa filiation à l'égard d'un autre homme, et à obtenir les inscriptions registrales correspondantes, avec condamnation de la partie adverse aux dépens. Le texte ne précise pas le fondement légal précis de ces demandes.
Par une ordonnance du 2 juillet 2008, le tribunal a retenu l'exception de défaut de litisconsorce passif nécessaire et a fait intervenir les héritiers de l'une des personnes concernées. M. Vélez a conclu en défense en 2009, tandis que les héritiers de M. Espada ont acquiescé à la demande et sollicité la non-condamnation aux dépens. Les héritiers de Mme Gutierrez se sont opposés à la demande. L'un de ces héritiers n'a pas comparu.
Par jugement du 24 septembre 2012, le Tribunal de Batlles a, d'une part, écarté l'exception de défaut de juridiction et le moyen tiré de la caducité, d'autre part, constaté l'absence de lien biologique entre la demanderesse et l'un des défendeurs, ordonné l'inscription de la filiation à l'égard d'un autre homme au registre civil, et condamné M. Vélez à l'intégralité des dépens, y compris ceux de l'expertise, de l'avocat et du procureur de toutes les parties.
M. Vélez a formé un recours limité à la condamnation aux dépens. Le ministère public s'en est remis à l'appréciation de la Cour. La Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia a statué sur ce seul point.
Question de droit
La question posée à la Cour était la suivante : une juridiction peut-elle mettre à la charge du défendeur à une action en filiation la totalité des dépens, en se fondant, d'une part, sur la difficulté probatoire du litige et, d'autre part, sur l'attitude processuelle de ce défendeur ?
Cette question suppose d'articuler deux principes. Le premier est le critère jurisprudentiel selon lequel les dépens ne sont pas mis à la charge de la partie succombante dans les litiges portant sur des questions de nature personnelle. La décision range expressément dans cette catégorie les actions en reconnaissance de filiation. Le second est le pouvoir d'appréciation du juge quant à la condamnation aux dépens, lorsque la conduite d'une partie peut justifier une dérogation.
Solution et dispositif
La Sala Civil a fait droit au recours et a déclaré, au regard des deux motifs retenus en première instance, que ni la difficulté probatoire ni l'attitude processuelle du défendeur ne justifiaient une dérogation au principe de non-imposition des dépens en matière de filiation.
Sur la difficulté probatoire, la Cour relève que cette difficulté ne saurait être imputée au défendeur. Elle résulte principalement du fait que la demanderesse n'a introduit son action qu'après plus de quarante ans de connaissance des faits, et après le décès du père biologique allégué et de son épouse. Le refus de se soumettre à un prélèvement sanguin, opposé par le défendeur, n'a pas davantage été regardé comme décisif, dès lors que ce défendeur n'était pas le père biologique allégué mais l'héritier de celui-ci.
**Sur l'
Sentència
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC-245/12
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 26 de març de 2013.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- La representació processal de la Sra. Esteban va interposar, en data 11-07-2007, demanda contra els Srs. Vélez i Espada, segons la qual i pels motius continguts en la mateixa demana que es procedeixi a admetre la impugnació de la filiació de la demandant respecte del Sr. ENTITY_7; que es declarés la filiació de la demandada en relació al Sr. ENTITY_8; que s'ordenessin les consegüents inscripcions registrals i que es condemni a l'adversa al pagament de les costes processals.
II.- Per Aute de 2-07-2008 es va acollir l'excepció de manca de litisconsorci passiu necessari en els hereus de la Sra. Gutierrez.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 245/12 — Décision commentée
En data 6-05-2009, la representació processal del Sr. Vélez va contestar la demanda interposada.
En data 6-05-2009, la representació processal dels legals hereus del Sr. Espada van aplanar-se a la demanda i van sol·licitar la no imposició de les costes processals.
La representació processal dels hereus de la Sra. Gutierrez van oposar-se a la demanda, segons escrit de data 06-05-2009.
Quant al Sr. Arcos, en la seva qualitat d'hereu de la Sra. Gutierrez, no va comparèixer a les actuacions.
II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència, en data 24-09-2012, amb la següent part decisòria: "DECIDEIX:
Primer.- Què, no donant lloc a l'excepció peremptòria de manca de jurisdicció ni a l'al·legació de caducitat adduïdes pel Sr. Vélez, i, altrament, estimant la demanda d'impugnació de paternitat formulada per la Sra. Esteban en relació a la paternitat del Sr. Bonet, ha de declarar i declara que aquest darrer no és pare biològic de la demandant, deixant sense efecte la inscripció registral de la paternitat d'aquell primer respecte aquella segona.
Segon.- Que estimant la demanda de declaració de paternitat interposada per la Sra. Esteban, en relació a la paternitat del Sr. Águila, ha de declarar que aquest darrer és pare biològic de la demandant, havent de procedir a la inscripció de dita filiació en el Registre Civil.
Tercer.- Oficiar al Registre Civil del Principat d'Andorra de la present resolució als efectes que en dret procedeixin.
Quart.- Imposar íntegrament les costes processals del present procediment al demandat Sr. Vélez, incloses les derivades de la pràctica de la prova pericial realitzada, actes previs inclosos, així com les d'advocat i procurador de totes les parts que han integrat el present litigi, a acreditar en període d'execució de sentència".
III.- La representació processal del Sr. Vélez va interposar recurs contra la sentència d'instància i, en data 30-11-2012, va articular llur escrit de conclusions, segons el qual i pels motius continguts en el mateix demana la revocació parcial de la resolució d'instància.
La representació processal dels Srs. Somoza, Palau, Carretero, Salas i Galván per escrit de contesta a les conclusions, afirmen que, atesa la nul·la implicació dels recorreguts, res tenen a dir en relació a les al·legacions formulades per la recurrent.
La representació processal de la Sra. Esteban per escrit de contesta a les conclusions, de data 7-01-2013, en consonància amb els arguments continguts en el referit escrit, demana la confirmació de la resolució judicial d'instància, amb imposició de les costes processals.
La representació processal de les Sres. Carretero, Salas, Galván i Esparza sol·licita la confirmació de la resolució d'instància, amb imposició a la recurrent de les costes processals.
El Mgfc. Ministeri Fiscal, per escrit de 22-01-2013, deixa a criteri d'aquest Tribunal la resolució que s'hagi de dictar, en atenció a que l'objecte del recurs es contrau a la imposiciió de les costes processals.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.
FONAMENTS DE DRET
I.- Els motius o greuges en els quals es fonamenta el recurs per part de la representació processal del Sr. Vélez es refereixen únicament a la condemna relativa a les costes processals. En aquest sentit, manifesta que la condemna en costes no s'addiu amb el dret de defensa perquè es tracta de fets portats a la llum setanta anys després que van succeir i l'esforç probatori derivat d'iniciar un plet de filiació quan els elements fàctics i les eventuals proves resten esvaïdes pel transcurs del temps l'ha de suportar l'agent. Així, entén que la càrrega de la prova és de l'agent i la dificultat probatòria podia haver estat evitada per l'agent iniciant amb anterioritat el procés. En segon terme, manifesta que no es podia accedir a la demanda de filiació respecte del seu pare, sinó que això corresponia al Sr. Águila i a la Sra. Seco i que la necessitat de la prova científica esdevenia inexcusable, atès que l'agent és un tercer aliè al fet que provocà la determinació de la filiació i, per tant, esdevé legítim esperar el resultat de la prova pericial científica. I, per últim, entén que la referència de la sentència a l'actitud processal d'aquesta part no és adequada, ja que s'ha exercit el dret de defensa sense abús i les al·legacions relatives a la prova d'exhumació no es poden entendre com a irraonables.
II.- Els arguments que empra la sentència d'instància per a no efectuar imposició de les costes processals són dos: per una banda, la dificultat probatòria que presentava el procés i, per l'altra, l'actitud processal del demandat.
És a dir, la sentència d'instància exclou el criteri jurisprudencial de la no imposició de costes en litigis en els quals es canalitzen qüestions de natura personal, com els relatius a extrems personals de les crisis matrimonials o bé en aquest cas que ens ocupa una demanda de reclamació de filiació per les dues raons abans exposades, de manera que, per a decidir si ha de ser estimat o no el recurs, procedeix examinar els referits dos extrems.
En primer terme, pel que fa a la dificultat probatòria del procés s'ha de posar de manifest que aquest extrem no pot ésser imputat al recurrent, atès que el Sr. Vélez contra qui s'adreça la pretensió de l'agent, consistent en que es declari que la Sra. Esteban és filla biològica del Sr. Águila, és el fill d'aquest darrer. Consegüentment, si bé és cert que el defenent, Sr. Vélez haver-se sotmès a una prova científica derivada d'una extracció de sang, la qual cosa hagués simplificat la càrrega probatòria que incumbia a la part agent, no ho és menys també que la part agent no va interposar la demanda, fins que es va produir la mort tant el pare biològic com l'esposa d'aquest, malgrat que coneixia els fets amb molts anys d'anterioritat. I des d'aquesta òptica, les seves raons per a retardar la interposició de la demanda poden ésser enteses per aquesta Sala, però van provocar que les proves a practicar, pel cas del transcurs de molts anys i la mort del pare biològic, fossin més àrdues i complexes. En definitiva, la dificultat probatòria en el present procés es desprèn no solament de la negativa del defenent a sotmetre's a una extracció de sang, tot i tenint en compte que no es tracte del pare biològic de la demandant de filiació, sinó del fill del mateix, sinó també de la interposició de la demanda de filiació després de més de 40 anys de tenir coneixement dels fets que fonamentaven la mateixa, la qual cosa òbviament motiva que l'esforç probatori esdevingui molt més dificultós.
III.- En segon terme, la sentència refereix l'actitud processal del defenent Sr. Vélez com a causa que justificaria també la imposiciió de les costes processals, però no indica quines actuacions en concret o per quines raons se'l fa creditor a la imposició de les costes processals. En aquest sentit, ja s'ha exposat com s'ha de diferenciar la negativa a sotmetre's a una prova biològica per part del possible pare biològic, quan s'adreça una demanda de reclamació de filiació envers ell o quan, com s'esdevé en el cas que ens ocupa, la demanda es dirigeix contra l'hereu del possible pare biològic. En aquest cas, la negació dels fets (atès que, a diferència del que manifesta una de les parts recorreguda, no consta que el Sr. Vélez hagi reconegut la filiació de l'agent respecte del Sr. Águila Cfr. Folis 647 i 789) i el refús a sotmetre's a una prova biològica no poden comportar les mateixes conseqüències que quan la negativa procedeix del pare biològic, atès que aquest pot conèixer amb un major o menor grau de certesa la probabilitat d'ésser el pare de la demandant i, per tant, es pot motivar la imposició de les costes processals com a reprovació a la seva conducta, tal i com va fer aquesta Sala en la seva sentència de data 27-01-2010.
IV.- Les consideracions anteriors justifiquen la revocació de la sentència en l'extrem relatiu a les costes processals, atès que, com s'ha exposat, en el present cas ni la dificultat probatòria ni l'actitud processal del defenent justifiquen, segons el parer de la Sala, l'alteració del criteri de no imposició de les costes processals en seu de filiació.
L'estimació del present recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la no imposició de les costes d'aquesta alçada (arg. Novel·la 82, cap X).
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
ESTIMAR el recurs interposat per la representació processal del Sr. Vélez contra la sentència, de data 24-09-2012, dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles i revocar la seva part decisòria solament en quant a les costes processals, en el sentit de declarar que no procedeix efectuar imposició de les costes de primera instància, devent cada part suportar les costes causades a la seva instància i les comunes per meitat. No procedeix efectuar imposició de les costes d'aquesta alçada.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.